22/2/20

Avançar a Batzegades


Dijous passat, organitzada per l’associació Amics de la Ciutat de Mataró, Manuel Mas, que va ser alcalde de Mataró de 1983 a 2004, va pronunciar la conferència “A Batzegades, la Construcció de la Ciutat” a la sala d’actes de la Fundació Iluro.


Manuel Mas, que no necessita presentacions, va ser introduït per Ramon Prujà, que amb una intervenció al seu estil més pur, va merèixer l’aplaudiment de la sala.

Tot i que segurament és molt agosarat per part meva, intentaré fer-vos un petit resum amb una part d’opinió sobre el que va dir l’alcalde Mas.

Va iniciar la seva intervenció llegint-nos la definició de “Batzegada” segons el Diccionari Fabra i va afegir que poden ser constructives o negatives. Seguidament es va referir al “moment històric de 1979”, afirmant que en els seus darrers anys, el franquisme no donava més de si a les branques més llunyanes, com és el cas de l’administració local, i això va causar la impotència dels tres darrers alcaldes nomenats per l’antic règim: Antoni Martí Coll, Francesc Robert Graupera i Francesc Salas Moret.

En aquells anys, la despesa per habitant va baixar considerablement i no es va recuperar fins entrada la següent dècada, marcada per la falta d’experiència i pocs recursos dels nous ajuntaments, malgrat la il·lusió pel moment històric.

Les “batzegades” que, per a Mas, van causar canvis importants a la Ciutat, van ser: El Mataró Parc, el Port i el Passeig Marítim, la Planta de Tractament de Brossa, el nou Hospital, el Cementiri de les Valls, l’Urbanisme (Porta Laietana, Via Europa, Camí del Mig, Parc Central, ...) i el TecnoCampus.

Per anar acabant, va mostrar-se confiat que existiran futures batzegades que l’actual generació sabrà aprofitar.


Va ser una conferència amena i interessant, tot i ser escrupolosament llegida, però amb poques referències als protagonistes, només breus referències a Salvador Milà i Pilar González. Per exemple, en el cas de l’Hospital i el Port hagués estat fàcil posar sobre la taula el paper que hi van jugar el Dr. Joaquim Esperalba i Josep Beltran, respectivament.

Per altra banda, només va citar el que a l’inici havia definit com a “batzegades constructives”. No va fer cap referència a la frustrada vinguda de “El Corte Inglés” per la mala gestió feta des del govern municipal.

En resum, una intervenció que va valer la pena escoltar, tot i trobar-la una mica escapçada de manera interessada i a la que, com oients, hi faltaven regidors actuals, als que els hi convindria interessar-se per la nostra història més recent com a ciutat. També poca presència de mitjans de comunicació, que sembla que només es mouen a partir de les notes de premsa institucionals.

15/2/20

Canvis, espero que per bé, al bloc

Imatge del bloc el 2006

Més enllà d’actualitzar algun enllaç, d'ençà que vaig obrir el bloc, el 31 de gener de 2006, només havia fet una modificació.


Tot i que no hi escric tan sovint com a l’inici, avui he decidit fer alguns canvis en la plantilla. No són molt importants, perquè he intentat modernitzar l’aspecte sense perdre res del que hi tenia.

He incorporat l’enllaç a totes, o gairebé totes, les xarxes socials a les quals sóc present i he recuperat l’agenda. Tot això acompanyat d’una neteja d’enllaços que ja no funcionaven, o el lloc no estava operatiu, i l’eliminació d’alguna eina desfasada.

En resum, he volgut aconseguir una imatge més actual i clara, on sigui fàcil de trobar tot el que hi tinc.

Espero que us agradi. Jo estic content del resultat i, perquè veieu la diferència, us deixo una captura de pantalla del primer disseny, que vaig publicar amb motiu dels cinc anys de bloc. 

15/12/19

Mataró Cultural entrevista Joan Poch, autor del torró d’enguany de la Pastisseria Uñó


El nostre company, Quim Fernàndez, conversa amb l’artista Joan Poch, que ha estat l’encarregat de donar forma al torró d’autor que cada any ens ofereix la Pastisseria Uñó de Mataró.


Mataró Cultural entrevista l’artista mataroní Joan Poch, nascut a Vilafranca del Penedès, l’any 1959 i que es va formar  a l’escola Massana de Barcelona, on es graduà l’any 1982.

Treballa dins l’àmbit cultural a la Cooperativa de treball Robafaves durant 32 anys.  El seu interès pel món de la cultura l’impulsa a participar en programes de difusió cultural a Mataró Audiovisual.

És membre i col·labora habitualment amb l’Associació SantLluc per l’Art de Mataró. La seva trajectòria artística comença fa uns 10 anys. Fins llavors, malgrat haver-se format a l’Escola Massana, havia dirigit la seva activitat professional cap el llibre, la música i el cinema.

Va ser quan la feina li va donar un tomb, que va decidir iniciar l’activitat com artista. Es va formar en el món de la ceràmica i actualment és artista resident a l’Escola-Taller de Ceràmica d’Argentona.

Poch defineix la seva escultura i la seva ceràmica com la projecció de la pintura, en la que es va iniciar fa anys. Treballa la pintura abstracta, sobretot quan l’obra parla de sentiments, però no renuncia a l’art figuratiu.

Lamenta el fet que la gent mostri poc interès per l’art. Pensa que, tot i ser cert que a Mataró hi falten galeries, el que realment falta, són compradors d’art.


Manifesta que li va fer molta il·lusió que li demanessin que fes l’obra que donés forma a la 24a edició del torró d’autor de la Pastisseria Uñó de la nostra Ciutat. Ens explica com va fer primer la peça, l’escultura, i després va adaptar-la a les condicions i característiques que representa dissenyar un torró que ha de ser atractiu per menjar.

1/12/19

Els Mestres del Gai Saber celebren el seu desè aniversari. "10 anys fent cultura"


Dins l’espai La Veu de les Entitats de Mataró Cultural, presentem una associació que acaba de complir 10 anys, es tracta de l’Esbart Mataró, Mestres del Gai Saber. Per conèixer l’entitat parlem amb la seva presidenta, Eva Ribas.


Eva Ribas explica a Mataró Cultural que l’entitat va néixer a partir d’un grup d’amics, que ja ballaven gitanes a Sant Esteve de Palau Tordera, i que després de dos anys de visitar exposicions, fer activitats junts i anar creixent, van engrescar-se a portar a terme la recuperació del Ball de Gitanes de Mataró. A finals del 2015, tenint en compte l’èxit de les gitanes, l’entitat va posar en marxa un altre projecte de ciutat: la recuperació de la resta dels seus balls tradicionals. 

Actualment l’entitat té diferents seccions. La de més nova creació ha estat l’esbart, com una manera de mantenir el cos de ball durant tot l’any, alhora que permetre incorporar infants i gent jove.

L’entitat també ha creat una nova figura festiva, la Mulassa de Mataró, que va néixer per substituir el cavall que participava al Ball de Gitanes i que comportava un risc pel públic. Per fer-ho, van documentar-se als arxius del Museu Arxiu de Santa Maria, on van descobrir una documentació del segle XIX en què el Ple Municipal ja volia recuperar la Mulassa de Mataró.

Pel que fa a les músiques i la coreografia, també s’han fet arranjaments a partir de la recerca. Treballs d’actualització que es van encarregar al mestre Francesc Cassú.

Els vestits són un cas diferent. No s’ha trobat documentació i l’autor del disseny va ser l’indumentalista Pau Fernàndez, a partir dels colors de la bandera de Mataró.

El darrer projecte que l’entitat s’ha fet seu, tot i que Mataró no hi té tradició, és el de l’Hereu i la Pubilla de la Ciutat, iniciat fa pocs anys per una associació de veïns.

Pel que fa al futur de l’entitat, Eva Ribas es mostra molt optimista en consolidar la feina feta i ens explica alguns nous projectes que ja està treballant.

Entrevistem a Maria Majó, una gran activista social i cultural



Entre moltes altres accions de voluntariat, la Maria Majó és membre actiu de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, l’entitat amb més socis del país, que treballa per la llengua, la cultura i la cohesió social.

Fa pocs dies, en representació de l’AV deRocafonda, la Maria Majó va recollir el Premi FEM MATARÓ 2022 en la categoria a la millor iniciativa innovadora de promoció de la igualtat d’oportunitats per a la cohesió social i territorial. Un projecte impulsat des de la Fundació Hospital.

A l’entrevista es mostra molt contenta pel premi rebut. Explica com una tècnica de la Fundació Hospital es va posar en contacte amb l’associació de veïns per desenvolupar una “extensió” del projecte el Banc del Temps, que fa 12 anys que funciona, a Rocafonda. La Maria Majó destaca a Mataró Cultural, com el projecte crea llaços d’amistat entre la gent que participa de l’intercanvi del temps i com això pot ser especialment ric en un barri on hi conviuen diferents cultures.

Un altre tema que hem abordat a l’entrevista amb Maria Majó, són els Divendres Culturals a Rocafonda. Un projecte que no té cost, sinó que es fa amb voluntariat i la col·laboració amb altres entitats, amb l’objectiu de portar activitats culturals que habitualment no es fan als barris, com teatre, cinema, concerts, conferències...

Del fet de formar part de la Junta Nacional d’ÒmniumCultural, en diu que és un regal que li han fet. S’ho va pensar molt abans de dir que per la seva gran implicació i dedicació  Rocafonda, però ara està molt contenta de compartir la junta amb un excel·lent grup de persones molt entregada i jove, amb un nivell de compromís molt alt. Està a la part de cohesió social, educació i llengua, temes que, com a mestre, ha treballat durant molts anys.

Acabem l’entrevista amb la declaració de la Maria sobre la importància de ser feliç i ajudar als altres a ser-ho.

19/11/19

Entrem a la Casa d’Andalusia a Mataró pocs dies abans de la celebració del Dia Històric d’Andalusia



Davant la celebració, el pròxim 4 de desembre, del Dia Històric d’Andalusia, ens ha semblat interessant conèixer la Casa d’Andalusia, una entitat amb més de quaranta anys d’activitat a Mataró.

La Casa d’Andalusia a Mataró va ser fundada el 1976, amb seu al barri de Cerdanyola, amb voluntat de ser un Centre Cultural.

L’actual president, el Sr. Cristobal Echevarria, explica a Mataró Cultural que un dels primers presidents i persona molt emblemàtica per a l’associació va ser Francisco Torrente, que va fer créixer i consolidar l’entitat en els seus primers anys d’història.

En l’actualitat, la Casa d’Andalusia té socis de diferents orígens, no tots els seus associats són andalusos o fills d’andalusos, sinó que també hi ha extremenys o catalans que s’han associat a l’entitat per les activitats que s’hi fan.

Entre els actes que organitza anualment i molt lligada a la seva història, destaca la Romeria Rociera de Mataró, però també la celebració del Dia Històric d’Andalusia, amb un origen molt diferent del Dia Institucional que es commemora el 28 de febrer en record de l’aprovació de l’Estatut d’Andalusia en referèndum.

El Dia Històric o Dia Nacional d'Andalusia, que enguany a Mataró se celebrarà el diumenge 1 de desembre amb una ofrena floral a la plaça d'Andalusia, al monòlit de Blas Infante, l'entrega de premis del XXIII Concurs de Poesia Memorial D. Francisco Torrente i la conferència "Andalucía: ayer y hoy" a càrrec de José Barba Martín, doctor en Dret per la Universitat de Màlaga, té el seu origen en les grans manifestacions autonomistes en 1977. Echevarria insisteix en l’entrevista la importància d’aquesta data.

A més, s’organitzen, durant tot l’any, un grapat d’actes i trobades entre els socis obertes a tota la ciutat.