Manteniment de les instal•lacions

Avui el CE Mataró jugava a casa contra el FC Santboià. Ha estat un altre partit sense gols, com va passar no fa gaire amb la Pobla Mafumet i la Rapitenca. Ambdós punts són molt valuosos si tenim en compte la situació d’aquests equips a la classificació, tot i que necessitem puntuar més per sortir dels llocs de perill.

Però no parlaré del partit, això n’hi ha molts que ho faran millor que jo. Parlaré de les instal·lacions, crec que és una bona ocasió per fer-ho, doncs el camp del Santboià és el que la directiva fa servir d’exemple quan explica el camp que necessita.

Però, més enllà del nou camp, del que fa temps que no se’n parla, cal mantenir amb un mínim de dignitat l’actual i, sobretot, vetllar per la seguretat. Aquesta tarda, com he fet altres vegades, he anat fins el final de la graderia per veure l’estat en que es trobava. Sempre l’he trobat, pel que fa al racó on hi ha la porta que dóna al passatge Cabanellas, molt abandonat, però avui estava encara pitjor. A les fotografies podeu veure els ferros i runes que hi he trobat. No es tracte de si fa bonic o no, sinó, com deia un soci, de que passaria en un partit complicat en el qual algun brètol trobes en aquelles pedres un bon projectil per llençar al camp.