10 anys de Premis GIMM

L’abril de 1999 es constituïa l’actual Fundació GIMM, impulsada per l’associació del mateix any, que ja tenia més de vint anys de vida. Instal·lada des de l’any 2005 als locals del carrer Sant Pelegrí, la Fundació dona, directa o indirectament, feina a un elevat nombre de persones discapacitades. La seva tasca en el món de la inserció laboral de persones discapacitades és una de les labors més importants que realitza. L’atenció social, la rehabilitació física, la sensibilització i represntativitat a la comunitat són altres camps on la seva feina és molt important.

L’any 2000 va lliurar-se el primer Premi GIMM, en aquella edició premiant la labor d’institucions, empreses i persones. Va ser a la segona edició que es va incorporar el premi als mitjans de comunicació. Aquests guardons volen reconèixer, de forma pública, la labor a favor de la integració del col·lectiu i consisteix en el lliurament d’una estatueta obra de l’escultor mataroní i soci de l’entitat, Sr. Manuel Cusachs. Els premiats d’avui han estat: a l’apartat institució, la Fundació Salas; per les empreses, Parques Infantiles Isaba; en el camp de4ls mitjans de comunicació, la Productora Co.Eficiente i entre les persones s’ha escollit als tres esportistes discapacitats que van fer junts l’expedició al Pol Sud, Jesús Noriega, Xavier Valbuena i Eric Villalón. Felicitats a tots !!

L’acte de lliurament de premis sempre consisteix en una gala extraordinàriament ben organitzada, que compta amb algun actuació. Aquest any hem pogut riure amb l’actor mataroní Pep Plaza i gaudir d’una excel·lent actuació d’uns ballarins molt especial. Aquí teniu un petit exemple.

Tots hauríem de col·laborar amb el GIMM i altres entitats com ells. Cada vegada són més les persones que a causa de l’edat o algun accident necessiten el seu ajut. No pensem pas que la seva labor només va dirigida a les persones que han nascut amb alguna deficiència física.

Moltes gràcies per la vostra feina.

EUROPA 09: Activitat de campanya

Segon cap de setmana de campanya. A Mataró hem fet els actes molt aviat: dinar amb Ramon Tremosa i míting amb Artur Mas. Però cal continuar repartint propaganda, ja sigui penjar plafons i pancartes o, molt més agraït, donant-la en ma a les persones que passen per la nostra petita “paradeta”.

Entremig, sempre es troba un moment per assistir als molts actes que es fan a la ciutat. Avui el Col·lectiu de Teatre EPMA inaugurava una exposició al Centre Cívic de Cerdanyola. Durant l’acte, parlaments i l’actuació poètica de Txema Ferré. Una sala de gom a gom obliga a fer una nova visita per admirar, com cal, els quadres de Montse Riera iPepi Roig.

EUROPA 09: Excel•lent candidat

Aquest vespre he anat a Sant Pol. S’hi feia l’acte electoral de CiU amb motiu de les Eleccions al Parlament Europeu i hi participaven l’Àngel Colom i en Joan Mora. Presentava l’acte en Manel Mombiela, l’alcalde de la població.

L’Àngel ha parlat, sobretot, de la problemàtica de la immigració a Catalunya i a Europa. Però també ho ha fet del candidat, en Ramon Tremosa, i de que vol dir que Catalunya sigui la porta d’Europa, lligant-ho amb les infrastructures necessàries per aconseguir-ho. Ha acabat la intervenció demanant a tothom la seva implicació per aconseguir un bon resultat de CiU el proper dia 7 de juny.

Ha tancat l’acte en Joan. Renoi! Cada dia ho fa més bé. És evident que serà un bon alcalde per a Mataró. Cada dia entenc més el nerviosisme dels adversaris. Ha travat un bon discurs, fent un repàs de les propostes de CiU, i quan ha parlat dels altres ho ha fet amb elegància. Els que em coneixen saben que amb qui sóc més crític és amb els de casa i que, per molt amic que sigui d’en Joan, no diria això si no ho penses.

Estic convençut que CiU està en condicions de millorar substancialment el resultat de les europees de 2004, però encara estic més convençut que, amb un candidat com en Joan, el mapa polític de la ciutat d’aquí a dos anys serà completament diferent a l’actual.

MÉS QUE UN CLUB. Felicitats i gràcies.

