14/7/20

L’oportunitat perduda



Aquesta setmana, l’alcalde de Mataró ha remodelat el seu govern. Un govern que quan es va constituir, ara fa un any, ja va ser criticat per tenir 15 membres a dedicació exclusiva, amb pujada de sou inclosa.

Si es fa a causa de la crisi de la COVID-19, la remodelació arriba tard, i si la provoca la necessitat de recuperació econòmica, serà inútil. Bote ha perdut l’oportunitat de recuperar la credibilitat.

Quan es va saber que es faria una remodelació, tothom va pensar que era per ser coherent amb les mesures de restricció, alhora que potenciar la recuperació econòmica de la ciutat. Però no ha estat així.

Mataró segueix amb regidors, especialment un, sense cap contingut real. La càrrega de feina i responsabilitat entre els regidors està absolutament desequilibrada. El soci petit hi és i poca cosa més. I ara hi hem de sumar la manca de dignitat d’una regidora que no li han dit cantant, però si xiulant, que és un zero a l’esquerra.

És la primera vegada que a Cultura hi tenim: regidor, regidora adjunta i assessor. Tres persones per fer la feina d’una, per no parlar de quan el titular de cultura tenia una o dues responsabilitats més, com el mateix Remigio Herrero, que ens va deixar fa pocs dies.

En resum, anuncien als quatre vents la necessitat de modificar el pressupost per dedicar diners a perseguir la recuperació econòmica i ajudar els que pitjor ho tenen, però segueixen amb un govern de 15 i assessors que són comissaris polítics. Per no parlar dels canvis que ja van fer en l’organigrama, augmentant la part de direcció a costa d’afeblir el cos tècnic.

Tot plegat indignant. Sí, indignant, perquè tota aquesta incapacitat i baix nivell es paga amb diners públics.

Mentrestant, l’oposició es mostra tímida. Una noteta repetint-nos el que ja ha explicat el govern, amb poca anàlisi crítica i cap alternativa real.

 

Article publicat a laveucdm.cat el 12 de juliol de 2020


11/7/20

Malgrat tot.... GLÒRIA A LES SANTES! (Santes 2020, 2)

Primer va ser un sorprenent acord de tots els grups i després l’anunci de dos dies i mig d’actuacions, que necessiten llum de dia per fer-se, repartides per la ciutat.

Mataró fa saltar la seva Festa Major pels aires, amb el que aquesta suposa d’activitat econòmica i promoció de la ciutat i passa a fer una versió institucional de les festes de barri que també s’han hagut de suspendre. Per altra banda, sembla que seguim dedicant massa a infraestructures i poc a contractació d’artistes.

Si aquí hi afegim que la màxima responsable de la Cultura local està completament desapareguda i només apareix el Sr. Alcalde, això fa olor d’estratègia política. Primer va ser l’alcalde als barris i ara serà les Santes als barris.

M’agradaria equivocar-me, però siguin barres o siguin actuacions dalt de l’escenari, això afavoreix només unes entitats.

Tampoc cal que us expliqui que, en una versió repensada de Santes s’hi pot incloure, millor que en qualsevol altra activitat, un homenatge a les víctimes de la COVID-19 i a aquells que ens han estat cuidant durant aquests mesos i que ho segueixen fent encara que ja no els aplaudim cada dia a les vuit del vespre.


10/7/20

Les Santes salten pels aires (Santes 2020, 1)

Fa un mes l’Ajuntament de Mataró comunicava l’acord de tots els grups de suspendre, cancel·lar o no sabem que fer els dies forts de Santes.

De fet, hi va haver dues piulades de l’alcalde que diuen coses ben diferents. La primera parla clarament de cancel·lació, mentre que la segona parla de programació alternativa.

Ningú entén perquè es va trigar tant per obrir boca, encara que sigui per dir ben poca cosa. De fet, probablement la notícia publicada al Capgròs els va obligar a moure fitxar, si no encara estaríem igual.

Analitzem una mica que ens diuen. Tots entenem i fa setmanes que ho tenim assumit, que fins que no es trobi una vacuna serà difícil organitzar actes multitudinaris com la Gegantada,  la Crida, el Desvetllament, el No n’hi ha prou, ... Però també esperàvem una mica de creativitat de part dels responsables.

Un altre factor important a tenir en compte és la necessitat d’abocar diners a ajuts socials i restaurar el teixit econòmic de la ciutat. Però encara no ens hem refet de veure com la Cultura ha estat la més gran víctima de les retallades en el pressupost del 2020. Per altra banda, el sector cultural és dels més perjudicats pels efectes de la pandèmia.

El que s’ha fet no és trobar un model alternatiu per a la nostra Festa Major en una situació que tots desitgem que no es repeteixi. Mataró no s’enlairarà amb la proposta del govern a la que l’oposició no ha sabut formular cap alternativa, el que ha passat és que la ciutat i la seva cultura han saltat pels aires amb aquesta proposta.

Darrere una actuació cultural també hi ha professionals, però sembla que aquests no compten, A més, per deixar-los de banda el govern s’amaga darrere les entitats. El teixit associatiu també ha rebut, sobretot perquè està format per voluntaris que ara han de posar altres prioritats davant les seves col·laboracions, però també perquè l’administració local ha ajornat o cancel·lat projectes compromesos.

Algú pot explicar per què no s’ha estudiat, amb una mica de creativitat, què es podia fer de la programació de Santes amb la vista posada a contractar aquelles persones que depenen d’això per sobreviure. En lloc de, només mantenir petits contractes, probablement compromesos anteriorment?


20/6/20

Manuel Cuyàs, el fill d’un Senyor de Mataró



Fa just un més que en Manuel Cuyàs dedicava el seu article a advertir-nos d’un silenci que albirava llarg.

Tot i l’anunci, teníem el convenciment que el tornaríem a llegir. Però avui ens hem despertat amb la notícia de la seva mort. En Manuel ha lluitat fins a darrera hora, però finalment la malaltia l’ha vençut.

De petits ja aprenem que la vida no serà per sempre i anem veient com les persones que estimem i tenim més a prop ens van deixant, sense que ni elles ni nosaltres ho hàgim demanat.

La família i els amics més propers trobaran a faltar en Manuel, sobretot ara que feia poc que havia estat avi per partida doble, però no seran els únics.

En Manuel, com el seu germà Jordi, que va morir encara no fa tres anys, han deixat una obra que serà per sempre. El primer com escriptor i periodista, i el segon com artista i formador en el camp de les arts plàstiques.

En Manuel, si bé va començar com a professor, aviat va ser cridat per les administracions per fer gestió cultural. Després de col·laboracions a la premsa local, va saltar a “El Punt Diari”. El seu darrer salt professional important va ser de “El Punt del Maresme” a la redacció nacional del mateix diari, passant a ser-ne el responsable en l’àmbit de cultura.

Però pel gran públic, sobretot pels que no són mataronins, en Manuel era conegut per la seva participació apassionada a les tertúlies radiofòniques i televisives.

La seva obra escrita també és considerable, essent escollit per redactar la biografia del President Pujol, que novament el va fer popular. Jo recordo especialment “El net del pirata”. Perquè, en aquest llibre, l’autor parla d’ell i el seu entorn familiar. Però ha escrit un grapat d’obres en què parla de Mataró, els seus llocs i la seva gent Recordem “El Manyà encès” dedicat a en Terri.

La pandèmia el va privar del seu darrer acte públic a Mataró, previst pel 12 de març passat a Can Palauet. Aquell dia Cuyàs havia de presentar el seu darrer llibre publicat: “Pere Casanovas, l’escultor dels altres”. Una vegada més parlava de cultura i d’un personatge de Mataró que ha treballat per artistes reconeguts. Els seus temes preferits.

En Manuel ha estat i serà recordat sempre com “un senyor de Mataró”, frase que ell mateix va pronunciar referint-se al seu pare.


Article publicat a laveucdm.cat el 15 de juny de 2020


30/4/20

Què se n’ha fet de Cultura Mataró?


Fa dies que quan volem visitar el web de la Direcció de Cultura, saltem de forma automàtica a un subdomini que porta el nom de “La cultura a prop teu”.


Felicito Cultura per haver aglutinat totes les activitats per aquests dies de confinament en un sol espai. Llàstima que pel que fa a activitats habituals només hagi optat per cancel·lar-les o ajornar-les un any, en lloc de reinventar-se com han fet poblacions com Olot. Llàstima també que majoritàriament les propostes d’aquesta nova secció siguin materials ja existents i no s’hagi estat una mica més creatiu. Però del que vull parlar és del web de Cultura Mataró.

L’obertura d’un web exclusiu de Cultura i l’aposta per ser presents a les xarxes socials va ser un gran pas endavant en la difusió de tot el que a la ciutat es fa en el camp de la cultura, sobretot per part de les entitats. Tant és així, que altres serveis, que segurament haurien d’haver estat més atents a les noves oportunitats, ho han copiat a posteriori.

En aquell moment va significar molta feina, que el personal responsable va fer amb gran il·lusió i va ser ben portada per la directora d’aquell moment. Però no ens vam quedar aquí, sinó que vam crear una verdadera marca de la cultura que es fa a la ciutat, amb imatge inclosa.

Han passat més de cinc anys i, vist com avança tot el que fa referència a les noves tecnologies, segurament cal renovar aquelles eines. Però no és això el que s’ha fet, sinó que senzillament s’han eliminat els continguts.
No cal ser cap entès per saber que un dia per l’altre es pot substituir un web sencer, però és una qüestió elemental no privar de la informació a l’usuari.

Aquests dies volia consultar el Llibre Blanc de la Cultura, per exemple, però com l’històric dels Guardons Cultura Mataró, la Galeria de Mataronins Il·lustres (que era a l’únic lloc de l’Ajuntament on es podia consultar), la informació sobre arqueologia, la secció de medi natural, el nomenclàtor o el calendari festiu, fins a qualsevol informació sobre els diferents serveis i equipaments passant per l’històric de notícies no existeixen.

No sé si és deixadesa, incapacitat o simplement una mala decisió de la qual algú en deu ser responsable, però confio que el mateix dia que acabi el confinament trobem un nou web de Cultura Mataró on recuperem tot el que ara no podem veure o consultar.

Per cert!  Si necessiteu alguna cosa, gràcies al Sr. Google, que tot ho sap, mentre ningú ho elimini, ho trobareu aquí.

31/3/20

TV3 ha d’actuar com a servei públic


El canal català de televisió té l’obligació d’arribar allà on les entitats no tenen capacitat per fer-ho.




Des que va començar el confinament, TV3, el principal canal públic de televisió en català, ens ofereix una programació monotemàtica. Repeteix contínuament la informació que, a més, coincideix amb la que ofereix el 3/24. La cadena pública ha saturat la nostra capacitat de pair la informació i amb prou feines manté la programació de nit.

Si provem de veure el Canal33, ens trobem amb una programació calcada a la d’Esports 3, dedicada quasi íntegrament als més joves de la casa (fet que aprovo). Únicament Esports3 manté alguna franja d’informació esportiva, amb una absoluta absència de contingut cultural en cap canal.

En un moment en què entitats i empreses de l’àmbit de la cultura i l’espectacle ens ofereixen continguts gratuïts que ens ajuden a suportar el confinament, TV3 ens va recordant, en un telenotícies continu, que ens trobem en una situació molt preocupant.

Seria desitjable que TV3, que ha produït i doblat un grapat de pel·lícules, sèries i documentals, oferís una programació pensada per fer suportable el confinament, sobretot per a aquelles persones de més edat, que moltes vegades viuen soles i no poden accedir als continguts oferts per internet i tampoc poden connectar-se telemàticament amb la família.