Rosa Regàs i Pagès va morir amb 90
anys el passat 17 de juliol a la casa que tenia a Llofriu (Baix Empordà).
Quan vaig conèixer la notícia de la seva mort i
que havia publicat el seu darrer llibre recentment no em vaig poder estar de
llegir-lo. Fins aquell moment coneixia l’existència del personatge, però no amb
profunditat, i tampoc havia llegit cap de les seves obres. De fet, Regàs es
considerava més editora i traductora que no pas escriptora.
Llegint “Un llegat. L’aventura de la vida”, publicat aquest mateix any i redactat a partir de diverses converses amb la periodista Lídia Penelo, t’adones que Rosa Regàs ha tingut una vida fascinant. Dedicada al món intel·lectual de Barcelona i, sobretot, de Madrid, va ser una figura de la literatura imprescindible de conèixer.
Va ser una veritable feminista, defensora de
la llibertat personal i crítica amb l’Església Catòlica, passant per la
política, la feina, la família i els grans amics, que ella anomena de l'ànima. En el llibre, Regàs
repassa moltes de les idees per les quals va lluitar durant tota la seva vida i
les persones que la van acompanyar en el transcurs de cada etapa (Joventut,
Maduresa i Vellesa). Com ha dit Penelo: Regàs diu les coses com les pensa.
Nascuda en una família obligada a exiliar-se,
va tenir una infantesa complicada, internada en un convent de monges. La
relació amb els tres germans, en Xavier, la Georgina, la que va morir just
abans que ella, i l’Oriol, el més petit i promotor cultural, és extraordinària,
sobretot si tenim en compte com van compartir els primers anys de la seva vida.
Les seves paraules sobre la Guerra Civil
Espanyola, que va passar a la casa de la seva àvia materna, a França, i també
sobre la transició, ens fan reflexionar sobre com avui dia encara ens afecten.
La seva relació amb infinitat de personatges
destacats de la cultura i la política són un exemple de la intensitat
intel·lectual de Regàs. La manera com va accedir als estudis universitaris i la
relació amb el seu marit, amb qui va tenir cinc fills, semblen d’una època
posterior a la que va viure, dignes d’algú que volia decidir sobre la seva
vida.
Dona republicana i d’esquerres, que es declara
filla de pares rojos i separats, que va conèixer un Jordi Pujol molt jove i pel
que no estalvia crítiques, tant polítiques com morals.
El 1991 va publicar Memoria de Almator,
la seva primera novel·la. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la
novel·la Azul. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995)
i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que
transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el
Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
Entre altres llibres en català, del
2014 al 2016, va publicar una sèrie de tres memòries: Entre el seny i
la rauxa (2014), Una llarga adolescència (2015)
i Amics per sempre (2016), tots tres d'Ara llibres. Altres
obres publicades en versió catalana inclouen el volum de narracions Vent
armat (2006), els contes infantils d'Hi havia una vegada (2001),
el llibre d'assaig Per un món millor (2002), el dietari o
memòries Diari d'una àvia d'estiu. El temps que passa (2004), L’hora
de la veritat (2010) i la crònica Memòries de la Costa Brava (2006,
fotos de Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs).
En 2001 també va guanyar la 50a edició
del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La canción de
Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia
molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. A partir
d'aleshores, va publicar diverses obres, entre les quals destaca Diario
de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del
mateix títol. L'any 2005, durant el govern socialista de Pasqual
Maragall, fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
A banda de la seva activitat literària, Rosa
Regàs també va ser directora de l'Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998)
i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i
2007, dimitint després de les crítiques del ministre de Cultura, César Antonio
Molina acusant-la no haver fet res per millorar la gestió de la institució. Des
del començament de la dècada de 1990 va col·laborar regularment en
diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a
conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets
humans.
Si podeu, aprofiteu aquest estiu per conèixer millor
qui va ser Rosa Regàs. De debò que val la pena llegir el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada