20/6/20

Manuel Cuyàs, el fill d’un Senyor de Mataró



Fa just un més que en Manuel Cuyàs dedicava el seu article a advertir-nos d’un silenci que albirava llarg.

Tot i l’anunci, teníem el convenciment que el tornaríem a llegir. Però avui ens hem despertat amb la notícia de la seva mort. En Manuel ha lluitat fins a darrera hora, però finalment la malaltia l’ha vençut.

De petits ja aprenem que la vida no serà per sempre i anem veient com les persones que estimem i tenim més a prop ens van deixant, sense que ni elles ni nosaltres ho hàgim demanat.

La família i els amics més propers trobaran a faltar en Manuel, sobretot ara que feia poc que havia estat avi per partida doble, però no seran els únics.

En Manuel, com el seu germà Jordi, que va morir encara no fa tres anys, han deixat una obra que serà per sempre. El primer com escriptor i periodista, i el segon com artista i formador en el camp de les arts plàstiques.

En Manuel, si bé va començar com a professor, aviat va ser cridat per les administracions per fer gestió cultural. Després de col·laboracions a la premsa local, va saltar a “El Punt Diari”. El seu darrer salt professional important va ser de “El Punt del Maresme” a la redacció nacional del mateix diari, passant a ser-ne el responsable en l’àmbit de cultura.

Però pel gran públic, sobretot pels que no són mataronins, en Manuel era conegut per la seva participació apassionada a les tertúlies radiofòniques i televisives.

La seva obra escrita també és considerable, essent escollit per redactar la biografia del President Pujol, que novament el va fer popular. Jo recordo especialment “El net del pirata”. Perquè, en aquest llibre, l’autor parla d’ell i el seu entorn familiar. Però ha escrit un grapat d’obres en què parla de Mataró, els seus llocs i la seva gent Recordem “El Manyà encès” dedicat a en Terri.

La pandèmia el va privar del seu darrer acte públic a Mataró, previst pel 12 de març passat a Can Palauet. Aquell dia Cuyàs havia de presentar el seu darrer llibre publicat: “Pere Casanovas, l’escultor dels altres”. Una vegada més parlava de cultura i d’un personatge de Mataró que ha treballat per artistes reconeguts. Els seus temes preferits.

En Manuel ha estat i serà recordat sempre com “un senyor de Mataró”, frase que ell mateix va pronunciar referint-se al seu pare.


Article publicar a laveucdm.cat el 15 de juny de 2020


30/4/20

Què se n’ha fet de Cultura Mataró?


Fa dies que quan volem visitar el web de la Direcció de Cultura, saltem de forma automàtica a un subdomini que porta el nom de “La cultura a prop teu”.


Felicito Cultura per haver aglutinat totes les activitats per aquests dies de confinament en un sol espai. Llàstima que pel que fa a activitats habituals només hagi optat per cancel·lar-les o ajornar-les un any, en lloc de reinventar-se com han fet poblacions com Olot. Llàstima també que majoritàriament les propostes d’aquesta nova secció siguin materials ja existents i no s’hagi estat una mica més creatiu. Però del que vull parlar és del web de Cultura Mataró.

L’obertura d’un web exclusiu de Cultura i l’aposta per ser presents a les xarxes socials va ser un gran pas endavant en la difusió de tot el que a la ciutat es fa en el camp de la cultura, sobretot per part de les entitats. Tant és així, que altres serveis, que segurament haurien d’haver estat més atents a les noves oportunitats, ho han copiat a posteriori.

En aquell moment va significar molta feina, que el personal responsable va fer amb gran il·lusió i va ser ben portada per la directora d’aquell moment. Però no ens vam quedar aquí, sinó que vam crear una verdadera marca de la cultura que es fa a la ciutat, amb imatge inclosa.

Han passat més de cinc anys i, vist com avança tot el que fa referència a les noves tecnologies, segurament cal renovar aquelles eines. Però no és això el que s’ha fet, sinó que senzillament s’han eliminat els continguts.
No cal ser cap entès per saber que un dia per l’altre es pot substituir un web sencer, però és una qüestió elemental no privar de la informació a l’usuari.

Aquests dies volia consultar el Llibre Blanc de la Cultura, per exemple, però com l’històric dels Guardons Cultura Mataró, la Galeria de Mataronins Il·lustres (que era a l’únic lloc de l’Ajuntament on es podia consultar), la informació sobre arqueologia, la secció de medi natural, el nomenclàtor o el calendari festiu, fins a qualsevol informació sobre els diferents serveis i equipaments passant per l’històric de notícies no existeixen.

No sé si és deixadesa, incapacitat o simplement una mala decisió de la qual algú en deu ser responsable, però confio que el mateix dia que acabi el confinament trobem un nou web de Cultura Mataró on recuperem tot el que ara no podem veure o consultar.

Per cert!  Si necessiteu alguna cosa, gràcies al Sr. Google, que tot ho sap, mentre ningú ho elimini, ho trobareu aquí.

31/3/20

TV3 ha d’actuar com a servei públic


El canal català de televisió té l’obligació d’arribar allà on les entitats no tenen capacitat per fer-ho.




Des que va començar el confinament, TV3, el principal canal públic de televisió en català, ens ofereix una programació monotemàtica. Repeteix contínuament la informació que, a més, coincideix amb la que ofereix el 3/24. La cadena pública ha saturat la nostra capacitat de pair la informació i amb prou feines manté la programació de nit.

Si provem de veure el Canal33, ens trobem amb una programació calcada a la d’Esports 3, dedicada quasi íntegrament als més joves de la casa (fet que aprovo). Únicament Esports3 manté alguna franja d’informació esportiva, amb una absoluta absència de contingut cultural en cap canal.

En un moment en què entitats i empreses de l’àmbit de la cultura i l’espectacle ens ofereixen continguts gratuïts que ens ajuden a suportar el confinament, TV3 ens va recordant, en un telenotícies continu, que ens trobem en una situació molt preocupant.

Seria desitjable que TV3, que ha produït i doblat un grapat de pel·lícules, sèries i documentals, oferís una programació pensada per fer suportable el confinament, sobretot per a aquelles persones de més edat, que moltes vegades viuen soles i no poden accedir als continguts oferts per internet i tampoc poden connectar-se telemàticament amb la família.

24/3/20

Estocada mortal a la cultura



Després d’aprovar el Llibre Blanc de la Cultura, que diu que: La cultura desenvolupa un paper cabdal en la construcció de la nostra societat. I havent-se presentat a les eleccions dient: Posarem en valor i al dia els diferents festivals de música consolidats (orgue, música antiga, Jazz...) i estudiarem la creació de nous. … A Mataró, el PSC ha donat una estocada de mort a la cultura.

El PSC ha retallat el pressupost de Cultura en 240.000 euros, carregant-se el Festival d’Orgue, el Tast de Jazz i la Nit de la Cultura. Ha fet tet trontollar el Festival Poesia i Més, la participació a la Mostra Literària del Maresme i Les Santes. A més, ha reduït el nombre d’exposicions temporals i ha anunciat el retard en les inversions.

Fins al moment desconeixem cap nova proposta i només sabem que ha aportat alguns diners més a festivals organitzats per tercers. Probablement per parar el cop.

De què li serveix al govern tenir una regidora dedicada en exclusivitat a Cultura i l’única que disposa d’un assessor polític. Quin és el pes polític de la regidora de Cultura a l’actual govern? A la vista dels fets, la resposta és: cap! La cultura pel PSC ha passat de ser el fil conductor de les polítiques socials a l’aneguet lleig del govern municipal.

22/3/20

La campanya del #CoronaCiau mostra el sentiment vers la monarquia

Qualsevol persona en la situació de Felipe VI ja hauria plegat. Quan t’ha de caure la cara de vergonya pel que ha fet el teu pare i la gent deixa molt clar que no et volen ocupant un lloc pel qual no t’ha escollit i tampoc volen el que representes, el que s’ha de fer és marxar.

El Sr. Felipe va afirmar al World Law Congress que no és “admissible” apel·lar a una “suposada democràcia per sobre del dret”. També va dir que sense el respecte a les lleis no existeix “ni convivència, ni democràcia”. Per a ell, en un context de no respecte a la llei només hi ha “inseguretat, arbitrarietat i el trencament dels principis morals i cívics de la societat”. Quina barra, no?

Desaparegut durant la crisi pel coronavirus i quan el seu nom només sortia en referència als afers de faldilles i diners del seu pare, va fer una declaració institucional. No va tenir valor de dir una sola paraula sobrela procedència dels diners del seu pare. Va tenir la barra, però, de demanar-nos solidaritat.

La campanya #coronaciau, d’Òmnium no pot quedar aquí. Hem de demostrar que no volem una monarquia, i menys encara una monarquia corrupta. Nosaltres si creiem en la democràcia i estem en contra de l’arbitrarietat. Però nosaltres sabem que les lleis que ho garanteixen emanen del poble i no d’un senyor col·locat per la gràcia de Déu.


22/2/20

Avançar a Batzegades


Dijous passat, organitzada per l’associació Amics de la Ciutat de Mataró, Manuel Mas, que va ser alcalde de Mataró de 1983 a 2004, va pronunciar la conferència “A Batzegades, la Construcció de la Ciutat” a la sala d’actes de la Fundació Iluro.


Manuel Mas, que no necessita presentacions, va ser introduït per Ramon Prujà, que amb una intervenció al seu estil més pur, va merèixer l’aplaudiment de la sala.

Tot i que segurament és molt agosarat per part meva, intentaré fer-vos un petit resum amb una part d’opinió sobre el que va dir l’alcalde Mas.

Va iniciar la seva intervenció llegint-nos la definició de “Batzegada” segons el Diccionari Fabra i va afegir que poden ser constructives o negatives. Seguidament es va referir al “moment històric de 1979”, afirmant que en els seus darrers anys, el franquisme no donava més de si a les branques més llunyanes, com és el cas de l’administració local, i això va causar la impotència dels tres darrers alcaldes nomenats per l’antic règim: Antoni Martí Coll, Francesc Robert Graupera i Francesc Salas Moret.

En aquells anys, la despesa per habitant va baixar considerablement i no es va recuperar fins entrada la següent dècada, marcada per la falta d’experiència i pocs recursos dels nous ajuntaments, malgrat la il·lusió pel moment històric.

Les “batzegades” que, per a Mas, van causar canvis importants a la Ciutat, van ser: El Mataró Parc, el Port i el Passeig Marítim, la Planta de Tractament de Brossa, el nou Hospital, el Cementiri de les Valls, l’Urbanisme (Porta Laietana, Via Europa, Camí del Mig, Parc Central, ...) i el TecnoCampus.

Per anar acabant, va mostrar-se confiat que existiran futures batzegades que l’actual generació sabrà aprofitar.


Va ser una conferència amena i interessant, tot i ser escrupolosament llegida, però amb poques referències als protagonistes, només breus referències a Salvador Milà i Pilar González. Per exemple, en el cas de l’Hospital i el Port hagués estat fàcil posar sobre la taula el paper que hi van jugar el Dr. Joaquim Esperalba i Josep Beltran, respectivament.

Per altra banda, només va citar el que a l’inici havia definit com a “batzegades constructives”. No va fer cap referència a la frustrada vinguda de “El Corte Inglés” per la mala gestió feta des del govern municipal.

En resum, una intervenció que va valer la pena escoltar, tot i trobar-la una mica escapçada de manera interessada i a la que, com oients, hi faltaven regidors actuals, als que els hi convindria interessar-se per la nostra història més recent com a ciutat. També poca presència de mitjans de comunicació, que sembla que només es mouen a partir de les notes de premsa institucionals.