15/9/20

La Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia s’ha pogut veure a Mataró gràcies al M|A|C

En mig de la sequera cultural d’aquest estiu, a la qual ens ha sotmès l’administració municipal, hem gaudit de l’oasi que ens ha ofert el M|A|CMataró Art Contemporani.

El prestigi aconseguit pel centre d’art contemporani de Mataró dins el sector ha permès que fos tingut en compte en l’edició de 2020 de la Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia, que ha posat a la seva disposició Venice VR, la secció oficial de Realitat Virtual del Festival.

Aquest 2020, com ha passat amb molts altres festivals a causa de la COVID19, la Mostra de Cinema de la Biennal de Venècia no ha pogut tenir una edició en el format habitual. Per aquesta raó, a més de Venècia, les obres participants s’han pogut veure a diferents llocs del món, entre ells Catalunya, que ha tingut dues seus, Barcelona i Mataró. És per aquesta raó que, durant una setmana, a Can Palauet hi havia tres terminals on es podien veure els 44 projectes (31 que concursaven, 9 fora de concurs i 4 produïts de forma expressa per l’esdeveniment).

Les persones que han pogut veure els projectes han viscut una experiència extraordinària i excepcional. Amb les ulleres adequades, s’han trobat situats al mig de l’acció. La percepció que es rebia era tal que es confonia ficció i realitat. En alguns casos, l’espectador fins i tot podia interactuar a través dels controls que tenia a les mans.


A Can Palauet hem comprovat com avança la tècnica de la realitat virtual. Ho hem fet gràcies al M|A|C i a VRNRG, empresa barcelonina de disseny i desenvolupament d’experiències VR, què ha proporcionat tot l’equipament necessari. Per descomptat s’han garantit totes les mesures de seguretat sanitària.

En el cas del M|A|C, ho ha fet a través del seu projecte resident LAVS (Laboratori d’Arts Visuals i Sonor), escollit per l’institut d’Art i Cultura Esproceda de Barcelona, partner de la Beiennale per aquest projecte.

Mataró ha de sentir-se orgullós del seu centre d’art contemporani, que des de la seva creació l’any 2013 ajuda a la creació i la formació de nous públics amb projectes que han rebut el reconeixement del sector i han estat premiats.


27/8/20

Sequera cultural mataronina

 


Ha passat un mes del dia que, any rere any, l’alcalde de torn fa la Crida a la Festa Major de la Ciutat des del balcó de l’Ajuntament. No fa pas gaire que, com a moltes poblacions del país, es feia el Pregó. Però un govern semblant a l’actual va decidir canviar-ho per evitar crítiques a la seva actuació. No va ser una decisió democràtica, però, passats els anys, la Crida s’ha consolidat com l’inici de la Festa.

Enguany, després de saber que amb excuses pressupostàries l’estiu no tindria ni Festival d’Orgue, ni Tast de Jazz, dos projectes creats el mandat 2011 pel govern de CiU, també ens hem quedat sense Santes i sense alternatives en formats imaginatius. En lloc d’enlairar-se, el govern municipal ha fet un aterratge d’emergència amb la imatgeria festiva mataronina a Can Marfà, una escapada per sorpresa de la Família Robafaves a l’Ajuntament i un petit castell de focs clandestí.


Un acord que no deia res, signat per tots els grups municipals, donava carta blanca al govern per fer i desfer, amb la complicitat de l'oposició.

Ni un nou regidor al capdavant de Cultura, deixant a l’antiga titular en un insultant i degradant lloc d’adjunta, ha salvat la situació.

Mentre vèiem que Festivals importants, com els de la capital catalana (Cruïlla, Grec i Pedralbes), es reinventaven i adaptaven a la nova situació fent gala d’una cultura segura; o com altres revisaven acte per acte la seva festa per adaptar-se a una situació sanitària adversa, salvant allò que es podia i garantint la seguretat; a Mataró ho anàvem cancel·lant tot i sempre a darrera hora, sense cap previsió.

Finalment, aquest mes d’agost els mataronins només hem pogut gaudir de l’oasi cultural que ha representat el Festival Nosaltres. Una iniciativa privada, a la qual la regidoria de Cultura s’hi va sumar a darrera hora, fent allò que té obligació de fer en qualsevol acte que es fa a la ciutat: cedir cadires i incloure-ho a l’assegurança que fa uns anys es va posar a disposició de totes les entitats que organitzen actes a l’espai públic.

Fent honor a la veritat, les biblioteques s’han salvat del desgavell i han programat actes, sobretot pels infants, seguint les pautes sanitàries marcades. Si parlem d’exposicions d’art, tot i que a l’estiu no és època d’inauguracions, entitats com Sant Lluc han estat més visibles que la iniciativa pública.  Només el M|A|C ha donat mostres d’originalitat, encara que fos durant els mesos previs a la calor.

Ningú nega les dificultats per programar amb una crisi sanitària com la que patim, però aquest estiu l’actual govern municipal ha deixat ben clar, una vegada més, que la cultura no és la seva prioritat. Ni pel que fa al valor social, identitari i cohesionador que té, ni per l’activitat econòmica i de promoció de ciutat que hi ha al darrere.

Quim Fernàndez


Article publicat a l'espai d'opinió de La Veu de Cerdanyola.


24/8/20

Els reptes del Papa Francesc

Feia poc que havia vist la pel·lícula “Los dos papas” i, influït per la personalitat del Papa Francesc que allà es descriu, quan va ser l’hora de fer la Carta als Reis, vaig demanar un llibre sobre la seva vida.


Els Tres Mags de l’Orient van portar el llibre “Els reptesdel PAPA FRANCESC”, de Teresa Forcades. El llibre no és una biografia, sinó una reflexió sobre la situació de l’Església catòlica i les veus de renovació que de fa uns anys s’hi senten. Renovació que va rebre amb esperança l’elecció del Papa Francesc.

La monja benedictina de Sant Benet de Montserrat analitza la posició de l’Església actual davant de reptes com l’avortament, l’homosexualitat, la pederàstia, el celibat dels sacerdots, el paper de la dona davant el sacerdoci, ... També repassa el paper dels diferents moviments que cadascun d’aquests reptes ha despertat, tant a favor com en contra.

L’obra és de lectura recomanada per a tots aquells que vulguin aprofundir en temes d’actualitat,  catòlics i no catòlics. La reflexió, molt valenta, que fa Teresa Forcades arrossega al lector a aprofundir en qüestions que darrerament han estat d’actualitat als diaris i a adonar-se’n que tal vegada les veus més crítiques es troben dins la mateixa Església. És una mostra clara que l’Església catòlica som tots els catòlics, homes i dones, i no només uns quants de la cúria.

Finalment, hi ha dos missatges que cal retenir. El primer, que el Papa Francesc no aconseguirà mai canviar, ell sol, els diferents posicionaments. El segon, que la renovació, com passa en altres qüestions importants de la societat, només serà possible si ve de la base. Una cosa que els catalans sabem molt bé.

VÍDEO acte de presentació:


14/8/20

Què hi fa aquí encara la monarquia?

 

El tres d’octubre de 2017 vam descobrir un rei d’Espanya partidista, un rei que, lluny de la neutralitat i de donar un tracte igual a tots els ciutadans espanyols, exigia vassallatge als catalans. Però no ho vam veure només els catalans, o els independentistes, ho va poder veure qualsevol persona sensata del món occidental. Tothom va veure un rei que aplaudia la brutalitat i la violència utilitzada contra aquells que s’atrevien a reclamar el dret a votar per decidir sobre el seu futur.

Però per si amb allò no en teníem prou, aquest mes d’agost hem conegut que el rei emèrit, assassí d’elefants, es va enriquir portant la corrupció al càrrec que va ocupar durant quaranta anys per la gràcia del dictador. Un personatge que ha passat de ser rei emèrit a rei fugit i amagat pels seus amics, que també ho són del seu fill, que calla com si amb ell no anés la cosa.

A més, tot això passa quan els que tota la vida s’han embolicat amb la bandera republicana ocupen el poder. Convertint-se, d’aquesta manera, en còmplices per omissió.

Els telenotícies plens de la COVID-19 i la gent preocupada per la crisi econòmica que ha acompanyat la pandèmia i que trigarà més que aquesta a marxar, maquillen la situació reial.

Però no ho podem permetre. La primera cosa que hem d’exigir, sobretot als que s’han dit republicans tota la vida, és que destinin els diners de la casa reial a pal·liar les conseqüències de la crisi sanitària i econòmica. La segona, que es retiri la impunitat amb efectes retroactius i es recuperin els diners producte de la corrupció reial per destinar-los a la mateixa finalitat. I la tercera, que el poble pugui decidir si vol seguir tenint un rei corrupte per la gràcia del dictador o si envia pare i fill allà on una justícia de debò, no la del Tribunal Suprem venjatiu amb Catalunya, decideixi sobre el seu futur.

ERC ha entrat una proposta a Mataró que va en aquest sentit, però no n’hi ha prou. El dia del Ple municipal hem d’anar tots a la porta de l’Ajuntament a exigir als que quan es presentaven a eleccions deien ser republicans, que hi votin a favor amb contundència i sense dubtar ni un moment, perquè el poble que els va votar és el que vol.

Quim Fernàndez

 

Article publicat a l'espai d'opinió de La Veu de Cerdanyola.

13/8/20

El Festival Nosaltres s’ha convertit amb l’única oferta cultural d’aquest estiu a Mataró

 

Els promotors van definir El Festival Nosaltres com un cicle de cultura, setmanal, per ajudar a retrobar-nos. Per ells, les paraules clau són: Comunitat, Renaixement i Resistència.

 

Comunitat per la importància de viure aquest nou festival en primera persona del plural; de Renaixement, perquè durant el confinament ens hem adonat que no podríem viure sense cultura; i de Resistència, perquè ofereixen una programació que demostra que hi ha alternatives culturals de base i un futur possible.

La iniciativa té moltes virtuts- La primera, la possibilitat de descobrir nous artistes locals, però també de comptar amb artistes ja consagrats que han volgut participar d’una iniciativa cultural segura a la seva ciutat.

Entre els actius dels impulsors, hi hem de posar també que han sabut trobar el suport de més de vint entitats ciutadanes, amb algunes contribucions destacables. De la mateixa manera que, no han faltat empreses locals sensibles a la situació de la cultura i han ajudat al seu finançament.

L’Ajuntament, a través de la Direcció de Cultura, s’hi ha sumat quan tot estava fet, segurament perquè no ha estat capaç de presentar cap iniciativa cultural pròpia després de fer-li pagar els plats trencats d’una mala gestió pressupostària i una crisi no desitjada.

Després de l’abandonament de les seves funcions del govern municipal i el silenci de l’oposició, hem d’agrair als promotors que ens hagin permès als mataronins i mataronines gaudir durant els mesos d’estiu d’una oferta cultural de km. 0, de qualitat, segura, tot el que la institució municipal no ha sabut fer. Recordem que encara ens han de dir de forma clara que cancel·laven Les Santes, que l’enlairament s’ha transformat en un aterratge forçós i que els focs del 27 de juliol es van fer amb nocturnitat (mai millor dit) i traïdoria.

Només queda donar les gràcies als promotors, entitats col·laboradores i patrocinadors. Gràcies perquè la cultura és identitat, és convivència i ha quedat clar que ens ajuda a superar moments difícils com els que estem travessant.

Quim Fernàndez

 

Article publicat l’espai d’opinió de La Veu de Cerdanyola


5/8/20

La força de la xarxa

La pandèmia, amb el confinament i les limitacions en què han hagut de de treballar sectors com el comerç, han descobert a molts la força de les xarxes socials i les eines que la tecnologia posa a la nostra disposició.

Fins fa pocs mesos, la videoconferència, fos amb eines professionals, com l’skype, o amb aplicacions més a l’abast de tots, com whatsapp, eren coses que només alguns utilitzaven. En el primer cas, eren algunes empreses les que l’utilitzaven per a converses a distància. En el cas del whatsapp, encara que s’escampava com una taca d’oli, eren els joves els que dominaven la videotrucada.

En només tres mesos, empreses i entitats han après a fer les seves reunions utilitzant diverses eines que, tot i que ja existien, s’han desenvolupat ràpidament. Les famílies han aprofitat també l’oportunitat perquè, en molts casos, els avis poguessin parlar amb els fills i els nets.

Per altra banda, feia temps que sentíem dir que la venda on-line era el futur, però no ens ho volíem creure. Sobre tot el petit comerç. Botigues de tota la vida confiaven en el fet que el client no voldria deixar d’escoltar els seus consells. El monstre d’Amazon només era observat per grans comerços i centres comercials.

Ara, després de setmanes amb les persianes baixades, limitació del nombre  de persones dins un establiment i cites prèvies, més d’un s’estira els cabells per no haver entrat abans a formar part del gran món de les xarxes socials.

Desgraciadament molts no podran superar la crisi econòmica, tant o més greu que la sanitària, i tancaran definitivament. Segur, però, que els que ho superin veuran amb altres ulls la finestra que ofereixen: facebook, instagram o twitter. Fins i tot s’apuntaran a disposar d’un telèfon pel whatsapp del  negoci per tal d’obrir un canal directe amb els clients.

Esperem que aquesta força que ha demostrat la xarxa per unir-nos i superar situacions extremes, no s’oblidi una vegada superada la pandèmia. De les situacions de crisi sempre s’aprenen coses. Sempre hi ha una causa que ens obliga a avançar, el que no podem fer és tornar enrere.

Quim Fernàndez


Article publicat a l'espai d'opinió de La Veu de Cerdanyola.