31/3/20

TV3 ha d’actuar com a servei públic


El canal català de televisió té l’obligació d’arribar allà on les entitats no tenen capacitat per fer-ho.




Des que va començar el confinament, TV3, el principal canal públic de televisió en català, ens ofereix una programació monotemàtica. Repeteix contínuament la informació que, a més, coincideix amb la que ofereix el 3/24. La cadena pública ha saturat la nostra capacitat de pair la informació i amb prou feines manté la programació de nit.

Si provem de veure el Canal33, ens trobem amb una programació calcada a la d’Esports 3, dedicada quasi íntegrament als més joves de la casa (fet que aprovo). Únicament Esports3 manté alguna franja d’informació esportiva, amb una absoluta absència de contingut cultural en cap canal.

En un moment en què entitats i empreses de l’àmbit de la cultura i l’espectacle ens ofereixen continguts gratuïts que ens ajuden a suportar el confinament, TV3 ens va recordant, en un telenotícies continu, que ens trobem en una situació molt preocupant.

Seria desitjable que TV3, que ha produït i doblat un grapat de pel·lícules, sèries i documentals, oferís una programació pensada per fer suportable el confinament, sobretot per a aquelles persones de més edat, que moltes vegades viuen soles i no poden accedir als continguts oferts per internet i tampoc poden connectar-se telemàticament amb la família.

24/3/20

Estocada mortal a la cultura



Després d’aprovar el Llibre Blanc de la Cultura, que diu que: La cultura desenvolupa un paper cabdal en la construcció de la nostra societat. I havent-se presentat a les eleccions dient: Posarem en valor i al dia els diferents festivals de música consolidats (orgue, música antiga, Jazz...) i estudiarem la creació de nous. … A Mataró, el PSC ha donat una estocada de mort a la cultura.

El PSC ha retallat el pressupost de Cultura en 240.000 euros, carregant-se el Festival d’Orgue, el Tast de Jazz i la Nit de la Cultura. Ha fet tet trontollar el Festival Poesia i Més, la participació a la Mostra Literària del Maresme i Les Santes. A més, ha reduït el nombre d’exposicions temporals i ha anunciat el retard en les inversions.

Fins al moment desconeixem cap nova proposta i només sabem que ha aportat alguns diners més a festivals organitzats per tercers. Probablement per parar el cop.

De què li serveix al govern tenir una regidora dedicada en exclusivitat a Cultura i l’única que disposa d’un assessor polític. Quin és el pes polític de la regidora de Cultura a l’actual govern? A la vista dels fets, la resposta és: cap! La cultura pel PSC ha passat de ser el fil conductor de les polítiques socials a l’aneguet lleig del govern municipal.

22/3/20

La campanya del #CoronaCiau mostra el sentiment vers la monarquia

Qualsevol persona en la situació de Felipe VI ja hauria plegat. Quan t’ha de caure la cara de vergonya pel que ha fet el teu pare i la gent deixa molt clar que no et volen ocupant un lloc pel qual no t’ha escollit i tampoc volen el que representes, el que s’ha de fer és marxar.

El Sr. Felipe va afirmar al World Law Congress que no és “admissible” apel·lar a una “suposada democràcia per sobre del dret”. També va dir que sense el respecte a les lleis no existeix “ni convivència, ni democràcia”. Per a ell, en un context de no respecte a la llei només hi ha “inseguretat, arbitrarietat i el trencament dels principis morals i cívics de la societat”. Quina barra, no?

Desaparegut durant la crisi pel coronavirus i quan el seu nom només sortia en referència als afers de faldilles i diners del seu pare, va fer una declaració institucional. No va tenir valor de dir una sola paraula sobrela procedència dels diners del seu pare. Va tenir la barra, però, de demanar-nos solidaritat.

La campanya #coronaciau, d’Òmnium no pot quedar aquí. Hem de demostrar que no volem una monarquia, i menys encara una monarquia corrupta. Nosaltres si creiem en la democràcia i estem en contra de l’arbitrarietat. Però nosaltres sabem que les lleis que ho garanteixen emanen del poble i no d’un senyor col·locat per la gràcia de Déu.


22/2/20

Avançar a Batzegades


Dijous passat, organitzada per l’associació Amics de la Ciutat de Mataró, Manuel Mas, que va ser alcalde de Mataró de 1983 a 2004, va pronunciar la conferència “A Batzegades, la Construcció de la Ciutat” a la sala d’actes de la Fundació Iluro.


Manuel Mas, que no necessita presentacions, va ser introduït per Ramon Prujà, que amb una intervenció al seu estil més pur, va merèixer l’aplaudiment de la sala.

Tot i que segurament és molt agosarat per part meva, intentaré fer-vos un petit resum amb una part d’opinió sobre el que va dir l’alcalde Mas.

