Mataró va ser a Madrid

Efectivament, el 16 de març, el dia en que es complien 17 mesos que els Jordis són a la presó, Mataró va ser a Madrid a la manifestació convocada sota el lema “Autodeterminació no és delicte”.Centenars de mataronins i mataronines van omplir una desena d’autocars, altres van viatjar en vehicles privats o van utilitzar el tren. La capital de l’estat espanyol va omplir-se de catalans i era molt fàcil trobar-ne de Mataró.

Els membres del grup municipal de Convergència i Unió ens vam voler sumar a la concentració, tant per convenciment propi com per la representació que ostentem. Vam poder viure aquells moments emocionants, sobretot per l’acollida de diverses entitats, formacions polítiques i sindicals de la capital espanyola, però també per l’acompanyament de centenars de persones d’altres punts de l’estat. El convenciment de la falta de justícia i de la feblesa de la democràcia espanyola era compartit. La reivindicació dels drets humans, les llibertats polítiques i del dret a decidir sobre el nostre futur va ser tan contundent com l’exigència de la llibertat de les preses i els presos polítics i el retorn dels exiliats i exiliades.

La manifestació va ser una festa pacífica i cívica com ho han estat les moltes que hem viscut a Catalunya. Madrid va poder comprovar als seus carrers que les acusacions del fiscal, l’advocacia de l’estat i, per descomptat, de l’acusació particular, són una invenció d’aquest estat on els tics feixistes, adormits o amagats durant uns anys, han despertat.

Aquesta va ser la tercera gran mobilització de protesta pel judici contra el procés del Tribunal Suprem espanyol després de la convocatòria a Barcelona durant la jornada de vaga general del dia 21 de febrer i la que el 16 de febrer va omplir de gom a gom a la Gran Via de Barcelona. Però en aquesta ocasió el repte era més gran i ambiciós pel fet d’haver-se de  traslladar a Madrid. El grup de CiU a Mataró ha estat a totes les concentracions convocades, a Mataró, a Barcelona, a Brussel·les i a Madrid, per això no podia faltar a la convocatòria acompanyant els milers de mataronins que s’hi van desplaçar.

Quim Fernàndez

Cap del Grup Municipal de CiU a Mataró

Un 2018 d'esperança. Carta de Jordi Cuixart als socis i sòcies d’Òmnium

Soto del Real, 28 de desembre 2017

Estimadíssims socis i sòcies,

Acabem un 2017 especialment dur, que també serà recordat per l'assoliment d'èxits col·lectius d'un mèrit colossal. De manera cívica, pacífica i democràtica, hem tornat a deixar-hi la pell i farem bé de no aigualir el que això suposa com a societat.

Un record ple de tendresa per a totes aquelles persones que avui pateixen més durament la repressió, per a les famílies i amics, i per a tots aquells que ens feu arribar la pena que sentiu per la nostra situació. Us demano que no permeteu que ens venci el desànim; és el que precisament alguns voldrien. Convertim qualsevol tristor en esperança car en tenim motius suficients, creieu-me.

Per aquest 2018, a Òmnium Cultural seguirem treballant per enfortir el sentiment de pertinença col·lectiva, des de la diversitat i l'empatia. Dedicarem també els nostres esforços en la defensa dels drets civils i seguirem exigint l'alliberament dels presos polítics i l'aturada de la repressió també a instàncies europees i internacionals. Defensarem amb tota la determinació el model d'escola catalana, garantia de cohesió social, perquè ningú no separarà els nostrs fills a les aules. La llengua i la cultura catalanes són patrimoni de tothom.

Dedicarem el millor dels nostres esforços a conèixer-nos i reconèixer-nos encara més i millor. És una tasca del tot imprescindible, sense renúncies, amb tota l'autoestima del món, perquè ens avala un present i un passat de respecte, convivència i tolerància. Parafrasejant Obrint Pas: "tot un país per compartir, tot un país per estimar".

Us emplacem, a les més de 96.000 persones que avui formeu l'entitat, a fer-vos partícips d'aquests objectius, de la manera més activa que pugueu, sense cap por. Obrim encara més Òmnium Cultural arreu, empeltem-ne tot Catalunya i deixem-nos, alhora, redescobrir tot allò que ens envolta. El moment és únic, l'oportunitat també: tenim tant a oferir com a rebre.

En nom de la Junta Directiva i meu, deixeu-nos que us donem les gràcies per tantes i tantes hores d'esforç i de dedicació, per la confiança amb l'entitat, pel suport a totes les mobilitzacions, per la feina silent i perseverant. Sou l'exemple viu la lluita pacífica d'un poble per a una societat més lliure, també d'exclusió social, de desigualtat i de pobresa.

Des de Soto del Real, per a tots els Països Catalans i el món sencer: feliç any nou 2018, que la cultura ho inundi tot. I més confiança que mai, ens tenim els uns als altres.

De tot cor,

Jordi Cuixart

President d'Òmnium Cultural

COMUNICAT GM de CiU: "“Condemna enèrgica a la violència”

Dissabte 4 de novembre al vespre, a Mataró, un jove va ser increpat quan sortia de casa seva per un grup d'unes 20 persones d'ultradreta. Alguns d'ells el van assaltar per l'esquena i li van donar cops de puny a la cara. A causa de les ferides, va ser portat a l'Hospital de Mataró amb ferides de poca gravetat.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Mataró condemnem aquesta agressió i qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui. Aquest no és un fet nou, sinó que ho hem fet sempre. És per això que diumenge ja ens vam sumar a una declaració institucional que la CUP va proposar a la resta de grups municipals, demanant que s’hi afegís que l’Ajuntament es personés com acusació particular en contra dels autors de l’atac.

Avui el grup socialista ens ha presentat una nova proposta, aquesta més descafeïnada, malgrat s’ha de reconèixer que, per primera vegada des del 6 de setembre, apareixia la paraula “condemnar”. La proposta parlava única i exclusivament de l’agressió al jove, però per part de la CUP s’ha recordat un seguit de fets que van succeir durant el desenvolupament de la manifestació a la que van participar membres de C’s, PP i PxC.

Fotografia publicada per @Vparames

Per part del grup de Convergència i Unió estàvem disposats a donar suport al comunicat per tal que pogués ser unànime, però cercant el consens hem proposat que, sense detallar cap fet concret, s’afegís l’expressió “durant la manifestació ja hi havia hagut algun incident”.

El nostre vot a canviat quan, no només no s’ha acceptat l’esmena, sinó que per part de C’s i PxC (el PP no ha pogut assistir) s’han negat uns fets que molts ciutadans van denunciar durant la tarda de dissabte. S’ha dit que a totes les concertacions hi ha xiulets i el PSC només ha volgut referir-se al fet concret obviant qualsevol altre acció.

Ha estat davant aquesta actitud de negar la realitat que no hem volgut compartir el comunicat amb els que van donar suport a la manifestació, sense que això vulgui dir que no mostrem la nostra rotunda condemna a la violència que, com ja hem dit abans, hi ha estat i hi serà sempre.

Pensem que haver donat suport al comunicat de la Junta de Portaveus hauria estat tant com acceptar que els fets denunciats per molts ciutadans i posats sobre la taula pel portaveu de la CUP no havien existit.

El cinisme de la dignitat

El catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre l’ofrena floral davant el monument del president mártir.

L’atzar ha volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir ell mateix, “per Catalunya”.

La paradoxa d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a trets.

Però avui, 77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en conseqüència amb el resultat del referéndum.

Avui, 77 anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que es va fer amb el president Companys.

No puc estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica. S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada per vosaltres, sona a cinisme.     

Intens cap de setmana

La no participació del President José Montilla a la votació al Senat divendres passat va anar seguidadiumenge de la participació del Primer Secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, a la manifestació organitzada per Societat Civil Catalana, PP i C’s, una concentració que va tenir Josep Borrell, també PSC-PSOE, com una de les estrelles del dia.

Societat Civil Catalana (SCC), segons la Viquipèdia, és una plataforma unionista espanyola pròxima a l’extrema dreta PP i C’s crec que ja s’han retratat prou i tothom sap de quin peu calcen. Però que Miquel Iceta hi assistís demostra a on vol posar al PSC-PSOE. I que Josep Borrell, des de l’escenari de l’acte polític de la concentració, demanés a la justícia que actuï contra el President Puigdemont i el seu govern, evidencia clarament a quin costat està el socialisme català. I és en aquest punt on crec que val la pena valorar el paperdel president Montilla. Algunes persones veuen bé que no participés de la votació al Senat. Diuen: “No podia ser que un expresident de la Generalitat votés a favor de cessar al President actual”. Doncs jo penso que si no volia votar-ho, només calia votar-hi en contra o dimitir. El que passa és que sí que volia, com tot el seu partit: el que no li agradava era la foto. Em sap greu, però d’això se’n diu covardia.

Doncs bé, els mateixos que van anar a la manifestació de Societat Civil Catalana són els mateixos que governena l’Ajuntament de Mataró(PSC) o li donen suport (C’s, PP i, en aquest cas, cal afegir-hi la inestimable contribució de Plataforma per Catalunya). A l’altre costat, en podríem dir a l’oposició, hi ha un bloc certament heterogeni (CiU/PDeCAT, ERC, Volem i la CUP) que comparteix el desig de recuperar la dignitat democràtica de la nostra ciutat. I al mig, entre uns i els altres hi tenim ICV-EUiA que, amb els Comuns, té la clau per canviar les coses a Mataró.

Algú pot caure en la temptació d’acusar-me de voler pressionar la bona gent d’ICV-EUiA. És ben lliure de fer-ho, però s’equivoca. La veritat és que cada dia trobo alguna persona que em pregunta per què encara no hem canviat el govern de Mataró i jo crec que tinc l’obligació d’explicar-los que necessitem majoria absoluta per fer-ho, i que ens manca el vot que està en mans de ICV-EUiA. Aquesta és la pura realitat; no és cap pressió. És un evidència. Com també ho és que el President Puigdemont va mantenir l’oferta de diàleg fins el darrer moment i que la resposta de Rajoy va ser l’aplicació de l’article 155 de la Constitució; o que els companys que es manifestaven amb el Sr. Iceta, diumenge, es van encarregar de protagonitzar actes violents contra ciutadans, periodistes, treballadors públics i de provocar i insultar els Mossos; en qualsevol moment el Fiscal General de l’Estat pot demanar l’empresonament del President de la Generalitat i acusar d’una cosa que no han fet als membres del Govern i de la Mesa del Parlament... Tot són evidències, oi?

Per acabar, un record pels Jordi’s, que avui fa dues setmanes que estan privats de llibertat per haver demanat als manifestants cívics i pacífics que obrissin pas per deixar sortir als agents de la Guardia Civil que havien estat tot el dia remenant pels despatxos de les nostres institucions. Aquest va ser el seu delicte.

Ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta

Ahir, a Mataró, es va celebrar la Junta de Portaveus habitual abans de cada Ple Municipal. S’hi van aprovar tres declaracions institucionals:

1. Del grup municipal de VOLEMataró de suport als alcaldes i electes que han defensat el Referèndum i de denuncia a les pràctiques repressives de l’estat.
2. Del grup municipal de la CUP per trencar relacions institucionals amb la Casa Reial Espanyola.
3. Dels grups municipals de CiU i ERC per aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya.

Les tres iniciatives van ser aprovades amb els vots dels grups de CiU, ERC-MES, VOLEMataró, CUP i ICV-EUiA. Per la seva banda, hi van votat en contra, PSC, C’s, PP i PxC. A la primera el PSC s’hi va abstenir..

Al meu parer, de les iniciatives i dels vots que van rebre aquestes tres propostes se’n poden treure algunes conclusions. No, no parlaré d’independència, parlaré de democràcia. Trobar-nos un partit com PxC al costat dels que no estan per la democràcia, la llibertat i els drets humans no sorprèn a ningú. Que s’hi instal·lin el PP i C’s, sorprèn, tot i que si tenim en compte que estem parlant de la relació  Catalunya-Espanya, també ho entenem.  Però trobar-hi el PSC, que té al darrera una tradició de lluita per la llibertat dels pobles i la seva gent... Què està passant?

Jo hi trobo dues explicacions, però cap m’agrada. La primera, que no estem parlant del PSC, que pràcticament ja no existeix, sinó que estem parlant del PSOE instal·lat a Catalunya; i la segona, que aquest PSOE està competint electoralment amb PP i C’s per ocupar un espai españolista.

Quan una formació política deixa d’estar lligada al territori i el seu interès no són les persones, sinó els vots que li poden aportar poder, es converteix en una formació no desitjable.

Ho dic amb tristesa, doncs durant dos anys i mig hem compartit govern amb el PSC i a Mataró no li ha anat pas malament, però això no es pot mantenir a qualsevol preu. Malgrat pugui ser dolorós, ens estan demostrant que vam prendre la decisió correcta i que no són el govern que una ciutat necessita.

Mataró no es mereix aquest govern

Els mataronins no ens mereixem viure en una ciutat on qui governa aprova l’aplicació a Catalunya de l’Article 155 de la Constitució Espanyola. 

No ens mereixem un govern municipal que participi de la repressió del poble de Catalunya.

No ens mereixem que el govern de la nostra ciutat sigui còmplice d’un cop d’estat al nostre País. 

M’he fet un fart de valorar positivament l’aplicació de les polítiques locals que van quedar recollides a l’”Acord pel Progrés de Mataró” signat el 13 de juny de 2015 entre PSC i CiU. M’he cansat d’explicar que el seu compliment ha estat satisfactori i ha portat molts beneficis per la ciutat. 

Tal com vaig dir al darrer Ple Municipal, mai vam demanar als companys del PSC que es convertissin en independentistes... volíem, com sempre havíem fet, defensar junts la democràcia, les llibertats i els drets humans.

Però, com també vaig dir, la posició que han adoptat en tot el que està passant a Catalunya ens ha fet impossible poder continuar compartint govern.

Tampoc ara, quan militants històrics s’han plantat davant la decisió d’impulsar el 155 i alguns alcaldes han demanat públicament que no es faci, el PSC de Mataró s’ha mogut un mil·límetre. Segurament aquesta era la darrera oportunitat creïble que tenien i també l’han deixat passar.

Les declaracions extemporànies sobre cedir o no espais, quan ningú no en parlava; el no compliment de l’acord adoptat per majoria absoluta al Ple per tal de donar suport al Referèndum; les actuacions de la Policia Local durant la campanya del Referèndum; l’actitud tan tèbia amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, condemnablede la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil l’1-O; la posició tan distant sobre les detencions de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart... tot això feia impossible seguir treballant junts.

Però ara, el suport incondicional del PSOE - PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, no només faria impossible mantenir l’acord, sinó que dóna la raó a aquells ciutadans que fa setmanes que demanen la dimissió de l’alcalde de Mataró. Personalment em dol, em dol molt, però cal separar la relació personal de l’actitud política, i políticament crec no queda una altra opció que la dimissió de l’alcalde Bote. Mataró no pot ser una ciutat hostil a les institucions catalanes. Mataró no pot estar governada pels que estan a favor d’un cop d’estat.

Ara més que mai cal que els defensors de la democràcia i la llibertat ens unim, amb generositat, deixant a banda personalismes o tendències polítiques. El moment és excepcional i cal fer un gest excepcional. Els fets són els més greus des que la dictadura de Franco es va carregar les nostres institucions

Necessitem la unitat política dels demòcrates per constituir un nou govern municipal. Per això, demano a aquells que encara tenen dubtes que es neguin a col·laborar en mantenir un govern que atempta contra el nostre país i la seva gent.

Per acabar, vull manifestar la meva absoluta confiança amb el President, la resta de Govern i el Parlament, remarcant que ells necessiten també el món local al seu costat.

No tenim por

El dia 1 d’octubre els mataronins podran anar a votar en el Referèndum on es pregunta si estem d’acord o no que Catalunya sigui independent. Uns votarem que sí, altres votaran que no. Votarem malgrat els impediments que està posant un Estat amb un concepte molt ranci de la llibertat i de la democràcia; votarem tot i el govern autoritari de Mariano Rajoy i dels palmeros que li donen suport en aquesta qüestió (PSOE i Ciutadans); votarem malgrat les consignes d’alguns partits que han impedit als seus alcaldes posar els locals municipals al servei de la democràcia.

Votarem perquè els catalans necessitem poder decidir el nostre futur sense que res ni ningú ens digui què podem fer i què no. El Referèndum de l’1-0 no és la dèria de quatre burgesos que volen tenir la clau de la caixa. El Referèndum és un sentiment transversal compartit que abraça persones de centre dreta, socialdemòcrates i socialcristians, socialistes i noves vies d’esquerres; aglutina en un mateix espai representants de tot l’arc parlamentari que viu la democràcia com un joc de majories i minories on tothom és cridat a participar.

Per això, el crit de “No tenim por” és més autèntic, actual i viu que mai. És un crit al futur, a la llibertat, a un camp sense barreres, a un horitzó net, a un espai on el que compta és la voluntat de la majoria i no les pors d’una minoria boicotejadora. Aquesta majoria oberta i il·lusionada no tem el resultat; sap que pot guanyar el sí però que també pot guanyar el no. I no li fa por.

Els que boicotegen el Referèndum no volen saber l’opinió de les persones perquè temen que els diguin que volen volar lliurement, i abans d’escoltar-los prefereixen no deixar-los parlar.

“No tenim por” de poder mirar als ulls dels nostres fills i els nostres nets i dir-los: nosaltres hem fet allò que podíem per fer un futur millor.

“No tenim por” d’una justícia que no és independent dels altres poders, que persegueix urnes i paperetes i s’oblida de defraudadors i fatxendes.

“No tenim por” de perdre perquè participant al referèndum ja hem guanyat.

“No tenim por” que els fills d’aquells que fa molts anys van venir de fora de Catalunya a fer gran aquesta terra (com el meu pare) creiem que el millor per Catalunya és la independència.

“No tenim por” d’acollir a tothom a casa nostra, de fer una societat oberta i integradora.

“No tenim por” d’anar a votar perquè si no ho féssim, el dia de demà no ens podríem mirar al mirall sense que ens caigués la cara de vergonya.

En definitiva, us demano a tots que aneu a votar, que digueu a tothom “No tenim por”. Feu-ho pels vostres fills, però també pels vostres pares, per la vostra parella i per vosaltres mateixos. Perquè en ple segle XXI ja no ens poden dir que votar és un delicte i que posar una papereta és un crim, que no tenim dret a pensar, a parlar i a expressar-nos. No ens poden dir que no tenim dret a decidir.

Joaquim Fernàndez i Oller

President GM de CiU

Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró

Article publicat a el setmanari capgros.com

Suport municipal al referèndum

Us deixo el text del posicionament del nostre grup a l’esmena a la totalitat que presenta el Grup Municipal Socialista sobre la proposta de resolució dels grups municipals de CiU, ERC i CUP sobre l’organització del referèndum de l’1 d’octubre a Mataró

Abans d’explicar el posicionament del nostre grup vull contextualitzar l’esmena a la totalitat que presenta el Grup Municipal Socialista.

Es tracta d’una esmena a una proposta que demana que aquest Ple doni suport al referèndum on es preguntarà als catalans (A TOTS ELS CATALANS QUE HI VULGUIN PARTICIPAR LLIUREMENT), què volen per aquest país.

La Proposta que vostès volen esmenar no diu si Espanya ha de ser un Estat federal, ni si cal un millor finançament, ni si el govern d’aquest color o d’aquell altre és el responsable del que està passant... NO.

La Proposta que hem presentat solament demana que aquest Ple doni suport a que els catalans (TOTS ELS CATALANS QUE LLIUREMENT VULGUIN FER-HO) expressin quin futur desitgen pel seu país.

El que vostès ens porten avui --i com que em coneixen saben que ho dic des del màxim respecte-- és una pantalla, a dia d’avui, superada.

Estem en un altre escenari !!!

I, insisteixo, ho dic amb el màxim respecte cap a vostès i cap el que representen.

Tots tenim la memòria suficient per reconèixer que durant molts, molts anys...

...quan no era fàcil,

...ni agradable,

...ni còmode...

vostès i nosaltres hem estat sempre a la mateixa trinxera:  LA DE LA DEMOCRÀCIA.

I per això, perquè els REVENTOS, PALLACH, VERDE... ...MARAGALL, NADAL, MARTIN TOVAL, DE MADRE, OBIOLS, ARMET, SERRA, DALMAU, TURA, MADUEÑO, CLOTAS, NAVARRO... ...LLUCH...

... i nosaltres sempre hem estat al cantó de la trinxera que deia “DEMOCRÀCIA” no entenem perquè no ens hi podem trobar ara...

Vostès saben perfectament que no els demanem que votin SI a la independència...

...Tant bo és el que vota SI com el que vota NO...

...Tant català és qui vota SI com qui vota NO...

A nosaltres no ens trobaran en el club dels que atorguen carnets de bons i mals catalans!!!

Ja s’ha dit en més d’una ocasió que això no va d’independència, VA DE DEMOCRÀCIA i pensem que amb vostès, en aquest camp, no hi hauria d’haver cap problema per trobar-nos-hi.

La Catalunya actual, amb els seus èxits i amb les seves mancances, també és mèrit del què ha representat el partit on vostès militen.

La Catalunya actual, que és el resultat TAMBÉ de la seva gestió als ajuntaments, a les diputacions i a la Generalitat ara ens diu MAJORITÀRIAMENT que està a favor de votar.

No sabem què votaran...

...només sabem que volen votar.

Per què no ho hauríem de facilitar?

Vostès admeten en la seva esmena que: “Aquesta iniciativa està impulsada pel Govern de la Generalitat i per la majoria parlamentaria que el recolza”...

...i jo afegeixo: “Majoria parlamentària que representa una majoria social del país.”

Per què no deixem que aquest país es pronuncií, deixem que voti?

També els dic que, de la mateixa manera que els reconeixem la seva contribució decisiva a la Catalunya actual, també els he de dir que a nivell estatal alguna responsabilitat hi tenen.

Parlo que la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.

Els he de recordar que el llavors líder del PSOE, el senyor Rodríguez Zapatero, va dir al president Maragall que acceptaria l’Estatut que sortís del Parlament i entre l’actuació dels seus socis del PSOE, entre ells Alfonso Guerra, que va dir allò de “nos hemos cepillado el Estatut”, el PP i el Tribunal Constitucional, avui estem on estem.

Nosaltres votarem contra l’esmena que han presentat per tot el que he dit...

Perquè ja no estem en el moment polític d’una reforma constitucional de caire Federal. Han tingut molts anys per fer-la i quan han pogut tampoc ho han fet.

Creiem que s’ha de donar l’oportunitat al poble de Catalunya que es pronunciï i que voti el proper dia 1 d’Octubre.

Creiem que els Ajuntaments QUE SEMPRE HEM ESTAT ELS PROTAGONISTES DE LES GRANS TRANSFORMACIONS POLÍTIQUES I SOCIALS (només cal recordar que la Segona República, és a dir, un canvi de règim, va néixer d’una revolució democràcia electoral als ajuntaments) hauríem de saber estar al lloc que ens pertoca.

El món sencer estar pendent d’aquest país i de com es resolt aquest conflicte institucional. Perquè que ningú s’enganyi:

AQUEST NO ÉS UN PROBLEMA LEGAL...

ÉS UNA CRISI INSTITUCIONAL...

I a més és UN PROBLEMA DE VALORS.

Fa un temps, un periodista va escriure que ESPANYA ERA UNA CONSTITUCIÓ en lloc d’un democràcia. I jo els vull recordar que vostès i nosaltres vam lluitar plegats per construir una democràcia, no una constitució.

I acabo:

l’any 2012, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, va dir que els socialistes catalans estarien a favor d’un referèndum on votarien NO.

No ha canviat res per no fer allò que va anunciar el senyor Navarro. Encara ens hi podem trobar.

Gràcies !!