Visita a dos bons equipaments

Aquest matí hem pogut conèixer les instal·lacions del nou Centre d'Educació Infantil i Primària que porta el nom d'Antonio Machado i l'escola bressol Elna, ambdues al sector de la via d'Europa.

Les construccions s’adapten perfectament a les condicions topogràfiques del solar, integrant tot el conjunt en l'entorn, amb una distribució de l'espai edificat per nivells. Passa el mateix amb els espais exteriors, que també queden a diferents nivells. Els recorreguts entre els patis exteriors i pistes esportives estan connectats mitjançant rampes per garantir la mobilitat. Una altra característica important són els accessos, que es realitzen de forma independent, tot i la seva connectivitat interior.

És un projecte molt ben estudiat que ha aconseguit el que pretenia. Cal felicitar l’arquitecte per la funcionalitat, la lluminositat i els acabats de l’obra, a més de l’adaptació al terreny de que he parlat abans.

Igualment s’ha de felicitar a l’IME per l’elecció dels noms, que ben segur ajudaran a mantenir viu el record de moltes persones que van patir en el seu exili fugin de les conseqüències de la Guerra Civil espanyola en el cas de l’escola bressol Elna i a donar a conèixer una personalitat com l’escriptor de la Generació del 98, Antoni Machado, en el cas de l’escola de primària que ha rebut el seu nom.
Mentre jo passejava per les instal·lacions dels nous equipaments escolars, la Rosa jugava amb l’equip juvenil femení de waterpolo del CN Mataró. Felicitats per la nova victòria a la piscina del CN Rubí. Ja vaig dir fa poc que aquestes noies són les millors.

Més tard he anat a Premià. El CE Mataró s’hi jugava molt i els jugadors han complert guanyant a l’equip local per dos gols a un, però fins d’aquí uns dies no sabrem si ha estat suficient.

Polemitzant

He llegit el post d’en David on diu que no li agrada el disseny de la samarreta de les Santes 2008. Primer, he de explicar que, si les coses es fan com s’haurien de fer, els responsables municipals poden escollir l’artista, però el disseny és aquest darrer qui el proposa. Només faltaria que els polítics es posessin a dissenyar samarretes. Dit això, a mi si que m’agrada el disseny del Sr. Martí Anson.

Crec que la Festa Major de Mataró no es pot qualificar de festa cristiana. Més enllà de qui van ser Juliana i Semproniana, de si van existir realment o no, fet que l’Església ’ha qüestionat en els darrers anys, les Santes són una gran festa popular, que els mataronins i mataronines vivim amb molta intensitat i amb la constant presència al carrer dels gegants i la resta de les comparses. És també una festa que ens identifica com a ciutadans de Mataró i és aquí on ho lligo amb el disseny de la samarreta pel 2008.

Si parlem de disseny estrictament, m’agradava més el de l’any passat, amb la ma de Rovafabes, si parlem d’identitat em serveixen els dos, però s’ha de reconèixer que el d’Anson és més cridaner i vistós. Us imagineu com serà la Riera plena de samarretes grogues i negres? Les barres grogues i negres són colors lligats a la ciutat des de fa molts anys i si això és pel futbol benvingut sigui.

Reconec però, que no acabo d’entendre l’escut. Per què l’escut que hi ha a la samarreta té quatre barres grogues i cinc de vermelles? Té algun significat especial? Per què no s’han utilitzar les quatre barres de la bandera catalana?

Premis Blocs Catalunya

Una iniciativa de stic.cat a favor del català a Internet.

www.premisblocs.cat

Mereixen els nostre reconeixement

Aquest matí, he anat, en representació de CiU a l’acte que s’ha celebrat amb motiu del Dia de la Policia.

La celebració, presidida per l'alcalde, ha començat amb un vídeo que explicava com és un torn a la Policia Local i les diferents funcions i tasques que desenvolupen els seus agents a la ciutat de Mataró. Després, les “felicitacions” i “condecoracions” han estat moltes. També s’han lliurat els premis pels tornejos esportius celebrats amb motiu de la festivitat i en els quals també han participat agents d’altres cossos.

No han faltat les referències a que “ha estat un any complicat”, però, només veient l’ambient de la sala es podia percebre que la nostra policia està en condicions d’afrontar els problemes que sorgeixi’n i que l’il·lusió i l’esperit de servei no han minvat, sinó al contrari.

Tots hem de felicitar al conjunt de membres de la Policia Local de Mataró i molt especialment als que avui han estat guardonats. Només ens recordem d’ells quan han de denunciar-nos per alguna infracció de trànsit que hem fet amb el cotxe, però la seva labor va molt més lluny, avui ho hem vist, i la ciutat no seria la mateixa sense la seva feina constant i professional.

Moltes felicitats i moltes gràcies.

Estic content d’haver compartit aquet any amb tu

L'Isabel en un moment de la seva intervenció en el darrer Ple Municipal

.

Sí, estic molt content d’haver pogut compartir el primer any de l’actual mandat municipal amb l’Isa. Va venir de la ma d’en Marcel, en Joan la va conèixer primer i en parlava molt bé. No es va equivocar. És un bon element i ho serà allà on vagi. Segur que com a jutge també farà bona feina a Barcelona.

Tot això ve de que avui hem notificat una notícia que fa quatre dies ni nosaltres mateixos coneixíem. La regidora Isabel Martínez ha hagut de renunciar al seu càrrec electe per incompatibilitat amb la nova responsabilitat com a jutge.

Inquieta, nerviosa, el pensament li va més ràpid que el llapis, encara que quan parla també ho fa de presa, algunes vegades els que escoltem fins i tot li hem de fer repetir allò que per a ella està molt clar però nosaltres encara no hem entès.

Bona companya, lleial i amb conviccions, no va tenir cap problema en votar diferent quan la seva formació jurídica no li permetia compartir una opinió política amb els altres membres del grup. Tothom ho va comprendre i no es va interpretar com cap agressió. Una mica difícil de localitzar, això també, però si sap que la estàs buscant és ella qui et troba, també s’ha de reconèixer.

Tots estem contents d’haver treballat junts i la trobarem a faltar, però estem molt contents perquè ha aconseguit abans del que pensava allò que perseguia professionalment.

Per altra banda, el relleu es fa amb normalitat. En Pere és un més de l’equip des del primer dia. Actiu a la campanya electoral i al partit, ha participat a totes les trobades del grup municipal i ha opinat com un membre més. Sap perfectament on es posa i ho farà bé.

Una vegada més, és evident que som un equip, que ens agrada el que fem i com ho fem i ens ho passem bé.

Baixa d’una gran companyia

Avui em vindria de gust parlar de la meva relació amb algunes grans companyies de serveis, especialment amb telefònica, però m’abstindré de fer-ho i a canvi us deixo aquest vídeo que em va fer arribar un amic.

Aprofitant la Fira ...

Mataró estem de Fira i fem festa el dilluns de Pasqua Granada, és per això que he aprofitat dos dies per desconnectar i descansar. Malgrat tot, no me’n he pogut estar de mirar el correu per si hi havia alguna cosa urgent, però no n’he contestat cap, també ho reconec.

Anys enrere, la Fira de Mataró tenia, per una banda la part lúdica de les atraccions, que encara conservem, i per l’altra, allò que en dèiem la Fira Comercial. Venia gent de fora, especialment de la comarca, però ara som nosaltres els que aprofitem la festa per marxar. També hi va haver un intent de l’Ajuntament de fer que els comerços obrissin el dilluns de Pasqua, però quin sentit tenia si no hi ha cap raó per venir a Mataró en un dia festiu? Fires d’atraccions n’hi ha a tots els pobles, com també hi ha les firetes d’”artesans” que ara organitzem.

A només tres hores de viatge i entremig d’una espectacular recuperació del patrimoni cultural i de la història he passat dos dies lluny de qualsevol paper o expedient. Ha esta fabulós, tothom me’n parlava bé i tenien raó. Si teniu ocasió, visiteu Carcassonne, especialment la seva Cité Médiévale, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1997 per tractar-se de la ciutat murallada més gran d’Europa.

Aprofitant que érem Carcassonne hem fet una visita a un dels més grans i més conegut canals d’Europa, el Canal du Midi, també anomenat dels dos mars perquè permet travessar França d’est a oest, des del port mediterrani de Sète, al costat de Montpellier, fins a Burdeus, tocant l’Oceà Atlàntic. Amb un vaixell es pot navegar els 400 quilòmetres del canal i descobrir el sud francès, passant per la Camarga, Occitània, el Languedoc-Rosselló i la vall del Garona, fent aturades a ciutats plenes d'història. Va ser construït el segle XVII, durant el regnat de Lluís XIV, pel transport de mercaderies i persones, però a l’actualitat, aquesta important obra d’enginyeria és un atractiu turístic de primer ordre.

Finances.Cat

Divendres passat, el Conseller d’Economia i Finances va presentar una nova eina pel món de les finances i els negocis. Em refereixo a “Finances.cat”, una nova plataforma digital on es pot trobar informació sobre el món de les finances a Catalunya. Tot i que està adreçat especialment als professionals i als interessats en l’activitat financera, crec que la seva consulta pot ser molt interessant, doncs organitza en un sol espai tota la informació de l’activitat econòmica al nostre país. Amb més de 800 entitats registrades, inclou un inventari de tots els bancs i caixes, asseguradores, associacions, col·legis professionals i altres entitats corporatives, societats de prestació de serveis financers i dels mercats de capital. A més, també inclou més de 450 documents amb informació actualitzada.

Iniciatives d’aquest tipus, que poden facilitar la feina a uns i donar informació a tots, sempre han de ser benvingudes.

Benvinguda un nou bloc que promet

Bandera Estelada. Primera imatge publica per Jordi Surinyach al seu bloc

.

En Jordi Surinyach, del que Pere Pascual ha escrit que: “amb la seva habitual habilitat, que junt a la seva intel·ligència i ironia el converteixen en un polític al que cal escoltar, encara que després convé deixar en pòsit el que ha dit per poder-ne treure lectura veritable”, ha obert fa pocs dies un nou bloc.

Des del meu petit i senzill raconet a internet, li vull donar la benvinguda i dir-li que em comprometo a seguir-lo, tot i que cada dia em falta més temps per llegir tot allò que es publica als nous blocs que van apareixent. En tot cas, des d’avui mateix estreno nou enllaç per trobar-lo amb facilitat i us convido a accedir-hi.

Segur que els escrits d’en Jordi, com ha passat des de que el conec, aixecaran polseguera i faran sentir incòmodes a més d’un, però a ell això no el preocupa gaire. Necessita dir el que pensa, tal i com ho pensa.

Acord del CONSELL TERRITORIAL DE CERDANYOLA

Aquest dies hem llegit diverses notícies en referència a l’actuació portada a terme per la policia municipal a l’entorn de la plaça Onze de Setembre per tal de d’eradicar un presumpte tràfic d’estupefaents. El tema va ser portat al Ple d’aquesta setmana per tots els grups de l’oposició, tot i que de formes absolutament diferents. També va parlar-ne el Consell Territorial de Cerdanyola, celebrat just el dia abans del Ple, el qual va aprovar el manifest que reprodueixo:

“El Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola acorda expressar el seu recolzament als monitors/es i educadors/es de l’Associació Infantil i Juvenil Xerinola pel treball que realitzen amb els joves del barri. Així com la necessitat de col·laborar en la restitució de la dignitat del Casal de Joves de Cerdanyola i del treball que s’hi realitza.
Alhora que rebutja l’actuació política portada a terme pel Govern Municipal en relació a l’actuació policial que acabà amb la clausura del Casal de Joves del barri”.

Al Ple, va ser lamentable veure la passivitat del Govern davant la forma com ha evolucionat el tema. Tots els regidors implicats a la defensiva exceptuant l’Esteve Terrades, que va utilitzar un altre tot, però els altres, només estaven preocupats per no acceptar ni un sol error. Van permetre la confusió i mantenir a l’aire el dubte sobre els educadors que gestionen, majoritàriament de forma voluntària, gran part de l’activitat que es realitza a l’espai.

El consum de droga és una problemàtica estesa, per desgràcia, per diversos espais de Mataró i de moltes altres ciutats, però són precisament gent com els integrants de Xerinola els que hi lluiten en el dia a dia d’una forma integradora i no repressiva