Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Nacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Nacional. Mostrar tots els missatges

11/9/14

Parlament a l'Ofrena Floral de CiU a Rafael Casanova



Amigues i amics,

L'escriptor Bertolt Brecht deia: “Qui lluita pot perdre. Qui no lluita, ja ha perdut”. I fa 300 anys, el poble de Catalunya lluitava per conservar la seva pròpia identitat nacional. Vàrem perdre, prou que ho sabem i que ens ho recorden sempre que poden. Alguns ens diuen que som ben bojos, de tenir com a Diada Nacional el dia d’una desfeta, la data que va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya.

El que no entenen aquests és que avui, els ciutadans d’aquest país no recordem una derrota, sinó que honorem el nostre passat, la força immensa dels nostres avantpassats que no es van resignar a veure Catalunya destrossada i van aconseguir que no desaparegués ni la llengua ni la cultura pròpies, però tampoc els trets característics del nostre poble que tan bé han assumit tots els que venint de fora s’han sumat a aquest projecte de tots que és bastir un futur col·lectiu: la tenacitat, l’esforç, el treball, la capacitat d’integració i l’orgull de pertinença.

Catalunya, des del 1714, ha patit altres episodis cruels d’intent d’anorrear la seva identitat. La nostra resistència ha guanyat i per això hem aconseguit passar de la opressió a la llibertat. Però ja no n’hi ha prou. Fa temps que volem fer un pas més, per això, les darreres Diades han estat un clam popular, cívic i multitudinari de reivindicació del dret més elemental que té un poble: EL DRET A DECIDIR LLIURAMENT EL SEU FUTUR.


La Diada d’avui ha de servir perquè mostrem al món la força i la vigència del nostre desig de llibertat, a les portes d’una altra data tan significativa com ho serà la de la consulta del 9 de novembre. JUNTS hem de ser capaços de traslladar la força dels carrers a les urnes.

Per això, la gent de Convergència i Unió, els homes i les dones que amb el president Mas al capdavant estem liderant la transició nacional que ha de portar Catalunya a la seva independència, hem d’abocar totes les nostres energies a l’èxit d’aquesta convocatòria.

Com ha dit el President Mas: “Tenim ferides, sí, però és perquè estem al front, lluitant mentre altres només fan d’espectadors. Estem al centre, fent de paret mestre per aguantar el conjunt sense el qual tot fa figa”.

300 anys després tenim l’oportunitat de recuperar llibertats, però sense CiU aquesta recuperació no seria possible, És per això que no tenim cap mena de complexa, i ben al contrari, batallem convençuts que, sense la gent convergent, aquest procés d’arribar a la plena sobirania nacional seria impossible.

Creiem que no és moment d’estratègies electorals de curta volada. És l’hora de la unitat dels sobiranistes. Una unitat que sempre ha estat difícil d’aconseguir i ara es fa imprescindible. Si estem pendents d’esgarrapar més vots per aconseguir més poder individual quan el que ens hi juguem és el futur del país, aquest està perdut i tots els seus ciutadans amb ell.


La societat ens demana lideratge institucional i consens polític. No els podem defraudar, però no depèn només de nosaltres. Cal que totes les forces partidàries del Dret a Decidir anem a la una. Perquè la miopia política en moments decisius, i la història de Catalunya en té massa exemples, pot suposar un fracàs estrepitós que ningú no vol. Si no volem acabar lamentant-nos, millor no treure pit a deshora, que res encara no està guanyat. 

Amb el trasbals que hem tingut la família convergent en les darreres setmanes, molts s’han apressat a enterrar la nostra formació política. No neguem el dolor, però sabem que una sola persona no representa tot un projecte, de la mateixa manera que el País sempre ha estat i estarà per sobre de les persones, per importants que aquestes hagin estat. És justament per això que anem amb el cap ben alt i ens sentim orgullosos de la feina feta al capdavant del govern de la Generalitat. Han estat els governs de CiU els que han fet possible la reconstrucció del.

A Mataró, i en clau exclusivament local, també podem estar orgullosos de la feina feta per l’actual govern municipal en els moments més difícils, tant des del punt de vista econòmic, com social i polític.

Només avancem si som capaços de qüestionar-nos el que som i com vivim. Creixem com a societat i com a persones, quan garantim la igualtat d’oportunitats, quan treballem per l’equitat i defensem el nostre dret a una vida millor i més lliure on puguem decidir de quina forma millorem com a societat.

Per això, us demano que ens mobilitzem, que ens comprometem al costat de la ciutadania i al costat del Govern i del President de la Generalitat.

Que responguem avui a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats del país, que responguem avui i sempre que estiguem cridats a sumar-nos a les reivindicacions per la llibertat nacional.

Acabo. L’escriptor irlandès George Bernard Shaw va escriure: “Hi ha homes que miren el món que els envolta i diuen: per què? N’hi ha d’altres que somnien un món que encara no existeix i diuen: per què no?”.

Nosaltres, ciutadans de Catalunya, tenim el dret a somniar en la creació d’un nou país i de lluitar per fer-lo realitat.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

10/9/14

“El ser i el voler d’una nació” de Salvador Cardús



El doctor en economia, professor de Sociologia, ex-degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, Salvador Cardús, ha estat enguany l’encarregat d’impartir la Conferència Institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Mataró.

Cardús ha començat fent un recorregut històric del concepte “Nació”. Això sí, després de deixar molt clar que l’11 de setembre de 2014 no és una Diada qualsevol.

Ha explicat com la paraula “Nació” apareix a declaracions, celebracions, resolucions parlamentàries. De com en parla la Constitució espanyola, fins arribar als Estatus. Tant el de 1979, que segons ell el tracta d’acord amb el que diu la Constitució, com el de 2006, que si bé al text aprovat pel Parlament s’introduïa al pròleg, el retornat de Madrid ja ho havia perdut.

Després de preguntar-se si som o no som una nació, el conferenciant ha deixat clar que: “no servei de res dir que s’és una nació si no se’n té els atributs”. Abans ho dèiem, ho volíem ser, però no ho érem. És a partir de la construcció d’infraestructures i farcir les institucions que en comencem a tenir consciència del que representa.

Cardús ha constatat que fa deu anys ningú imaginava que avui seriem on som, reivindicant que VOLEM SER UNA NACIÓ. És al 2003, en els treballs preparatoris del nou Estatut, que se’n comença a parlar i el 2006, quan es veu que no s’ha aconseguit gairebé res del que es pretenia, sinó que en alguns casos, com en la llengua, més aviat s’ha reculat, que comencen les reivindicacions, quan en cara no es parla de cap crisi econòmica.

La consulta d’Arenys de Munt el 2009 marca un nou episodi important en el camí a recórrer, així com la frustració i el patiment que causa la dependència d’un altre. És per tot això que, segons Salvador Cardús, sense que tots siguem independentistes, actualment hi ha molts catalans que veuen la independència com un fet normal.

Amb la seva conferència “El ser i el voler d’una nació”, Salvador Cardús ens ha parlat també del DRET A DECIDIR DELS POBLES SOBRE EL SEU FUTUR. Ha estat una lliçó excel·lent, amena i didàctica, de la qual en trobareu una referènciaal web municipal.