19/11/19

Entrem a la Casa d’Andalusia a Mataró pocs dies abans de la celebració del Dia Històric d’Andalusia



Davant la celebració, el pròxim 4 de desembre, del Dia Històric d’Andalusia, ens ha semblat interessant conèixer la Casa d’Andalusia, una entitat amb més de quaranta anys d’activitat a Mataró.

La Casa d’Andalusia a Mataró va ser fundada el 1976, amb seu al barri de Cerdanyola, amb voluntat de ser un Centre Cultural.

L’actual president, el Sr. Cristobal Echevarria, explica a Mataró Cultural que un dels primers presidents i persona molt emblemàtica per a l’associació va ser Francisco Torrente, que va fer créixer i consolidar l’entitat en els seus primers anys d’història.

En l’actualitat, la Casa d’Andalusia té socis de diferents orígens, no tots els seus associats són andalusos o fills d’andalusos, sinó que també hi ha extremenys o catalans que s’han associat a l’entitat per les activitats que s’hi fan.

Entre els actes que organitza anualment i molt lligada a la seva història, destaca la Romeria Rociera de Mataró, però també la celebració del Dia Històric d’Andalusia, amb un origen molt diferent del Dia Institucional que es commemora el 28 de febrer en record de l’aprovació de l’Estatut d’Andalusia en referèndum.

El Dia Històric o Dia Nacional d'Andalusia, que enguany a Mataró se celebrarà el diumenge 1 de desembre amb una ofrena floral a la plaça d'Andalusia, al monòlit de Blas Infante, l'entrega de premis del XXIII Concurs de Poesia Memorial D. Francisco Torrente i la conferència "Andalucía: ayer y hoy" a càrrec de José Barba Martín, doctor en Dret per la Universitat de Màlaga, té el seu origen en les grans manifestacions autonomistes en 1977. Echevarria insisteix en l’entrevista la importància d’aquesta data.

A més, s’organitzen, durant tot l’any, un grapat d’actes i trobades entre els socis obertes a tota la ciutat.


18/11/19

Visitem al seu estudi de Mataró a l’artista i escultor Josep Maria Gomis



A l’espai l’entrevista d’aquesta setmana, de Mataró Cultural a Ràdio la Veu de Cerdanyola, hem parlat amb l’escultor mataroní, resident a Vilassar de Mar, Josep Maria Gomis


Gomis, autor de diferents imatges de la Basílica de Santa Maria i també de la parròquia de la Sagrada Família del barri de Cirera de Mataró, ens explica en una entrevista a Mataró Cultural com és el procés de creació de les seves escultures.

L’entrevista la vam poder fer en un petit estudi que l’artista té a Mataró, en el que també imparteix cursos de dibuix, envoltats d’algunes de les seves obres recents. Habitualment, Gomis treballa en un altre estudi més gran a Vilassar de Mar, que és on actualment resideix.

El protagonista de l’entrevista d’avui ha realitzat diferents exposicions en solitari a Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Mar, Barcelona, Palma de Mallorca i també a Albarrasí. A més ha participat en diferents col·lectives, destacant l’obra que en aquest moment té exposada al MEAM (Museu Europeu d’Art Modern). Actualment n’està preparant una nova exposició pel 2020 a la Destil·leria i una altra al Museu Monjo.

Gomis es declara majoritàriament escultor. Per a ell, el dibuix és un pas imprescindible per arribar a l’escultura i l’aquarel·la no és altra cosa, ens explica, que un dibuix més elaborat, al qual s’hi ha aplicat el color a l’aigua.

Pel que fa a materials, prefereix modelar el fang per després poder-ne extreure els motlles, encara que sovint, si són escultures de petit format i que no han d’anar a l’exterior, el fang cuit pot ser també el material definitiu.

Per acabar, Gomis ens desvela el secret de l’autoria de les imatges a Les Santes de la Parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró, que fins ara constaven com d’autor anònim, atès que quan les va fer treballava molt a prop d’allà i va preferir que no sortís el seu nom.

6/11/19

Parlem amb el president de la "Asociación Virgen de las Maravillas” de Mataró



Mataró Cultural parla amb el Sr. Domingo de la Ossa, president de la “Asociación Cultural Murciana Virgen de las Maravillas” per conèixer millor aquesta entitat que porta més de vint-i-cinc anys al barri de Cerdanyola de Mataró.


Domingo de la Ossa ens explica que l’entitat va ser creada per un grup de persones que van arribar a Mataró els anys seixanta, procedents majoritàriament, de Cehegin.

El 1976 es va fer la primera trobada de persones vingudes de terres murcianes que fins aquell moment no es coneixien i no tenien cap relació. És va fer al voltant del mes de setembre en honor a la “Virgen de las Maravillas”, patrona de Cehegin.

Va ser una trobada impulsada pel salesià Rafael Juncadella, traspassat fa pocs mesos.

L’entitat es va constituir legalment l'any 1993. De la Ossa que n’és el president des de 2005, reconeix que no existeix recanvi perquè la gent jove no té interès i, per altra banda, afortunadament les persones ja no han de marxar de la seva terra d’origen per subsistir.

Els socis de l’entitat celebren assemblees anuals i la junta fa, principalment, tasques de representació.

Tot i que actualment no s'organitzen tantes activitats com antigament, De la Ossa destaca la Romeria que es celebra cada mes de setembre coincidint amb la festivitat de la “Virgen de las Maravillas”. També col·laboren en la Festa Major del barri de Cerdanyola i participen a les diferents mostres d’entitats que es fan a Mataró.

4/11/19

Coneixem “El petit museu del pin del Barça”



Ildefonso Marmol, de Mataró Cultural, entrevistà Vicenç Codolach, creador i conservador de “El petit Museu del Pin del Barça”, al programa emès el passat dia 3 de novembre.


Vicenç Codolach va néixer a Mataró i de ben petit va anar a viure al barri de Cerdanyola, a la casa que el seu pare va construir, com moltes de les cases del barri, de diumenge en diumenge.

Va ser el seu fill qui va iniciar la col·lecció de pins que avui és la base del museu. Quan el petit Codolach, com passa sovint amb els nens, es va cansar de la col·lecció, va ser el pare qui la va continuar, fins el punt que el 1992 va decidir dedicar la planta baixa de casa seva a museu.

Codolach explica que la col·lecció està formada, aproximadament, per 18.000 pins, entre els quals destaca una col·lecció de pins fets a mà de 12 jugadors. Col·lecció probablement única al món.

Explica que mai ha venut cap peça de la col·lecció, formada, a més dels pins, per entrades, anelles de cigar, revistes, cartells, ... Ens parla, com a peça de més valor, d’una litografia amb motiu del 75è aniversari del club, signada per Joan Miró. Una litografia de la qual se’n va fer una tirada molt curta.

El propietari de “El petit Museu del Pin del Barça”, tot i ser desconegut a Mataró, ha estat entrevistat per diverses cadenes internacionals de televisió i també per TV3.

Si voleu conèixer millor tot el que Codolach té a casa seva, entreu a la seva pàgina web, on també podreu contactar-hi per fer una visita, atès que no està obert al públic.

25/7/19

Malalts de Santes


Us deixo l’escrit que em va demanar la Família Robafaves per a publicar a la seva revista “Geganta” d’aquest any 2019.


Ho hem dit altres vegades! Amb la presentació del cartell de Les Santes, sempre acompanyat d’un apassionat debat entre els que l’adoren i els que el critiquen, comença un compte enrere que els mataronins i mataronines vivim amb impaciència.

Les ganes de Santes ens inunden i, mesura que es va acostant el mes de juliol, tota la nostra activitat va lligada als dies que falten per veure com l’Herald, acompanyat de les Trampes, proclama pels carrers i places de Mataró que la Festa Major ja és aquí. Estem impacients per sentir la primera traca, per veure les comparses i colles en formació, fent sonar la música que farà ballar gegants i capgrossos, i amb ells a tothom que s’hi vulgui afegir.

S’acosten dies i nits de compartir bons moments amb els amics, de dormir poc, de ballar i deixar-se portar pel foc i la música. Dies per seguir el nostre ídol, en Robafaves, allà on vagi acompanyat de la resta de gegants i nans, i també de les Diablesses, els Dracs, les Momerotes i l’Àliga. La música de la Banda, els castells i les activitats diürnes donaran pas a unes vetllades plenes de música, concerts i propostes de tota mena, entre les quals destaca el Castell de Focs i l’esperat “Glòria a les Santes” que ens omple d’emoció.

Les Havaneres, on saludarem un grapat de gent amb el cremat a la mà, és la primera nit de festa i l’aperitiu d’una setmana intensament festiva, que comença amb força el dia 25 amb la Crida i s’allarga fins el 29 de juliol.

Els menuts seran protagonistes de la festa, i per a ells s’han programat un munt d’activitats, però també els joves i els adults tindran el seu moment estel·lar en actes com la Nit Boja, on gaudiran de la música, el foc, l’aigua, la llum.

Ens tornarem a veure el 27 de juliol. Farem cara de no haver dormit, però tampoc ens voldrem perdre com tot el seguici acompanya les autoritats a l’Ofici, la Missa en honor a Les Santes que un grup de voluntaris porten assajant des de fa mesos sota la direcció del director de torn, sempre mataroní.
Als Requisits no hi pot faltar la Juliana. La nostra beguda de Festa Major ens ajuda a calmar la set i resistir més hores drets per arribar a cridar un “No n’hi ha Prou” ben fort, compartint el ball amb totes les nostres figures.

D’acte en acte arribarem al final de Les Santes esgotats, però de segur ben feliços, amb ganes de començar les vacances i comptant els dies que falten per la Festa Major de l’any vinent.



GAUDIM DE LA FESTA!
GLÒRIA A LES SANTES!!!

11/7/19

Reflexionant sobre la Comunicació Cultural



Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat d’assistir a una jornada de formació organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). El títol era “Repensar la ComunicacióCultural” i va anar a càrrec de la Sra. Cristina Salvador, amb tertúlia de periodistes culturals inclosa, que ella mateixa va moderar.



A mesura que anava escoltant, no podia evitar reflexionar sobre la comunicació de la cultura a la nostra ciutat, la institucional i la feta per entitats i mitjans de comunicació.

Ara fa vuit anys, quan l’alcalde em va encarregar dirigir la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, em vaig adonar de la gran quantitat i, sobretot, qualitat de les propostes culturals que tècnics municipals i entitats organitzaven, sense que tinguessin un adequat ressò entre la ciutadania. És per aquesta raó que, a l'hora de proposar una persona pel lloc de Director/a de Cultura vaig pensar en un professional de la comunicació, qui va instaurar un seguit d’hàbits i procediments que van tenir continuïtat amb la persona que el va succeir. Així va néixer el web culturamataro.cat i una important presència a les xarxes socials, que anaven guanyant seguidors.

A la jornada organitzada pel SDE-ICEC s’ha anat encara més lluny. Hem après com la comunicació ha de tenir un paper a l’hora de decidir que es fa i no s’ha de limitar a explicar que es fa. Els responsables de comunicació han de formar part de l’equip tècnic de cultura i les decisions no es poden prendre sense tenir en compte la seva opinió.

Però el govern del PSC, a la segona meitat del mandat passat, ha retrocedit considerablement i en lloc de seguir avançant, ha anul·lat la comunicació cultural, que ha quedat completament supeditada a la comunicació global de l’Ajuntament, limitant-se a explicar, no tot i no sempre bé, el que es fa des de l’administració.

La reflexió a fer, però, no és si es comunica millor o pitjor, sinó quina importància es dóna a les polítiques culturals. La cultura no pot ser una rutina, un fer per fer, ni tan sols el lluïment d’alguns. La cultura ha de formar part de la formació individual i col·lectiva, ha d’ajudar-nos a definir la nostra identitat i ha de complir un importantíssim paper en la cohesió social. Lluny d’això, el nou cartipàs municipal li rebaixa el paper institucional i la personalitat política de qui la dirigeix. El nou govern municipal, que pretén fer-nos creure que és d’esquerres i progressista, no demostra gens d'interès en la cultura. Temps al temps!