Aquest cap de setmana llegia a la premsa com la llei d'igualtat de sexes ha provocat la indignació dels empresaris. Aquest és un projecte estrella del govern de José Luis Rodríguez Zapatero que neix amb l'aval de CCOO i UGT. L'avantprojecte vol fomentar la igualtat de la dona als llocs de treball i potenciar la seva presència als consells d'administració de les grans companyies, també posa de manifest la necessitat d’estudiar la possibilitat d’establir l’obligatorietat de la paritat en les llistes electorals.
He estat temptat d’opinar, però crec que en aquest cas és millor l’opinió d’una dona i, he escollit la de la periodista Maria Teresa Coca, habitual a les pàgines d’economia del diari AVUI. Opinió que comparteixo i que subscric totalment. La Sra. Coca escrivia aquest dissabte a l’Avui:
BALANÇ - Amb molt de compte
Parlar d’igualtat laboral home-dona exigeix molta prudència. Està bé afavorir la igualtat d’oportunitats sense caure en la discriminació de gènere. Però tant si es tracta d’home o dona s’ha de primar la vàlua personal i professional segons la responsabilitat que s’haurà d’assumir, buscant un perfil sense distincions. Es tracta de fomentar la justícia i que els discriminats no es tornin discriminadors. I no creguin que tiro pedres a la pròpia teulada, perquè sé el que és que et neguin un lloc de treball pel fet de ser dona.
