Ahir es complia el segon aniversari de l'atemptat terrorista més dramàtic que ha patit l’Estat espanyol. A dos quarts de vuit del matí de l’11 de març de 2004, una cadena d'explosions a la xarxa de ferrocarrils de Madrid va causar un total de 192 persones mortes i més de 1.500 de ferides. Darrera seu queden, a més, milers de familiars i amics que, com els ferits, pateixen encara les conseqüències d’aquella brutalitat. Fets com aquests haurien de provocar la unitat de totes les persones, especialment de les que tenen responsabilitats públiques. No hi ha res més important que la vida, l’amor entre les persones i el manteniment de la convivència. Però encara avui podem llegir al diari com alguns líders polítics, que en aquell moment dirigien el govern espanyol, no tenen cap escrúpol en utilitzar l’engany i passar per alt el respecte als afectats. El president del PP, Mariano Rajoy, va incomplir ahir el pacte tàcit d'acompanyar en silenci els actes de record a les víctimes de l'11-M en el segon aniversari dels atemptats, fent declaracions polítiques sense cap altra finalitat que aprofitar la jornada per seguir amb la seva línia d’enfrontament personal i d’intentar escampar la crispació.
