30/10/07

"LA POLÍTICA S'HA MORT... VISCA LA POLÍTICA!"

Aquest és el lema de l’Agenda Llatinoamericana pel 2008, impulsada per la Coordinadora d'ONG de les comarques gironines i l'Alt Maresme, coordinada per la Comissió de l'Agenda i que compta amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

L’Agenda va ser presentada a Mataró amb un acte en que va participar el filòsof Josep M. Terricabras i va tancar un concert de la Coral Primavera per la Pau.

Terricabras va ser molt clar. Va dir que: “la política i els polítics s’han anat distanciant de la ciutadania, hi ha una manera de fer política que s’ha d’eradicar”.

Va afirmar que la nova política és noble, és servei, és ciutadania. Tots hem de fer política, encara que hi ha uns alliberats que paguem per fer-ho, la política no és seva. Hem de decidir si volem ser súbdits o ciutadans. Abans això era una diferència social, avui el súbdit pot guanyar molts diners però no participar. El ciutadà vol participar.

Tenim un exemple de mala política en la Constitució Europea. Com que el poble no la va votar, ara, a Lisboa, fan un tractat, es posen d’acord i no cal que es voti. No se’n adonen que si es pregunta avancem junts, el mateix passa en una família i a qualsevol organització.

Terricabras va parlar també d’un terme que actualment s’utilitza constantment: la Globalització. Va dir que això no existeix, que si fos així no hi hauria tants problemes amb els papers. Va diferencia entre Globalitat, referit a que el món és un globus en que actualment es pot anar a munt i avall amb precisió i rapidesa; Globalització, que consisteix en un projecte polític i econòmic, si cada dia podem anar a munt i avall amb més facilitat és necessari que ens arribem a entendre i, finalment, Globalisme, una manera de pensar global, visió de conjunt, visió universal dels problemes.

El darrer concepte que va analitzar el conferenciant va ser la Diversitat, diferència o desigualtat. Per ell la societat ha de fer-se en xarxa per suportar millor els problemes. En aquest punt, i per acabar, va explicar-nos l’Arc Terricabras. Sempre que hi ha algú que té un dret, n’hi ha un altre que té l’obligació de donar-li resposta i sempre que hi ha una obligació es correspon al dret d’un altre. Gràficament això ho explica a través dels extrems d’un arc.

Sense cap mena de dubte va ser una conferència per aprendre molt. A continuació els assistents van poder gaudir d’un concert de la Coral Primavera per la Pau, però m’havia compromès a assistir a la Festa del Futbol Mataroní i no m’hi vaig poder quedar.

29/10/07

ALGÚ S’HO POT CREURE?

Fent repàs de les darreres notícies, llegeixo que: “la decisió de tornar a convocar la Comissió Informativa va ser de la regidora de Serveis Centrals, Montse López, com a gest de deferència després de constatar el malestar dels regidors de CiU”.

Algú es pot creure que al govern li preocupa gaire el malestar dels regidors de l’oposició? Només es parlar de terminis, quan el problema no és aquest, encara que el govern treballi de dilluns a divendres i l’oposició hagi d’anar en dissabte a veure els expedients. El problema és que l’expedient estava incomplet fins i tot en el moment de fer la votació. Concretament, faltava l’informe d’intervenció, i la memòria d’alcaldia no hi era fins moments abans.

La comissió de dimarts no va ser vàlida i es va repetir divendres perquè l’expedient més important de l’any estava incomplet. Molestos? Hi tant !! Pel poc respecte del govern cap els milers de ciutadans que representen els grups de l’oposició.

26/10/07

AIXÒ SI QUE ÉS UN TRASLLAT !!

Avui hem vist a les notícies com la històrica església de Heuersdorf, de 1.000 tonelades de pes i més de 750 anys d’antiguitat, ha començat el seu de 12 quilòmetres a la localitat veïna de Borna, on tindrà la seva nova ubicació. El trasllat, es fa per la decisió d’explotar una mina de carbó a cel abert. L’església trigarà més d’una setmana a fer els 12 quilòmetres i el poble desapareixarà completament.

Això si que és un trasllat!! Fer-la nova seria fer una rèplica.


25/10/07

VA SER UN DIUMENGE BEN APROFITAT



Diumenge va ser un dia molt ben aprofitat. Al matí, amb un grup de companys de l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, vam participar a la Mostra d’Entitats organitzada per l’àrea de Cooperació de l’Ajuntament d’Arenys de Munt que dirigeix el company Alfons Molons.

La mostra es celebrava en el marc de les Jornades Interculturals que durant tres dies van promoure diversos actes amb intenció de convidar a la reflexió sobre com potenciar l’intercanvi d’idees i de costums amb altres cultures. Durant el matí vaig tenir la visita d’un nen de no més de dos anys, en Vicenç, és fills de pare senegalès i mare catalana. Darrera en Vicenç, la mare va visitar el nostre racó i em va explicar que el pare és professor de francès i membre d’un grup musical. Qui sap si en sortirà una col·laboració per a qualsevol acte que organitzem en el futur.

Ala tarda, important acte-concert al Palau Sant Jordi de Barcelona. Més de dotze mil persones vam respondre a la convocatòria feta per la Comissió de la Dignitat sota el lema: “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

Un grup de nou persones de CiU vam anar a Barcelona amb l’autocar que organitzava la secció local d’Òmnium Cultural. Era un autocar de dos pisos i anava completament ple. Allà, només arribar vam trobar més gent de Mataró. Us recomano veure els vídeos que la Comissió a penjat a internet, i que es van passar durant l’acte, per conèixer una mica més que representen als Papers de Salamanca.

20/10/07

AQUÍ I A LA XINA

.
Tan de sentir-ne parlar i només escoltar la repetició del fragment del programa “Tengo una pregunta para usted” de TVE1 en que Carod-Rovira diu que ell es diu Josep Lluís aquí i a la Xina, he tingut interès en poder veure i sentir el programa sencer.

Realment, després d’escoltar l’estil de les preguntes que se li van fer al Conseller de la Vicepresidència, s’entén perfectament la seva reacció. Una altra cosa és si Carod-Rovira té, en algunes accions i actituds seves, part de responsabilitat en el sentiment que algunes persones d’altres zones de l’estat tenen cap a Catalunya.

19/10/07

MOLT MALES NOTÍCIES

Avui llegíem al diari una molt mala notícia: “Catalunya té 75 companyies menys que fa un any”. La notícia es fonamenta en l'informe anual de les 5.000 empreses més grans de l'Estat espanyol que elabora Iberinform, del grup Crédito y Caución, a Catalunya hi ha el 23,1% d'aquestes empreses (1.155). La mala notícia, com diu el diari, és que l'any passat hi havia a les comarques catalanes el 24,6% del total de l'Estat, un 1,5% més (1.230).

L’article segueix anomenant les més importants de les que han marxat. S’hi troben immobiliàries em preses d’electrònica, d'alimentació... i destaca Ono, anteriorment Auna, abans Retevisión i que va iniciar-se com a Menta. La notícia empitjora si ens fixem en el volum de la facturació.

I per què? El periodista ho explica molt clarament al peu de la mateixa pàgina: “El principal motiu de la pèrdua d’empreses de Catalunya és, segons el professor d’economia d’ESADE Josep M. Comajuncosa, el nivell deficient de les infraestructures, que “són molt millors a Madrid”. D’exemples per explicar això en trobem cada dia als diaris: contínues averies a Rodalies, cues a les autopistes, el funcionament de l’aeroport del Prat,...

Que s’hi pot fer? També ho explica al peu de la mateixa pàgina. En opinió del mateix professor Comajuncosa, cal que els polítics catalans facin pinya defensant els nostres interessos. Seran algun dia capaços de fer-ho?

18/10/07

CAL LA SUPRESSIÓ I NO UNA REBAIXA

Les mesures plantejades pel Govern pel que fa a la reducció de l’impost de donacions entre parents directes encara són insuficients. Quan els diferents govern catalans han anat aconseguint millores en el finançament (l’any 2003 teníem uns pressuposts per un import de 18.629 milions d’euros i l’any 2007 de 32.218), és hora de suprimir l’impost de successions i donacions.

Cal acabar amb el greuge comparatiu que els ciutadans de Catalunya pateixen respecte a d’altres comunitats autònomes, com per exemple Navarra, el País Basc, Madrid i el País Valencià, que fa anys que no paguen aquest impost. L’Impost de Successions i Donacions és un impost injust perquè produeix desigualtats molt importants respecte a ciutadans d’altres territoris.

A Catalunya el fet de mantenir aquest impost comporta la deslocalització fiscal de persones i empreses que prefereixen invertir en altres comunitats autònomes on la fiscalitat és més favorable amb la subsegüent disminució de la recaptació d’altres impostos, com per exemple de l’IRPF, i d’altres impostos indirectes i una desviació significativa de les inversions.

17/10/07

PROCES D’ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST

Avui hi havia Audiència Pública per a presentar el pressupost pel 2008. Per motius de feina he arribat quan ja es feien les intervencions del públic. Moltes han estat per reclamar allò que s’havia dit i no s’ha fet o aprofitaven per fer arribar una queixa. Ha tornat a sortir el pas enrere en el procés participatiu per a l’elaboració del pressupost.

És molt pobre la justificació de que ha estat un any electoral. Es podria entendre una mica d’alentiment si tinguéssim un alcalde i un govern completament nous, del mateix color o un altre, però nous. La veritat és que a les cadires del govern és on hem tingut menys canvis i passar de presentar un document de prioritats de 19 pàgines el juny del 2006 a no tenir-ne cap el 2007 hi ha una distància molt gran. El procés de reflexió i replantejament dels consells i organismes autònoms tampoc serveix. Es podien haver constituït i formalitzar els canvis durant el mandat o reunir els que estan en funcions. Pitjor que convocar un Consell de Ciutat “obert” no hagués estat.

La sala del Pla d’en Boet era plena, encara que és sensiblement més petita que la sala d’actes de la Biblioteca Pompeu Fabra i, com cada any i està bé que sigui així, un terç o més dels presents era personal municipal amb responsabilitats importants i regidors. A l’entrada m’han donat un resum del Pressupost Municipal, dades que com a Grup Municipal encara no tenim. El document m’ha recordat la nota de premsa dels 100 primers dies de govern i la veritat és que no em serveix per analitzar pràcticament res. Això sí, hi ha un quadre molt interessant amb un grapat d’indicadors que situen el marc socioeconòmic de Mataró.

16/10/07

COMUNICAT DE PREMSA DE CDC

En relació a la informació que publica l’edició d’avui dimarts, 16 d’octubre, del diari El País, "El juez destapa comisiones ilegales del 20% con el Gobierno de CiU", Convergència Democràtica de Catalunya fa els següents aclariments:

1. La informació publicada avui pel diari El País es basa en una acta judicial de diligències prèvies efectuat el passat 28 de juny de 2007, davant el qual les representacions legals de les parts van presentar al·legacions el passat mes de juliol, actualment pendents de resoldre, per tant no estem davant d'un acta ferm.

2. El passat 13 de setembre de 2007, la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va estimar un recurs presentat amb anterioritat a l’acta de 28 de juny, per la representació legal de Ferran Falcó, contra una de les proves pericials (relatives a la taxació d’uns habitatges adscrits al Pla Jove). Aquestes proves pericials havien estat encarregades per l’actual direcció d’ADIGSA. L’Audiència Provincial considera insuficients aquestes proves pericials practicades i ordena la realització de noves proves.

En conseqüència, l’Audiència Provincial també entén que hi ha elements de la instrucció que cal revisar, per la qual cosa el procés d’instrucció continua obert i la resolució judicial de 28 de juny queda sense efecte, en contra del que es desprèn de la informació publicada pel diari El País.

3. Així doncs entenem que el procediment jurídic continua obert en la seva fase de diligències d’instrucció prèvies, per la qual cosa l’afirmació del diari El País “todos los directivos de ADIGSA de aquella época están a un paso de sentarse en el banquillo después de que el juez les haya acusado” no s’ajusta a la realitat processal vigent.

4. Davant les lectures que es puguin fer de la informació publicada avui i les conseqüències i acusacions públiques que es puguin desprendre de les mateixes, CDC demana més rigor periodístic en el tractament d'informacions d'aquestes característiques que ni són d'actualitat ni s'ajusten a la realitat processal.

BLOCS

Vint mesos després d’obrir el meu bloc tinc ganes de parlar-ne una mica. No pas perquè m’hagi tornat un expert (tampoc ho pretenc), sinó perquè hi passo moltes estones i s’ha convertit amb una mena de vici.

Moltes vegades em pregunto el perquè dels blocs, especialment dels polítics. Els d’empresa responen a estratègies predeterminades, els personals venen a ser un diari on tothom pot xafardejar, però els polítics són una barreja de tot: explicar vivències, però també, no ho amaguem, vendre un producte. Això sí, un producte que ens creiem i defensem.

Els partits que s’autoanomenen de l’esquerra són els que tenen una militància més bolcada al fenomen blocaire, són els que tenen més blocs oberts, els que s’hi passegen més i participen amb comentaris, establint relacions i enllaços entre ells. Això ho fan molt bé
els socialistes. Per la seva banda, Convergència i Unió acaba de superar els 200 blocs a la xarxa.

N’hi ha que són verdaderes webs, com el de “
Responsabilitat Global”, fins i tot amb domini propi, aprofitant les possibilitats que dóna l’editora d’un bloc. L’Ajuntament de Mataró ha utilitzat aquest any les possibilitats del bloc en el procés participatiu dels pressupostos. Per a mi equivocadament, doncs no és amo del que hi ha dipositat, corrent el risc de ser tancat o desconnectat de la xarxa i també el risc d’una eina que essent bona per a moltes coses, no dóna suficients garanties de seguretat. Encara els hi falta molt per aprendre en participació per internet.

En el meu cas, a més de les hores que hi passo escrivint, assumint els errors que porta l’espontaneïtat, el manteniment del bloc m’obliga a fer cerques per internet que m’ajuden a obtenir informació sobre els temes i això és positiu. També he après una mica les possibilitats d’internet i de les eines per a la navegació. El bloc no se’m acaba amb el que es veu i l’editora, el correu electrònic, el calendari, el lector per saber qui actualitzat, les estadístiques que aporten curiositats com des d’on es connecta algú al meu bloc. Sabeu que tinc un visitant de Washington i un parell del Canadà? L’
àlbum de fotos, l’aprenentatge per penjar un vídeo a YouTube i moltes coses més que encara desconec però vull aprendre.

Per acabar, pels que periòdicament venen a parar aquí i, molt especialment, per uns amics que un dia em deien que no poder fer comentaris,o la seva moderació en una segona etapa, li treia frescor al bloc, els hi he dir que ja es poden fer sense cap impediment. La situació era provisional, conseqüència del desconeixement i la manca de confiança en els eines. Els estic esperant!

15/10/07

AVUI FA 67 ANYS QUE VAN MATAR COMPANYS PERQUÈ REPRESENTAVA CATALUNYA

Al matí volia anar a Barcelona, a la commemoració de l'afusellament del President Lluís Companys, però havia de ser a Mataró abans de les 9 i he tingut por de fer tard.

A les 7 de la tarda ens hem trobat tots, menys els representants de la CUP, davant el monument al president assassinat. Normalment no hi ha gaires persones, moltes treballen o encara no han arribat a casa, però enguany ha estat un dels anys que hi havia més gent. Algunes entitats, sindicats i partits hem fet l’ofrena, seguida de la que fa cada any el Consistori representat pels portaveus dels respectius grups.

L’acte principal ha estat la conferència del Josep M. Solé Sabaté, professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma, organitzada per Òmnium Cultural. Fa aproximadament 10 anys que Solé Sabaté va venir, també per parlar de Companys, en un acte organitzat per CDC. El va portar l’Albert, es coneixen de fa temps, doncs havien coincidit a la facultat.

Amb el seu estil crític, Josep M. Solé, historiador, periodista i escriptor, ha parlat de la figura de Companys. L’ha descrit com “un noi de la flamarada”, que de jove era un republicà reformista i espanyolista. Ha explicat molt bé el seu pas al catalanisme quan va veure que amb “aquella gent” (Espanya) no es podia anar en lloc. Polític amb una tremenda intuïció - segons el conferenciant - va ser el primer en proclamar la república i era el millor situat a la mort de Macià: republicà evolucionat cap el nacionalisme, pagès (fundador de l’Unió de Rabassaires), advocat de membres de la CNT i coneixia bé la gent de Madrid pel seu pas pel Ministeri de la Marina.

Però si hagués de destacar alguna cosa de l'acte, seria el començament, quan ha dit que “La memòria històrica està de moda i això és una mala notícia, doncs el que es posa de moda aviat passa de moda”. Alhora, però, ha deixat clar que un poble no pot viure sense memòria històrica

VICTÒRIA MERESCUDA I NECESSÀRIA

Foto: R.Gallofré - Capgròs.com
Finalment el CE Mataró trenca la mala ratxa i acaba el partit amb victòria. Va ser a casa i amb un emocionant final. Una bona primera part sense gols i dos d’esplèndids ala segona. Faltaven 10 minuts i el resultat era d’empat a un gol, però això una vegada fet el segon els nervis es sentien.

Els jugadors necessitaven la victòria més que ningú, però també era necessària per a la classificació i per recuperar la confiança dels socis. Ara cal seguir treballant per aconseguir una nova victòria, el proper diumenge, a Banyoles.

I tot això el dia que Catalunya tenia previst jugar contra la Selecció dels Estat Units.

14/10/07

AMB AQUEST JA VAN TRES

El d’aquesta setmana ha estat el tercer Ple del nou mandat. Si els dos anteriors van ser fluixets pel que fa als temes que el govern portava a aprovació, aquest els ha superat i, no n’hi ha prou amb aquesta poca activitat, que van haver de retirar dos temes per no haver estat tractats adequadament abans d’arribar: la ratificació de tarifes dels aparcaments i la modificació de llocs de treball. La resta, pur tràmit.

El Grup Municipal de CiU, amb el nostre president és molt lluny per motius de feina, va fer el paper de control del govern que li pertoca. Un grapat de preguntes i precs que heu pogut seguir per les notes que l’Albert penja cada dia al nostre web. Fent-ne un repàs, tornàvem a fer-nos ressò de les queixes d’uns ciutadans, en aquest cas els veïns del carrer Sant Joan, que han petit les conseqüència d’unes obres de reurbanització que no s’acaben de fer com cal, el cas de l’aparcament de la plaça d’Occitània, també varem denunciar la manca de serietat pel tractament de projectes com la construcció d’habitatges prefabricats i la poca sensibilitat en processos com la redacció d’un nou plec de condicions per adjudicar el transport de passatgers, que coneixem com a Mataró-Bus. Així podríem anar enumerant totes les preguntes, però vull destacar la resposta, en boca del regidor de Cultura (ERC) a la proposta per demanar que les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Montjuic es restitueixin el més a prop possible de la seva ubicació original.

La proposta que avui té sobre la taula l’Ajuntament de Barcelona per restituir les Quatre Columnes contempla situar-les en una posició secundària, arraconades a un cantó de la font lluminosa, de perfil i no en la posició frontal original, de manera que només seria visible la primera. Convergència i Unió proposava l’adhesió a la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans, sol·licitant la ubicació de les columnes en el lloc demanat per la societat civil organitzada. Més enllà del que es sol·licita, és lamentable com els regidors d’Esquerra es presten a treure les castanyes del foc al partit socialista i esgrimeixen arguments com l’autonomia municipal, passant per alt que es tracte d’una obre d’un mataroní il·lustre i que el seu simbolisme afecta a tots els catalans. En aquest punt, l’alcalde es va prendre molt malament la comparació de l’autonomia municipal de Barcelona en el trasllat d’una obra arquitectònica amb el cas de la nau de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.

Després d’un matí d’intercanvi de correus amb el regidor d’esports, vam aconseguir un text consensuat pel suport a les Seleccions Nacionals Catalanes. Si van sumar tots els grups excepte el PP. En el cas dels Papers de Salamanca el PSOE no va donar a la nostra proposta, que si va tenir el d’Esquerra i Iniciativa, i va sortir una moció més descafeïnada.

Tot i l’elevat nombre de punts, com que molts eren de tràmit i algun tema va quedar sobre la taula, el Ple va durar només quatre hores i mitja, dues menys que l’anterior.

13/10/07

LA BRESSOLA

Amb més de trenta anys de treball i després d'un començament ple de dificultats, la Bressola ha arribat a un altíssim grau de reconeixement. Un dels pilars del seu reconeixement és la participació en projectes europeus. Va participar dins el projecte europeu Comenius, amb què es finançaven intercanvis amb la Bressola. Està participant del projecte europeu Interreg III, amb la Universitat de Girona, la Diputació de Girona i l'Institut Supérieur des Langues de la République Française, amb seu a Besiers. El programa proporciona formació pedagògica als mestres de la Bressola. El centre de formació de Besiers es gestiona conjuntament amb les escoles basques Seaska, les bretones Diwan, les occitanes Calandreta i les alsacianes ABCM Zweisprachigkeit.

A Catalunya, l'Associació d'Amics de la Bressola es va constituir l'any 1986 amb la voluntat de donar suport al manteniment i a l’expansió de les escoles catalanes a la Catalunya del Nord, en un temps en què mantenir-les obertes representava una extrema dificultat.

Durant aquests anys l'ajut ha consistit:
a) Difondre entre la població del Principat l'existència a la Catalunya del Nord d'escoles que treballen per recuperar la llengua catalana.
b) Fer arribar a la Bressola els ajuts econòmics recollits mitjançant les aportacions dels associats, o dels ajuts institucionals que s'han pogut anar aconseguint.

Aquests darrers ajuts institucionals han estat en ocasions decisius per a poder continuar pagant els sous dels mestres que treballen a la Bressola i, per tant, mantenir-les obertes. Actualment, però, a l'Estat francès la situació legal de les escoles Bressola ha canviat, atès que aquestes s'han pogut acollir, finalment, a l'estatut d'escoles concertades i l’Estat francès, dintre de les possibilitats pressupostàries, assumeix el pagament del sou dels mestres un cop transcorreguts cinc anys des de la creació de l’escola, la qual cosa significa que la societat nord-catalana ha de ser capaç de crear-les i mantenir-les durant els primers cinc anys.

Tot el que he dit és conegut per moltes persones, especialment per aquelles que tenen algun tipus de responsabilitat pública, més enllà d’estar-hi o no a favor. Però aquest no és el cas d’algun regidor del nostre Ajuntament, que confessa haver confós la subvenció anual de la Generalitat a la Bressola amb la construcció d’una nova escola.

Pels que estimem la nostra llegua, a més del valor cultural i social que representa per a tots, és molt important augmentar-ne el seu coneixement i ús entre els potencials catalanoparlans. No parlaré ara de Països Catalans, però és evident que el català és també la llengua pròpia de la Catalunya Nord i volem ajudar a que no desapareix-hi a causa de l’acció d’un estat centralista com el francès.

Per altra banda, tres milions d’euros que hi aporta el govern català és menys del que costarà a Mataró la darrera escola de la qual s’ha adjudicat la construcció, dada que també haurien de conèixer tots els nostres regidors. Com han de conèixer que el nostre municipi també col·labora amb la Bressola i que CiU va presentar un prec sol·licitant l’adhesió a l’associació d’amics d’aquesta en el seu 25è aniversari, al Ple de juny de 2001.

Per acabar, el que més em dol és que aquesta opinió provingui d’un mestre que, a més, crec molt informat i sensat quan parla d’altres temes.

12/10/07

Hi som convidats !!


El Portaveu de CiU al Parlament, Felip Puig, i el Secretari General de la JNC, Jordi Cuminal, intervenen a l'acte que CDC organitza en commemoració de l'afusellament de Lluís Companys. L'acte tindrà lloc a la plaça de l'entrada del Castell de Montjuïc, a Barcelona, el dilluns 15 d'octubre a 2/4 de 8 del matí.

9/10/07

EN TEMPS DE DESCOMPTE

Com aquell jugador que salva el partit en temps de descompte, avui el regidor d’urbanisme, nou dies després d’acabar el mes de setembre, ha presentat en Comissió Municipal Informativa les conclusions de l’estudi encarregat pel Ple Municipal sobre el futur de Can Fàbregas i de Caralt.

Convergència i Unió s’ha posicionat ràpidament, tot i no disposar encara de que cap documentació escrita, només del que s’ha dit i explicat a la comissió amb participació dels tècnics. Cal reconèixer la bona administració de la informació i del temps que fa el govern. Sense cap mena de dubte fa dies que disposen de la informació Tot i que l’encàrrec, del que encara no saben dir-nos el cost, era a una persona externa, han pogut seguir el procés dia a dia des del Departament.

Amb aquesta situació d’inferioritat no es pot evitar una certa prudència en el posicionament, tot i així, CiU es reafirma en que sempre ha estat a favor de la vinguda d’una locomotora comercial al centre i ha defensat una fórmula que permeti la convivència de la nau catalogada i el centre comercial.

Dit tot això, el recorregut que ha fet el govern, especialment el seu grup majoritari, de passar de la descatalogació i enderroc de la nau, al que ells anomenen un trasllat i nosaltres en diem la construcció d’un rèplica, equival a un reconeixement de que les coses no s’han fet bé i ara s’han de trobar fórmules per esmenar els errors. És a partir d’aquí que es pot iniciar un debat realista de la situació, amb un operador que té uns drets adquirits perquè ha guanyat un concurs. En aquest debat cal que hi participi tothom, les forces polítiques, les entitats i els ciutadans que de forma individualitzada vulguin donar la seva opinió. És justament aquí on ens trobem.

8/10/07

PARTICIPACIÓ I PRESSUPOST

L’equip de govern de la nostra ciutat ha presentat avui la seva proposta inicial de Programa d’Actuació Municipal (PAM), Pressupost i modificació d’Ordenances Fiscals pel proper any. És molt aviat per opinar, tot i que en un primer repàs no hi he sabut trobar novetats i, menys encara, il·lusió. Com sempre, la inversió té una part molt important, i no és per treure-li mèrit, que són diners finalistes d’altres administracions i no hi ha cap exemple d’estalvi o contenció.

El pressupost augmenta un 11,24 %, respecte el de l’any anterior, mentre que la població només ha augmentat un 1,5 % i es preveu un IPC del 2,7 %. Tot i que hi ha l’augment d’efectius de la Policia Local, absolutament necessari, un increment en el capítol de personal del 14,90 % requerirà un estudi a fons.

Per altra banda, la pujada de taxes com la de clavegueram i la brossa i, especialment, la del preu de l’aigua són també elements de recaptació que pel seu objecte les primeres i perquè la companyia presumeix de beneficis en el segon cas, no veig que siguin necessàries si no és per equilibrar un pressupost que es dispara en la despesa.

Però l’element més negatiu a l’hora de parlar del debat del pressupost pel 2008 és la participació. Després del procés de l’any anterior, el govern presumia de caminar amb fermesa cap un pressupost participatiu, però enguany “ha fet figa”. L’excusa és la revisió del funcionament dels Consells de Participació, però aquesta revisió pot durar mesos i, per fer-la bé, s’hauria de comptar amb la gent que els forma. Per què no s’han constituït? Jo crec que per mala gestió del responsable del Departament i per no estar-hi a sobre el màxim responsable municipal.

El cas dels Patronats de Cultura i Esports i de l’IME és encara pitjor, doncs aprovaran el pressupost per decret del president. Les empreses han hagut d’avançar la data d’aprovació per la denúncia de CiU, doncs tenien previst fer-ho fora de termini.

Per acabar-ho d’adobar, la novetat és la participació per internet a través d’un bloc. Proposta original si estiguéssim parlant d’una població petita, però Mataró és una ciutat de més de 120.000 habitants. No podíem haver aprofundit en el “consensus”? Eina ja existent. Però, els que en tenim, sabem que sempre correm el risc de que un dia ens tanquin el servidor. Què passaria amb les propostes?

Tot plegat, un desfet de temps per no haver fet els deures a temps.

7/10/07

FALTA TEMPS PER FER-HO TOT

Presentació equips futbol base CE Mataró

Exposició dels treballs realitzats als tallers GIMM

Acte de lliurament de diplomes i insígnies de la RACBA

Exposició finalistes Premis Puig i Cadafalch

Orquestra d'Órrius

La nostra és una ciutat plena de vida, on s’hi fan moltes activitats, tot i que, moltes vegades, les persones que hi trobes es repeteixin allà on vagis. És esperançador veure com les persones i les entitats en que s’agrupen tenen una excel·lent salut i són qui fa bullir la ciutat.

Aquesta setmana la vaig començar participant a la passejada que l’AV de Mataró Centre va organitzar diumenge per conèixer les obres finalistes dels Premis Puig i Cadafalch d’engany, a la tarda vaig assistir a la presentació dels equips del futbol base del CE Mataró, seguida del partit de la tercera divisió estatal contra el Barça “B”. El dimarts, l’exposició dels treballs realitzats als Tallers de l’Associació GIMM, a la Biblioteca Pompeu Fabra, la qual us recomano que visiteu. L’endemà, Mataró va ser seu del lliurament de diplomes i insígnies a tres nous acadèmics de la Reial Acadèmia Catalana de les Arts de Sant Jordi, dos d’ells mataronins. Dimecres presentació de l’informe d’Aministia Internacional, llàstima que aquests actes hi hagi poca gent. Aquí estava cansat i em costava mantenir l’atenció, però l’interès del tema i la claredat del ponent ho van aconseguir. Divendres, en una Sala de Can Palauet on no hi cabia ni una agulla, lliurament del Premis Puig i Cadafalch, amb una excel·lent conferència de l’arquitecte Alfons Soldevila.

Finalment, ahir arribada de la Flama del Correllengua. No fa gaires anys érem quatre gats a la plaça de Santa Anna, però els darrers anys, amb la participació de diverses colles geganteres, a més d’altres entitats representatives de la cultura del País, i un acte dedicat als més petits, la plaça de l’Ajuntament queda plena de gom a gom.

La setmana s’ha acabat amb la 52a Festa de la Vellesa, de la que ja es feien actes ahir i aquest matí s’ha celebrat l’acte central al Teatre Monumental, al qual han assistit en Joan i en Vicent. Aquesta tarda l’Orqueta d’Órrius ha realitzat un excel·lent actuació a la plaça de Santa Anna.

Entre mig, reunions de partit i altres actes, molts més, als que hi han assistit altres persones del Grup Municipal, i es que falta temps per fer-ho tot si vols conèixer el que passa a la ciutat.

6/10/07

CORRELLENGUA 2007


Avui ha arribat la flama de la Llengua a Mataró i s’ha fet l’acte central de lectura del Manifest del Correllengua 2007, que ha anat a càrrec de Joan Jubany Itxart, professor de secundària. Aquests dies s’han fet i es faran més actes: presentacions de llibres i representacions teatrals.

La plaça de Santa Anna i la plaça de l’Ajuntament eren plenes de gent, grans i petits, la novetat, malgrat el Consistori va aprovar fa pocs dies una proposta de suport al Correllengua, és que ha estat el primer any que el Regidor de Cultura, ha estat absent. De fet, des del moment que organitza actes de manera paral·lela, ja era de preveure. Malgrat tot:

Endavant amb el Correllengua!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca els Països Catalans lliures!

3/10/07

BALANÇ MÉS NEGATIU QUE MODERAT

Ahir feia 107 dies que el Consistori sortit de les eleccions del 27 de maig va elegir el nou alcalde, nou pel canvi de mandat, malgrat el càrrec requeia en la mateixa persona. Ahir va ser el dia escollit per presentar el balanç dels 100 primers dies de govern. A la roda de premsa dels respectius caps dels partits que formen aquest govern la va acompanyar una nota amb disseny de butlletí municipal, encara que amb més fotografia i menys lletra.

No faria falta gaire esforç per rebatre, una a una, les accions de les quals es fa publicitat, deixant a una banda les que realitza una altra administració, la gran majoria, més del 95% aproximadament, són coses que ja estaven a punt del mandat passat (i dic estaven a punt, no que venien). Serveixi d’exemple el nou Parc de Bombers, que reuneix ambdues condicions: l’ha fet la Generalitat i està funcionant des de molt abans de les eleccions municipals, encara que el dia escollit pel conseller per a la inauguració fos el passat 19 de setembre.

La realitat és que el govern soluciona el dia a dia (només faltaria amb 1100 empleats que té l’Ajuntament) però no se li veu il·lusió. El cap de llista d’un dels partits, que va perdre molts vots i un regidor, no va ni prendre possessió del càrrec i el seu substitut ha plegat als tres mesos, l’altre soci va estar a punt de perdre-ho tot i els nous regidors del soci majoritari no compleixen les expectatives.

El trasllat de Can Fàbregas i de Caralt ha posicionat de diferent manera als tres socis, encara que el mateix interès demostrat en el repartiment de poder els pugui tornar a posar d’acord. La contractació d’exregidors passarà factura i els que se’ls hi va permetre contractar càrrecs de partit a l’anterior mandat i van ser objecte de la crisi de govern més gran, són els primers a desmarcar-se.


A tall d’anècdota, hi ha partits del govern que treballen tant que obliden que han de redactar l’article pel butlletí municipal i repeteixen el mateix que van publicar al número 20 en el número següent (veieu pàgina 29). Això és el que passa quan el servei de comunicació no rep a temps l’escrit d’un grup municipal.

No podem acabar sense parlar del “procés participatiu del pressupost”. La participació ciutadana era un dels eixos, potser el més important, de l’anterior acord de govern. Ningú ha dit que ara no ho sigui, però una vegada formalitzat el govern i passades les Santes tots van anar de vacances i alguns no van posar-se a treballar fins que van tornar de “El Pueblo” (sabeu que no ho dic despectivament). Ara ens trobem sense consells sectorials, doncs la reforma, que no té data fixada, no ha d’impedir el funcionament dels actuals i dels territorials, que tampoc funcionen i no es regeixen per la mateixa norma. Hem perdut el debat previ, anem a un sol Consell de Ciutat i el govern no ha fet cap document de prioritats. Això sí, diuen que van a cent, com una moto. Doncs que no prenguin mal, que el dos jugava i el tres va perdre, i aquí qui hi perd és el ciutadà.


Encara que sigui a través del bloc que prepara el Govern Municipal

2/10/07

ACTE-CONCERT "La nació catalana diu PROU. Volem tots els papers"

La Comissió de la Dignitat ha organitzat un important acte catalanista que es farà el proper 21 d'octubre, a les cinc de la tarda, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les entrades ja estan a la venda al preu simbòlic de 4€.
Com a entitat col·laboradora, Òmnium Cultural ens demana que promocioneu activament l'acte entre la nostra gent. Hi hem de ser tots i totes! Ens ho demana la Comissió de la Dignitat.

Amb Raimon, Maria del Mar Bonet, Pep Sala i Toni Albà
Presentador: Antoni Bassas
Lectura del manifest a càrrec de Josep M. Terricabras

1/10/07

SUPORT DE MATARÓ AL CORRELLEGUA

El passat Ple municipal va aprovar una proposta presentada per Convergència i Unió, a la qual inicialment només s’hi havia afegit la CUP, de suport al "Correllengua 2007". Només els regidors del PP van abstenir-se a la votació amb arguments, per a mi, fora de lloc.

Però, quin serà el suport del Patronat Municipal de Cultura que el mateix dia i a la mateixa hora ens convida a la inauguració de la nova temporada de Ca l’Arenas, titulada “Roda el món. El viatge”?

De fet, en el moment d’escriure aquestes ratlles, ni l’agenda del web municipal, ni l’agenda cultural de la pàgina del Patronat tenen penjat aquest acte, tot i que n’hi ha molts per a més endavant. Se’n han adonat? L’han suspès? Jo tinc la invitació, però haurem d’estar atents per veure que passa.