El
catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual, Andreu Mayayo, farà avui la
conferència de l’acte institucional amb motiu del 77è aniversari de la mort del
president Lluís Companys. La conferència, que tindrà lloc a les 19.30 h, al
Saló de Sessions de l’Ajuntament, portarà per títol “Lluís Companys: la
dignitat republicana”. L’acte que està organitzat per l’Ajuntament l’hauria de presidir
l’alcalde de la ciutat. David Bote també va presidir el passat 15 d’octubre
l’ofrena floral davant el monument del president mártir.
L’atzar ha
volgut que avui recordem un president de Catalunya que va morir per defensar
aquest país. Companys va haver d’exiliar-se a França, va ser detingut i lliurat
al règim dictatorial del general Franco, jutjat i condemnat a mort. La figura
de Lluís Companys és molt polièdrica i la seva gestió al capdavant de la
Generalitat Republicana pot ser valorada, elogiada i criticada. El que no
mereix cap crítica és la seva dignitat en el moment de morir, tal i com va dir
ell mateix, “per Catalunya”.
La paradoxa
d’avui és que tothom s’omplirà la boca de bones paraules i de meravelloses
intencions sobre el passat, sobre la injustícia de Franco amb Companys i sobre
l’atrocitat de la seva condemna a mort. Es tornarà a parlar d’un judici
sumaríssim sense garanties, d’una farsa que va acabar amb el president mort a
trets.
Però avui,
77 anys després d’aquells tràgics fets, Catalunya té una part del seu govern
empresonat i el seu president i quatre consellers “exiliats” a Brussel·les pel “gran
delicte” d’haver volgut complir el programa electorals amb el que es van
presentar a les eleccions del 27S; per haver donat la paraula al poble de
Catalunya perquè es pronunciés sobre el nostre futur; i per haver actuat en
conseqüència amb el resultat del referéndum.
Avui, 77
anys després, el govern de Catalunya es troba exiliat a Bèlgica o empresonat a
Espanya per ser demòcrata. I avui, 77 anys després, els mateixos que han votat
a favor de tot això; els mateixos que s’han negat a condemnar la brutalitat
policia el dia 1 d’Octubre; els mateixos que han permès que es tirés endavant
l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ataca directament les
nostres institucions; aquets ens vindran a presidir un acte de record a un
president de Catalunya màrtir. Els mateixos que avui permeten aquesta
barbaritat democràtica a l’Espanya del segle XXI ens vindran a lamentar el que
es va fer amb el president Companys.
No puc
estar-me de denunciar aquest cinisme i aquesta manca de dignitat democràtica.
S’ompliran la boca amb tot el que li va passar al president Companys, sense
veure que són els còmplices imprescindibles que han fet que el president
Puigdemont estigui a l’exili i el vicepresident Junqueras a la presó; són els
co-autors que el nostre legítim govern estigui exiliat o empresonat. I això no
crec que ho puguem silenciar. Ho hem de dir; ho hem de denunciar. I hem de
denunciar també a aquells que per acció o per omissió, directament o de forma
indirecta, ho fan possible a Madrid o a Mataró. Ho hem de dir clar: no jugueu
amb les paraules, no us ompliu la boca de dignitat. Aquesta paraula, avui, pronunciada
per vosaltres, sona a cinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada