19/2/17

Presentació del Llibre Blanc de la Cultura al Ple Municipal

Després d’un any cercant els recursos per a la seva realització i tres anys de treball amb la participació de ciutadans/nes, entitats i rups municipals, el Ple Municipal del 2 de febrer passat va aprovar per una molt ample majoria el Llibre Blanc de la Cultura a Mataró.
Aquí us deixo la intervenció al ple per a la seva presentació.


L’encàrrec polític:

El Llibre Blanc de la Cultura és un projecte estratègic que busca definir els nous reptes culturals de la ciutat, un document que permetrà determinar objectius, línies d’actuació i projectes estratègics en matèria de  polítiques culturals per als propers anys.
S’ha realitzat per mandat del Ple Municipal en compliment d’una proposta de resolució aprovada el febrer de 2013, presentada conjuntament pels grups municipals de PSC, CiU i PPC, i aprovada per unanimitat.
Es va tirar endavant amb el CONVENCIMENT que la cultura ha de ser una de les prioritats estratègiques de futur i que les seves dimensions indiquen la seva importància: és un sector econòmic estratègic que aporta valor afegit i innovació; la seva dimensió social enforteix la cohesió, la identitat i els valors; és l’expressió col·lectiva de les tradicions, costums i sentiments d’un poble; la importància de l’aposta per la creativitat popular, com exercici artístic o de pensament i d’innovació; o  el pes de la cultura com base indiscutible de l’educació de qualitat per tothom.
S’ha fet amb l’OBJECTIU de fer de la cultura un element fonamental, no un ornament. Un element central i no perifèric.
S’ha fet un TREBALL global i estratègic amb les polítiques culturals per definir un nou model cultural per la ciutat en el marc d’un acord polític per un Pacte per a la Cultura a Mataró obert als agents culturals de la ciutat, que han estat protagonistes.
El treball previ:
La fase de diagnòstic va finalitzar el març de 2015 i es va desenvolupar a partir d’un ampli procés participatiu. Les accions que es van realitzar en aquell moment van ser:
§   Anàlisi documental de dades socio-demogràfiques, econòmiques i culturals
§   Coneixement dels equipaments culturals, tan públics com privats més significatius de Mataró
§ Tallers participatius i entrevistes institucionals a tècnics municipals i persones vinculades amb la cultura de Mataró. Es van realitzar 10 tallers amb un total de 123 participants; i 48 entrevistes individuals
§   Dues Jornades Participatives amb quatre taules temàtiques de debat
§   Una enquesta a través del web de cultura a la qual van donar resposta 68 persones.
Les tasques realitzades per a la redacció del document FINAL que avui portem a aprovació han estat:
§ Reunions de treball amb l’equip tècnic i polític de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.
§   Reunió amb el Consell Municipal de Cultura per a presentar el projecte.
§   Reunions de treball amb el que hem anomenat GRUP DE CONTRAST, un òrgan creat específicament per a l’elaboració del Llibre Blanc format per deu persones que per la seva trajectòria personal i professional són referents de la cultura a Mataró i compten amb una mirada transversal de la realitat cultural mataronina. Als quals vull aprofitar per agrair-los la seva implicació i col·laboració desinteressada.
Les conclusions del Diagnòstic presenten una síntesi d’aquelles qüestions en les què cal posar més atenció organitzades d’acord a la metodologia d’anàlisi DAFO, que permet  diferenciar entre les Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats que presenta la realitat cultural actual de Mataró.
El document que portem a aprovació:
A partir de la diagnosi, s’ha identificat uns REPTES als quals cal donar resposta. Aquests reptes són:
§   El paper de la cultura en la cohesió social
§   La Participació de la ciutadania i la captació de nous públics
§   La coordinació interna i amb els diferents agents culturals
§   L’adequació i complementació de la xarxa d’equipaments culturals.
Els PRINCIPALS OBJECTIUS que persegueix el Llibre Blanc de la Cultura de Mataró són:
§   Consolidar la cultura com un dels fonaments del desenvolupament de ciutat i un eix transversal
§   Generar i mantenir un ecosistema cultural sòlid i inclusiu
§   Treballar per a que la cultura sigui eina de creixement personal i col·lectiu
§   Redefinir el paper de l’Ajuntament com a principal agent generador de la cultura a la ciutat
Els enunciats de les LÍNIES ESTRATÈGIQUES que es plantegen en el Llibre Blanc de Cultura, prou clares i a l’hora suficientment obertes, que permeten la continuïtat en el treball i la vigència en el temps, són:
§   La cultura popular com element de participació, identitat i cohesió social
§   Equilibri territorial i mobilitat
§   Definició del relat i la marca de la cultura de Mataró
§   La promoció dels agents culturals de la ciutat
§   Educació i transformació social
§   Governança i comunicació
Seguiment i Avaluació:
He dit que les línies estratègiques són clares i obertes, és per això que l’aprovació d’aquest document hem de considerar-lo com el principi, ja que al llarg del temps caldrà readaptar les línies i sobretot definir les accions segons la realitat de cada moment i les necessitats que vagin sorgint a la ciutat.
És en aquest sentit es planteja crear una TAULA DEL LLIBRE BLANC, vinculada al Consell de Cultura, que s’encarregui de fer el seguiment i avaluació de les accions que s’aniran realitzant en l’àmbit cultural, alhora que, un cop finalitzat l’actual mandat municipal, l’any 2019, es proposa la revisió del Llibre Blanc que avui es porta a aprovació com a resultat d’un Pacte per la Cultura.
Agraïments:
Per acabar, vull agrair el treball de les direccions i els tècnics i tècniques de la Direcció de Cultura i altres professionals que hi han col·laborat, però sobretot la participació de desenes d’entitats i centenars de persones que han fet les seves aportacions, la majoria d’ells amb esperit constructiu, especialment en la fase de diagnosi. També, i no menys important, dels representats de la formacions polítiques.
Confiant en que el document pugui tirar endavant, només resta convidar-los, a vostès, però també i sobretot als agents culturals de la ciutat més implicats, entitats i persones individuals, a seguir treballant en la definició de les polítiques culturals per la ciutat.
Moltes gràcies,

Quim Fernàndez

17/2/17

Notes sobre el pressupost municipal 2017



Lògicament, com a grup del govern, el nostre vot serà favorable al pressupost que avui es porta a aprovació
Però si volem intervenir, no és només per posicionar el vot, sinó per defensar aquest pressupost i dir que:

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ PERSEGUEIX CREAR OCUPACIÓ I REACTIVAR L’ECONOMIA; VETLLA PER UN MILLOR ESPAI PÚBLIC; I DEDICA MÉS DEL 25% DE RECURSOS A LA PROTECCIÓ SOCIAL

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ APOSTA PELS EMPRENEDORS, ELS COMERCIANTS I LES PETITES EMPRESES

AQUEST ÉS UN BON PRESSUPOST PERQUÈ POSA COM UNA PRIORITAT DEL GOVERN L’IMPULS COMERCIAL, CULTURAL I PATRIMONIAL DELS CASC ANTIC I TAMBÉ S’INVERTEIX ALS DIFERENTS BARRIS DE LA CIUTAT

1.   Perquè persegueix crear ocupació i reactivar l’economia, identificant el Casc Antic com un motor necessari per aquesta revifalla comercial i d’activitat econòmica
·       La combinació patrimoni més un paisatge amb encant ens ha de servir per impulsar el comerç de qualitat de la zona i, de retruc, de tot el centre
·     El Casc Antic és una zona que s’ha de deixar a punt perquè pugui viure del comerç, dels visitants i del turisme

2.    Perquè vetlla per un espai públic millor i més ben conservat
·    Un espai públic que cal actualitzar, millorant els nostres carrers per comoditat i per seguretat facilitant el passeig dels vianants (asfaltant i arranjant voreres)
·       Amb una millor neteja
·       Amb una millor il·luminació, és a dir, més llum, però menys consum

3.     Perquè tenen més suport que els del 2016.

·     Partits tant diferents com PDECat, PSC, C’s i PP hem estat capaços de posar-nos d’acord amb allò que li convé a Mataró, hem d’agrair doncs, l’esforç de tots els grups qui hi donen suport.
·      Tenim idearis diferents; tenim un model d’estat diferent però ens uneix el millor per a MATARÓ
·      Tots quatre grups hem deixat al marge les nostres profundes diferències per arribar a un punt de trobada en benefici de MATARÓ i dels mataronins i mataronines
·      Amb altres grups també s’ha pogut treballar i pactar moltes de les seves propostes

4.     Perquè continua sent sensible amb aquells que s’ho passen més malament
·       Aquest és un tema que ens preocupa molt a tots
·       per això s’ha invertit, i molt, en política social
·       Més del 25% del pressupost es dedica a protecció i promoció social, i a ensenyament
·       I si hi afegim el foment de l’ocupació el percentatge augmenta fins el 28%.
·       Aquests tres paquets passen de 30M€ - el 2016 - a 35M€ - el 2017 -
·       Gairebé un 17% més, quan l’increment total del pressupost municipal és del 7%.

En resum:
·       Un pressupost amb una alta càrrega social...

·       Un pressuposto que persegueix donar solucions a problemes que té la ciutat des del punt de vista comercial, des del punt de vista de la creació d’ocupació i de la reactivació econòmica identificant el Casc Antic com un motor...

·     Un pressuposto que amb el que ens proposem POSAR MATARÓ AL DIA per poder encarar molt millor el seu futur.

29/1/17

Josep M. Oller: “JO TAMBÉ HI ERA, A L’ENTERRAMENT DE PUIG I CADAFALCH”


Avui, casualment, he trobat a l’ordinador un escrit que em va fer arribar fa un parell d’anys el P. Josep Mª Oller, un escolapi que va exercir de mestre i sacerdot a Mataró, amb una gran tasca en favor dels presos i les seves famílies i que, ja gran, va tornar a la seva ciutat, Moià.

Es una carta que va redactar i enviar als diaris i mai van publicar. Una carta on explica que va assistir al funeral de Josep Puig i Cadafalch.

El P. Oller va morir fa pocs mesos i vull compartir aquell escrit com homenatge a la seva persona.


He llegit amb atenció i quasi veneració l’article del Sr. Josep Puig-Pla publicat el diumenge 21 de desembre en el diari El Punt Avui i que porta per títol «Nadal de 1956». He trobat molt adient que en aquestes dates es faci un record de qui fou un gran arquitecte i president de la Mancomunitat de Catalunya, el Dr. Josep Puig i Cadafalch,  que ens va deixar el 23 de desembre de 1956. Res a objectar al que diu l’autor sobre el gran personatge. Només voldria fer una petita aportació al que escriu sobre el seu enterrament, perquè jo també hi era. M’agrada fer constar que a la presidència de l’enterrament, darrere de l’Ajuntament d’Argentona, hi anava corporativament la junta en ple de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró, de la qual el nostre prohom havia estat un dels fundadors. El president de la junta era el benemèrit Sr. Lluís Casas i Busquets i jo n’era el consiliari. Recalco aquest fet perquè havíem rebut amenaces serioses en el sentit que ens podrien dissoldre l’associació si assistíem al sepeli corporativament. Malgrat tot, vàrem considerar que, passés el que passés, ens sentíem obligats a ser-hi presents. Segons ens havien dit, l’alcalde de Mataró, Pedro Crespo, havia consultat amb el governador civil si l’ajuntament hi podia assistir en corporació i li havien contestat que ja era prou gran per a saber el que havia de fer. Va tenir por i se’n va desentendre.

Tal com diu el meu bon amic Mn. Josep  Colomer, la Rambla de Mataró era plena d’ample a ample, i jo hi afegiria que quasi de dalt a baix. En vint anys que he estat a Mataró, mai no havia vist tanta gent en un enterrament, exceptuant el trasllat de les despulles de l’escolapi «Hermano Francisco», conegut amb aquest nom per tot el Mataró de l’època. No havia conegut personalment el Sr. Puig i Cadafalch. Només l’havia vist un parell d’anys abans de la seva mort en una trobada d’antics alumnes del seu col·legi de Santa Anna. Quan va entrar a la sala, ja vellet i caminant amb dificultat, tothom dempeus li va tributar un llarguíssim i sonor aplaudiment. Va ser l’única vegada que el vaig veure viu.

Als meus vuitanta-cinc anys em sento molt honrat i content d’haver pogut assistir a l’enterrament de tan destacat personatge i haver pogut pregar per ell diverses vegades davant la seva tomba.


Josep M. Oller, escolapi (Moià, gener 2015)

21/1/17

Mataró estrena un nou Portal d'Entitats


L'Agència municipal de Suport a l'Associacionisme ha estrenat un nou Portal d'Entitats amb l'objectiu de ser un espai informatiu i de gestió tant per al teixit associatiu de la ciutat com per a les persones a títol individual que hi estiguin interessades.

A més, incorpora el Punt delVoluntariat per fomentar la pràctica de voluntariat a la ciutat i ajudar les entitats a elaborar programes de voluntariat. 

20/1/17

Parlament de presentació a l'acte institucional de l'Any Puig i Cadafalch



Molt bona tarda,

Enguany celebrem una doble efemèride; la del 150 aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i la del centenari del seu nomenament com a President de la Mancomunitat, el que avui seria la Generalitat de Catalunya.

Per tal d’honorar la seva memòria i difondre la seva obra, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar designar el 2017 Any Puig i Cadafalch.

Mataró, com a ciutat natal de Josep Puig i Cadafalch, des del primer moment va manifestar la seva voluntat d’exercir un paper de lideratge en l’organització d’aquesta doble commemoració.
Puig i Cadafalch és un dels nostres mataronins més il·lustres –m’atreviria a dir que el més il·lustre-- i estem molt contents, que la ciutat es converteixi en un dels espais de referència dels diferents actes que es realitzaran arreu del país.

En aquest aspecte, cal agrair la predisposició i la bona sintonia que sempre hem notat en el Conseller Santi Vila, juntament amb el seu equip del Departament de Cultura de la Generalitat, per treballar plegats per donar a Puig i Cadafalch un reconeixement que estigués a l’alçada de la seva figura com a intel·lectual i com a polític, i ,sobretot, li reconegués sense complexos la seva aportació decisiva en la construcció de la Catalunya que avui coneixem.

INSISTEIXO, l’objectiu principal de la commemoració és donar a conèixer la figura de Puig i Cadafalch en tota la seva magnitud, posant l’atenció en les múltiples facetes a les quals va dedicar la seva trajectòria professional, política i vital, i difondre el llegat que va deixar a la ciutat de Mataró i a la comarca del Maresme d’una manera conjunta, amb la voluntat de donar-li una major visibilitat i de contribuir a la presa de consciència sobre el seu valor patrimonial i històric.

L’Ajuntament de Mataró junt amb la col·laboració de les diverses entitats i institucions culturals de la ciutat, així com dels ajuntament d’Argentona, Canet de Mar i Òrrius, municipis vinculats a la figura de Puig i Cadafalch, promou l’organització d’un programa commemoratiu ric i divers, que inclou més d’una trentena d’actes, com exposicions, conferències, rutes i vistes guiades, espectacles, activitats literàries, activitats familiars i educatives o els Premis Puig i Cadafalch d’arquitectura, entre moltes altres activitats que es podran gaudir al llarg de l’any.

Aquí és just reconèixer la bona acollida i la gran participació de totes les entitats convocades, només cal que feu un repàs al programa que us han lliurat.

A totes elles, i si m’ho permeten voldria destacar el paper de l’Associació d’Amics de Puig i Cadafalch, cal donar-los-hi les gràcies per la seva feina. També als tècnics de diferents serveis de la casa, a més dels de la Direcció de Cultura, als de Promoció de Ciutat, Patrimoni, Ensenyament i Tecnocampus entre d’altres.

Avui tenim el plaer, la satisfacció, l’orgull i l’honor de reunir-nos al Saló de Sessions d’aquest Ajuntament, per a donar el tret de sortida de la commemoració a Mataró.

I tenim el plaer, la satisfacció, l’orgull i l’honor de fer-ho en aquest espai, ben aixoplugats per aquest magnífic sostre dissenyat per Puig i Cadafalch. Per tant, l’escalf de l’arquitecte serà ben present en aquest acte.
Per donar el tret de sortida, ens acompanya la Doctora LUCILA MALLART que farà la conferència titulada: “Puig i Cadafalch, de Mataró al món”

  • La senyora MALLART és doctora en Història contemporània per la Universitat de Nottingham i gestora cultural.
  • Ella és autora d’una tesi centrada en l’estudi de la contribució de Puig i Cadafalch en la construcció de l’imaginari nacional català.
  • Ha publicat articles de recerca sobre cultura visual, història urbana, identitats nacionals i història del patrimoni en revistes acadèmiques internacionals, i ha participat en congressos a Catalunya, el Regne Unit, Itàlia i Portugal.
  • El 2015 va ser convidada a presentar la seva recerca sobre història urbana de Barcelona a la Universitat d’Oxford. Paral·lelament ha treballat com a gestora cultural i comissària independent, primer com a coordinadora de debats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i posteriorment en l’àmbit local.

La Sra. Mallart ha estat designada comissària de l’exposició que el Museu de Mataró i la Direcció de Cultura produiran en motiu de la commemoració i que està previst inaugurar el mes d’octubre d’enguany, així com del congrés sobre Puig i Cadafalch que es farà en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

A la conferència, de la doctora Mallart segur que hi trobaran noves perspectives sobre l’il·lustre mataroní, una figura global amb una influència clau en el pensament urbà, polític i acadèmic de la Catalunya de la primera meitat del segle XX

Moltes gràcies,


24/12/16

Posicionament del grup municipal de CiU a Mataró davant el Pressupost Municipal pel 2017


Des del grup municipal de CiU també volem fer algunes consideracions sobre el pressupost del 2017.
El primer que vull fer, és agrair al Sr. Juan Carlos Jerez el seu treball i esforç, conjuntament amb tot el seu equip, en l’elaboració del Pressupost. Tant internament, amb el govern, les àrees i els diferents serveis municipals, com amb les converses i debats amb tots els grups polítics.
També els voldria demanar que interpretin el contingut de tot el que diré, entenent que ho faig des de la més absoluta modèstia. I si en algun moment no sóc capaç de donar el to adequat al que vull dir espero de vostès la seva benevolència.
Començaré amb una breu referència a les dades del procés participatiu per l’elaboració del PAM i la Cartera de Serveis: S’han rebut, entre consells municipals, jornada participativa i xarxes socials, un total de 248 propostes per tal que siguin incloses al PAM 2017 i a la Carter de Serveis. D’aquestes, se’n han acceptat un total de 153, sigui total o parcialment en el seu contingut. Vora dos terços de les presentades.
Fa un any, en el debat d’ordenances, alguns de vostès van demanar al govern que fóssim capaços de CONSTRUIR UN CLIMA DE CONFIANÇA per tirar endavant els grans reptes de ciutat.
Un clima de confiança no és altra cosa que, malgrat puguem estar en desacord en alguns continguts, vostès no dubtin del que els diu el govern; i el govern no dubti del que diuen vostès.
I, sobretot, que allò que pactem no sigui paper mullat.
Durant aquest any, hem avançat en aquesta línia.
Ens vam proposar crear aquest clima i crec –sincera i modestament—que hem fet camí. Però més que paraules, les declaracions d’intencions es demostren amb fets.
Aquest 2016, a l’Ajuntament de Mataró hem creat tres grups de treball per parlar i estudiar temes que tots nosaltres hem considerat prou rellevants:
1.      La Comissió de Treball del Pla Estratègic Mataró 2022
2.      La Comissió de Treball sobre Mitjans Públics de Comunicació Local
3.      La Comissió Informativa Especial de Bon Govern, Ètica i Transparència
Però, a més:
·        la PRIMERA comissió (la del Mataró 2022) la presideix el senyor FRANCESC TEIXIDÓ, d’ERC.
·        la SEGONA, la que parla dels mitjans de comunicació, la presideix el senyor JOSÉ MANUEL LÓPEZ, del PP.
·        i la TERCERA comissió d’ètica i bon govern la presideix el senyor ESTEVE MARTÍNEZ, d’ICV-EUiA.
...i segurament podríem trobar més exemples...
Això demostra que, malgrat les nostres diferències ideològiques, podem trobar –i de fet estem trobant-  un espai comú en benefici de tota la ciutat. I que, generant un clima de confiança podem fer moltes coses plegats.
Una d’elles, la més rellevant, tirar endavant un pressupost pel 2017 que és:
·        realista, ... però ambiciós
·        expansiu, ... però no irresponsable
·        valent, ...         però no temerari
És realista perquè posa l’accent primordial en allò que hem identificat com les tres principals prioritats de Mataró:
1.                      Treballar per aquells que s’ho passen més malament. És a dir, invertir de valent en POLÍTICA SOCIAL.
Més del 25% del pressupost es dedica a PROTECCIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL, i a ENSENYAMENT. I si hi afegim el FOMENT DE L’OCUPACIÓ el percentatge augmenta fins el 28%.
Aquests tres paquets que els acabo de dir,  passen de 30 M€ --el 2016-- a 35 M€ --el 2017--. Gairebé un 17% més, quan l’increment total del pressupost municipal és del 7%.
Però com que les paraules, per ser creïbles, han d’anar acompanyades de fets, m’agradaria donar algunes xifres d’allò que ens vam comprometre que faríem el 2016, en aquest camp.
Són dades extretes del Pla de Rescat Social.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos d'alimentació un 161%.
Al 2016, l’incrementat en la dotació de recursos per a polítiques socials d'habitatge i pobresa energètica s’ha multiplicat per quatre (396%).
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per a l'atenció a la gent gran, dependències i diversitat funcional un 22,8%. Sembla poc, però estic parlant de 747.000 euros.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos d'atenció a  la infància i a l’adolescència un 120%.
Al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per a primera atenció i promoció social un 11%.
...i al 2016, s'ha incrementat la dotació en recursos per civisme, convivència i mediació un 11%.
2.                      Hi ha un segon bloc que jo definiria com el de l’espai públic que convé actualitzar. Estic parlant d’asfaltar, de netejar, d’arranjar les voreres i d’invertir en l’enllumenat. És a dir, un espai públic –l’espai de tots--  més net, més cuidat i més ben il·luminat però, al mateix temps, que sigui més eficient i gasti menys.
3.                       I un tercer paquet on hi entra treballar aspectes que  la ciutat necessita resoldre. Em refereixo a l’eix comercial del centre que cal revitalitzar i trobar una sortida al Casc Històric perquè serveixi per veure i per viure’n. I després, tenir una mirada valenta sobre els dos barris de la ciutat on hi ha més habitants: Cerdanyola i Rocafonda.
El regidor Juan Carlos Jerez va anunciar fa uns dies que en el 2017 es preveu destinat 17,8 milions d’euros a inversió. Això serà possible NO perquè les arques municipals ja estiguin ben plenes.
Serà possible perquè, entre tots, hem fet bé les coses.
Una cosa que es va fer bé, per exemple, és que entre el 2011 i el 2015 es va reduir el deute municipal en 80 milions d’euros.
Una altra cosa que s’ha fet bé, ha estat ser creïbles amb els plans d’ajustament...
Amb això hem aconseguit que els que ens han de deixar els diners ens creguin, vegin que som seriosos i que fem les coses bé.
La gran notícia d’aquest pressupostos és que, després de molts anys, ja podem invertir ...
... i ho podem fer sense ofegar els mataronins a impostos.
A les ordenances fiscals l’increment va lligat a despeses/inversions vinculades al “fet imposable”:
·        L’increment de l’IBI (inclòs Autopista) permet desenvolupar les accions de PAM i Llei de Barris
·        La variació en l’IAE es destina a reactivació de l’activitat econòmica i l’ocupació
·       La recuperació de la taxa de guals permet millorar les condicions d’accessibilitat a la via pública
·        L’ajust del contracte del MataróBus per a polítiques de mobilitat sostenible
És per tot això, que els demano el seu suport a aquests números que, durant setmanes, hem discutit amb tots vostès.
ü   Uns pressupostos amb una alta càrrega social...
ü  Uns pressupostos que volen donar solucions a problemes que té la ciutat des del punt de vista comercial, des del punt de vista de l’espai públic, des del punt de vista dels equipaments esportius, culturals i educatius...
ü   Uns pressupostos que VOLEN POSAR MATARÓ AL DIA per poder encarar molt millor el seu futur.
I per acabar, permetin que els faci un prec, continuem entre tots posant les eines necessàries per avançar en aquest marc de confiança,   que ens permet treballar junts per fer realitat la ciutat que volem i que els nostres conciutadans i conciutadanes es mereixen.
Moltes gràcies a tots els grups municipals per mirar més enllà de les nostres sigles polítiques i pensar en la ciutadania.


Intervenció Quim Fernàndez
Primer Tinent d’alcalde
President Grup Municipal CiU

Ple Municipal Aprovació Inicial Pressupost 2017 (22/12/2016)