26/12/20

La responsabilitat política davant la seguretat ciutadana

Les nits de l’11, 12 i 13 de desembre a Mataró (128.000 habitats) no hi havia cap agent de la Policia Local prestant el servei que un sistema democràtic ha de tenir per garantir els drets, les llibertats i la seguretat de les persones.


No és la primera vegada que la Policia Local, i s’ha de dir que n’hi ha que són excel·lents i grans professionals, fa el número. Però, ja n’hi ha prou! Mai havien arribat tan lluny i penjat el “cartellet de tancat” a la porta de la Comissaria. Són repetitives i conegudes les pressions que els serveis de neteja i policia fan a cada mandat quan toca negociar convenis. Amb la diferència que els primers s’acullen a la vaga legal, mentre que els segons, que són funcionaris amb una funció essencial, fan el número presentant-se al Ple Municipal o deixen algun servei desatès.

En el darrer mandat, a alguns ens van fer creure, inicialment, que les demandes eren socials i de condicions de treball, però la veritat és que tot es va acabar posant un grapat d’euros més al capítol de personal de l’Ajuntament. Mentre, els treballadors d’altres serveis, que en molts casos acaben l’any regalant hores a la comunitat, encara estan pendents que el director de recursos humans s’hagi dignat a proposar revisar la seva situació.

Deixar la ciutat desatesa és greu, molt greu. Deixar-la en un moment que els delictes han augmentat i ens trobem en estat d’alarma, encara ho és més. És imperdonable.

A tot això, hi hem d’afegir que el PSC no fa massa que va incorporar un Director de Seguretat de seva la confiança, càrrec que abans no existia.

Què ha fet el govern? Un decret, que és simple un acte administratiu, i res més. Això sí, acompanyat d’una nota de premsa perquè sembli més important. Mentrestant, el Director de Seguretat, el Cap de Policia, la Regidora responsable i  tot déu segueixen allà mateix. Potser estan pensant en demanar més mossos al conseller?

Sr. alcalde i portaveus, això no és un tema de govern i oposició, és un tema de Ciutat i l’han de resoldre junts. L’alcalde ha de liderar, els altres li han de fer costat, i tots a la una s’han de plantar, que si la policia ho fa, la Ciutat també ho pot fer. Primer s’ha de complir amb les obligacions i després les reivindicacions, que són respectables, necessàries i tots les tenim.

Parlant de reivindicacions, algú ens descomptarà dels impostos, dels quals acaben d’aprovar el seu increment, el servei no rebut? Perquè els agents de policia que no van a la feina, porten la baixa, no fan vaga com la resta de treballadors, siguin dels sector públic o privat.

Per cert! Algú sap al final que va passar, de veritat, amb els missatges al grup de whatsapps d’uns policies locals de Mataró que, per dir-ho suau, proposaven maneres d’acabar amb els independentistes?

Acabaré com he començat, dins la policia local de Mataró hi ha excel·lents i grans professionals, que actuen amb responsabilitat, i és una llàstima que la manera de fer d’uns quants puguin fer perdre el respecte i l’autoritat al cos davant la ciutadania. Com també és una llàstima que uns quants aconsegueixin que Mataró surti a TV3 per una notícia com aquesta.

Publicat a l'espai d'opinió de Ràdio La Veu TV

13/12/20

Vint anys treballant pels nois i noies del Senegal

Acte de presentació de l'entitat

Avui, 13 de desembre, fa vint anys que un grup d’antics alumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, acompanyats de persones de l’entorn de l’escola, director inclòs, amb el P. Joan al capdavant, vam constituir l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal.

Com moltes coses en aquest país, tot va començar amb un cafè. Va ser un cafè amb en Tura Pedemonte, un escolapi que havia estat professor a Mataró i que en aquell moment era a Dakar, dedicat a la formació de joves escolapis senegalesos i treballant amb nois i noies del barri on vivia.

Els nostres primers projectes van ser petits: una pista poliesportiva al pati de la casa on vivia en Tura, perquè hi poguessin jugar els joves del barri, i una petita aula d’informàtica. Però aviat van venir projectes més grans que necessitaven més d’un exercici per aconseguir el finançament i executar-se. Sempre han estat necessitats que els escolapis que coneixen bé el Senegal ens han fet arribar.

El 2006 vam fer el primer viatge per comprovar l’estat dels projectes, recollir documentació per a les justificacions i també noves demandes. Ens va sorprendre comprovar que el poble senegalès són una gent molt acollidora i agraïda.

Sempre acompanyats de l’escola, que ha col·laborat en tot moment, la Fundació Educació Solidària, entitat germana creada per l’Escola Pia de Catalunya i també i especialment pels joves organitzadors del Futbol Solidari, activitat que aquest any compleix vint-i-cinc anys, hem treballat de forma ininterrompuda per l’educació dels nois i noies del Senegal.

Els Fons Català de Cooperació i l’Ajuntament de Mataró, a més d’altres petits ajuntaments que també han fet la seva aportació, ens han ajudat a finançar els projectes. Sense ells hauria estat impossible. Però tampoc hauríem tirat endavant sense les moltes aportacions anònimes i desinteressades de persones de la ciutat, la majoria lligades a l’Escola Pia.

Ens hauria agradat commemorar aquests vint-anys tots junts, però la pandèmia ha impedit organitzar el programa previst. Però no patiu, perquè quan això s’acabi, que s’acabarà, ho reprogramarem tot i us explicarem tot allò que fem i, sobretot, tot allò que fan les persones que treballen al Senegal perquè els joves d’allà tinguin accés a la formació. Un dret que tots tenim.


10/12/20

Aquesta setmana la cultura està de dol a Mataró

 


Encara no fa una setmana que arribava la notícia de la mort de Joaquim Llorens. A tots ens va agafar per sorpresa. Tenia 88 anys, però si feia temps que no el veiem només ho podíem atribuir al confinament, no pas a una malaltia.

Tothom recordarà al Sr. Llorens com expresident del Centre Catòlic i també de la Sala Cabanyes, la seva secció de teatre. Molts tenen gravada la seva imatge dalt l’escenari de la Sala. Però els que vam tenir l’oportunitat de conversar-hi, ens queda el record de tot allò que vam aprendre d’ell.

En Quim Llorens transmetia serenitat, amb ell era impossible no entendre’s-hi. Parlava amb el somriure a la cara. Desprenia il·lusió, la mateixa que segurament arrossegava des de jove i que no havia perdut mai.

Havia fet d’actor, però la cultura a la nostra ciutat li deu molt més que les representacions teatrals. Tampoc li faríem justícia parlant només del que havia fet com a president de l’entitat de la seva vida,  treballant per l’Escola Balmes o gestionant el Patronat Sagrada Família. La cultura a la nostra ciutat no seria el que és sense gent com en Llorens. La seva influència va molt més enllà de l’entitat.

Aquests dies s’han acabat les obres de recuperació del Cafè Nou. Ja només falten els detalls que han de permetre l’obertura. Doncs tothom ha de saber que, tot i que hi van participar diverses persones, sense en Joaquim Llorens l’acord per l’ús públic del Pati del Cafè Nou i la posterior compra de l’edifici i també del pati, no hauria estat possible. La seva capacitat per negociar i posar la gent d’acord era admirable i envejable. La política seria una altra cosa si hi participessin molts Llorens.

Joaquim Llorens i Cabot mereix que la ciutat, especialment el seu sector cultural, li facin un homenatge. Homenatge que no pot quedar en posar el nom a un passatge lluny del seu Centre Catòlic. En Quim Llorens mereix que se’l recordi allà on ell va ser-hi sempre que se’l va necessitar. Segur que amb l’obertura del Cafè Nou algú trobarà com fer-ho.


Article publicat a Ràdio la Veu TV

27/10/20

Les persianes no s’aixequen soles



El nostre Ajuntament va aprovar el setembre una nova edició del projecte “Aixequem Persianes”. Un nom molt ben trobat quan parlem de comerç. Només els que han tingut o tenen un negoci saben que vol dir aixecar cada dia la persiana de la seva botiga o despatx, si parlem de serveis.

El projecte no és un acte de creativitat local, sinó que va ser impulsat per la Generalitat el 2012 i des del primer moment va comptar amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Pretén aconseguir que s’obrin locals buits a través de projectes presentats per emprenedors que es troben sense feina.

Això, que sembla fàcil, necessita que l’administració local, que és la més propera, s’ho cregui de veritat. Com, de fet, passa en molts altres projectes.

En el cas de Mataró, no va ser fins al 2017 que el nostre Ajuntament s’hi va adherir. Cinc anys després d’haver-se posat en funcionament. El projecte va comptar amb 35.000 euros al pressupost municipal, quantitat que l’any de la pandèmia, que el comerç i la restauració tant estan patint, que cada dia hi ha més locals buits, i que molts treballadors perden la feina, s’ha reduït a 15.000. És evident que no costa gaire trobar poblacions més petites amb una partida molt més gran que la nostra.

Interpel·lada al Ple, la regidora del ram va explicar que s’ha reduït la partida perquè l’any passat no la va necessitar tota. Aquesta sí que és bona!

S’ha preguntat la regidora que hauria passat si, en lloc d’utilitzar el tema per fer propaganda política, hagués fet una adequada difusió dels  avantatges que ofereix la proposta? No hi ha projecte que sigui realment útil si els seus promotors no hi creuen. Per recollir, primer cal crear i invertir. Però en aquest cas, fins i tot costa trobar la informació al web municipal.

A Mataró, davant d’un bon projecte, que ara es fa més necessari que mai, ni els avantatges que s’ofereixen són prou atractius, ni els imports que s’hi inverteixen són suficients. Potser la regidora espera que les persianes s’aixequin soles.


Article publicat a Ràdio La Veu TV.

3/10/20

Plans de represa pel sector cultural CATALÀ: La cultura popular i les associacions culturals

 


A Mataró s’ha parlat molt de la paràlisi cultural, la qual el govern municipal atribueix a les mesures sanitàries que s’han hagut de prendre a causa de la pandèmia. Raó que no satisfà a l’oposició, que en el darrer Ple Municipal va formular una pregunta.

 

Però, mentre a Mataró patíem una sequera cultural considerable, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, preocupat per la situació del sector,  va presentar un pla aprovat pel ComitèTècnic del Pla PROCICAT el passat 17 de juliol de 2020, amb la voluntat d'analitzar els riscos i posar ordre en les mesures a prendre en cada acció de cultura popular. El pla, que s'ha tingut en compte pel desenvolupament de moltes activitats que s'han reprès ja durant aquest estiu, aporta una sèrie d'observacions dels riscos i de recomanacions sobre de quina manera s'haurien de dur a terme activitats com els castells o actes en ateneus, passant per les danses i el foc.

Les associacions culturals i les entitats de cultura popular es consideren, segons el document, grups de convivència habitual amb l'objectiu de poder realitzar les activitats amb caràcter excepcional i durant el període de represa. Així, durant l'exhibició, els assajos o desplaçaments, queden exemptes de complir amb la distància física de seguretat i de l'ús de la mascareta.

A més de les habituals mesures higièniques el pla de represa de la cultura popular i les associacions culturals remarca la necessitat de controlar l'aforament en espais oberts i evidentment en espais tancats. Cal així garantir la distància física de 2,5 metres quadrats per persona. En el cas de les activitats de carrer cal tenir en compte els plans de contingència municipals. Totes aquelles activitats que impliquin contacte físic directe o no permetin mantenir la distància de seguretat, no es podran dur a terme.

A l'annex del pla, també s'hi pot trobar un model de declaració responsable que pot ser d'utilitat per a les associacions i entitats.

Per a qui li pugui interessar, aquesta informació ha estat publicada pel Centre d'Informació i Documentació de la Diputació de Barcelona. 


Article publicat a Ràdio La Veu TV.

15/9/20

La Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia s’ha pogut veure a Mataró gràcies al M|A|C

En mig de la sequera cultural d’aquest estiu, a la qual ens ha sotmès l’administració municipal, hem gaudit de l’oasi que ens ha ofert el M|A|CMataró Art Contemporani.

El prestigi aconseguit pel centre d’art contemporani de Mataró dins el sector ha permès que fos tingut en compte en l’edició de 2020 de la Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia, que ha posat a la seva disposició Venice VR, la secció oficial de Realitat Virtual del Festival.

Aquest 2020, com ha passat amb molts altres festivals a causa de la COVID19, la Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia no ha pogut tenir una edició en el format habitual. Per aquesta raó, a més de Venècia, les obres participants s’han pogut veure a diferents llocs del món, entre ells Catalunya, que ha tingut dues seus, Barcelona i Mataró. És per aquesta raó que, durant una setmana, a Can Palauet hi havia tres terminals on es podien veure els 44 projectes (31 que concursaven, 9 fora de concurs i 4 produïts de forma expressa per l’esdeveniment).

Les persones que han pogut veure els projectes han viscut una experiència extraordinària i excepcional. Amb les ulleres adequades, s’han trobat situats al mig de l’acció. La percepció que es rebia era tal que es confonia ficció i realitat. En alguns casos, l’espectador fins i tot podia interactuar a través dels controls que tenia a les mans.


A Can Palauet hem comprovat com avança la tècnica de la realitat virtual. Ho hem fet gràcies al M|A|C i a VRNRG, empresa barcelonina de disseny i desenvolupament d’experiències VR, què ha proporcionat tot l’equipament necessari. Per descomptat s’han garantit totes les mesures de seguretat sanitària.

En el cas del M|A|C, ho ha fet a través del seu projecte resident LAVS (Laboratori d’Arts Visuals i Sonor), escollit per l’institut d’Art i Cultura Esproceda de Barcelona, partner de la Beiennale per aquest projecte.

Mataró ha de sentir-se orgullós del seu centre d’art contemporani, que des de la seva creació l’any 2013 ajuda a la creació i la formació de nous públics amb projectes que han rebut el reconeixement del sector i han estat premiats.