ENFRONTAMENTS A LA CASAMANCE

Fa uns dies m’arribaven males notícies del Senegal a través d’en Jon Tomas da Costa, un amic de l’Associació ANAFA. En territori de Guinea Bissau, tocant a la frontera amb el Senegal, fa uns dies que es produeixen enfrontaments armats entre els militars d’aquest país i les tropes del Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC).Aquests fets ja han provocat el desplaçament de més de 4.500 persones, que han abandonat les seves llars i s’han dirigit cap al nord, molts d’ells han arribat ja a la Capital de la regió, la ciutat de Zinguinchor.

Aquesta zona, en la que també col·labora

l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, és una regió situada al sud del Senegal, amb 800.000 habitants. Les activitats econòmiques principals són el cultiu de l’arròs (base de l’alimentació, però que no genera cap ingrés), la recollida i venda de subproductes del medi natural (vi de palmera, fruits tropicals, fusta, etc.), la incipient agricultura intensiva (horta i arbres), la cria tradicional d’animals, la pesca i el turisme.

Des de fa ja disset anys el Govern del Senegal s´enfronta amb els separatistes de la província de Casamance, una regió al sud del país separada de la resta per Gàmbia. Aquest conflicte armat comporta una reivindicació nacionalista, però també suposa la existència d'un element ètnic, representat pels diolas originaris de la baixa Casamance. Aquesta situació ha fet que molts joves de la zona hagin sofert la pèrdua de familiars i amics, amb els naturals trastorns que això comporta, i requereixen l’ajut exterior, malgrat trobar-nos a la zona més rica del país.

.

Una vegada més us convido a col·laborar amb les entitats que treballen per reduir els efectes de situacions com aquesta. Amb les comoditats de casa nostra no ens podem posar a la pell de les persones que, arreu del món, pateixen les conseqüències de la guerra però sí que podem fer un esforç per reflexionar-hi i intentar influir en els nostres governs perquè facin el que estigui a les seves mans.

PUJOL DIU SI A L'ESTATUT

Avui el Nou Estatut per Catalunya arriba a una nova fase. Serà tractat en el Plenari del Congrés dels Diputats després d’haver superats tots els tràmits previs.

Però en realitat del que vull parlar és de la conferència que ha pronunciat el President de CiU, Jordi Pujol, en un acte que es va fer ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Feia molts dies que per raons de “salut” no assistia a actes fora de Mataró, però aquest valia la pena. El President, en una molt bona i clara intervenció, ha deixat clar el seu suport personal al text de l’Estatut que avui aprovaran les Corts Espanyoles.

Després d’afirmar que l’actual text, malgrat no ser el que el nostre Parlament va aprovar el 30 de setembre, és sensiblement millor que el de 1979, ha fet un repàs als antecedents d’aquest Nou Estatut i del procés negociador. En cap moment ha estalviat elogis cap el lideratge d’Artur Mas i Rodríguez Zapatero. Segons Pujol, l’acord dels dies 28 i 29 de setembre entre Mas i Zapatero fa possible que el dia 30 a Catalunya s’aprovi un Estatut que si s’hagués aprovat a Madrid hagués pogut tancar definitivament el plet nacional de Catalunya amb l’Estat. Tot i així, el text d’avui tindrà més competències, més garanties, més reconeixement nacional i millor finançament.

Ha deixat clar que el Nou Estatut mereix l’aprovació perquè és millor en punts tan important com:

.

1. Apareix el concepte de nació, que no hi era ni en el del 32, ni en el del 79.
2. Hi figuren els drets històrics.
3. Hi ha un progrés en el reconeixement polític, jurídic i institucional del català.
4. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya
5. Es defineixen millor i es garanteixen més les competències de Catalunya.
6. Hi ha avenços en moltes matèries (58), com agricultura, comerç, dret civil, treball, ...
7. Competències en el tema de la immigració.
8. Es consolida la capacitat d’acció exterior de la Generalitat.
9. Tot i no ser tan radical com volíem, el canvi en el finançament és molt important.
.

Per acabar, ha reconegut que el procés ha tingut alguns costos per a Catalunya: una relació entre Catalunya i la resta d’Espanya que ha quedat malmesa; les ferides que s’han obert a Catalunya mateix; el perill d’algun recurs d’inconstitucionalitat i la necessitat de seguir essent vigilants amb l’actuació dia a dia de l’Administració Central, que ha dit, és com un tercer partit, que no és ni el PP ni el PSOE.

Sens dubte, el president Pujol és un home al que cal escoltar sempre, però en un tema com L'Estatut, encara que només sigui pels anys que ha estat President de Catalunya, la seva opinió és fonamental.

Ahir va quedar clar que, com també diu l'Artur Mas, el Nou Estatut és un molt important salt endavant per Catalunya.

JA SURTEN DEL SENEGAL

Aquests dies hem pogut veure les imatges per televisió i llegir als diaris que s’ha detectat la sortida de piragües de la ciutat de Saint-Louis (Senegal) uns cent quilòmetres al sud de Nuakchott, capital de Mauritània, amb destí a les illes Canàries. Fins ara la majoria d’embarcacions que transportaven immigrants il·legalment sortien de Nuadibu (Mauritània). Les piragües senegaleses porten moltes més persones i han de fer una travessia de gairebé 1.500 quilometres, això equival a pensar que hi poden haver moltes més víctimes.

Associacions com els Amics de l’Escola Pia al Senegal creiem i defensem el dret de totes les persones a poder viure i treballar en el seu país d’origen i és per això que defensem el dret al desenvolupament integral de la personal i la seva formació, respectant la seva identitat històrica i cultural. També les persones han de poder decidir viatjar o realitzar els seus projectes en altres llocs, temporalment o de manera definitiva, però ho han de fer lliurament i no obligats per la necessitat.

En aquest cas, a més, es posa en perill la vida de les persones. Segurament després que tota la família hagi estalviat durant molt de temps per poder pagar un viatge sense cap garantia.

Hem de demanar als governs que actuïn, no amb repressió, sinó ajudant aquestes persones. Però nosaltres podem posar el nostre granet de sorra col·laborant amb qualsevol de les moltes entitats que treballen en la cooperació i la solidaritat internacionals. Moltes d’aquestes associacions estan formades per immigrants que amb el seu treball i esforç ajuden, des d’aquí, a que la seva família pugui tirar endavant al seu país.

“AMICS D’ERC”

Ahir vam conèixer les cartes que Esquerra envia als seus càrrecs de confiança perquè donin una part del sou pel finançament del partit. Es una cosa que fan totes les formacions polítiques. De fet, si no t'agrada, ningú t'obliga a militar-hi i a acceptar una responsabilitat política. El problema és que les cartes d’ERC han arribat a persones que simplement treballen en una conselleria, alguna fins i tot és militant socialista i nomenada pel seu partit. Això ja no seria disciplina de militància, els advocats sabran si té algun altre nom, però Bargalló ha dit que aquestes altres cartes han estat un error, ho podem creure, però no sé sap què és pitjor. En tot cas els hi demanen que omplin una butlleta per fer-se “Amics d’ERC”, sembla que amb l’amenaça de l’acomiadament si no feien.

L'afer es complica quan podem llegir a El Periódico que l’encarregat de recaptar és el secretari d’organització d’Esquerra, però també numero dos de Bargalló a Presidència, el Sr. Xavier Vendrell. Més gros encara, la carta dels treballadors de la conselleria d’Educació la signa la germana de la titular de la mateixa. És possible que Esquerra estigui patint una campanya de desprestigi del PSC fent públiques totes aquestes accions en un mitjà de comunicació que ja s’ha prestat en altres ocasions a fer coses similars, però és que la idea força de les mans netes comença a fer riure.

A Mataró ja tenim una experiència en tot això, precisament aquesta era una de les acusacions que l’exdirector de l’IMPEM, càrrec de confiança d’ERC, va dirigir contra el president de l’organisme. Allò va acabar amb la dimissió del primer i la renuncia del segon als seus càrrecs, com acabarà el tema a la Generalitat?

EN DEFENSA DE LES PETITES ONGD

El dilluns dia 13 de març vaig poder veure al programa Entre Línies de TV3 un reportatge anomenat “Padrina Juanita”. Va ser una denúncia sobre el destí dels diners que l’associació “Ayuda en Acción” recull a través de l’apadrinament dels nens, en aquests cas es parlava de la tasca que fa a El Salvador. Avui, aprofitant el diumenge, he llegit l’entrevista a la senyora Ana Lorena, psicòloga i gerent de programes socials de l’entitat a El Salvador, publicada a La Vanguardia del dimecres.

Sincerament, crec que Televisió de Catalunya hauria hagut de pensar-s’ho una mica més abans d’emetre el reportatge, tot i reconèixer la labor del programa en aspectes d'àmbit social a partir del testimoni personal dels seus protagonistes. Mèrits que a Mataró han estat reconeguts per la Fundació GIMM, a través dels premis que cada any atorga com a reconeixement i suport al mitjà de comunicació que es distingeix per la seva tasca en favor de la integració de les persones amb disminució física.

Al marge del que és i com funciona l’apadrinament de nens i nenes, especialment el que protagonitzen les gran ONG’s, hi ha moltes persones que treballen dia a dia en el camp de la cooperació i la solidaritat, suplint, en moltes ocasions, el que haurien de fer els governs dels estats. Això s’aconsegueix a través de donatius i ajuts i també a través de programes i projectes subvencionats amb recursos públics, com és l’u per cent dels ingressos propis, en el cas de Mataró. La majoria d’entitats organitzen actes, conferències i exposicions per donar compte d’on van a parar els diners que recapten i les institucions públiques ja tenen establerts els mecanismes de control oportuns. Els casos de frau en la cooperació internacional són molt greus i s’han de denunciar, tot i que els principals problemes venen de la corrupció existent en els països de destí, però cal anar en compte en no tirar per terra, en deu minuts, la feina desinteressada de molts voluntaris.

Des d’aquí vull animar a tothom a col·laborar, tan bonament com pugui, amb qualsevol de les ONGD existents i, en el nostre cas, molt especialment a les que tenen seu a Mataró, aplegades totes en el Consell Municipal per a la Solidaritat i Cooperació Internacional. L’Ajuntament de Mataró en col·laboració amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament són garantia del seu bon funcionament i del destí dels ajuts que reben i gestionen.

ALCALDABLE AMB PROBLEMES

Tot i que no es preveuen gaires sorpreses en el nomenament dels alcaldables dels partits amb representació municipal a Mataró, IC-V ha estat la primera força que ha donat a conèixer el nom del seu cap de llista pel 2007. Només ERC tindrà problemes a causa del desenllaç a la presidència de l’IMPEM, que va acabar amb la renúncia del seu antic cap de llista i a les diferències entre l’actual president del grup municipal i el partit, que hores d’ara són de domini públic.

En tot cas, l’amic Jaume Graupera, que fins ara havia mantingut una relació personal molt cordial amb tots els membres del consistori, haurà de procurar no fer declaracions públiques barroeres i de mala educació si vol estar al nivell de la política local. Segurament les pressions que fa temps que rep dels socis de govern i ara la denúncia de la majoria del personal del Patronat Municipal de Cultura (PMC), afirmant que a l’organisme autònom hi ha falta de lideratge, manca de capacitat de decisió i de transparència, tenen molt a veure amb la sortida airosa de Graupera. Però els ciutadans de Mataró tenim dret a exigir que el responsable de la política cultural sigui, com a mínim, una persona educada.

Si quedava algun dubte, ara s’ha demostrat el que fa uns dies declarava Joaquim Esperalba després de conèixer la intenció de l’alcalde de traslladar algunes competències del PMC a l’IMPEM, “la mesura defineix per si sola la mala gestió del PMC”. “Quan els teus socis volen quedar-se competències és que alguna cosa va malament”.

UNA PASSEJADA PER MATARÓ

Ahir, mirant els actes que es fien aquest cap de setmana a la ciutat, em va cridar l’atenció el debat organitzat per l'Associació Cultural Alarona amb el títol El Centre de Mataró, rehabilitat o reinventat.

A l’acte hi han intervingut l'historiador de l'art Gener Salicrú i el guanyador del darrer premi Iluro, Ramon Reixach i s’ha celebrat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria. Hi havia més públic que als actes organitzats per l’Ajuntament de Mataró als que recentment he pogut assistir. Les intervencions han estat una passejada per l’arquitectura de Mataró des del segle XV fins avui. Els ponents ens han fet veure com l’arquitectura respon a les necessitats dels ciutadans de cada època, però, a la vegada té una estètica i un atractiu pels possibles visitants. El casc antic és com la carta de presentació de la ciutat. Els assistents hem pogut seguir, en imatges, l’evolució de les construccions i també hem pogut constatar com en l’actualitat hi ha molt poc interès en conservar el patrimoni arquitectònic, especialment el que formen les edificacions més senzilles però que defineixen millor la vida de la població treballadora.

M’agradaria destacar dues idees entre les moltes que han sortit: La primera, el fet que si mantinguéssim l’Illa de Can Cruzate (foto capgros.com), de la que tant se’n parla aquests dies, amb una acurada restauració i construint un edifici modern de nova planta a la paret cega que hi ha a la part de la plaça de l’Ajuntament, tindríem una illa que reuniria l’arquitectura des del segle XV fins el segle XXI. La segona, que ha arribat l’hora de plantejar-se una nova revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, si més no, de revisar les mesures que s’han de prendre per garantir el seu compliment i evitar pèrdues importants en el futur. Cal que hi pensem i posem fil a l’agulla ben aviat.

CAMÍ DE LA PAU

Aquest migdia coneixíem una de les millors notícies que s’han donat durant molt de temps. La banda terrorista ETA ha anunciat l'"alto el foc permanent", en un comunicat emès per EITB, la Ràdio Televisió Basca.
A partir d’aquí s’han anat succeint els missatges d’esperança, encara que també de prudència. S’obra un període, que pot ser molt llarg, que ha de conduir a la pau definitiva. Per aconseguir-ho farà falta una elevada dosi de generositat de totes bandes, especialment per part aquells que han rebut les conseqüències del terrorisme més a prop seu. Només el PP sembla que segueix desmarcant-se en el seu missatge, però tot i així, alguns dels seus dirigents han començat a reconduir les seves paraules.

En el comunicat també s'explica que l'objectiu d'aquesta decisió és "impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc en què siguin reconeguts els drets" del poble basc. Vull creure que el procés responsable de redacció del Nou Estatut per Catalunya ha jugat també a favor d’aquesta esperança de pau definitiva.

Serà un camí complex i ple de dificultats, però, per recuperar la pau i la convivència a Euskadi i a tot l’Estat, hem de confiar en la responsabilitat i la capacitat de negociació de tots els grups polítics implicats en el procés i esperar que ningú en vulgui treure cap rendiment partidista.

UNA SETMANA D’INFORMES

Fa pocs dies qualificava de lamentable el paper dels dos polítics protagonistes del cara a cara que va organitzar el programa de TV3 "La nit al dia" i lamentable la utilització del tema dels informes i enquestes trets de l’armari per distreure el personal i intentar que miri cap un altre cantó. També deia que això no fa cap favor a la democràcia, atès el desprestigi que suposa per a la política i els polítics, i que només pot augmentar el grau d’abstenció, o si voleu, de “passotisme” de la ciutadania.

No volia pas donar-li més voltes, ni tampoc defensar a ningú. Però les noticies aparegudes aquesta setmana sobre els estudis i treballs encarregats pel tripartit, especialment pels de “les mans netes” (que ja no les hi deuen tenir tant) o el publireportatge de dues pàgines a

La Vanguardia del dijous, que ha costat 22.764 euros a la Conselleria de Benestar i Família, crec que fan inevitable tornar-ne a parlar.

Resulta que ara, els que acusaven CiU d’haver fet unes enquestes i estudis fa quinze anys, en només dos anys, han gastat 60 milions d’euros en contractar estudis, treballs tècnics, informes i documents a persones i empreses del seu entorn. És totalment condemnable el fet de fer encàrrecs, pagats amb diners públics, que serveixin per finançar partits i indagar possibles resultats electorals sigui del color que siguin. Però ho és tant o més la hipocresia i la demagògia dels qui prediquen una cosa i en fan una altra.

PER UN MATARÓ MÉS NET

L'Ajuntament farà un concurs per adjudicar la concessió per vuit anys d’un nou servei de recollida de la brossa i neteja viària. Està previst implantar la recollida de la fracció orgànica a tota la ciutat, potenciar la neteja dels grafittis als espais públics, fer enquestes de satisfacció ciutadana, aplicar nous sistemes de control de qualitat, i destinar el 3% del pressupost anual del servei a la realització de campanyes d'educació ambiental. El servei inclourà també la recollida de la fracció de rebuig, tant domiciliària com comercial, la recollida dels voluminosos i la neteja de les platges. Tot això per un import màxim de 60.398.766,49 euros per les 8 anualitats o, el que és el mateix, al voltant dels 7'6 milions d'euros anuals, aproximadament un 30% més del cost actual.

Entre els principals objectius del nou servei hi ha poder garantir el mateix nivell de neteja viària a tota la ciutat, millorar la recollida selectiva dels residus i reduir la fracció resta que es porta a incinerar. Es realitzarà un pla de millora i ampliació de papereres i s’augmentarà el personal destinat a la neteja dels carrers, que passarà de les 49 persones actuals a 80 operaris. El servei de recollida de residus voluminosos funcionarà 6 dies a la setmana i per això el personal destinat a les diferents recollides de residus passarà de 21 a 29 operaris.

Com a novetat, s’inclou un sistema d'inspeccions del servei mitjançant una empresa externa a la concessionària, així com la realització d'una auditoria anual sobre els resultats i d'un mínim de dues enquestes de satisfacció dels ciutadans cada any, que tindran repercussió sobre el benefici econòmic de la concessionària.

Convergència i Unió va donar suport, en el passat Ple Municipal a aquestes noves condicions per la recollida de la brossa i neteja viària perquè, implícitament, reconeix que calia actuar, com hem denunciat moltes vegades, per solucionar molts dèficits actuals, especialment en la neteja viària. L’objectiu principal és aconseguir que Mataró sigui una ciutat neta i aquest és el desig de tots. Segurament, com també hem demanat, s’ha d’actuar de manera paral·lela i amb més fermesa, perseguint els brètols que causen desperfectes a la propietat pública i privada pintant façanes i destrossant el mobiliari urbà.

MALAGUANYAT ACTE

Avui he assistit a la conferència “LA VEU PÚBLICA DE LA DONA”, a càrrec de la Sra. Dolors Renau, Comissionada de la Presidència per als programes Internacionals d'Igualtat i Ciutadania. Hauria pogut estar molt bé. Tot i que moltes de les coses que s’han dit podien ser conegudes, l’argumentació i l’exposició de la conferenciant estaven aconseguint un major grau de sensibilització pel tema. Però, com està passant darrerament, s’ha espatllat tot en el moment que oblidant l’escena, un acte organitzat per l’ajuntament com a acte institucional en motiu del Dia Internacional de la Dona, s’ha arribat a insinuar que només els partits d’esquerra podien fer polítiques en favor de la igualtat. Això sumat a la presentació de la Sra. Renau que ha fet la regidora, en que ha especificat la filiació política (PSC-PSOE) i les responsabilitats de partit que havia ocupat, ha tornat a semblar més un acte polític d’un partit que l’acte institucional que pretenia ser.

Felicito, però, a les diferents organitzacions i entitats que enguany han aconseguit farcir un programa d’actes amb motiu d’aquesta commemoració que aporta molt a la tasca de sensibilització que la societat necessita per aconseguir una veritable igualtat.

L'ALCALDE CICLISTA

Avui us demano que llegiu l’article que Xavier Bosch va publicar ahir, dilluns 13 de març, al diari AVUI. No és per la seva qualitat literària, tot i estar ben escrit. És perquè el protagonista és un bon amic, company de partit i descendent d’una família de la nostra ciutat.
.

És un cas insòlit. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, cada divendres, d'incògnit, amb una bicicleta, un telèfon mòbil, una llibreta i un boli, pedala i pedala buscant defectes.
Si, passejant per Sant Cugat, un divendres al matí veieu un home que va amunt i avall amb bicicleta, amb el casc de protecció, turmelleres reflectants i uns clips als pantalons perquè no se li enganxin entre els pedals i les rodes, podria molt ben ser que fos l'alcalde.
.

Si cap altra prioritat municipal no li ho impedeix, estiu i hivern Lluís Recoder, batlle peculiar, es reserva els matins de divendres per anar a voltar per la seva localitat per fer el control de qualitat de les coses que no funcionen i que, malauradament, potser han passat per alt als qui ho haurien d'adobar. De fet, Sant Cugat, i aquesta és una segona bona iniciativa que es desconeix i que caldria exportar a moltes altres poblacions, té uns "ulls de la ciutat". Són gent que es dedica a passejar amb l'encàrrec de l'Ajuntament de passar nota de tot allò que veuen que està malmès. Una feina envejable.
.

Malgrat que les brigades municipals de neteja, i de policia municipal, i de parcs i jardins tenen cura de les seves coses, Recoder fa la prova dels pedals, fins al punt que es coneix la població pam a pam. Hi ha una nit a la setmana que l'alcalde apareix a la televisió local en un programa al·lucinant. Els vilatans truquen i denuncien coses que no funcionen. Li parlen d'un racó qualsevol i ell, com un xou de mentalisme, demostra que sap a què s'estan referint. Aquest coneixement del terreny és conseqüència, suposo, d'aquests voltes ciclistes setmanals. Algú l'ha vist, en alguna ocasió, a la terrassa d'algun bar de la vora del Monestir prenent un suc de taronja per recuperar-se de l'esforç i de la suada. És el moment que aprofita per treure el bloc d'espiral, model Van Gaal, i anar anotant tot allò que ha vist que no li ha agradat. Un banc trencat a prop del mercat, un semàfor espatllat, uns grafits, massa cotxes en doble fila, una senyalització trencada, un esvoranc? Els seus col·laboradors expliquen que, en un matí de divendres, els pot fer vuit o deu trucades a cadascú. L'endemà, solucionat.
.

En acabat, no hi ha ni podi, ni rams de flors, ni mallot groc, ni -tampoc- controls antidòping. Només la voluntat, suposo, de fer la feina ben feta i desviure's per servir millor als ciutadans. I això, en política, és ser Lance Armstrong. Artur Mas va voler Recoder més a la vora seu a Convergència. De moment, però, l'alcalde té vocació de continuar-ho sent, i considera que la seva etapa reina té la meta a Sant Cugat.

PER QUAN EL FUTUR?

Repassant papers, rellegia notes i documents sobre la construcció dels nous accessos i les calçades laterals de la C-32 al seu pas per Mataró. Tot són notes de premsa i informació extreta de diferents webs institucionals, doncs el govern municipal encara no ha informat a cap òrgan oficial.
.

Una vegada més sembla que la història d’aquest país hagi començat el dia que es va constituir l’anomenat tripartit. Però si fem memòria, l’anterior alcalde de la ciutat va preferir que se li pagués una part de la Via Europa abans de que es completès l’enllaç de Mata-Rocafonda amb la C-32, afirmant que la Ronda dels Països Catalans faria de calçada lateral. Segurament no se n’adonava del colapse i sobretot de la manca de seguretat per a les persones que això suposava.
.

L’any 1969 s’inaugurà la primera autopista del país, que va unir Mataró amb Barcelona, però va ser i és de peatge. La prolongació d’aquesta autopista, antiga A-19, va entrar en servei l’estiu de 1994. El govern socialista de l’estat havia promès la seva gratuïtat, però finalment va ser de pagament a canvi dels ajuts per a la construcció de les rondes de Barcelona, important obra que es va realitzar amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.
.

Per les Santes de 1995 el President Pujol inaugura l’autopista C-60, antiga B-40, que uneix Mataró amb Granollers. Essent la Generalitat qui construeix l’única sortida ràpida de Mataró lliure de peatge.
.

Efectivament, han fet falta molts els anys de negociació per aconseguir calçades laterals a ambdós costats de l’autopista i la remodelació dels enllaços, però no han estat estèrils. Els consellers anteriors al Sr. Nadal i els corresponents directors generals van fer el que estava a les seves mans per acostar posicions, però això depèn sempre d’ambdues parts.
.

En tot cas felicitats pels acords, però, com passa moltes vegades amb els projectes socialistes, encara no sabem quan seran realitat, sembla que les obres poden començar al 2007, any d’eleccions, però quan entrarà en servei? Per altra banda, què passa amb la resta del Maresme? Què passa amb el peatge? Què passa amb la sostenibilitat del projecte? Què passarà amb la carretera N-II al pas per les poblacions costaneres? És exactament aquest el projecte que necessitem? Aquest és un problema tant o més important que el de Mataró, el Consell Comarcal i totes les poblacions de la comarca hi estan treballant, però sembla que aquí la Generalitat no està per la labor.

11M

Ahir es complia el segon aniversari de l'atemptat terrorista més dramàtic que ha patit l’Estat espanyol. A dos quarts de vuit del matí de l’11 de març de 2004, una cadena d'explosions a la xarxa de ferrocarrils de Madrid va causar un total de 192 persones mortes i més de 1.500 de ferides. Darrera seu queden, a més, milers de familiars i amics que, com els ferits, pateixen encara les conseqüències d’aquella brutalitat.

