30 anys d’aquell 28 de febrer

Aquest matí hem acompanyat a les entitats andaluses de Mataró en la commemoració del Dia Institucional d’Andalusia. De fet la celebració ja va començar fa una setmana amb una molt interessant conferència al Saló de Sessions de l’Ajuntament, però avui es feia l’ofrena floral al monument a Blas Infantes. En acabar hem passat una bona estona amb uns amics al bar de la Casa d’Andalusia a Mataró.

Avui fa 30 anys del referèndum per a l’aprovació de l’Estatut d’Andalusia, i d’aquí que es celebri el Dia Institucional, però, de fet, com ja he dit alguna altra vegada, els nacionalistes andaluses segueixen celebrant el Dia Nacional d’Andalusia el dia 4 de desembre. Deixo un parell de vídeos, el primer és del PSOE andalús i parla del 28Fm el segon, que ja he posat alguna altra vegada, explica els fets del 4 de desembre de 1977.

A la tarda, després d’algunes setmanes de no anar-hi, he estat al camp del Mataró. Una altra derrota i tot pinta molt complicat, no només la part esportiva, sinó la presència de públic i conseqüentment l’ambient, res és el que era. Esperem que vinguin temps millors.

..

Un altre partit que no mereixien perdre

A la mitja part el CE Mataró guanyava per 2 a 1 al Masnou CD, però les coses s’han complicat i tot i els dos penals (que ho eren) a favor i que l’adversari ha jugat més de la meitat del segon temps amb un home menys, el Mataró no ha tingut sort. El Masnou ha empatat en els darrers minuts i en temps de descompte ha fet el gol que li ha donat la victòria per 4 a 5.

Els joves jugadors del Mataró no podien tenir pitjor inici de temporada, per+o la veritat és que no ho mereixen. Malgrat això, cada jornada que passa la remuntada es fa més i més difícil.

Per cert! Ni la tele, ni la ràdio eren a camp. Ja sé que el Mataró juga a una categoria menys i també que MaresmeDigital TV, que fa pocs dies s’ha sabut que vol absorbir TVMataró, és un canal comarcal, però justament avui jugaven dos equips de la comarca, no era prou raó per ser-hi? Mai entendré els criteris periodístics.

Ja tenim el primer punt

Ahir vaig anar al Camp Municipal Carles Padrós quan el partit es trobava a la mitja part. Segurament, pels més entesos el partit no va tenir gaire qualitat, però, malgrat tot, el Mataró mereixia la victòria, doncs va acostar-se i xutar molt més a porta.

En el primer partit de la temporada, fa només quinze dies, encara es veia més clar, però el contrari va marcar en temps de descompte i no vam poder sumar cap punt. Ahir després de jugar sota un impressionant xàfec, si bé no van marcar, tampoc van encaixar cap gol i d’aquesta manera van sumar el primer punt a la classificació.

No mereixien perdre

Avui el CE Mataró jugava el primer partit de la temporada. Un equip absolutament renovat, molt i molt jove, amb una imatge molt diferent de la que va donar el dia del Trufeu Iluro. Aquell era un partit per fer proves, com ho van ser els altres amistosos contra el Terrassa o el Vilassar, però avui començava la competició i la impressió ha estat molt bona. Malgrat el resultat negatiu, el públic ha marxat satisfet i esperançat. Com deia algú, potser els resultats no acompanyaran a la primera volta, però l’equip promet i una vegada compenetrat tindrem bons resultats.

El Poble Sec, que ha el gol en temps de descompte, no ha fet res per merèixer la victòria, tot al contrari. Però l’esport és així.

Podeu llegir més coses del partit al bloc d’en Joan.

El CE Mataró segueix tenint un futur complicat

Tot i que el Mataró ja coneix quin serà el seu calendari de partits per a la propera temporada, lamentablement, el seu futur com a club encara no està clar.

Ahir es va disputar la XXIIa edició del Trufeu Iluro, amb una important derrota davant el CD Blanes, equip de tercera divisió. Pel que fa a la part esportiva, més enllà del resultat, el Mataró té un equip bastant jove i amb una plantilla amplia, que, treballant fort, pot fer un digne paper a la categoria que li ha tocat jugar i, com que tot és obert, no hem de perdre l’esperança d’un ascens. També el Sr. Josep Ribas torna a fer de fotògraf oficial, absolutament amateur, del club.

Pel que fa al club, tot és una incògnita. Ningú sap donar explicacions de quina és la situació real, de qui mana a l’entitat i de si li serà permès de jugar a la vista de les denúncies interposades per exjugadors i extècnics, especialment la del Sr. Creixell.

És una llàstima que una entitat gairebé centenària i que porta el nom de la ciutat tingui el futur tant complicat com el té el CE Mataró. Segur que la gestió no ha estat prou bona, però avui en dia, a l’esport i molt especialment al futbol, és impossible mantenir-se sense col·laboracions externes i el Mataró sembla que, des de fa temps, troba més impediments que suports. O els qui poden decidir posen límits (recordem les fitxatges d’enguany del Real Madrid) o ens plantegem una veritable política esportiva que sàpiga conjugar bé l’esport de base amb equips superiors que serveixin de referent i siguin utilitzats, també, per a promoció de la nostra ciutat.

TORNA LA IL•LUSIÓ

Avui al Camp Municipal de Carles Padrós semblava que havia tornat la il·lusió. Tot i que la presència de socis era similar a la dels darrers partits, es respirava una mica més de tranquil·litat. Sembla que els problemes econòmics poden resoldre's definitivament amb la venda de les accions dels Sr. Gonzalo al nou president i la situació a la classificació no es tant desesperant com fa unes jornades.

La canalla col·laborava a fer ambient amb les botzines que els hi han regalat a l’inici del partit i, en acabar, la xocolatada ha fet que la gent no tingués tanta presa en marxar, doncs els petits, i alguns que no ho eren tant, volien participar del berenar.

.

Llàstima que davant el Balaguer només hem pogut sumar un punt. Però hem d’estar contents perquè tal com han anat les coses a la darrera part del partit, ens podíem haver quedat sense cap.

Mireu si han canviat les coses que fins hi tot hi he trobat dos regidors del govern i un company de l’oposició, acostumat a ser l’únic representant municipal. Llàstima que el nostre govern no sàpiga posar-se també al costat de TOTS quan les coses van malament. La culpa de la situació del club no és del govern municipal, és cert, però tampoc han fet gaire per ajudar-los a sortir-ne.

EL CE MATARÓ RESPIRA

He d’aprofitar els dies de festa per anar-me posant al dia d’infinitat de coses que, per motius estrictament familiars, vaig deixar per més endavant, sinó hauríem anat al camp de l'Europa amb la Rosa. Ara em sap greu. El Mataró ha tret tres punts molt valuosos i ja és a vuit punts del descens.

La propera setmana no podem faltar. Hi hem de ser tots. Doncs el Balaguer és un rival directe i cal una nova victòria.

El CE Mataró té nou propietari

Ho ha anunciat aquest matí l’emissora municipal MataróRàdio. Un professional de la comunicació, el Sr. Luis Sardà, ha comprat la majoria d’accions del club.

Reconec que no conec aquest senyor i que si té un projecte per situar l’entitat ones mereix i capacitat per desenvolupar-lo, com assegura l’actual president, Sr. Gonzalo, el fet és positiu. Però crec que cal una reflexió molt a fons de l’esport a determinats nivells. Catalunya té una tradició associativa molt important i aquesta nova fórmula on un empresari és qui decideix el futur de tot un club no hi té res a veure. Per altra banda, els costos per mantenir qualsevol equip esportiu, especialment en el futbol, són desproporcionats. Ho són a les màximes categories i ho són a les inferiors. Jugadors que formalment són amateurs estan cobrant imports equivalents a un sou en moltes feines que necessiten qualificació.

En tot cas, esperem que es puguin resoldre els problemes amb el futbol base i que el primer equip pugui acabar la temporada conservant la categoria.

EL MATARÓ SEGUEIX FENT PATIR

Deixem el partit del Barça, tot esperant que la propera setmana recuperem la ratxa, i centrem-nos en la victòria del Mataró.

Un excel·lent gol a la segona part ha fet possible, no sense patir una mica, que en aquest moment el Mataró es trobi fora de la zona de descens, empatat a punts amb el Banyoles, equip que té davant seu.

Diumenge que ve s’ha d’anar a Vilanova i no serà fàcil treure’n algun punt, però esperem poder mantenir o millorar la posició.

Per altra banda, demà és el dia en que la Junta del club va prometre als jugadors que cobrarien el que tenen pendent, veurem que passa. La situació és molt complicada.

I, al matí, celebració del Dia Institucional d’Andalusia. Ofrena floral, conferència del Dr. Antonio Manuel Rodríguez a l’Ajuntament i, més tard, “Vino de Honor” a la seu de la Casa d’Andalusia a Mataró.

FUTBOL, FINALMENT UNA VICTÒRIA

Feia moltes jornades que el CE MATARÓ no coneixia el que era guanyar un partit. Avui amb un gol quan faltaven pocs minuts per acabar el partit ha guanyat el partit davant un contrincant directe a la classificació, com és el PALAMÓS CF.

Amb la tempesta que està passat pel club, més enllà del resultat i la classificació, la gent del Mataró, sobretot els socis i públic habitual necessitaven aquest resultat.

La setmana que ve un partit difícil contra el CENTRE D’ESPORTS HOSPITALET, tercer classificat, però no hi ha res impossible.

Mataró! Mataró!

Dimarts no era a cas quan feien "l'APM?”, Però avui he descobert aquest vídeo al bloc d’en Jordi. És sensacional!

PRACTICAR ESPORT A MATARO

Avui, com molts diumenges, he anat al camp de Carles Padrós. El CE Mataró jugava contra CF Vilanova. A priori, el Vilanova semblava superior, però els nostres, que han fet un excel·lent partit, han guanyat per dos gols a un.

Durant la primera part m’han explicat que les instal·lacions, pràcticament acabades, del remodelat Estadi d’Atletisme tornaven a estar inundades. He aprofitat la mitjà part per anar-hi en moto i he fet algunes fotografies. Recordeu que fa pocs dies ja ens vam fer ressò de les queixes i vam preguntar a la Comissió Informativa, doncs sembla que, de moment, no s’ha fet res per resoldre el problema.

Realment, ni el govern ha posat mai prou interès en l’esport, ni tenim sort quan ho fa. Les pistes farien goig, compleixen els requisits per fer-hi competicions al més alt nivell i els nostres atletes podran entrenar-se com cal, però això sempre i quan es solucionin els problemes de drenatge. Tot i que avui ha fet sol durant gran part del dia, l’aigua caiguda ahir no havia desaparegut.

Tornant al futbol, em pregunto si els jugadors s’hauran pogut dutxar amb aigua calenta, doncs era al darrer partit a casa quan Jaume Creixell va qualificar el camp municipal com el “pitjor camp de tercera”.

Sumant un puntet i prou

Només he pogut anar a la segona part del partit d’avui contra el CF Amposta. Sembla que el Mataró millora el joc, però no hi ha manera que la pilota entre els tres pals de la porteria. Aquesta tarda empat a zero.

La Rosa s’ha animat a anar a Palamós diumenge, si puc l’acompanyaré, però primer serà l’obligacó que la devoció.

Tornarem a patir!

CE Mataró 2 - UD Cassà 0 (11.09.2008)

Dijous, en el tercer partit de la competició, el CE Mataró marcava els dos primers gols i aconseguia la seva primera victòria de la temporada. Va marcar els gols només començar, però després no va poder tornar a entrar la pilota a la porteria del Cassà, que en part no va marcar per l’actuació del nostre porter.

CD Blanes 3 - CE Mataró 2 (14.09.2008)

Avui a Blanes anàvem guanyant per dos gols a un i ja érem a la segona part. Però quan només faltava un quart per acabar el partit el Blanes s’ha col·locat, en menys de cinc minuts, en tres a dos i el Mataró, després d’anar per davant tot el partit, no ha pogut endur-se’n els tres punts. Tot i que sembla que el joc dels nostres millora, tal com ja vam dir, aquesta temporada tornarem a partir.

M’ho expliquen i no m’ho crec

Si avui, quan anava al Camp Municipal de Carles Padrós per assistir al primer partit de la nova temporada a Tercera divisió. em diuen que el Mataró ha d’acabar amb sis jugadors no m’ho crec.

Aquest any patirem de valent. El Premià no es veia pas superior, però semblava anar-hi més i, sobretot, concretava millor. Tal com anava el partit, podia haver guanyat qualsevol dels dos equips i el Mataró ha tingut una bona ocasió al final de la primera part.

Encara no portàvem un quart de la segona part que el Premià a marcat, en menys de cinc minuts l’àrbitre a xiulat un penal dubtós contra el Mataró i el linier no ha senyalat un corner claríssim quan el porter visitant ha desviat la pilota. A partir d’aquí tot s’ha anat complicant, especialment les decisions de l’àrbitre. Tres jugadors locals expulsats en pocs minuts i ja jugaven només vuit. Les lesions d’altres dos jugadors de casa ens han deixat només amb sis i el partit s’ha suspès quan encara faltaven cinc minuts més el temps afegit. Quina manera de començar la temporada! M’ho expliquen i no m’ho crec! Però el que més preocupa és que els tres primers punts han marxat cap a Premià.

Torna la normalitat

Arriba la Serenata del carrer de Sant Ramon i això és un símptoma que tot torna a la normalitat. Les vacances s’acaben i el nou curs està a punt de començar. En aquest moment, les cadires esteses pel carrer deuen ser totes plenes i els grups “Vol de Gavines” i “Grup Morralla”, que començaven a les 11 de la nit, deuen estar fent la cantada d’havaneres, això si no és l’hora del cremat. Com cada any, un grup molt nombros de veïns, encapçalats per en Gallemí, fa mesos que hi treballen perquè tot surti bé. Tot i que tenia previst assistir-hi, com faig sempre, he hagut de quedar-me a casa i el mateix passarà demà amb el sopar. Que hi farem! Ja hi haurà més ocasions per gaudir de la festa i de la bona companyia.

.També l’esport torna a la competició Tots ho aniran fent poc a poc, però pel que fa al Mataró, diumenge va jugar el XXI Trofeu Iluro (cap representant del govern municipal a la graderia) contra un Masnou acabat de baixar de categoria. La veritat és que sembla que aquest any també tocarà patir. De moment, demà passat primer partit de lliga a casa i amb un equip de la comarca, el Ricoh Premià. Esperem que comencem amb bon peu.

Pel que fa a la política municipal, dijous vinent primer Ple del nou curs polític. No es preveu una sessió molt llarga, però des de CiU no hem parat, malgrat fins dilluns no ens reunirem per primer cop des del juliol. Feu un repàs al nostre web i veureu com són uns quants els temes de control que portarem al plenari.

Suposo que el bloc també recuperarà el seu ritme, una mica desigual des de Les Santes. Si més no, aquesta és la intenció.

.

(Fotos Capgròs.com)

Incertesa en la construcció de noves instal•lacions esportives

Imatge del Camp Municipal de Carles Padrós

Feia temps que no en sentíem parlar, es notava preocupació en el món de l’esport, sentíem comentaris sobre converses amb responsables el govern municipal i vam mirar que deien els papers:

Novembre 2006, "Pacte pel Futbol": Construcció de nous camps de futbol: tres camps reglamentaris a la zona dels Turons, que havien de substituir als actuals Camps Municipals del Psg. Carles Padrós i de Cirera. El calendari previst a l'acord era tramitar els projectes i adquirir els terrenys al 2007 i iniciar les obres al 2008. (De tot això no s’ha fet res)
Acord de Govern 2007-2011: “Construirem els nous equipaments a la zona nord de la ciutat: tres camps de futbol, nou estadi d’atletiesme i camp de hoquei herba”. (només s’està executant el nou estadi d’atletisme)
PAM 2008: “Aprovació del projecte bàsic dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase i Concurs per a la redacció del projecte executiu i inici de les obres dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase”. (Durant la primera meitat d’any no se’ns ha dit res)
Veient això, vam decidir fer una pregunta al Ple. La resposta del president del Patronat Municipal d’Esports va ser confusa. Només va parlar d’estudis que han de dir-nos quines possibilitats hi ha, estudis que podria fer PUMSA i que ens podrien donar diversos escenaris, davant dels quals caldrà prendre decisions.

D’una banda és evident que les promeses no s’han complert, com a mínim en els terminis fixats, però, vol dir aquesta resposta que existeix la possibilitat de que tot sigui paper mullat? Després de tants anys prometen nous camps de futbol i escriure-ho als programes electorals, resultarà que no ho faran? Què passa amb el camp d’hoquei herba? El camp del Cirera, quedarà on és ara i sense herba? El camp de Carles Padrós, quedarà com està? On són les millores promeses?

Caldrà seguir-ho de molt a prop.

FENT REPÀS

Encara que sigui amb endarreriment, vull fer repàs d’alguns actes i esdeveniments dels darrers dies. Potser només per deixar-ne constància, a tall de diari.

Avui mateix, una estona després d’haver-hi deixat la Rosa, que no se’n perd ni un, he anat a veure el partit del Mataró. Era el primer de la Copa Catalunya i jugàvem contra el CF Badalona, de la segona B. Plovia, la lliga ha acabat sense saber si ens haurem salvat del descens, esperant que fan els de dalt, tot plegat, quatre i el cabo.

Els que hi entenen haurien de revisar la competició. Està molt bé que tinguem una competició estrictament catalana, però amb dignitat. En tot cas, el Mataró, tot i no fer un dels seus pitjors partits ha quedat eliminat per zero gols a dos. Finalment hem acabat la competició i ara només podem esperar que el proper any sigui millor.

Divendres, fa anys que no em perdo la Nit de la Solidaritat. En aquesta ocasió, el convidat va ser el Sr. Jovan Divjak, director executiu de la Fundació Reconstruïm Bòsnia amb l’Educació. Conferència en francès amb traducció simultània i tancament de l’acte a càrrec de la conductora del mateix (errada de protocol que no va ser la única). Abans es va projectar el documental “Els ponts de Mostar”, dirigit per Joan Salicrú, i que evidencia que les ferides de la Guerra dels Balcans encara segueixen obertes. Per acabar, actuació de la companyia de dansa Trànsit i una copa de cava. Enyoro els àpats multiculturals d’anys enrere. I, parlant d’àpats, amb el nou regidor els portaveus dels grups municipals han deixat de ser convidats al sopar que celebra el Consell de Solidaritat i Cooperació a l’acaba l’acte. En tot cas, felicitats a la Dolors, responsable de Cooperació del nostre Ajuntament, per la feina feta.

Aviat és dit, 50 anys de l’Escola Miquel Biada. Era petit, però encara recordo la plaça del Ninots, ara plaça de l’Ajuntament, amb l’edifici de l’antiga Escola d’Arts i Oficis al final, al Carreró. Però ja no funcionava, havia començat a caminar l’escola de formació professional, com en dèiem llavors de l’IES Miquel Biada.

Vaig ser-ne alumne un parell de cursos. A Santa Anna, les classes del batxillerat superior es feien només pel matí i jo vaig aprofitar per estudiar oficial de delineació a les nits. Allà vaig conèixer Miquel Reniu, que era el meu professor de llengua, Llorenç Campdepadros, professor de geometria descriptiva i Santi Estrany. Quin Luxe! Santi Estrany i Cisco Barrachina professors de dibuix en un mateix any, un de nit i l’altre de dia. Tenia algunes assignatures convalidades pel batxillerat i això va fer que no compartís totes les hores amb es companys, potser per això la meva escola segueix essent Santa Anna, però tinc molts bons records d’aquelles aules amb unes taules de dibuix immenses.

Manteniment de les instal•lacions

Avui el CE Mataró jugava a casa contra el FC Santboià. Ha estat un altre partit sense gols, com va passar no fa gaire amb la Pobla Mafumet i la Rapitenca. Ambdós punts són molt valuosos si tenim en compte la situació d’aquests equips a la classificació, tot i que necessitem puntuar més per sortir dels llocs de perill.

Però no parlaré del partit, això n’hi ha molts que ho faran millor que jo. Parlaré de les instal·lacions, crec que és una bona ocasió per fer-ho, doncs el camp del Santboià és el que la directiva fa servir d’exemple quan explica el camp que necessita.

Però, més enllà del nou camp, del que fa temps que no se’n parla, cal mantenir amb un mínim de dignitat l’actual i, sobretot, vetllar per la seguretat. Aquesta tarda, com he fet altres vegades, he anat fins el final de la graderia per veure l’estat en que es trobava. Sempre l’he trobat, pel que fa al racó on hi ha la porta que dóna al passatge Cabanellas, molt abandonat, però avui estava encara pitjor. A les fotografies podeu veure els ferros i runes que hi he trobat. No es tracte de si fa bonic o no, sinó, com deia un soci, de que passaria en un partit complicat en el qual algun brètol trobes en aquelles pedres un bon projectil per llençar al camp.

El Mataró salvat en temps de descompte

Avui he arribar a la mitja part i el Mataró estava perdent per la mínima. Els que hi eren m’han dit que el Banyoles ha arribat una sola vegada a porteria i ha fet gol. Segurament ha estat així, perquè durant la segona el Mataró semblava dominar, però la pilota no entrava. Finalment, en temps de descompte i a poc més d’un minut que l’àrbitre xiulés el final, hem empatat. Després de patir una bona estona, satisfacció per mantenir la posició fora dels llocs de descens.

Sembla que ens tocarà patir el que queda de temporada, però no podem baixar i seria bo que el camp s’omplís més per animar als jugadors.