Ahir, mirant els actes que es fien aquest cap de setmana a la ciutat, em va cridar l’atenció el debat organitzat per l'Associació Cultural Alarona amb el títol El Centre de Mataró, rehabilitat o reinventat.A l’acte hi han intervingut l'historiador de l'art Gener Salicrú i el guanyador del darrer premi Iluro, Ramon Reixach i s’ha celebrat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria. Hi havia més públic que als actes organitzats per l’Ajuntament de Mataró als que recentment he pogut assistir. Les intervencions han estat una passejada per l’arquitectura de Mataró des del segle XV fins avui. Els ponents ens han fet veure com l’arquitectura respon a les necessitats dels ciutadans de cada època, però, a la vegada té una estètica i un atractiu pels possibles visitants. El casc antic és com la carta de presentació de la ciutat. Els assistents hem pogut seguir, en imatges, l’evolució de les construccions i també hem pogut constatar com en l’actualitat hi ha molt poc interès en conservar el patrimoni arquitectònic, especialment el que formen les edificacions més senzilles però que defineixen millor la vida de la població treballadora.
M’agradaria destacar dues idees entre les moltes que han sortit: La primera, el fet que si mantinguéssim l’Illa de Can Cruzate (foto capgros.com), de la que tant se’n parla aquests dies, amb una acurada restauració i construint un edifici modern de nova planta a la paret cega que hi ha a la part de la plaça de l’Ajuntament, tindríem una illa que reuniria l’arquitectura des del segle XV fins el segle XXI. La segona, que ha arribat l’hora de plantejar-se una nova revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, si més no, de revisar les mesures que s’han de prendre per garantir el seu compliment i evitar pèrdues importants en el futur. Cal que hi pensem i posem fil a l’agulla ben aviat.
