Vint mesos després d’obrir el meu bloc tinc ganes de parlar-ne una mica. No pas perquè m’hagi tornat un expert (tampoc ho pretenc), sinó perquè hi passo moltes estones i s’ha convertit amb una mena de vici.
Moltes vegades em pregunto el perquè dels blocs, especialment dels polítics. Els d’empresa responen a estratègies predeterminades, els personals venen a ser un diari on tothom pot xafardejar, però els polítics són una barreja de tot: explicar vivències, però també, no ho amaguem, vendre un producte. Això sí, un producte que ens creiem i defensem.
Els partits que s’autoanomenen de l’esquerra són els que tenen una militància més bolcada al fenomen blocaire, són els que tenen més blocs oberts, els que s’hi passegen més i participen amb comentaris, establint relacions i enllaços entre ells. Això ho fan molt bé els socialistes. Per la seva banda, Convergència i Unió acaba de superar els 200 blocs a la xarxa.
N’hi ha que són verdaderes webs, com el de “Responsabilitat Global”, fins i tot amb domini propi, aprofitant les possibilitats que dóna l’editora d’un bloc. L’Ajuntament de Mataró ha utilitzat aquest any les possibilitats del bloc en el procés participatiu dels pressupostos. Per a mi equivocadament, doncs no és amo del que hi ha dipositat, corrent el risc de ser tancat o desconnectat de la xarxa i també el risc d’una eina que essent bona per a moltes coses, no dóna suficients garanties de seguretat. Encara els hi falta molt per aprendre en participació per internet.
En el meu cas, a més de les hores que hi passo escrivint, assumint els errors que porta l’espontaneïtat, el manteniment del bloc m’obliga a fer cerques per internet que m’ajuden a obtenir informació sobre els temes i això és positiu. També he après una mica les possibilitats d’internet i de les eines per a la navegació. El bloc no se’m acaba amb el que es veu i l’editora, el correu electrònic, el calendari, el lector per saber qui actualitzat, les estadístiques que aporten curiositats com des d’on es connecta algú al meu bloc. Sabeu que tinc un visitant de Washington i un parell del Canadà? L’àlbum de fotos, l’aprenentatge per penjar un vídeo a YouTube i moltes coses més que encara desconec però vull aprendre.
Per acabar, pels que periòdicament venen a parar aquí i, molt especialment, per uns amics que un dia em deien que no poder fer comentaris,o la seva moderació en una segona etapa, li treia frescor al bloc, els hi he dir que ja es poden fer sense cap impediment. La situació era provisional, conseqüència del desconeixement i la manca de confiança en els eines. Els estic esperant!
Moltes vegades em pregunto el perquè dels blocs, especialment dels polítics. Els d’empresa responen a estratègies predeterminades, els personals venen a ser un diari on tothom pot xafardejar, però els polítics són una barreja de tot: explicar vivències, però també, no ho amaguem, vendre un producte. Això sí, un producte que ens creiem i defensem.
Els partits que s’autoanomenen de l’esquerra són els que tenen una militància més bolcada al fenomen blocaire, són els que tenen més blocs oberts, els que s’hi passegen més i participen amb comentaris, establint relacions i enllaços entre ells. Això ho fan molt bé els socialistes. Per la seva banda, Convergència i Unió acaba de superar els 200 blocs a la xarxa.
N’hi ha que són verdaderes webs, com el de “Responsabilitat Global”, fins i tot amb domini propi, aprofitant les possibilitats que dóna l’editora d’un bloc. L’Ajuntament de Mataró ha utilitzat aquest any les possibilitats del bloc en el procés participatiu dels pressupostos. Per a mi equivocadament, doncs no és amo del que hi ha dipositat, corrent el risc de ser tancat o desconnectat de la xarxa i també el risc d’una eina que essent bona per a moltes coses, no dóna suficients garanties de seguretat. Encara els hi falta molt per aprendre en participació per internet.
En el meu cas, a més de les hores que hi passo escrivint, assumint els errors que porta l’espontaneïtat, el manteniment del bloc m’obliga a fer cerques per internet que m’ajuden a obtenir informació sobre els temes i això és positiu. També he après una mica les possibilitats d’internet i de les eines per a la navegació. El bloc no se’m acaba amb el que es veu i l’editora, el correu electrònic, el calendari, el lector per saber qui actualitzat, les estadístiques que aporten curiositats com des d’on es connecta algú al meu bloc. Sabeu que tinc un visitant de Washington i un parell del Canadà? L’àlbum de fotos, l’aprenentatge per penjar un vídeo a YouTube i moltes coses més que encara desconec però vull aprendre.
Per acabar, pels que periòdicament venen a parar aquí i, molt especialment, per uns amics que un dia em deien que no poder fer comentaris,o la seva moderació en una segona etapa, li treia frescor al bloc, els hi he dir que ja es poden fer sense cap impediment. La situació era provisional, conseqüència del desconeixement i la manca de confiança en els eines. Els estic esperant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada