6/11/19

Parlem amb el president de la "Asociación Virgen de las Maravillas” de Mataró



Mataró Cultural parla amb el Sr. Domingo de la Ossa, president de la “Asociación Cultural Murciana Virgen de las Maravillas” per conèixer millor aquesta entitat que porta més de vint-i-cinc anys al barri de Cerdanyola de Mataró.


Domingo de la Ossa ens explica que l’entitat va ser creada per un grup de persones que van arribar a Mataró els anys seixanta, procedents majoritàriament, de Cehegin.

El 1976 es va fer la primera trobada de persones vingudes de terres murcianes que fins aquell moment no es coneixien i no tenien cap relació. És va fer al voltant del mes de setembre en honor a la “Virgen de las Maravillas”, patrona de Cehegin.

Va ser una trobada impulsada pel salesià Rafael Juncadella, traspassat fa pocs mesos.

L’entitat es va constituir legalment l'any 1993. De la Ossa que n’és el president des de 2005, reconeix que no existeix recanvi perquè la gent jove no té interès i, per altra banda, afortunadament les persones ja no han de marxar de la seva terra d’origen per subsistir.

Els socis de l’entitat celebren assemblees anuals i la junta fa, principalment, tasques de representació.

Tot i que actualment no s'organitzen tantes activitats com antigament, De la Ossa destaca la Romeria que es celebra cada mes de setembre coincidint amb la festivitat de la “Virgen de las Maravillas”. També col·laboren en la Festa Major del barri de Cerdanyola i participen a les diferents mostres d’entitats que es fan a Mataró.

4/11/19

Coneixem “El petit museu del pin del Barça”



Ildefonso Marmol, de Mataró Cultural, entrevistà Vicenç Codolach, creador i conservador de “El petit Museu del Pin del Barça”, al programa emès el passat dia 3 de novembre.


Vicenç Codolach va néixer a Mataró i de ben petit va anar a viure al barri de Cerdanyola, a la casa que el seu pare va construir, com moltes de les cases del barri, de diumenge en diumenge.

Va ser el seu fill qui va iniciar la col·lecció de pins que avui és la base del museu. Quan el petit Codolach, com passa sovint amb els nens, es va cansar de la col·lecció, va ser el pare qui la va continuar, fins el punt que el 1992 va decidir dedicar la planta baixa de casa seva a museu.

Codolach explica que la col·lecció està formada, aproximadament, per 18.000 pins, entre els quals destaca una col·lecció de pins fets a mà de 12 jugadors. Col·lecció probablement única al món.

Explica que mai ha venut cap peça de la col·lecció, formada, a més dels pins, per entrades, anelles de cigar, revistes, cartells, ... Ens parla, com a peça de més valor, d’una litografia amb motiu del 75è aniversari del club, signada per Joan Miró. Una litografia de la qual se’n va fer una tirada molt curta.

El propietari de “El petit Museu del Pin del Barça”, tot i ser desconegut a Mataró, ha estat entrevistat per diverses cadenes internacionals de televisió i també per TV3.

Si voleu conèixer millor tot el que Codolach té a casa seva, entreu a la seva pàgina web, on també podreu contactar-hi per fer una visita, atès que no està obert al públic.

25/7/19

Malalts de Santes


Us deixo l’escrit que em va demanar la Família Robafaves per a publicar a la seva revista “Geganta” d’aquest any 2019.


Ho hem dit altres vegades! Amb la presentació del cartell de Les Santes, sempre acompanyat d’un apassionat debat entre els que l’adoren i els que el critiquen, comença un compte enrere que els mataronins i mataronines vivim amb impaciència.

Les ganes de Santes ens inunden i, mesura que es va acostant el mes de juliol, tota la nostra activitat va lligada als dies que falten per veure com l’Herald, acompanyat de les Trampes, proclama pels carrers i places de Mataró que la Festa Major ja és aquí. Estem impacients per sentir la primera traca, per veure les comparses i colles en formació, fent sonar la música que farà ballar gegants i capgrossos, i amb ells a tothom que s’hi vulgui afegir.

S’acosten dies i nits de compartir bons moments amb els amics, de dormir poc, de ballar i deixar-se portar pel foc i la música. Dies per seguir el nostre ídol, en Robafaves, allà on vagi acompanyat de la resta de gegants i nans, i també de les Diablesses, els Dracs, les Momerotes i l’Àliga. La música de la Banda, els castells i les activitats diürnes donaran pas a unes vetllades plenes de música, concerts i propostes de tota mena, entre les quals destaca el Castell de Focs i l’esperat “Glòria a les Santes” que ens omple d’emoció.

Les Havaneres, on saludarem un grapat de gent amb el cremat a la mà, és la primera nit de festa i l’aperitiu d’una setmana intensament festiva, que comença amb força el dia 25 amb la Crida i s’allarga fins el 29 de juliol.

Els menuts seran protagonistes de la festa, i per a ells s’han programat un munt d’activitats, però també els joves i els adults tindran el seu moment estel·lar en actes com la Nit Boja, on gaudiran de la música, el foc, l’aigua, la llum.

Ens tornarem a veure el 27 de juliol. Farem cara de no haver dormit, però tampoc ens voldrem perdre com tot el seguici acompanya les autoritats a l’Ofici, la Missa en honor a Les Santes que un grup de voluntaris porten assajant des de fa mesos sota la direcció del director de torn, sempre mataroní.
Als Requisits no hi pot faltar la Juliana. La nostra beguda de Festa Major ens ajuda a calmar la set i resistir més hores drets per arribar a cridar un “No n’hi ha Prou” ben fort, compartint el ball amb totes les nostres figures.

D’acte en acte arribarem al final de Les Santes esgotats, però de segur ben feliços, amb ganes de començar les vacances i comptant els dies que falten per la Festa Major de l’any vinent.



GAUDIM DE LA FESTA!
GLÒRIA A LES SANTES!!!

11/7/19

Reflexionant sobre la Comunicació Cultural



Aquesta setmana, he tingut l’oportunitat d’assistir a una jornada de formació organitzada pel Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). El títol era “Repensar la ComunicacióCultural” i va anar a càrrec de la Sra. Cristina Salvador, amb tertúlia de periodistes culturals inclosa, que ella mateixa va moderar.



A mesura que anava escoltant, no podia evitar reflexionar sobre la comunicació de la cultura a la nostra ciutat, la institucional i la feta per entitats i mitjans de comunicació.

Ara fa vuit anys, quan l’alcalde em va encarregar dirigir la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, em vaig adonar de la gran quantitat i, sobretot, qualitat de les propostes culturals que tècnics municipals i entitats organitzaven, sense que tinguessin un adequat ressò entre la ciutadania. És per aquesta raó que, a l'hora de proposar una persona pel lloc de Director/a de Cultura vaig pensar en un professional de la comunicació, qui va instaurar un seguit d’hàbits i procediments que van tenir continuïtat amb la persona que el va succeir. Així va néixer el web culturamataro.cat i una important presència a les xarxes socials, que anaven guanyant seguidors.

A la jornada organitzada pel SDE-ICEC s’ha anat encara més lluny. Hem après com la comunicació ha de tenir un paper a l’hora de decidir que es fa i no s’ha de limitar a explicar que es fa. Els responsables de comunicació han de formar part de l’equip tècnic de cultura i les decisions no es poden prendre sense tenir en compte la seva opinió.

Però el govern del PSC, a la segona meitat del mandat passat, ha retrocedit considerablement i en lloc de seguir avançant, ha anul·lat la comunicació cultural, que ha quedat completament supeditada a la comunicació global de l’Ajuntament, limitant-se a explicar, no tot i no sempre bé, el que es fa des de l’administració.

La reflexió a fer, però, no és si es comunica millor o pitjor, sinó quina importància es dóna a les polítiques culturals. La cultura no pot ser una rutina, un fer per fer, ni tan sols el lluïment d’alguns. La cultura ha de formar part de la formació individual i col·lectiva, ha d’ajudar-nos a definir la nostra identitat i ha de complir un importantíssim paper en la cohesió social. Lluny d’això, el nou cartipàs municipal li rebaixa el paper institucional i la personalitat política de qui la dirigeix. El nou govern municipal, que pretén fer-nos creure que és d’esquerres i progressista, no demostra gens d'interès en la cultura. Temps al temps!

24/5/19

Les propostes en Cultura de les 10 candidatures municipals a Mataró (II)



Dissabte passat deixava en aquest bloc, en referència a les 10 principals propostes que porten les diferents candidatures municipals als seus respectius programes electorals, publicades pel setmanari Capgròs, un recull de les que feien referència a l’àmbit de la Cultura. Ho feia mantenint el titular que les mateixes candidatures havien escollit i també el número d’ordre entre el conjunt de les seves 10 prioritats.

Avui miraré de fer-ne una valoració, que evientment serà subjectiva.

Per començar ens oblidarem del Partit Popular, VOX i Primàries Mataró per la raó que no inclouen cap proposta referent a Cultura en les seves prioritats. Del PP i VOX ho podíem esperar, tot i saber que el cap de llista del PP hi pugui tenir un interès personal, però és sorprenent que Primàries Mataró se situï en aquest grup. Sabem que el seu principal objectiu és complir amb el mandat de l’1-O, però no és menys cert que la cultura defineix la nostra identitat, ens fa persones lliures i ens converteix en ciutadans crítics i autònoms amb valors cívics. La cultura és l’eix de moltes polítiques socials a qualsevol comunitat, també al municipi.

Pel Partit delsSocialistes de Catalunya, el partit que actualment governa, la Cultura es limita a fer content un sector de la població prometent-los una nova biblioteca, per altra banda necessària. Però com podem refiar-nos d’aquells que ens prometen un equipament dels que requereixen més inversió sense que ens diguin com el finançaran i en un espai on tot just fa un any ens hem gastat més de dos-cents mil euros en condicionar-lo per donar resposta a la demanda del barri. En aquesta mateixa línia es troba la candidatura d'En Comú Podem, encara que en aquest cas, no es limiten a prometre construir una biblioteca, sinó que en només un mandat també prometen un altre equipament per les Arts Escèniques. D’on sortiran els diners? Això no ho diuen i, com els socialistes, no es queden només aquí, sinó que fan altres promeses multimilionàries en altres àmbits. Tot plegat no té cap credibilitat.

Parlant d’inversions multimilionàries passarem a ERC. Només en Cultura, ens prometen un Escola de les Arts, un Auditori, un Teatre i una Sala de Concerts, a més d’obrir la nau llarga de Can Marfà per ubicar-hi el Museu de la Ciutat i la Casa de la Cultura. Hem de dir, però, que quan els hi preguntem semblen conscients que això només és per dibuixar el que la ciutat necessita i tenen consciència que tot és irrealitzable a curt i mig termini,

Quan ens fixem amb les propostes de Ciutadans, tenim la sensació que parlen d’oïda i no saben exactament que estan dient, però hem de reconèixer que, a diferència d’altres del seu mateix bloc (PP i VOX), han posat la cultura entre les seves prioritats.

En el cas de Junts per Mataró, i em dol molt dir-ho, demostren no conèixer la ciutat ni saber-ne res del que hi passa. Tal vegada vulguin dir un gran festival de jazz a escala nacional, perquè la ciutat de festivals de jazz ja en té dos. Si és el cas d’un d’àmbit nacional, la idea m’agrada, però això vol dir que han d’incrementar considerablement el pressupost de la Direcció de Cultura, no pas del Patronat al qual prometen dinamitzar, doncs fa més de 10 anys que aquest va reconvertir-se en IMAC, que des del 2013 es va integrar, com els altres instituts autònoms, a l’Ajuntament.

Per acabar, la CUP i VOLEMataró sembla que són els que més toquen de peus a terra. Això si entenem que l’auditori que prometen a Rocafonda que proposa VOLEM és un espai polivalent que busqui la cohesió social i incentivi a persones d’altres barris a assistir a esdeveniments culturals, educatius i socials en aquell barri de la ciutat. Un equipament, no necessàriament molt gran però potent en la seva programació i activitat associativa. Proposta que és complementa amb la que ens ofereix la CUP de fer de la cultura una eina de cohesió.

19/5/19

Debat electoral de les candidatures independentistes a Mataró


Avui s’ha celebrat, organitzat per l’ANC, un debat electoral entre les quatre candidatures independentistes que es presenten a Mataró el proper 26 de maig: Junts per Mataró (JxM), Esquerra Republicana de Catalunya – Mes (ERC), Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i Primàries Mataró (PM).

La periodista Teresa Carreres ha estat l’encarregada de traslladar les preguntes preparades per persones de l’Assemblea.

Pel que fa a com fer la independència des del municipalisme, la percepció que he tingut és que ERC-Mes i JxM han tirat pilotes fora passant tota la responsabilitat al Govern de la Generalitat i PM no ha més enllà de demanar que es faci efectiu el mandat de l’1-Ooctubre. Només el representant de la CUP, l’actual regidor i número dos de la candidatura Juli Cuellar, s’ha mullat parlant de desobediència i confrontació sense conflicte amb l’estat, recordant la frase “El poble mana, el govern obeeix”.

En intervencions posteriors dins del mateix bloc de municipi i independència ha tornat a ser la CUP la més clara i contundent apostant pel municipi com a eina per construir la República Catalana. Per a ells les persones, els seus drets i el seu benestar, estan al centre de tot i s’han de defensar “sense deixar-se ningú en la construcció del país”.

Pel que fa a la política de pactes, ERC, a través del seu candidat Francesc Teixidó, ha volgut demostrar el seu convenciment que pot guanyar les eleccions del 26M fent que Mataró tingui un alcalde independentista i s’ha compromès a treballar amb tots els partits independentistes. JxM ha donat la sensació de trobar-se incòmode davant d’aquesta pregunta, mentre que la CUP té molt clar que per arribar a acords caldrà compartir model de ciutat. PM només contempla arribar a acords amb els independentistes i deixa de banda el bloc del 155, però sense passar d’aquí.

En un moment del debat, la representant de PM ha justificat la seva existència tirant en cara als partits tradicionals la manca d’unitat i incapacitat per arribar a acords, però per ERC això no es soluciona sumant una formació i dividint més el vot.

Temes com l’Agència Tributària, la relació amb les empreses de l’IBEX35 i la territorialització del Consell de la República han completat la primera part del debat abans de deixar pas a les preguntes del públic.


Qüestions tan importants com la Política Cultural, PUMSA, el TecnoCampus, el Port, la Mobilitat i les actuacions a barris com Rocafonda i Cerdanyola no han estat presents fins que el públic les ha posat sobre la taula. Les respostes han estat de poca intensitat per part dels candidats, només Juli Cuellar i, en segon lloc, Francesc Teixidó, han exposat una opinió clara sobre el que se’ls demandava, mentre altres han evidenciat el seu desconeixement.

Per acabar, crec que cal deixar constància que algunes propostes, sobretot per part d’ERC, molt probablement no són viables econòmicament a curt i mig termini, i que altres, segurament perquè agraden al seu públic, proposen actuacions que la llei no permet, per exemple en matèria de contractacions, clar que la CUP deixa molt clar que està disposada a desobeir.