Al matí volia anar a Barcelona, a la commemoració de l'afusellament del President Lluís Companys, però havia de ser a Mataró abans de les 9 i he tingut por de fer tard.A les 7 de la tarda ens hem trobat tots, menys els representants de la CUP, davant el monument al president assassinat. Normalment no hi ha gaires persones, moltes treballen o encara no han arribat a casa, però enguany ha estat un dels anys que hi havia més gent. Algunes entitats, sindicats i partits hem fet l’ofrena, seguida de la que fa cada any el Consistori representat pels portaveus dels respectius grups.
L’acte principal ha estat la conferència del Josep M. Solé Sabaté, professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma, organitzada per Òmnium Cultural. Fa aproximadament 10 anys que Solé Sabaté va venir, també per parlar de Companys, en un acte organitzat per CDC. El va portar l’Albert, es coneixen de fa temps, doncs havien coincidit a la facultat.
Amb el seu estil crític, Josep M. Solé, historiador, periodista i escriptor, ha parlat de la figura de Companys. L’ha descrit com “un noi de la flamarada”, que de jove era un republicà reformista i espanyolista. Ha explicat molt bé el seu pas al catalanisme quan va veure que amb “aquella gent” (Espanya) no es podia anar en lloc. Polític amb una tremenda intuïció - segons el conferenciant - va ser el primer en proclamar la república i era el millor situat a la mort de Macià: republicà evolucionat cap el nacionalisme, pagès (fundador de l’Unió de Rabassaires), advocat de membres de la CNT i coneixia bé la gent de Madrid pel seu pas pel Ministeri de la Marina.
Però si hagués de destacar alguna cosa de l'acte, seria el començament, quan ha dit que “La memòria històrica està de moda i això és una mala notícia, doncs el que es posa de moda aviat passa de moda”. Alhora, però, ha deixat clar que un poble no pot viure sense memòria històrica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada