23/7/16

Parlament amb motiu de la inauguració restauració de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró



Autoritats, senyores i senyors...

Mataró és una ciutat amb història, construïda –pedra a pedra— sobre l’herència que hi van deixar els romans de l’antiga ILURO...
...Una ciutat que pot presumir de tenir la primera obra de l’arquitecte ANTONI GAUDÍ...
...Que ha estat el bressol del principal sindicat de classe de l’Estat Espanyol, la UGT;
...i també del moviment cooperativista a Catalunya...
...Que ha vist néixer i córrer pels seus carrers prohoms com Jaume Isern, Miquel Biada o Josep Puig i Cadafalch...
...Que ha vist arribar el primer tren de la Península...
...Que pot gaudir d’un dels millors orgues de Catalunya, un dels més antics i –segurament- dels més grans... Dins d’un marc majestuós com és la Basílica de Santa Maria...
...i dins d’aquesta Basílica, dins d’aquesta “casa reial” tenim aquesta petita Capella Sixtina del barroc català, LA CAPELLA DELS DOLORS.


I amb tot el que hem tingut, hem fet i hem sigut...
...i amb tot el que tenim, fem i som...
encara ens fa cosa lluir els nostres actius  i reivindicar-nos.

Sortosament, això està canviant.
Potser no a la velocitat que tots voldríem...
Potser no amb l’energia que tots desitjaríem...
Però està canviant.
I això és bo!

I avui és un clar exemple del que dic.
Avui és un bon dia per exercir el nostre mataronisme amb orgull...
És un gran dia per ensenyar el que també hem sigut, som i fem.
I no ho negaré, és un bon dia per exercir de regidor de Cultura d’aquesta ciutat.

Estem inaugurant la restauració d’una meravella del país: la Capella Sixtina del barroc català. Segons els entesos, una de les millors obres –PER NO DIR LA MILLOR—d’Antoni Viladomat.

Durant massa temps, aquesta joia ha passat desapercebuda. Durant massa temps el mateix Viladomat ha passat massa desapercebut.
Això, però, ja és passat. El present és el que ens envolta, la qualitat, la bellesa i la majestuositat d’aquesta obra.

I és que a Mataró podem presumir de dues coses:
·         La primera és una evidència: tenir aquestes pintures en aquest marc incomparable.
·         La segona. La vinculació de Viladomat amb la ciutat. Viladomat, s’havia casat amb una cosina de can Esmandia, una poderosa família mataronina

Per tant, tenim l’obra i tenim la vinculació sentimental de Viladomat amb Mataró.
Deia que tenim l’obra, tenim la vinculació de l’autor amb la ciutat, tenim l’espai cada cop més ben integrat dins l’imaginari col·lectiu de Mataró, i tenim la capella restaurada, ... PER GAUDIR-LA i per LLUIR-LA.

I en aquest punt, m’agradaria fer un acte de justícia i agraïment a totes les persones i entitats que des de meitat del segle XX van procurar pel manteniment i la restauració dels Dolors.
Als rectors de la Basílica: Mn. Francesc Pou, Mn. Josep Colomer, Mn. Joan Barat, Mn. Segimon Garcia.
A Lluís Ferrer i Clariana, fundador del Museu Arxiu, a Marià Ribas i a Rafael Soler, aquest darrer com a secretari de la Congregació dels Dolors i com a membre del Museu Arxiu, que van estudiar i treballar per la conservació de la Capella i que l'any 1962 van promoure la restauració de les teles.
A Miquel Sala, guia de tantes i tantes visites, a Aureli Rugama, veritable clau anglesa que tot ho resolia, i a Manel Salicrú que des de la direcció del Museu Arxiu va impulsar la creació de la secció dels Dolors com a principal secció museística de la Basílica.

I a tot l'actual equip del Museu Arxiu i a la Venerable Congregació dels Dolors, associacions actives que posen en valor i dinamitzen aquest element patrimonial.
A les camareres de la Mare de Déu dels Dolors, per tants anys d'haver tingut cura de la Verge.
Al Museu de Mataró i al Museu Arxiu de Santa Maria, encapçalats per Carles Marfà i Manel Salicrú, organitzadors de la gran exposició antològica de Viladomat de 1991 que va elevar l'interès ciutadà per aquesta joia del barroc.

I acabo...

Aquesta ciutat sempre ha tingut la voluntat de tenir veu i vot en els grans reptes que la societat s’ha marcat en cada moment.
Aquesta és una ciutat oberta, que està desitjant compartir amb tothom els actius que té. Actius d’ahir i d’avui, QUE SÓN MOLTS!!!

Podem compartir:
·         La primera obra de Gaudí...
·         El modernisme de Puig i Cadafalch...
·         La valentia de Joan Peiró i el seu cooperativisme i el seu sindicalisme...
·         La visió de futur de Miquel Biada...
·         El talent i la música de l’organista Jaume Isern...
·         La majestuositat de la Basílica de Santa Maria i del seu magnífic orgue...

...però també podem compartir la intel·ligència, el coneixement i la innovació que viu al voltant del TECNOCAMPUS...
...o la tradició, la passió i el sentiment de la Festa de Les Santes.

I ara,
més que mai,
més orgullosos que mai,
i més cofois que mai
els podem oferir I COMPARTIR la Capella Sixtina del Barroc català, LA CAPELLA DELS DOLORS...


Avui és un moment important per tornar a dir a tothom: EI, ESTEM AQUÍ, SOM MATARÓ

MATARÓ és una ciutat que val la pena


Moltes gràcies !!

12/6/16

NINGÚ VA DIR QUE SERIA FÀCIL. Intervenció a l'acte FetsxCatalunya a Mataró


Sabíem que allò que Convergència, que el president Mas i que el president Puigdemont tiraven endavant no seria bufar i fer ampolles. Ja veieu que surten pegues per tots costats.
Els poders de l’Estat ens posen tots els pals a les rodes possibles perquè saben que aquest país acabarà sent el que la seva gent vulgui ser...
No ens estranya que els nostres veïns espanyols no vulguin que marxem, perquè ens necessiten, necessiten l’empenta, el coratge, la força, la creativitat i també els diners de Catalunya.
Però què fan per intentar que nosaltres canviem de parer? RES !!
Perdó, rectifico, sí que fan, sí... Ens collen una i altra vegada; ens fan la vida impossible; ens menystenen i fan que cada vegada hi hagi més independentistes.
Però això dels nostres veïns era i és previsible...
Ara bé, i la CUP?  Era previsible que la CUP actués com ha actuat? És acceptable que uns independentistes facin la punyeta a uns altres independentistes per evitar que entre tots plegats aconseguim la independència?
Teníem un pacte d’estabilitat amb la CUP... Prou que ho sabeu, President... un pacte d’estabilitat que per a la gent de Convergència va ser molt dolorós. Vam haver de sacrificar el nostre líder; vam haver de renunciar a fer president a la persona que era el nostre candidat; vam haver de renunciar a la figura del president Artur Mas per poder començar la legislatura i que el projecte d’il·lusió de milions de catalans i catalanes no es desinflés...
Vam acordar estabilitat a canvi d’Artur Mas. I ara la CUP es passa pel folre el pacte: “HA QUEDAT MOLT CLAR QUE NO TENEN PARAULA, QUE NO SON DE FIAR”
Però a uns i als altres la jugada no els està sortint del tot bé. Quan ens van dir que havíem de renunciar al president Artur Mas es pensàvem que Convergència perdia el seu líder.
Doncs ES VAN EQUIVOCAR...
CONVERGÈNCIA NO HA PERDUT EL SEU LÍDER...
CONVERGÈNCIA HA GUANYAT UN NOU LÍDER...
JA NO EN TENIM NOMÉS UN... ARA EN TENIM DOS...
DOS LIDERS DE PEDRA PICADA...
DOS CRACKS DE LA POLÍTICA...
DUES PERSONES QUE ENS FAN SENTIR ORGULLOSOS DE FORMAR PART DE LA FAMÍLIA CONVERGENT.
Gràcies President per la lliçó de coratge, enteresa, orgull, claredat, humilitat i patriotisme que vareu donar al Parlament... Gràcies per haver-nos fet sentir orgullosos del nostre president...
Gràcies per posar les coses al seu lloc, per ser clar, per no arrugar-vos, per no dubtar, per agafar el toro per les banyes i dir que AQUEST PAÍS NO RENUNCIA A RES.
GRÀCIES PER TOT AIXÒ PRESIDENT !!!

Companyes i companys, candidats, president... No podem continuar com fins ara a Catalunya i a Espanya...
A Catalunya hem de treballar de valent per sumar molta més gent a la nostra causa sobiranista. Ja hem vist que no ens podem refiar de la gent de la CUP; no crec que puguem esperar gaire més d’ells si no hi ha algun cop de timó...
No sé a que juguen –bé, si, penso que sí... juguen a fer-nos mal—, però, com deia, juguin al que juguin és evident que no ens podem refiar.
President, hem de treballar de valent per ampliar la base social que dóna suport a la independència. I si no la tenim  -i us ho diu un independentista de fa molts anys, no d’ara, i aquí tothom ho sap- potser caldrà reorientar el full de ruta i canviar d’estratègia.
De moment, hem d’anar a Madrid a treure’n el màxim possible per a Catalunya... Hi hem d’anar a fer política, però també a treballar per les coses concretes que afecten als catalans.
Estic convençut que aquestes eleccions generals ens aniran bé. No ho tenim fàcil, és cert. Nosaltres ens hem desgastat pel país, hem treballat... Com diu algú que tots coneixem MENTRE UNS DIUEN A TOTHOM EL QUE S’HA DE FER, NOSALTRES HO FEM!!!
Continuem en aquesta línia.
Fem possible el que el país espera.
Siguem forts a Madrid
I construïm el millor país per als nostres fills.

MOLTES GRÀCIES A TOTS  !!!!




7/5/16

Intervenció responent a la proposta de resolució de Ciutadans en defensa de la cooficialitat de les llengües


Perquè crèiem que era la nostra responsabilitat, inicialment vam participar en la redacció d’un text alternatiu amb la voluntat, a més, que pogués arribar a ser compartit i treballat també per altres grups municipals. I per l’esforç i l’interès demostrat en aconseguir-ho vull donar les gràcies als companys Juan Carlos Jerez i Núria Calpe.
Finalment això no ha estat possible, però entenem que justament la diversitat i la discrepància des del respecte, juntament amb la voluntat de consens, són una de les riqueses de la democràcia.
La proposta de resolució que tractem ha esdevingut una qüestió ideològica, lluny de ser una qüestió administrativa de control al govern, i és per aquesta raó que ens hem vist obligats a retirar-nos com a proponents de la proposta alternativa.
El nostre grup municipal no pot compartir de cap manera la filosofia que emana de la proposta de resolució presentada per Ciutadans.
L’esperit del text que el representant de Ciutadans ens ha llegit és el següent:
1.    La llengua habitual dels catalans és el castellà
2.    La llengua oficial d’Espanya és el castellà
3.    La llei els obliga a no discriminar ningú en funció de la seva llengua i vostès ho estan fent
4.    Per tant, estan fora de la legalitat
5.    Adeqüin el seu reglament lingüístic a la llei.
Aquesta és l’essència de la proposta de resolució que de forma malèvola ens porta Ciutadans.
No podem estar d’acord amb la filosofia general perquè –i utilitzaré una expressió políticament correcte— el que vostès diuen no s’ajusta a la veritat; no és del tot cert.
Anem a pams.
1.    Vostès parlen de les dades oficials de l’IDESCAT. Però aquestes mateixes dades que vostès utilitzen, és a dir, la cooficialitat de les dues llengües a Catalunya i la relació entre els parlants en català i en castellà, no és la que vostès publiciten. Si mirem bé les dades veurem que:
·         La llengua habitual del 47,4% dels catalans és el català, i que...
·         El castellà és la llengua habitual del 35,1% dels catalans
Vostès han agafat unes dades que ja els van bé pel que volen dir i no s’han adonat –o potser sí—que en la dinàmica drets lingüístics de catalans i castellans l’àrab o les altres llengües no hi tenen res a veure.
Això a vostès veig que els és igual perquè el que volen fer veure és que aquí hi ha una minoria que subjuga una majoria. Francament, crec que aquest debat és FALS. Tothom sap quina és la llengua majoritària dels mitjans de comunicació audiovisuals; tothom saps quants canals de televisió hi ha en una llengua o en l’altra... És absurd pensar que la primera o la segona llengua més parlada del planeta perilla a Catalunya. És, i ho dic amb respecte i consideració, ABSURD.
2.    Ens demanen el COMPROMÍS de l’Ajuntament amb els drets lingüístics de tothom com si aquest ajuntament els hagués vulnerat: FALS
Senyor regidor, no hem de declarar cap compromís perquè mai s’ha deixat de tenir. MAI. Aquest ajuntament ha estat sempre escrupolós amb la llei i amb els drets de tothom. Garantim que tothom pugui ser atès en català o en castellà quan es dirigeix a l’administració (D’acord amb el que diu l’Estatut d’Autonomia). No s’ha desatès MAI cap mataroní per no usar el català o el castellà. Entenem la diferència com un valor a respectar. El nostre grup, que mai no havia governat la ciutat fins el mandat passat, MAI va qüestionar la política lingüística d’anteriors govern d’altres colors polítics. MAI. Per nosaltres és un tema de país.
3.    Però si el primer punt de la Proposta de Resolució de Ciutadans  ja no és CERT, el segon crec que és POC ADMISSIBLE. Vostè, atorgant-se la facultat de dictar sentències, de dir el que està legalment bé i el que està legalment malament, situant-se per damunt de qualsevol tribunal i interpretant el seu pensament, gosa demanar als regidors d’aquest Consistori que modifiquin el Reglament per a l’us de la Llengua Catalana de l’Ajuntament, de l’any 1996 per adequar-lo a DRET. Dit d’una altra manera, vostè ens diu que el Reglament de l’Ajuntament no s’ajusta a la legalitat.
Miri, el, Reglament lingüístic de l’Ajuntament ÉS PLENAMENT LEGAL
Mai hi ha hagut un pronunciament jurídic que posi –com ha fet vostè— una ombra de dubte sobre la seva legalitat.
·         Li diu aquest grup municipal que –l’any 1996, quan es va fer el Reglament-- estava a l’oposició...
·         Li diu aquest grup municipal que no es pot penjar la medalla d’un Reglament que compartim en allò més essencial i nuclear...
·         Li diu aquest grup municipal que no li cauen els anells per felicitar el govern de l’època, de l’alcalde MANUEL MAS, que va tenir l’encert de tirar-lo endavant.

Senyor regidor, aquest Ajuntament compleix la llei...
·         Complim l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que estableix, en el seu article 6 que la llengua pròpia de Catalunya és el català i com a tal, és la llengua d'ús normal de les Administracions públiques
·         Complim el mateix Estatut quan diu que també el castellà és llengua oficial i que totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials
·         Complim la llei 7/1983, de Normalització Lingüística de Catalunya, que estableix que “el català, com a llengua pròpia deCatalunya, ho és també de la Generalitat i de l’Administració territorial catalana,de l’Administració local i de les altres corporacions públiques dependents de laGeneralitat”.
·         Complim que el Català com a llengua pròpia s’utilitza en l’administració, sense perjudici deldret dels usuaris de poder sol·licitar-ne una versió en castellà.
Tot això ho complim.

Per això, entendrà senyor regidor que ens molestin les seves insinuacions, les mitges veritats i l’ús interessat de les dades...
Entendrà senyor regidor que no puguem ser sensibles a un plantejament que en res contribueix a generar un clima de convivència i propositiu a favor de la gent que viu a la nostra ciutat.
Li demano que ho entengui: aquesta ciutat no necessita despertar vells fantasmes; no necessita obrir falses ferides; no necessita generar falsos debats lingüístics.
Aquesta ciutat necessita mirar endavant, amb les persones que parlen català, que parlen castellà... amb totes.
Aquesta ciutat necessita posicionar-se en un entorn cada cop més competitiu i on el valor de la comunicació és un element 100% estratègic...
Aquesta ciutat s’ha de posar al dia (I S’ESTÀ POSANT AL DIA) amb la seva projecció a l’exterior però també dins de casa seva.

Que li vull dir amb això?
Que hi ha aspectes que sabem que són una millora per a tots i que (en algun cas) ja estem tirant endavant. Em refereixo a:
Disposar que la informació de les pàgines webs que depenen de l'Ajuntament, estigui com a mínim en les dues llengües oficials.
Hi ha tècniques per garantir que els espais web es puguin consultar amb diferents idiomes. Solament cal anar a la xarxa per veure com ajuntaments com Terrassa, Sant Cugat o Sant Vicenç dels Horts utilitzen eines diferents per tenir els seus espais webs disponibles en diverses llengües.
En un món tant globalitzat qualsevol administració ha d’aspirar a ser entesa per qualsevol persona que s’hi acosti: qualsevol administració ha de voler per als seus administrats el millor. I, en aquest cas, el millor és que qualsevol persona que té com a llengua pròpia el català, el castellà, l’anglès o el francès pugui conèixer Mataró...
pugui saber qui som...
pugui saber que fem...
pugui saber com ho fem...
pugui saber perquè és important venir a aquesta ciutat...
li hem d’explicar que val la pena i ho ha d’entendre en el seu idioma.
És a nosaltres a qui ens interessa posicionar la ciutat per aconseguir que la gent de fora ens vingui a veure, a invertir, a viure...
Li deia que ja hem començat a treballar en aquesta línia. Dos exemples: la pàgina del VISIT MATARÓ és en quatre idiomes i el web de la NAU GAUDI en tres.
Acabo, senyor regidor.
Aquest grup no es nega a millorar allò que sigui millorable.
Volem treballar per fer una ciutat millor i perquè els nostres conciutadans ho tinguin més fàcil.
Aquí sempre ens hi trobarà.
No ens trobarem, en canvi, amb falsos debats, amb insinuacions o amb l’ús intencionat de dades que acaben enverinant les relacions.
No ens trobarem amb cap intent –per més sibil·lí que sigui—d’enfrontar les comunitats per la llengua que fan servir.

Moltes gràcies.

2/5/16

40 anys de La Romeria de Mataró



La Romeria Rociera de Mataró té una llarga tradició a la ciutat i entre les entitats que hi participen. La trobada anual celebra 40 anys amb una salut excel·lent i segueix convocant milers de mataronins i mataronines amb un grapat d’actes culturals i tradicionals.
Una setmana abans tindrà lloc, com cada any, la “MisaRociera” a la Parròquia de Maria Auxiliadora i l’elecció de les “Rocieras y Damas de Honor de la Romeria” a la plaça d’Andalusia. Elecció que anirà acompanyada dels quadres de ball d’entitats col·laboradores i de la Casa de Andalusia.
L’acampada de “romeros” el divendres, les actuacions a l’escenari central el dissabte, enguany amb alguna sorpresa, i la pujada a peu al Parc Forestal amb la celebració de la “Misa Rociera” i la visita de la Verge a totes i cadascuna de les entitats participants acompanyats per les notes de la “Salve Rociera”, seran els actes on hi haurà més participació.
Als escenaris de les diferents casetes podrem gaudir de les actuacions dels quadres de ball de les respectives entitats culturals andaluses participants i les seves convidades, mentre tastem les tapes acompanyades d’un bon vi. Amb tot això passarem un cap de setmana agradable. Ho farem acompanyats d’amics i col·laborant a mantenir vives a casa nostra les tradicions i la cultura andaluses, la de molts dels nostres pares i mares. Aquesta és una tasca que les entitats procuren fer durant tot l’any però que aquests dies tenen la satisfacció de compartir-la amb tota la ciutat i amb els milers de persones que ens visiten procedents de tot Catalunya.
La Romeria segueix millorant any rere any. La d’aquest 2016 ja serà la cinquena edició de la nova etapa al Parc Forestal, que ha esdevingut un espai recuperat per a la ciutat i preparat per celebrar-hi nous esdeveniments. Però aquest no és l’únic aniversari. Com deia al començament, estem davant la quarantena edició de la “Romeria Rociera de Mataró” organitzada per la Casa d’Andalusia.Fet que mereix un reconeixement perquè si tot això és possible és gràcies a un munt de persones anònimes que segueixen treballant per mantenir la “Romeria” viva i fer junts el camí. Així doncs, vagi per davant un sincer reconeixement i agraïment a tots els organitzadors i col·laboradors.
Només em queda encoratjar l’organització de la Casa d’Andalusia perquè continuï mantenint viva una de les tradicions més alegres i festives com és  la Romeria.
Andalusos vinguts fa anys a la ciutat i persones nascudes aquí ens trobarem una vegada més per fer junts el “camino” i viure l’emoció d’acompanyar la “Reina de las Marismas” i demanar-li que ens doni forces per afrontar un nou any.
Feliz Romeria y Viva la Virgen del Rocio.


Joaquim Fernàndez i Oller
Regidor de Cultura

1/5/16

Ahir la Rosa va emocionar-nos a tots amb el que havia preparat pel casament d'en Jordi i la Cristina


Haig d’admetre, que quan em veu demanar que llegís alguna cosa a la cerimònia em veu posar en un bon “marrón”. He estat molt mesos pensant-hi, i crec que, finalment, potser me n’he sortit.

Sovint, quan érem petits, et torturava veient pel·lícules Disney (Quan no em deixaves tornar a veure Matilde). Fins que no m’he fet més gran, he estat força innocent i les meves heroïnes han estat la Cenicienta, la Bella, la Jasmine o fins i tot la Mulán. Ara, amb una mica més d’experiència, he deixat endarrere els comptes de fades, on les princeses esperaven impacients que arribés el seu príncep blau.

Ara si sé qui són els meus herois. Ara ja sé amb qui emmirallar-me, amb qui fixar-me perquè em faci ser millor, de qui envoltar-me per seguir endavant. Per mi, els meus herois sou vosaltres. Són les nostres famílies. Els nostres pares, els avis, els tiets.  Totes les parelles que ens han envoltat durant la nostra infantesa i l’adolescència, que sense necessitat de dir-nos res ens han transmès els autèntics valors de la parella i de l’amor. El respecte, l’estima, l’afecte i l’amistat, entre altres. Hem vist com s’han recolzat l’un amb l’altre en els pitjors moments i com s’han buscat ràpidament per compartir els millors.

Tots aquests valors que he vist en ells, els veig en vosaltres. No és fàcil trobar amb qui compartir la vida, i vosaltres heu tingut la sort de trobar-vos. Espero i desitjo que sigueu molt feliços. Que no deixeu mai de respectar-vos i d’estimar-vos. I sobretot que seguiu compartint el vostre camí amb nosaltres. 

Per acabar, m’agradaria compartir un fragment sobre l’amor del diccionari dels sentiments:
L’amor és una inclinació irresistible. Contràriament a l’amistat, l’amor no us deixa cap elecció. Es un rapte, un arrabassament al qual us heu de sotmetre. El cor, enamorat, és seduït. Més lliure, en el seu trasbals. Magnetisme. Com l’agulla d’una brúixola. I no obstant això, molt sovint, l’amor us fa perdre el nord. L’amor foll, sobretot.