Els acords del Partit dels Socialistes de
Catalunya amb Comuns i Esquerra, han despertat diverses veus denunciant-los. En
més d’una ocasió amb retrets, acusacions, amenaces i insults.
La meva opció per governar Catalunya no ha
estat mai la de Salvador Illa, una persona que va donar suport al 155 i
defensava prorrogar-lo. També tinc molt mal record dels governs tripartits,
especialment del segon, que va deixar una Generalitat endeutada obligant Artur
Mas a estrènyer-se el cinturó i retallar polítiques públiques. Tampoc oblido
qui va fer ostentació de la seva oposició a les lleis anomenades de desconnexió
aprovades pel Parlament el 2017.
Però ara hem de ser democràtics, allò que tant
hem demanat a altres. El PSC va guanyar les eleccions i esquerra, que està en
una situació d’absoluta decadència i per a la qual una repetició electoral
podria suposar el suïcidi, ha fet parlar les bases a partir d’una proposta,
això sí, de l’actual direcció.
No se’ns ha d’escapar que alguns, com Oriol
Junqueras, han callat fins a saber el resultat de la consulta republicana i
posteriorment s’ha posicionat discretament a favor. Junqueras continua posant
l’estratègia i la tàctica per davant del país per tal d’aconseguir el que
persegueix. Mantenir-se en els llocs de decisió del seu partit.
No té per què agradar-nos un govern PSC-Comuns,
però ho hem de respectar i, en tot cas, reflexionar sobre per què els
independentistes hem perdut la majoria (justeta) que teníem. No crec que
discrepem gaire si reclamo unitat i lideratge per tornar a il·lusionar-nos i
sortir al carrer a reclamar el que és nostre: la independència. Mentrestant,
siguem demòcrates i reconeixem que la culpa és nostra per no haver anat a votar
o fer-ho carregats de dubtes.
Dit tot això, estic disposat a fer el que se’m
demani per col·laborar a fer possible l’assistència del president Puigdemont al
Parlament. No podem deixar de plantar cara a una “justícia” polititzada,
partidista i repressiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada