Amb més de trenta anys de treball i després d'un començament ple de dificultats, la Bressola ha arribat a un altíssim grau de reconeixement. Un dels pilars del seu reconeixement és la participació en projectes europeus. Va participar dins el projecte europeu Comenius, amb què es finançaven intercanvis amb la Bressola. Està participant del projecte europeu Interreg III, amb la Universitat de Girona, la Diputació de Girona i l'Institut Supérieur des Langues de la République Française, amb seu a Besiers. El programa proporciona formació pedagògica als mestres de la Bressola. El centre de formació de Besiers es gestiona conjuntament amb les escoles basques Seaska, les bretones Diwan, les occitanes Calandreta i les alsacianes ABCM Zweisprachigkeit.
A Catalunya, l'Associació d'Amics de la Bressola es va constituir l'any 1986 amb la voluntat de donar suport al manteniment i a l’expansió de les escoles catalanes a la Catalunya del Nord, en un temps en què mantenir-les obertes representava una extrema dificultat.
Durant aquests anys l'ajut ha consistit:
a) Difondre entre la població del Principat l'existència a la Catalunya del Nord d'escoles que treballen per recuperar la llengua catalana.
b) Fer arribar a la Bressola els ajuts econòmics recollits mitjançant les aportacions dels associats, o dels ajuts institucionals que s'han pogut anar aconseguint.
Aquests darrers ajuts institucionals han estat en ocasions decisius per a poder continuar pagant els sous dels mestres que treballen a la Bressola i, per tant, mantenir-les obertes. Actualment, però, a l'Estat francès la situació legal de les escoles Bressola ha canviat, atès que aquestes s'han pogut acollir, finalment, a l'estatut d'escoles concertades i l’Estat francès, dintre de les possibilitats pressupostàries, assumeix el pagament del sou dels mestres un cop transcorreguts cinc anys des de la creació de l’escola, la qual cosa significa que la societat nord-catalana ha de ser capaç de crear-les i mantenir-les durant els primers cinc anys.
Tot el que he dit és conegut per moltes persones, especialment per aquelles que tenen algun tipus de responsabilitat pública, més enllà d’estar-hi o no a favor. Però aquest no és el cas d’algun regidor del nostre Ajuntament, que confessa haver confós la subvenció anual de la Generalitat a la Bressola amb la construcció d’una nova escola.
Pels que estimem la nostra llegua, a més del valor cultural i social que representa per a tots, és molt important augmentar-ne el seu coneixement i ús entre els potencials catalanoparlans. No parlaré ara de Països Catalans, però és evident que el català és també la llengua pròpia de la Catalunya Nord i volem ajudar a que no desapareix-hi a causa de l’acció d’un estat centralista com el francès.
Per altra banda, tres milions d’euros que hi aporta el govern català és menys del que costarà a Mataró la darrera escola de la qual s’ha adjudicat la construcció, dada que també haurien de conèixer tots els nostres regidors. Com han de conèixer que el nostre municipi també col·labora amb la Bressola i que CiU va presentar un prec sol·licitant l’adhesió a l’associació d’amics d’aquesta en el seu 25è aniversari, al Ple de juny de 2001.
Per acabar, el que més em dol és que aquesta opinió provingui d’un mestre que, a més, crec molt informat i sensat quan parla d’altres temes.
A Catalunya, l'Associació d'Amics de la Bressola es va constituir l'any 1986 amb la voluntat de donar suport al manteniment i a l’expansió de les escoles catalanes a la Catalunya del Nord, en un temps en què mantenir-les obertes representava una extrema dificultat.
Durant aquests anys l'ajut ha consistit:
a) Difondre entre la població del Principat l'existència a la Catalunya del Nord d'escoles que treballen per recuperar la llengua catalana.
b) Fer arribar a la Bressola els ajuts econòmics recollits mitjançant les aportacions dels associats, o dels ajuts institucionals que s'han pogut anar aconseguint.
Aquests darrers ajuts institucionals han estat en ocasions decisius per a poder continuar pagant els sous dels mestres que treballen a la Bressola i, per tant, mantenir-les obertes. Actualment, però, a l'Estat francès la situació legal de les escoles Bressola ha canviat, atès que aquestes s'han pogut acollir, finalment, a l'estatut d'escoles concertades i l’Estat francès, dintre de les possibilitats pressupostàries, assumeix el pagament del sou dels mestres un cop transcorreguts cinc anys des de la creació de l’escola, la qual cosa significa que la societat nord-catalana ha de ser capaç de crear-les i mantenir-les durant els primers cinc anys.
Tot el que he dit és conegut per moltes persones, especialment per aquelles que tenen algun tipus de responsabilitat pública, més enllà d’estar-hi o no a favor. Però aquest no és el cas d’algun regidor del nostre Ajuntament, que confessa haver confós la subvenció anual de la Generalitat a la Bressola amb la construcció d’una nova escola.
Pels que estimem la nostra llegua, a més del valor cultural i social que representa per a tots, és molt important augmentar-ne el seu coneixement i ús entre els potencials catalanoparlans. No parlaré ara de Països Catalans, però és evident que el català és també la llengua pròpia de la Catalunya Nord i volem ajudar a que no desapareix-hi a causa de l’acció d’un estat centralista com el francès.
Per altra banda, tres milions d’euros que hi aporta el govern català és menys del que costarà a Mataró la darrera escola de la qual s’ha adjudicat la construcció, dada que també haurien de conèixer tots els nostres regidors. Com han de conèixer que el nostre municipi també col·labora amb la Bressola i que CiU va presentar un prec sol·licitant l’adhesió a l’associació d’amics d’aquesta en el seu 25è aniversari, al Ple de juny de 2001.
Per acabar, el que més em dol és que aquesta opinió provingui d’un mestre que, a més, crec molt informat i sensat quan parla d’altres temes.
1 comentari:
doncs aquesta és la gent amb la que heu dit en repetides ocasions que pactareu per fer l'alternativa a Mataró!!! aqui voleu enganyar!
Publica un comentari a l'entrada