Les estones de fresca que ens ofereixen els vespres d’estiu són ideals per llegir i fer-ho amb llum natural.
Per altra banda, l’estiu també és temps de recuperar aquells llibres que ens van cridar l’atenció o ens van regalar i les lectures obligades no ens han permès llegir. Aquest és el cas de “El fill del xofer. Els fils secrets del poder: ascens i caiguda d’Alfons Quintà”. Un llibre del filòleg i escriptor Jordi Amat, nascut a Barcelona el 1978.
Al llibre, l’autor fa un repàs a la història política de Catalunya dels darrers cinquanta anys. Ho fa seguint la trajectòria personal i professional del periodista i advocat AlfonsQuintà. Quintà és el fill del xofer. El seu pare, Josep Quintà, va ser el xofer i persona molt propera a Josep Pla.
Alfons Quintà, entre moltes altres coses, autor dels articles al diari El País contra Banca Catalana i primer director de TV3, és un personatge del qual Amat en diu barbaritats. Totes molt ben documentades i, a més, persones que el van conèixer asseguren que tot és creïble.
Però, com antic militant convergent i persona interessada per la política, m’ha fet pensar molt tot el que el llibre explica del president Jordi Pujol i la seva família, així com del que va ser secretari del govern, Lluís Prenafeta. Al llibre, però, hi apareixen molts altres noms, com, per exemple, Francesc Cabana, cunyat del president i persona important a Banca Catalana.
No tinc constància que ningú
hagi desmentit o denunciat a l’autor per inventar-se els fets que relata. Em
dol que això sigui així i no m’agrada. Però, malgrat tot, seguiré defensant que
els vint-i-tres anys que Pujol va ser president de la Generalitat de Catalunya
van ser fonamentals per a la construcció d’aquest país i allò que després s’ha
anomenat estructures d’estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada