El fill del xofer, de Jordi Amat

Les estones de fresca que ens ofereixen els vespres d’estiu són ideals per llegir i fer-ho amb llum natural.

Per altra banda, l’estiu també és temps de recuperar aquells llibres que ens van cridar l’atenció o ens van regalar i les lectures obligades no ens han permès llegir. Aquest és el cas de “El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà”. Un llibre del filòleg i escriptor Jordi Amat, nascut a Barcelona el 1978.

Al llibre, l’autor fa un repàs a la història política de Catalunya dels darrers cinquanta anys. Ho fa seguint la trajectòria personal i professional del periodista i advocat AlfonsQuintà. Quintà és el fill del xofer. El seu pare, Josep Quintà, va ser el xofer i persona molt propera a Josep Pla.

Alfons Quintà, entre moltes altres coses, autor dels articles al diari El País contra Banca Catalana i primer director de TV3, és un personatge del qual Amat en diu barbaritats. Totes molt ben documentades i, a més, persones que el van conèixer asseguren que tot és creïble.

Però, com antic militant convergent i persona interessada per la política, m’ha fet pensar molt tot el que el llibre explica del president Jordi Pujol i la seva família, així com del que va ser secretari del govern, Lluís Prenafeta. Al llibre, però, hi apareixen molts altres noms, com, per exemple, Francesc Cabana, cunyat del president i persona important a Banca Catalana.

No tinc constància que ningú hagi desmentit o denunciat a l’autor per inventar-se els fets que relata. Em dol que això sigui així i no m’agrada. Però, malgrat tot, seguiré defensant que els vint-i-tres anys que Pujol va ser president de la Generalitat de Catalunya van ser fonamentals per a la construcció d’aquest país i allò que després s’ha anomenat estructures d’estat.

 

Intervenció en contra de celebrar actes a favor de la Constitució

Intervenció al Ple Municipal celebrar el dia 1 de desembre a l’hora de posicionar el vot a la proposta de resolució que presentada pel grup municipal de la CUP perquè l’ajuntament de Mataró no celebri el dia de la Constitució Espanyola.

L’any 1978, Convergència i Unió va ser part activa de l'elaboració de la Constitució. El moment que vivia Espanya era històric. Feia tres anys que havia mort el dictador i els nous aires permetien viure amb il·lusió una situació nova.

Tot i la por pel soroll permanent de sabres que provenia de l’exèrcit, hi havia una ciutadania desitjosa d’abraçar la llibertat i la democràcia, i uns polítics que sabien que havia arribat el seu moment. Amb això vull dir que sabien que els temps de por i repressió s’havien acabat i que tenien l’oportunitat de construir un Estat nou, modern i integrador, on havien de sumar tots els actius que existien per caminar cap un futur millor.

Dins aquest dibuix, les nacions hi tenien un paper destacat. Sobretot, perquè es posaven les bases per reconèixer la seva identitat i s’acceptava que sense aquests fets diferencials, l’Estat quedava coix.

L’any 1978, l’Estat tenia mala consciència. Sabia que era una de les darreres anomalies en l’Europa occidental...  tenia el vent que els anava a la contra i no podia oposar-se a un canvi que homologués Espanya als estats veïns.

Per tan, reivindiquem el nostre paper, reivindiquem aquella Constitució per aquell moment, no en renunciem i no ens fa cap mena de basarda afirmar que un dels principals dirigents històrics del nostre partit, Miquel Roca i Junyent, en va ser un dels negociadors, un dels anomenats pares de la Constitució.

L’any 1978,  la Constitució era la nostra Constitució; no teníem cap problema en defensar-la, reivindicar-la i mostrar-la com a exemple, com a model. Amb aquell text tot era possible.

Quina era aquella Constitució?

·   Era una Constitució que dibuixava un model que podia anar caminant cap a una proposta gairebé confederal d’Espanya...

·   Un model que reconeixia a cada nació el seu paper i que contemplava un desenvolupament autonòmic de dues velocitats (recordeu l’art. 143 i l’art. 151).

·   Era una Constitució que intentava integrar la diferència i no desintegrar-la. I ho feia reconeixent Catalunya, País Basc i Galícia com a nacions històriques amb plena capacitat per autogovernar-se; i la que permetia --per exemple- a Navarra integrar-se a Euskadi si el seu Parlament ho votava per majoria absoluta.

·     Era una Constitució que es va elaborar amb una interpretació oberta, àmplia, sense actituds arrogants, centralitzadores, laminadores del nostre autogovern...

Quan l’any 2008, el PP, el PSC i ICV-EUiA van presenta a aquest Ple una proposta per celebrar institucionalment la Constitució, el senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, deia: “La Constitució de 1978 simbolitzà el consens entre les forces polítiques de l'època, representades mitjançant els redactors que per sempre es recordaran com els pares de la Constitució. És un exemple que els protagonistes d'aquella etapa tenien consciència del moment que s'estava vivint, imprescindible per al desenvolupament democràtic d'Espanya”.

És evident que l’esperit de la Constitució del 1978 era la que descrivia el senyor Mojedano, ho era l’any 1978 i, potser, fins el 23 de febrer del 1981. Però a partir d’aquell moment, l’esperit obert, integrador i gairebé confederal es va anar diluint progressivament.

Recordo que el mateix any 2008, el nostre portaveu en aquesta sala, l’exalcalde, Joan Mora, en el moment d’argumentar el nostre rebuig a festejar la Constitució, va dir: “Per a nosaltres, la Constitució era un pacte polític que en un moment donat, en el context de la transició, reconeixia el dret a l'autonomia política i no a l'autonomia administrativa del "café para todos" que al final hem acabat tenint...  Compartim el mateix text, però no la forma d'utilitzar-lo, ni d'interpretar-lo. Si volen celebrar la seva mala utilització, que no ens esperin”.

És evident que aquella Constitució del 1978, que nosaltres vam ajudar a construir i a interpretar,  no és la que va impedir a Catalunya tirar endavant el seu Estatut d'Autonomia aprovat per majoria al Parlament de Catalunya, durant el mandat del president Pasqual Maragall, i refrendat per amplíssima majoria pel poble de Catalunya.

Aquella Constitució no és la que permet jutjar polítics democràtics per fer allò que un polític democràtic ha de fer: escolta al seu poble i actuar en conseqüència. I això traduït al llenguatge dels fets vol dir posar les urnes perquè la gent voti.

Vostès entendran que nosaltres no podem estar d'acord amb una Constitució que no ens deixa fer res, que ens coarta constantment la nostra acció política, que sembla que ens voldria rendits.

I AIXÒ ELS HI DIEM NOSALTRES QUE EN S SENTIM AMB TOTA L’AUTORITAT MORAL I POLÍTICA PER A DIR-HO PERQUÈ, IGUAL QUE MOLTS ALTRES, ENS VAM ARREMANGAR I VAM TREBALLAR PER ELS FONAMENTS, L’ARQUITECTURA I L’EDIFICI DE LA CARTA MAGNA...

I AIXÒ HO DIEM NOSALTRES QUE EN ELS MOMENTS MÉS DELICATS HEM ESTAT AL COSTAT DEL GOVERN DE MADRID DE TORN (PSOE o PP). HI HEM ESTAT EN ELS PITJORS ANYS DEL TERRORISME...

Però ara, després de tot el que està passant i passa, després que la ciutadania s’hagi cansat de ser maltractada econòmicament i fiscalment, després que s’hagin fet campanyes contra Catalunya, de forma interessada, després de les actituds i interpretacions minimalistes del nostre autogovern...

NOSALTRES NO PODEM ESTAR D’ACORD QUE ES CELEBRI AQUESTA CONSTITUCIÓ.

Insisteixo, qui ens ha fet dimitir de l’actual Carta Magna no és el poble de Catalunya, no són els ciutadans d’Espanya, són els poders polítics de la Meseta que ens arraconen i ni ens volen escoltar. Són les actituds dels governants que sembla que anar contra aquest país els serveix per autojustificar-se a casa seva.

I aquí vull dit que NO tots són iguals.

Una persona tant poc sospitosa de ser simpatitzant de Convergència, que també va ser pare de la Constitució, que va ser militant de la UCD, d’Aliança Popular, després del Partit Popular, el sr. Miquel Herrero i Rodríguez de Miñon, afirmava –per exemple-- que el Pla Ibarretxe hi podia caber a la Constitució i, per tan, el procés de Catalunya també. Només cal llegir el llibre IDEA DE LOS DERECHOS HISTÒRICOS, del propi Herrero de Miñón per veure que la interpretació actual no és amb la que es va elaborar la Constitució.

Com comprendran, no acceptem lliçons de democràcia, ni lliçons de comprometre’ns amb la governabilitat, ni lliçons de responsabilitat... Nosaltres, el nostre partit, CiU, va ser on havia ser en els moments més delicats: al costat dels que volien una Espanya oberta i integradora, una Espanya on les nacions que en formen part s'hi sentissin còmodes, una Espanya que pogués acollir a tothom però que no volgués absorbir o acabar amb ningú.

I ho diem nosaltres que volem recordar que la Generalitat de Catalunya no es va restituir amb la Constitució. La Generalitat de Catalunya es va restituir amb la figura del president de la Generalitat, Josep Terradellas quan, després de pactar amb el president Adolfo Suárez, torna al país amb una institució republicana sota el braç: la Generalitat. Recordin que quan torna Tarradellas, encara no s’ha aprovat la Constitució.

Després de tot el que he explicat, creuen que nosaltres podem estar d’acord a celebrar la interpretació d’una llei que ens perjudica? Quin sentit té celebrar una llei que ens va en contra? Per què hem de celebrar una llei que cada vegada més catalans interpreten que els fa fora?

CAP !! 

Per això nosaltres donarem suport a deixar de celebrar institucionalment el Dia de la Constitució com ens proposa el grup de CUP.

Parlament a l'Ofrena Floral de CiU a Rafael Casanova

Amigues i amics,

L'escriptor Bertolt Brecht deia: “Qui lluita pot perdre. Qui no lluita, ja ha perdut”. I fa 300 anys, el poble de Catalunya lluitava per conservar la seva pròpia identitat nacional. Vàrem perdre, prou que ho sabem i que ens ho recorden sempre que poden. Alguns ens diuen que som ben bojos, de tenir com a Diada Nacional el dia d’una desfeta, la data que va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya.

El que no entenen aquests és que avui, els ciutadans d’aquest país no recordem una derrota, sinó que honorem el nostre passat, la força immensa dels nostres avantpassats que no es van resignar a veure Catalunya destrossada i van aconseguir que no desaparegués ni la llengua ni la cultura pròpies, però tampoc els trets característics del nostre poble que tan bé han assumit tots els que venint de fora s’han sumat a aquest projecte de tots que és bastir un futur col·lectiu: la tenacitat, l’esforç, el treball, la capacitat d’integració i l’orgull de pertinença.

Catalunya, des del 1714, ha patit altres episodis cruels d’intent d’anorrear la seva identitat. La nostra resistència ha guanyat i per això hem aconseguit passar de la opressió a la llibertat. Però ja no n’hi ha prou. Fa temps que volem fer un pas més, per això, les darreres Diades han estat un clam popular, cívic i multitudinari de reivindicació del dret més elemental que té un poble: EL DRET A DECIDIR LLIURAMENT EL SEU FUTUR.

La Diada d’avui ha de servir perquè mostrem al món la força i la vigència del nostre desig de llibertat, a les portes d’una altra data tan significativa com ho serà la de la consulta del 9 de novembre. JUNTS hem de ser capaços de traslladar la força dels carrers a les urnes.

Per això, la gent de Convergència i Unió, els homes i les dones que amb el president Mas al capdavant estem liderant la transició nacional que ha de portar Catalunya a la seva independència, hem d’abocar totes les nostres energies a l’èxit d’aquesta convocatòria.

Com ha dit el President Mas: “Tenim ferides, sí, però és perquè estem al front, lluitant mentre altres només fan d’espectadors. Estem al centre, fent de paret mestre per aguantar el conjunt sense el qual tot fa figa”.

300 anys després tenim l’oportunitat de recuperar llibertats, però sense CiU aquesta recuperació no seria possible, És per això que no tenim cap mena de complexa, i ben al contrari, batallem convençuts que, sense la gent convergent, aquest procés d’arribar a la plena sobirania nacional seria impossible.

Creiem que no és moment d’estratègies electorals de curta volada. És l’hora de la unitat dels sobiranistes. Una unitat que sempre ha estat difícil d’aconseguir i ara es fa imprescindible. Si estem pendents d’esgarrapar més vots per aconseguir més poder individual quan el que ens hi juguem és el futur del país, aquest està perdut i tots els seus ciutadans amb ell.

La societat ens demana lideratge institucional i consens polític. No els podem defraudar, però no depèn només de nosaltres. Cal que totes les forces partidàries del Dret a Decidir anem a la una. Perquè la miopia política en moments decisius, i la història de Catalunya en té massa exemples, pot suposar un fracàs estrepitós que ningú no vol. Si no volem acabar lamentant-nos, millor no treure pit a deshora, que res encara no està guanyat. 

Amb el trasbals que hem tingut la família convergent en les darreres setmanes, molts s’han apressat a enterrar la nostra formació política. No neguem el dolor, però sabem que una sola persona no representa tot un projecte, de la mateixa manera que el País sempre ha estat i estarà per sobre de les persones, per importants que aquestes hagin estat. És justament per això que anem amb el cap ben alt i ens sentim orgullosos de la feina feta al capdavant del govern de la Generalitat. Han estat els governs de CiU els que han fet possible la reconstrucció del.

A Mataró, i en clau exclusivament local, també podem estar orgullosos de la feina feta per l’actual govern municipal en els moments més difícils, tant des del punt de vista econòmic, com social i polític.

Només avancem si som capaços de qüestionar-nos el que som i com vivim. Creixem com a societat i com a persones, quan garantim la igualtat d’oportunitats, quan treballem per l’equitat i defensem el nostre dret a una vida millor i més lliure on puguem decidir de quina forma millorem com a societat.

Per això, us demano que ens mobilitzem, que ens comprometem al costat de la ciutadania i al costat del Govern i del President de la Generalitat.

Que responguem avui a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats del país, que responguem avui i sempre que estiguem cridats a sumar-nos a les reivindicacions per la llibertat nacional.

Acabo. L’escriptor irlandès George Bernard Shaw va escriure: “Hi ha homes que miren el món que els envolta i diuen: per què? N’hi ha d’altres que somnien un món que encara no existeix i diuen: per què no?”.

Nosaltres, ciutadans de Catalunya, tenim el dret a somniar en la creació d’un nou país i de lluitar per fer-lo realitat.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Entrevista a l'alcalde de Mataró, Joan Mora, a m1tv

Mataró acull una jornada comarcal de CDC sobre el Pacte Fiscal

Joan Mora, alcalde i president de CiU a Mataró, ha donat l benvinguda a més d’un centenar de militants de CDC del Maresme que han participat aquest matí a una de la dotzena de jornades sobre el Pacte Fiscal que el partit està realitzant a diverses comarques. En el seu parlament, Mora ha dit que se sent independentista i que el finançament que Catalunya necessita és el mateix del que gaudeixen el País Basc i Navarra. Però també ha dit que, en democràcia el temes necessiten d’una majoria que hi estiguin d’acord.

.

Finalment, el líder de CDC i CiU a Mataró ha demanat als presents que, en els moments que estem passant, siguin exigents amb els seus dirigents.

,

La ponència sobre el Pacte Fiscal, objecte de la trobada, ha anat a càrrec de Lluís Corominas, Vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC i Vicepresident del Parlament de Catalunya, En la seva exposició, Corominas ha parlat de “pla A” i “pla B”, del segon ha dit que caldrà aplicar-lo en el cas que fracassi el primer i, arribat el cas, serà per explicar que no sabem fer de catalans amb les condicions que ens posa Espanya. El “pla A” es basa en l’establiment d’un pacte Fiscal entre Catalunya i Espanya. Aquí, el dirigent nacional de CDC, ha començat per explicar el context polític i econòmic de la proposta i ha continuat detallant les conseqüències en la política fiscal i pressupostària de l’actual sistema i la d’un possible Pacte Fiscal.

.

Ha quedat ben clar que cada vegada hi ha una majoria més gran de ciutadans de Catalunya que entenen que només sortirem de la crisi si poden administrar el NOSTRES propis diners i que això només s’aconseguirà en un canvi en el model de finançament. Xifres com el dèficit fiscal de 45M€ diaris, que equival a més de 2.000 euros per persona i any, 6 euros per persona al dia, han estat un exemple clar de que les coses no poden continuar igual. Ha quedat clar que amb un Pacte Fiscal Catalunya podria fer polítiques actives d’ocupació que reduirien la taxa d’atur que estem patint, per sobre del doble del País Basc, que administra els seus recursos.

.

La jornada ha acabat amb un treball en grups on els assistents han pogut fer les seves pròpies propostes i una posada en comú de les conclusions.

Estrenem canal de vídeo

Durant els quatre anys de l’actual mandat, CiU a Mataró ha utilitzat constantment els mitjans al seu abast per difondre l’activitat política municipal. Un d’aquest mitjans ha estat la publicació de vídeos en un recurs gratuït com és el YouTube. A més, des de gener de 2010, gràcies a CiU i a la col·laboració desinteressada d’amics i simpatitzants, els ciutadans poden veure i escoltar íntegrament els Plens Municipals al web mesmataro.cat.
.

Ara, en plena campanya electoral, hem posat en funcionament un nou canal de YouTube amb el contingut específic de les eleccions municipals del 22 de maig. Aquí hi podeu trobar des dels vídeos que es van passar a l’acte de presentació de Joan Mora com alcaldable de CiU, fins a les rodes de premsa diàries que celebrem, passant per l’espot que diàriament es passa pel canal públic de televisió m1tv.
.

Us convido a visitar i difondre http://www.youtube.com/mataroendavant per conèixer millor el nostre candidat i les seves propostes.

Primer dia de campanya

CiU va decidir fa temps que la campanya havia de ser senzilla i de molt, molt contacte amb la gent. Per això, portem setmanes, mesos, sortint cada cap de setmana al carrer amb la nostra carpa. Durant aquest temps, els ciutadans i ciutadanes ha pogut acostar-se i parlar amb nosaltres, fer-nos arribar els seus suggeriments i les seves preocupacions.

.

I ara, quan només queden quinze dies per a les eleccions i en plena campanya electoral, ens seguireu trobant al carrer escoltant, compartint inquietuds i explicant quin és el nostre projecte. Per això avui érem a la plaça de les Tereses i demà serem a El Palau i demà passat al Parc Central, i així cada dia. Ningú ens podrà dir que és la primera vegada que ens veu en un o altre barri de la Ciutat, en tot cas, ens preguntaran: altra vegada per aquí?

.

Malgrat tot, i per arribar encara a més gent, també explicarem les nostres propostes a través d’alguns actes convencionals de petit format i aprofitant la finestra que ens puguin obrir els diversos mitjans de comunicació de la ciutat.

.

.

Tampoc faltarà la propaganda impresa, les pancartes, les banderoles, les tanques o els autobusos com el que he pogut retrata aquesta tarda aturat en un semàfor. O la tradicional penjada del primer cartell com la que vam fer ahir a la plaça de Cuba.
.

En definitiva tenim al davant una campanya que vol utilitzar tots els elements convencionals per estar tant a prop de la gent com sigui possible. Una campanya en positiu enun moment en que el canvi és més possible que mai.

Mataró omple Sala Cabanyes per escoltar les propostes de Joan Mora

Ahir Convergència i Unió feia, amb el President Artur Mas al capdavant, la presentació oficial de Joan Mora com a candidat a alcalde per Mataró. La primera part de l’acte va ser per presentar el llibre “CIUTADÀ MORA” i l’encarregat de fer-ho va ser el seu autor, en Ramon Reixach, que va explicar com havia sorgit l’idea, com es veia portat a terme i, sobretot, com l’havia sorprès en Joan per la sinceritat en les respostes.

Després d’un petit vídeo en el qual 11 persones d’àmbits i professions completament diferents donaven la seva opinió sobre el candidat, el President Ma va ser l’encarregat de presentar a en Joan a les més de 800 persones que omplien el Teatre de la Sala Cabanyes i la pista de la Gàbia, on s’havia instal·lat una gran pantalla i cadires perquè les persones que no cabien dins poguessin seguir l’acte en directe.

En Joan va fer un discurs d’alcalde, amb molta més seguretat que el que havia fet fa quatre anys, quan es presentava per primera vegada. Podeu fer-ne el seguiment a través de la premsa local: El Punt, Capgròs, El Tot Mataró i Mataró Notícies, tots en parlen. També al web general de CiU hi trobareu una ressenya i no caldrà esperar gaire per trobar l’acte penjat a internet.

Per la feina que tenia encomanada durant l’acte no el vaig poder seguir els parlaments de forma íntegre, cosa que faré amb el vídeo i que us proposo que feu tots des de casa, però vaig tenir molt d’interès en veure en Joan. El resultat ja el sabíem, però ara el compartim amb molta més gent que va venir a Sala Cabanyes: Mataró tindrà, el 22 de maig, un nou alcalde que serà en Joan Mora.

L’acte, però, no hagués estat possible sense la col·laboració militant i desinteressada de moltes persones. Voldria escriure el seu nom un a un, però tinc por de deixar-me’n algun, especialment dels que s’hi van sumar espontàniament el mateix dia, però n’hi que fa molts dies que treballen. A tots, sense excepció, moltes gràcies.

“Ciutadà Mora” triomfa entre la militància

Ahir al vespre es va celebrar l’Assemblea de CiU a Mataró on, com és habitual, es va informar dels darrers esdeveniments en la política municipal. La moció sobre l’arribada de “El Corte Inglés” i el fet que, si la justícia avala la decisió del govern municipal, Mataró pot convertir-se amb la capital catalana de la prostitució van atraurà l’atenció dels assistents.

A l’apartat dedicat a la propera campanya electoral, els militants, que omplien a vessar la seu de CDC a Mataró, van estar molt atents a l’acte de presentació d’en Joan com a candidat a alcalde que es celebrarà el proper dia 29 de març amb l’assistència del Molt Hble. President de la Generalitat, Artur Mas. Però hi havia una sorpresa. L’acte també servirà per presentar el llibre “Ciutadà Mora”, del que és autor l’economista i doctor en història Ramon Reixach, guanyador tres vegades del prestigiós Premi Iluro.

El que va en realitat ser una primera presentació només per a militants, amb la presència de l’autor, que va explicar com havia sorgit l’idea i com havia treballat el llibre, així com els seus comentaris sobre algunes de les cent preguntes que ha formulat a en Joan i com l’havia captivat, van arrencar els aplaudiments del assistents. En Joan també va intervenir per explicar les seves sensacions, algunes de les quals ja queden recollides a l’epíleg, i per agrair a Ramon Reixach la qualitat de la feina feta.

Al final, no van faltar les dedicatòries i signatures personalitzades de l’entrevistat i l’entrevistador i tothom va sortir amb el seu exemplar.

A partir d’avui mateix tothom pot trobar el llibre a llibreries i altres establiments de la ciutat. Segur que serà també una manera que els mataronins i mataronines podran conèixer millor al que pot ser el seu futur alcalde.

En trobareu més informació a: http://www.ciutadamora.cat i també podeu llegir que en diu en Joan al seu bloc.

MANIFEST DE CDC PEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

 

Enguany celebrem el Dia Internacional de la Dona immersos en una situació econòmica i social difícil, en una conjuntura que ha produït un canvi radical en l’estil de vida de moltes persones i, per extensió, de moltes famílies. I aquestes dificultats econòmiques han portat a moltes dones a assumir el rol de cap de família i a esdevenir el pal de paller per a la subsistència de la llar.

Les dones són unes autèntiques expertes en la cultura de l’esforç i en saber superar dificultats. Històricament han demostrat una capacitat acreditada davant qualsevol situació de crisi i, alhora, una gran adaptabilitat davant noves realitats, tot i que aquestes puguin ser adverses.

Les darreres dades relatives a l’atur ens mostren un percentatge d’atur masculí d’un 19,23%, front a un 16,49% de femení. Malgrat que aquestes xifres semblin indicar que les dones han aguantat millor en temps de crisi, no hem d’oblidar que moltes d’elles estan desenvolupant tasques que abans exercien els seus superiors amb millors honoraris i també que les contractacions femenines registren un major índex de temporalitat, entre altres factors.

En qualsevol cas, en la nova societat que estem bastint a partir d’accions per a la superació de la crisi actual, els homes i les dones hem de tenir les mateixes oportunitats reals d’accés als llocs de presa de decisió i de treball, en igualtat de condicions. Està més que demostrat que les capacitats i habilitats de les dones no són menors a les del gènere masculí i, alhora, una visió diferent de les coses sempre enriqueix el conjunt. Hem d’implementar mesures perquè la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les persones sigui una realitat, amb la complicitat de les institucions i els agents polítics, socials i econòmics. I, sobretot, hem de posar en valor les noves masculinitats, aquelles que tenen el ferm convenciment de què la suma de dos representa més benestar i millor qualitat de vida per a ambdues parts. Per a tot això, i més, hem de fer una gran tasca pedagògica i hem d’assumir i exercir cadascú de nosaltres una ferma implicació en l’assoliment d’aquest repte, perquè res no resulta més convincent que predicar amb l’exemple.

La commemoració d’aquest 8 de març de 2011 la volem dedicar, molt especialment, a totes aquelles dones que estan sent l’autèntic motor de cohesió i benestar de les seves famílies i, així, rendir un sentit homenatge al gran coratge que estan demostrant en moments difícils.

Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya seguirem treballant per eradicar les desigualtats entre les persones i per construir, entre tots i totes, una Catalunya millor.

CDC celebra l’Escola d’Hivern

No sé si va ser la millor, com algú la va definir a la cloenda, però segur que va ser una escola molt important. Va ser la primera escola d’hivern del partit amb l’Artur Mas president de la Generalitat, gràcies a l’amplia majoria que li van donar els catalans i catalanes el 28N, i s’ha celebrat només tres mesos abans d’unes eleccions en les que CiU, per primera vegada, pot ser la força més votada del país en una contesa municipal.

No recordo a quantes edicions he assistit, però segur que ha estat, de llarg, la més nombrosa i la primera en que he participat a totes les jornades. Divendres vam marxar, amb en Joan i en Vicent, poca estona després del nomenament del darrer com a director dels Serveis Territorials d’Ensenyament i dissabte, tant punt vam tornar, vaig anar a la carpa que els companys acabaven de muntar a la plaça de Santa Anna. Ha estat un cap de setmana ben aprofitat.

El lema de l’escola era “Diàlegs per un futur en positiu” i s’hi han tractat temes de cultura, ensenyament, cohesió social, economia, seguretat ciutadana, creixement sostenible i, també, de com enfortir les nostres institucions. Han participat un grapat de membres del govern català, tant militants com independents, així com la vicepresidenta Joana Ortega, d’Unió Democràtica. Tampoc han faltat els tallers pensats per formar els nous regidors i regidores que sortiran elegits el proper dia 22 de maig.

Dels “diàlegs” que vaig participar destacaria les intervencions dels consellers d’economia i d’ocupació i empresa, així com la intensitat del debat polític al que tractava els temes de cohesió social. Segur que Ferran Falcó va voler ser una mica provocatiu, però no li faltava raó quan va recordar al conseller de salut que CDC és un partit social.demòcrata.

Vaig seguir de forma especial el “diàleg per una societat segura i amb més garantia dels nostres drets”, no només per que el moderava en Joan Mora, president del nostre Grup Municipal, sinó perquè tocava temes als que és molt sensible la ciutadania.

Distesa, però no menys interessant, va ser la cloenda, també en format de diàleg entre Xavier Trias, proper alcalde de Barcelona, i el President Mas.

En definitiva, un temps molt ben aprofitat i un seguit de bones estones, inclòs el sopar amb Lluís Recoder i la seva esposa a la nostra taula, amb uns debats farcits de valors i actituds en positiu

Nou Parlem-ne

Ja podeu llegir el nou Parlem-ne descarregant-lo del web del Grup Municipal de CiU. Hi trobareu escrits sobre el “Pressupost de final de cicle” presentat pel govern municipal pel 2011 i sense deixar les finances, podreu llegir perquè diem que la Companyia d’Aigües fa de banc de l’Ajuntament. La preocupació dels veïns de la ronda Barceló per la inviabilitat del PMU que, a més, no els permet seguir amb els seus negocis en les condicions adequades o llogar els locals, és un altre dels temes importants del butlletí.

La publicació del Grup Municipal de CiU corresponent al mes de gener també deixa constància del malestar ciutadà pels nous contenidors instal·lats al centre, especialment els de la Riera i de davant de la Basílica de Santa Maria.

Finalment, sabreu com va anar la trobada anual amb les associacions de veïns i també que diu el regidor d’obres de l’arbre que se li ha mort a la rotonda de les Hortes del Camí Ral, un exemplar procedent de l’Argentina.

Ho trobareu tot aquí.

El canvi camina amb fermesa

Ahir, dia 16 de desembre de 2010 serà un dia a recordar a la història de Catalunya. La novena legislatura del Parlament de Catalunya, serà, sempre més, la de l’elecció de la primera Presidenta de la cambra catalana. Núria de Gispert és la nova presidenta i, per tant, des d’avui la segon autoritat del nostre País durant els propers quatre anys.

La Presidenta del Parlament s’ha referit en el seu discurs al fet quan ha destacat en el seu discurs que: “Avui és un moment històric, que pot donar satisfacció i resposta a moltes de les nostres reivindicacions. Dedico aquesta part del meu discurs especialment a totes les dones de Catalunya i a les seves filles, i a les filles de les seves filles,perquè puguin, gràcies a la feina feta, arribar a trencar el sostre de vidre que ens impedeix assolir la igualtat real i perquè facin el sentir i el contingut de les següents paraules. Les dones, llevat d’alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur.”

􀀵 Núria de Gispert ha fet un homenatge al moviment de dones que des de fa més de 150 anys van lluitar per assolir la igualtat legal i ho varen aconseguir. Queda lluny la societat en què les dones no tenien dret a vot.

Però l’elecció d’una dona com a presidenta ha vingut acompanyada per un altre fet remarcable socialment. Per primer cop ha pres posició com a diputat una persona amb una discapacitat física. David Bonvehí, de Convergència i Unió., que va tenir fa uns pocs anys un accident que l’obliga a anar amb cadira de rodes, exemple de voluntat de superació davant d’una greu adversitat. A més, si es produís alguna dimissió per nomenament, podria entrar a formar part del Parlament en Pep Llop, també de CiU, que seria el primer diputat invident de la història.

Tots aquests fets, que hem de desitjar que d’aquí uns anys passin desapercebuts, són avui una mostra del que pot arribar a fer CiU en el camp de les polítiques per a la igualtat de les persones. Polítiques de les quals s’omplen la boca els partits que s’anomenen d’esquerres, però que després posen homes a per tot arreu quan s’ha de nomenar consellers.

MataróTransparent torna a estar actiu

El bloc matarotransparent.blogspot.com creat per CiU a Mataró com exemple de transparència, tot i que durant l’any també incorpora alguns temes, torna a estar completament actiu amb motiu de la presentació, per part del govern municipal, de les Ordenances Fiscals (OOFF), el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i Pressupost pel 2011.

El primer post d’aquesta nova temporada correspon a la nota de premsa amb motiu de la presentació de les al•legacions a les OOFF i el primer document penjat a la columna lateral ha estat, precisament, el text íntegre d’aquestes al•legacions, però poc a poc anirà creixent amb la màxima informació sobre les finances municipals.

Aquest serà el tercer any en que MataróTransparent ajuda als ciutadans i ciutadanes de Mataró a conèixer millor que es fa amb els seus diners. El 24 d’octubre de 2008 naixia aquest nou canal d’informació aprofitant les eines que les noves tecnologies han posat a l’abast de tothom. Després vindrien altres canals com el web MesMataro.Cat, que permet fer el seguiment íntegre dels Plens Municipals. Ambdós fets gràcies a col•laboradors que treballen de forma voluntària i gratuïta, que han forçat al govern municipal a ser més transparent, incorporant més informació al web corporatiu, però sempre per darrera del grup que lidera en Joan Mora.

Aquest cap de setmana i fins el dia del Ple en que es portarà el pressupost a votació, el proper 24 de desembre, MataróTransparent anirà creixent sense parar, és per aixó que us convido a visitar-lo amb freqüència durant aquest dies.

Queda molt poc per a què, junts, fem el canvi realitat

Només queda un dia per poder fer possible el canvi que Catalunya necessita i que tants i tants catalans reclamen.

Avui és el darrer dia de campanya, una campanya intensa al carrer, que no m’ha deixat temps pel bloc. Són molts els temes començats i que no han acabat reflectits en un post, però és igual, demà passat, si els ciutadans i ciutadanes de Catalunya van a les urnes i agafen la papereta que representa el canvi, el progrés de debò, la de CiU i l’Artur Mas, la il•lusió retornarà i, amb ella, el reconeixement i el respecte que, a l’Estat i a Europa, Catalunya mereix. Tornarem a ser un país amb personalitat, capaç de sortir ell sol de la crisi que tenim a sobre.

Però encara queda un acte important: el Míting final al Palau Sant Jordi. AVUI A 2/4 DE 8 DEL VESPRE. Encara hi ets a temps. Vine amb nosaltres !

.

Dia Internacional contra la violència de gènere

Foto JV (Capgròs.com)

Com vaig fer el 25 de novembre passat i els anteriors, vull sumar-me a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, tot i que per a mi és millor l’expressió “violència de gènere”.

La violència de gènere ha estat durant molt de temps arrelada en la nostra societat, de forma que, a hores d'ara, encara ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col•lectiu. Sortosament, l'existència dels grups feministes ha ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials, com els mitjans de comunicació i les associacions de defensa dels drets humans, han aconseguit identificar aquest greu problema.

L'any 1993, l'ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de l'ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social.

Es va escollir el dia 25 de novembre, com a Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva y Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo ala República Dominicana. Els seus cossos destrossats van aparèixer al fons d’un precipici. Des de llavors, aquestes dones han estat un símbol de lluita i resistència.

Els regidors de Convergència i Unió a Mataró vam donar suport, en el darrer Ple Municipal, al Manifest elaborat per les entitats municipalistes i les diputacions catalanes i, avui, en Joan Mora, president del Grup Municipal, deixa constància al seu bloc del Manifest elaborat des de CDC.

Recomano també la lectura del post de l’exconsellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Carme-Laura Gil.

El canvi té un protagonista: tu!

Mataró, 18 de novembre

Per una Catalunya millor

Aquesta nit comença la campanya electoral. Només faltaran 16 die pel canvi.

El 104 ja és aquí

El número 104 del butlletí del Grup Municipal de CiU, Parlem-ne, s’ha fet esperar una mica més del que és habitual però ja el tenim aquí.

En aquest moment ja es pot llegir al web de CiU a Mataró, però en pocs dies el tindreu a la vostra disposició en paper. Tothom que el pugui rebre a casa ho pot sol·licitar per correu electrònic i li serà enviat.

A més, en aquesta ocasió hi trobareu un full complementari on es pot llegir com va anar l’assemblea extraordinària per elegir Joan Mora com alcaldable de CiU a Mataró per a les eleccions municipals de 2011. Acte que també podeu seguir connectant-vos al canal de YouTube del Grup Municipal.