Avui us demano que llegiu l’article que Xavier Bosch va publicar ahir, dilluns 13 de març, al diari AVUI. No és per la seva qualitat literària, tot i estar ben escrit. És perquè el protagonista és un bon amic, company de partit i descendent d’una família de la nostra ciutat.
.
.
És un cas insòlit. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, cada divendres, d'incògnit, amb una bicicleta, un telèfon mòbil, una llibreta i un boli, pedala i pedala buscant defectes.
Si, passejant per Sant Cugat, un divendres al matí veieu un home que va amunt i avall amb bicicleta, amb el casc de protecció, turmelleres reflectants i uns clips als pantalons perquè no se li enganxin entre els pedals i les rodes, podria molt ben ser que fos l'alcalde.
.
Si, passejant per Sant Cugat, un divendres al matí veieu un home que va amunt i avall amb bicicleta, amb el casc de protecció, turmelleres reflectants i uns clips als pantalons perquè no se li enganxin entre els pedals i les rodes, podria molt ben ser que fos l'alcalde.
.
Si cap altra prioritat municipal no li ho impedeix, estiu i hivern Lluís Recoder, batlle peculiar, es reserva els matins de divendres per anar a voltar per la seva localitat per fer el control de qualitat de les coses que no funcionen i que, malauradament, potser han passat per alt als qui ho haurien d'adobar. De fet, Sant Cugat, i aquesta és una segona bona iniciativa que es desconeix i que caldria exportar a moltes altres poblacions, té uns "ulls de la ciutat". Són gent que es dedica a passejar amb l'encàrrec de l'Ajuntament de passar nota de tot allò que veuen que està malmès. Una feina envejable.
.
.
Malgrat que les brigades municipals de neteja, i de policia municipal, i de parcs i jardins tenen cura de les seves coses, Recoder fa la prova dels pedals, fins al punt que es coneix la població pam a pam. Hi ha una nit a la setmana que l'alcalde apareix a la televisió local en un programa al·lucinant. Els vilatans truquen i denuncien coses que no funcionen. Li parlen d'un racó qualsevol i ell, com un xou de mentalisme, demostra que sap a què s'estan referint. Aquest coneixement del terreny és conseqüència, suposo, d'aquests voltes ciclistes setmanals. Algú l'ha vist, en alguna ocasió, a la terrassa d'algun bar de la vora del Monestir prenent un suc de taronja per recuperar-se de l'esforç i de la suada. És el moment que aprofita per treure el bloc d'espiral, model Van Gaal, i anar anotant tot allò que ha vist que no li ha agradat. Un banc trencat a prop del mercat, un semàfor espatllat, uns grafits, massa cotxes en doble fila, una senyalització trencada, un esvoranc? Els seus col·laboradors expliquen que, en un matí de divendres, els pot fer vuit o deu trucades a cadascú. L'endemà, solucionat.
.
.
En acabat, no hi ha ni podi, ni rams de flors, ni mallot groc, ni -tampoc- controls antidòping. Només la voluntat, suposo, de fer la feina ben feta i desviure's per servir millor als ciutadans. I això, en política, és ser Lance Armstrong. Artur Mas va voler Recoder més a la vora seu a Convergència. De moment, però, l'alcalde té vocació de continuar-ho sent, i considera que la seva etapa reina té la meta a Sant Cugat.