Va iniciar la seva intervenció llegint-nos la definició de “Batzegada” segons el Diccionari Fabra i va afegir que poden ser constructives o negatives. Seguidament es va referir al “moment històric de 1979”, afirmant que en els seus darrers anys, el franquisme no donava més de si a les branques més llunyanes, com és el cas de l’administració local, i això va causar la impotència dels tres darrers alcaldes nomenats per l’antic règim: Antoni Martí Coll, Francesc Robert Graupera i Francesc Salas Moret.

En aquells anys, la despesa per habitant va baixar considerablement i no es va recuperar fins entrada la següent dècada, marcada per la falta d’experiència i pocs recursos dels nous ajuntaments, malgrat la il·lusió pel moment històric.

Les “batzegades” que, per a Mas, van causar canvis importants a la Ciutat, van ser: El Mataró Parc, el Port i el Passeig Marítim, la Planta de Tractament de Brossa, el nou Hospital, el Cementiri de les Valls, l’Urbanisme (Porta Laietana, Via Europa, Camí del Mig, Parc Central, ...) i el TecnoCampus.

Per anar acabant, va mostrar-se confiat que existiran futures batzegades que l’actual generació sabrà aprofitar.


Va ser una conferència amena i interessant, tot i ser escrupolosament llegida, però amb poques referències als protagonistes, només breus referències a Salvador Milà i Pilar González. Per exemple, en el cas de l’Hospital i el Port hagués estat fàcil posar sobre la taula el paper que hi van jugar el Dr. Joaquim Esperalba i Josep Beltran, respectivament.

Per altra banda, només va citar el que a l’inici havia definit com a “batzegades constructives”. No va fer cap referència a la frustrada vinguda de “El Corte Inglés” per la mala gestió feta des del govern municipal.

En resum, una intervenció que va valer la pena escoltar, tot i trobar-la una mica escapçada de manera interessada i a la que, com oients, hi faltaven regidors actuals, als que els hi convindria interessar-se per la nostra història més recent com a ciutat. També poca presència de mitjans de comunicació, que sembla que només es mouen a partir de les notes de premsa institucionals.

15/2/20

Canvis, espero que per bé, al bloc

Imatge del bloc el 2006

Més enllà d’actualitzar algun enllaç, d'ençà que vaig obrir el bloc, el 31 de gener de 2006, només havia fet una modificació.


Tot i que no hi escric tan sovint com a l’inici, avui he decidit fer alguns canvis en la plantilla. No són molt importants, perquè he intentat modernitzar l’aspecte sense perdre res del que hi tenia.

He incorporat l’enllaç a totes, o gairebé totes, les xarxes socials a les quals sóc present i he recuperat l’agenda. Tot això acompanyat d’una neteja d’enllaços que ja no funcionaven, o el lloc no estava operatiu, i l’eliminació d’alguna eina desfasada.

En resum, he volgut aconseguir una imatge més actual i clara, on sigui fàcil de trobar tot el que hi tinc.

Espero que us agradi. Jo estic content del resultat i, perquè veieu la diferència, us deixo una captura de pantalla del primer disseny, que vaig publicar amb motiu dels cinc anys de bloc. 

15/12/19

Mataró Cultural entrevista Joan Poch, autor del torró d’enguany de la Pastisseria Uñó


El nostre company, Quim Fernàndez, conversa amb l’artista Joan Poch, que ha estat l’encarregat de donar forma al torró d’autor que cada any ens ofereix la Pastisseria Uñó de Mataró.


Mataró Cultural entrevista l’artista mataroní Joan Poch, nascut a Vilafranca del Penedès, l’any 1959 i que es va formar  a l’escola Massana de Barcelona, on es graduà l’any 1982.

Treballa dins l’àmbit cultural a la Cooperativa de treball Robafaves durant 32 anys.  El seu interès pel món de la cultura l’impulsa a participar en programes de difusió cultural a Mataró Audiovisual.

És membre i col·labora habitualment amb l’Associació SantLluc per l’Art de Mataró. La seva trajectòria artística comença fa uns 10 anys. Fins llavors, malgrat haver-se format a l’Escola Massana, havia dirigit la seva activitat professional cap el llibre, la música i el cinema.

Va ser quan la feina li va donar un tomb, que va decidir iniciar l’activitat com artista. Es va formar en el món de la ceràmica i actualment és artista resident a l’Escola-Taller de Ceràmica d’Argentona.

Poch defineix la seva escultura i la seva ceràmica com la projecció de la pintura, en la que es va iniciar fa anys. Treballa la pintura abstracta, sobretot quan l’obra parla de sentiments, però no renuncia a l’art figuratiu.

Lamenta el fet que la gent mostri poc interès per l’art. Pensa que, tot i ser cert que a Mataró hi falten galeries, el que realment falta, són compradors d’art.


Manifesta que li va fer molta il·lusió que li demanessin que fes l’obra que donés forma a la 24a edició del torró d’autor de la Pastisseria Uñó de la nostra Ciutat. Ens explica com va fer primer la peça, l’escultura, i després va adaptar-la a les condicions i característiques que representa dissenyar un torró que ha de ser atractiu per menjar.