Fets com aquests haurien de provocar la unitat de totes les persones, especialment de les que tenen responsabilitats públiques. No hi ha res més important que la vida, l’amor entre les persones i el manteniment de la convivència. Però encara avui podem llegir al diari com alguns líders polítics, que en aquell moment dirigien el govern espanyol, no tenen cap escrúpol en utilitzar l’engany i passar per alt el respecte als afectats. El president del PP, Mariano Rajoy, va incomplir ahir el pacte tàcit d'acompanyar en silenci els actes de record a les víctimes de l'11-M en el segon aniversari dels atemptats, fent declaracions polítiques sense cap altra finalitat que aprofitar la jornada per seguir amb la seva línia d’enfrontament personal i d’intentar escampar la crispació.

A l’any li queden molts dies per a les declaracions polítiques i aviat 116 persones imputades en el cas s’hauran de seure davant el jutge. Seran capaços de parlar quan toqui i respectar el dolor dels altres?

PINTADES: UNA PLAGA

Si busquem el mot “plaga” al diccionari trobarem que vol dir el mateix que: nafra, úlcera, calamitat; i referit a l’agricultura: proliferació d'un organisme vivent que provoca la destrucció d'altres éssers vius en envair-los. Podem assegurar doncs que la proliferació de pintades i “grafitis” a les façanes d’edificis públics i privats, vehicles, contenidors i mobiliari urbà de tota mena, és una plaga que està destruint la ciutat.

.

Recordo que, fa molts anys, quan apareixia una pintada sempre era per la denúncia d’una situació política que anava en contra de les llibertats personals i col·lectives i, malgrat tot, atemptava contra els principis de comportament de les persones. Ara, estem convençuts d’haver avançat pel que fa a conquerir valors com la llibertat d’expressió, però sembla que no es té en compte els drets dels altres a gaudir d’una ciutat neta i bonica que, a més, ens costa molts diners de mantenir.

L’any passat, l’Ajuntament de Mataró, com altres, va haver de redactar i aprovar una ordenança de civisme. El text vol salvaguardar el respecte individual, col·lectiu i institucional dels drets i llibertats del ciutadans com a garantia de la convivència democràtica i de l’ordre i la pau socials. Una de les accions considerada infracció a l’article 15, és “realitzar pintades, grafitis, senyals o rascades a qualsevol element o equipament que conformen els espais públics”. No és pas un dels comportaments més greus per a la seguretat de les persones, però si que s’està convertint en una plaga per a la ciutat, destruint-la cada dia una mica més.

Malgrat les estadístiques i els missatges del govern municipal, la veritat és que cada nit apareixen noves pintades, en les quals l’estil i la signatura es repeteix, no cal ser gaire observador per adonar-se de que són pocs els autors i moltes les seves obres. On són els responsables municipals a l’hora de descobrir-los? De que serveix l’ordenança si no es descobreix als infractors? Ens cal una acció contundent per acabar amb la plaga abans que destrueixi absolutament el patrimoni de tots.

UNA NOVA EINA PER CONÈIXER LA COMARCA

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, format per la majoria d’ajuntaments del Maresme, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i alguns gremis professionals, ha editat una nova guia de butxaca per difondre el patrimoni museístic i arxivístic de la nostra comarca.
.

L’entitat pública sense ànim de lucre, que es va constituir al març de 1997, essent president del Consell Comarcal del Maresme el Sr. Joaquim Rey, ha realitzat una eina que recull l’oferta de les diferents poblacions. A cada un dels museus i arxius que hi apareixen, fins un total de vint-i-dos, es destina una pàgina en la qual es facilita informació pràctica per al possible visitant, com ara: adreça, telèfon, pàgina web, correu electrònic, persona de contacte, dies i horaris de visita, i es descriu el contingut de l'equipament. Tot això en 4 idiomes: català, castellà, anglès i francès.
.

Els 15.000 exemplars editats es poden trobar, principalment, en edificis públics i també en oficines de turisme, però eines com aquesta s’haurien de fer arribar també a escoles, biblioteques i, si és possible, a comerços i a llocs concorreguts pels ciutadans de la comarca. Moltes vegades desconeixem el que tenim més a prop i ens esforcem per fer grans viatges i conèixer indrets molt llunyans quan a casa nostra tenim una riquesa cultural molt valuosa. Des d’aquí us convido a utilitzar una d’aquestes guies, que també es pot trobar a internet, i aprofitar els caps de setmana per conèixer una mica més casa nostra.

LA LLEI D'IGUALTAT DE SEXES

Aquest cap de setmana llegia a la premsa com la llei d'igualtat de sexes ha provocat la indignació dels empresaris. Aquest és un projecte estrella del govern de José Luis Rodríguez Zapatero que neix amb l'aval de CCOO i UGT. L'avantprojecte vol fomentar la igualtat de la dona als llocs de treball i potenciar la seva presència als consells d'administració de les grans companyies, també posa de manifest la necessitat d’estudiar la possibilitat d’establir l’obligatorietat de la paritat en les llistes electorals.

He estat temptat d’opinar, però crec que en aquest cas és millor l’opinió d’una dona i, he escollit la de la periodista Maria Teresa Coca, habitual a les pàgines d’economia del diari AVUI. Opinió que comparteixo i que subscric totalment. La Sra. Coca escrivia aquest dissabte a l’Avui:

BALANÇ - Amb molt de compte
Parlar d’igualtat laboral home-dona exigeix molta prudència. Està bé afavorir la igualtat d’oportunitats sense caure en la discriminació de gènere. Però tant si es tracta d’home o dona s’ha de primar la vàlua personal i professional segons la responsabilitat que s’haurà d’assumir, buscant un perfil sense distincions. Es tracta de fomentar la justícia i que els discriminats no es tornin discriminadors. I no creguin que tiro pedres a la pròpia teulada, perquè sé el que és que et neguin un lloc de treball pel fet de ser dona.

PLE DE MARÇ

Després d’un grapat de plens municipals amb un contingut un xic descafeïnat, en el d’avui hi havia diferents propostes, a mig i llarg termini, de molta importància per a la ciutat. Els plecs de condicions per a la gestió dels cementiris municipals i de la recollida de la brossa i neteja, les modificacions urbanístiques de llevant (eix carrer Herrera) i el Pla Local d’Habitatge són els més destacats.

Però jo estic especialment content perquè, després de molts anys de discussions i treballs, aviat serà realitat un espai per a la Colla Castellera Capgrossos on, a més d’assajar, realitzin la seva activitat cultural i social. Això és mèrit, sobretot, del treball continuat i els èxits de la Colla, que han fet que es consolidés com una de les primeres del país. El Govern ha fet el que li tocava per la seva responsabilitat i CiU ha contribuït, en moments clau, a desencallar les converses. Altres han estat més observadors i oportunistes que protagonistes, però també se’ls hi ha de reconèixer que no han posat pals a les rodes i que s’han sumat al consens.

COOPERACIÓ I POLÍTICA

Avui he començat i acabat el dia amb temes de Cooperació. Primer, presentant el nou projecte dels Amics de l’Escola Pia al Senegal a la regidora del ram. És un projecte ambiciós, tan econòmicament com socialment. Després, ja com a treball polític, hem parlat del Pla Director de Cooperació que està treballant l’Ajuntament de Mataró. M’ha semblat que ens enteníem quan jo li deia que la cooperació ha de ser un tema absolutament de consens, del que no n’hem de fer batalla política.

Entre mig altres temes de ciutat, i al vespre he assistit a la conferència “La nova cooperació catalana: eficaç, compromesa i transformadora” a càrrec del Sr. David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’acte ha estat un fracàs de convocatòria, comptant el conferenciant, acompanyant, polítics i tècnics, no érem més de nou persones.

Em sabia greu ser tan pocs en un tema com aquest, jo hi anava per aprendre i creia que altres entitats haurien d’haver tingut el mateix interès. Podeu dir-me que sóc un ingenu, però aviat he vist que estava assistint a un discurs totalment polític, segons el qual la cooperació a Catalunya havia començat amb l’actual govern i més concretament el dia del nomenament de l’actual director. El que no va dir en cap moment el Sr. Minoves, destacat membre d’ERC, és que la Llei Catalana de Cooperació és del 2001 i que el primer Pla Director de Cooperació de la Generalitat, vigent encara, va ser redactat per l’anterior govern, malgrat les seves deficiències i necessitats d’actualització, com qualsevol altre document d’aquestes característiques.

Probablement, segur, que TOTES les formacions polítiques tenen persones sectàries com el Sr. Minoves, però és una llàstima que ocupin llocs on la política partidista hauria de trobar-se en un segon o tercer ordre. Avui era inútil aprofundir en el debat, el fòrum era, o hauria d’haver estat, un altre i no s’han complert les expectatives. He perdut més d’una hora anant a un acte polític en lloc d’aprendre una mica més sobre cooperació.