EUROPA 09: La campanya

Tots els partits, tots, fan disbarats a les campanyes. Sempre hi trobem a faltar propostes i acostumen a sobrar crítiques a l’adversari. Però les darreres campanyes socialistes s’excedeixen i arriben al cinisme.

Només cal que ens fixem en els cartells del PSOE a l’actual campanya pel Parlament Europeu i a continuació mirem qui tenia de company avui el Sr. Zapatero, company a l’Estadi Olímpic de Roma i company de taula a l’hora de dinar.

És per això que li surten rèpliques, sovint amb un missatge molt més creïble i que poden trobar a algun dels blocs més visitats.

O el que avui m’ha un amic per correu electrònic.

II Jornada Valors i Compromís (2)

Dissabte va tenir lloc, a la Sala Cabañes de Mataró, la II Jornada Valors i Compromís titulada "El nostre interior". Estava prevista la participació dels escriptors Laia de Ahumada, Antoni Puigverd i Margarita Rivière i els filòsofs Lluís Duch i Gregorio Luri.

Per motius de feina em va ser impossible assistir-hi, és per això que he tingut molt d’interès en conèixer el contingut dels debats i he visitat el web del organitzadors i el bloc d’en Joan Salicrú, un dels components del grup. Us recomano que feu el mateix i que escolteu el vídeo que segueix, amb la intervenció de Gregorio Luri. Val la pena!

EUROPA 09: Míting amb Artur Mas

Foto Romuald Gallofré

Ningú podrà dir que, per a CiU, a Mataró la campanya no ha començat amb força. Després del Sopar-Homenatge a Josep Beltran, un acte que no volia ser politizat però que requeria molt de treball per a la seva organització, precampanya amb Ramon Tremosa, el candidat número ú, dinar amb Salvador Sedó, inici de campanya amb sopar i penjada de cartells fins passades les tres del matí i, el primer cap de setmana, ACTE CENTRAL DE LA COMARCA AMB ARTUR MAS.

Som molts que hi hem col·laborat, però l’Albert, com a secretari d’organització de CDC a Mataró i responsable de la campanya, se’n ha fet un munt, de treballar. MOLTES GRÀCIES!

Dels altres actes ja en vaig parlar, poc o molt, ara toca el míting d’ahir. Omplir, ni que fos la platea del Foment, en eleccions europees, el dia de la festa del Barça per haver guanyat la Copa i la Lliga, en dissabte i les botigues a la Rambla, això només ho pot fer CiU.

Alguns haurien volgut més, segurament tots vam trobar a faltar algú en concret, però, la veritat és que els ciutadans van respondre. La gent va respondre perquè el projecte és seriós, perquè el moment és complicat i perquè els oradors s’ho valien.

Trobareu més informació AQUÍ.

Fotos David Monreal

EUROPA 09: Primera nit de campanya

El mitinero

L'Albert amb les nenes de CDC

El torero d'UDC

El missatge del candidat

.

Sopar, primer cartell, discursos i anar a dormir tard, tot amb molta il·lusió. Llàstima que sempre hi ha algun brètol poca-solta i ens van arrancar alguna pancarta, però els que fa temps que fem campanyes ja no ens afecten tant aquestes coses. Avui, demà i demà passat, fins el cinc de juny, hi tornarem.

EUROPA 09: Comença la campanya electoral

Demà, divendres, a les zero hores, o el que és el mateix, avui a mitja nit, comença la campanya electoral. Demà veurem als diaris els primers cartells col·locats pels caps de llista i líders de les respectives forces polítiques.

Però alguns han començat abans d’hora. Són partits que estan al govern, no pas grups extraparlamentaris, que han col·locat el seu material. Mentre alguns ho hem de fer de nit, fora de l’horari laboral, altres aquest matí han escollit lliurament el millor lloc per a les seves pancartes. Abans que ningú ho digui o ho pensi, és possible que a altres poblacions hagin estat altres forces les que ho hagin fet, però això no vol dir que estigui bé, està malament en tots els casos. Les normes són per respectar-les i qui demana el vot ha de donar exemple en aquestes coses. No pot ser que el partit de l’alcalde de la ciutat o el president de la Generalitat posi les seves banderoles quan falten 48 hores per començar la campanya.

No hi pots faltar: MÍTING AMB ARTUR MAS

Si dissabte passat teníem el cap de llista de la Coalició per Europa, en la qual està integrada Convergència i Unió, en Ramon Tremosa, el proper dissabte serà a Mataró per parlar d’Europa el president de la Federació, l’Artur Mas.

L’acte polític es farà al Foment Mataroní. No us el podeu perdre, serà a les vuit del vespre i acabarà amb temps suficient per poder seguir la festa blaugrana. En Joan Mora farà la primera intervenció, ell és candidat i ja fa dies que s’està passejant per les comarques de Barcelona explicant les propostes de CiU. És una senyal evident que el partit confia en ell.

La proposta d’Horts Urbans

Aquests dies s’està parlant de la creació d’horts urbans a la finca de Bon Recés. Proposta que ha estat ben acollida, només hem de veure les sol·licituds de informació que aquesta setmana s’estan adreçant a l’Ajuntament per tal de poder gaudir d’un dels espais que s’hi preveuen.

La proposta, aprovada pel Ple Municipal de setembre de 2006, va ser feta per l’Antoni Valls, regidor de CiU el mandat passat. Fet que, malgrat no s’ha amagat, mereix un reconeixement exprés pel treball que va realitzar explorant altres experiències. En aquell moment hi va haver somriures d’alguns que ja devien imaginar-se la plaça de les Tereses amb els parterres plens de tomaqueres. Però la proposta, que cercava donar un pas vers la conciliació entre el creixement urbanístic i el desenvolupament d’activitats integrades als espais naturals amb un element didàctic indiscutible, ha merescut, posteriorment, estudis per part d’institucions superiors.

Com en la majoria dels casos, va fer falta recordar al govern el seu compromís i preguntar com es trobaven els estudis. Ara, gràcies als diners del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), veurà la llum. Estic convençut que l’experiència serà positiva, tan pel paisatge com per la repercussió social que tindrà. Aquest és un exemple més que des de l’oposició també es construeix la ciutat quan el govern és receptiu, malgrat això passi poques vegades.

Tremosa va ser a Mataró el dissabte passat

Vídeo de Josep Martín (Pineda)

"Defensem el català a TV3"

L’Albert m’envia un enllaç. Venint d’ell sé que és de refiar i miro que és. Trobo una paròdia (vídeo de sota) que ha estat realitzada gràcies al recull dels errors lingüístics que van fer un grup de persones que segueixen Televisió de Catalunya des de fa molts anys i a l'ajuda que actors i actrius els van oferir, entre els que hi ha el mateix Albert.

També em passa l’adreça del bloc on trobar més informació. Segons els impulsors de la iniciativa, aquest any, el del 25è aniversari de TV3, a part de tot un seguit de celebracions i despeses més o menys justificades, s’imposa una reflexió del que ha representat i representa “la nostra” televisió per al nostre país. Pensem que la feina que TV3 ha fet, juntament amb el canal 33 i últimament amb el 3/24, ha ajudat i ajuda a millorar el coneixement i la normalització de la nostra llengua. Per a ells, la televisió catalana ha estat un dels pilars i un dels símbols de la nostra identitat, una de les eines de transmissió de la nostra llengua i cultura cap a les generacions futures i als nouvinguts.

Reconeixen, però, que últimament estan molt decebuts amb els canvis que s’hi estan produint pel que fa a la llengua, tant en l’ús com en el model que es transmet. Tot i això i molt més ho podeu llegir en un dels post del bloc i també a la presentació del grup del Facebook, que supera en escreix els 5000 membres.

Amb aquestes ratlles felicito als autors de la iniciativa i els agreixo la feina que fan i a l’Albert el felicito per la seva implicació i li dono les gràcies per haver-me’n posat al dia.

Ja estic esperant la nova paròdia, que sembla que portarà el títol de "Catanyòlia".

TREMOSA, ARA+: Amb+Europa, tindrem + llibertat i +benestar

Tremosa va tornar-se a posar dret per correspondre als aplaudiments

Ahir hi havia Consell Nacional de CDC. A més dels temes habituals, a l’ordre del dia hi havia un Informe sobre la Llei d’Educació de Catalunya, que la Irene Rigau va fer de manera excel·lent, però les intervencions de Ramon Tremosa i Artur Mas van ser, sense cap dubte, el punt fort de la sessió.

Tremosa va agrair als consellers nacionals de CDC la generositat i la confiança demostrada obrint-se a gent que no és del partit al confiar-li que encapçali la candidatura a les Eleccions Europees del proper mes de juny. Per a ell, aquest és un element més que demostra que la “Casa Gran” és un projecte reeixit i que NO tots els partits són iguals.

Altres, en canvi, tenen interès en fer la crònica d’un fracàs anunciat, desitgen un fracàs de participació i volen frenar Europa. Per a Tremosa, com també va dir a Mataró hores més tard, Europa es construeix a partir de la defensa d’interessos locals i el PP i el PSOE no ho fan.

.

Mas va dir de Tremosa que té una altra manera d’explicar les coses i que és l’exemple clar d’aire fresc necessari per millorar el clima polític, mentre altres candidats són “mas de lo mismo”.Tremosa sacrifica la seva comoditat personal per posar-se al capdavant d’un projecte. N’hi ha que ignoren o utilitzen Catalunya, mentre que Tremosa i CiU la serveixen.

El Consell Nacional seguia, però els del Maresme vam haver d’abandonar abans la sala per arribar a temps al dinar de Mataró, on tornaríem a veure el candidat al Parlament Europeu.

Visita a les Mesquites de la ciutat en la jornada de portes obertes

Com a entitats membres del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, les dues associacions de Mataró, Al-Ouahda i Annour, s’han sumat a la cinquena jornada de Portes Obertes i ens han convidat a casa seva.

Ens han rebut de manera excel·lent, com fan cada any, i ens han convidat a compartir les delícies que cuinen i el seu tè. Reprodueixo a sota el parlament que el president de l’Associació Cultural Al-Ouahda, Mohammed El Gory, a fet en àrab i que ha estat traduiï a un perfecte català per una jove musulmana.


En nom d’Al·la, El Molt Compassiu, El més Misericordiós.

Les lloances són per Al·là, Qui va perfeccionar la disposició de la creació. Va crear la terra i els cels, i va crear les persones, formant-les amb la millor harmonia. Que les oracions i la pau d’Al·la siguin per el Seu noble profeta i el Seu lleial missatger.

Honorables senyores i senyors,

És per a mi un gran honor saludar-vos amb la millor salutació, desitjar-vos la pau o agrair-vos d’una manera sincera el fet que hagueu acceptat la nostra invitació per assistir a la celebració del dia de les portes obertes de la mesquita. La vostra presència indica el vostre interès i el vostre recolzament a aquesta associació, mitjançant la qual ens esforcem a difondre l’esperit de cooperació i convivència entre la gent, centrant-nos en els ensenyaments i els principis continguts en les legislacions celestials, que fan una crida a la tolerància, a rebutjar qualsevol tipus de violència o greuge, a respectar la noblesa de les persones i atorgar-les els seus plens drets, siguin homes o dones.

Respectables senyores i senyors:

Els darrers anys hem assistit a un considerable augment de la població immigrant a aquest país, de manera que ha adoptat un gran pes i importància en tots els àmbits. Per aquest motiu, a l’associació “Al-Wahda” estem buscant noves vies i mitjans eficaços que permetin aquestes minories d’integrar-se al teixit de la societat catalana amb la finalitat que siguin socis eficients en l’enriquiment de la vida cultural, política, social i econòmica. És ben cert que l’associació exerceix una enorme influència en les persones que formen part de les minories musulmanes, pel fet que es dedica en cos i ànima al servei i atencions que requereix la mesquita, i per tal com la mesquita és el cor de les societats musulmanes, llur punt de trobada dia i nit, i el seu punt de referència. D’altra banda, els imans són el model a seguir per a tots els musulmans, amb els qulas tenen un contacte directe.

Així, doncs, l’associació –mitjançant els seus membres i mitjançant el paper de l’iman- ha contribït i contribuirà a la capacitació de les persones que pertanyen a les minories musulmanes, a la seva educació i formació, a la seva conscienciació dels seus drets i obligacions, així com també a ensenyar-los a respectar la societat catalana, que els ha donat l’oportunitat d’establir-se en el seu si. D’aquesta manera, l’associació fa tot el possible perquè aquestes persones atenyin el més alt nivell de desenvolupament i prosperitat en tots els àmbits.

L’associació també invita al diàleg constructiu entre les diferents cultures i maneres de pensar amb l’objectiu de trobar punts en comú que facilitin la convivència i la mútua comprensió, per tal que tota la societat es beneficiï de l’elevat nivell que han aconseguit les civilitzacions modernes.

Pensem que les persones són iguals pel fet que totes conformen la humanitat, encara que la seva llengua, el seu color, el seu intel·lecte i els seus costums siguin diferents. En base a aquesta humanitat comuna hem d’establir ponts que facin possible l’afecte, la germanor, la cooperació i l’aliança.

Déu va parlar a tota la humanitat dient-los: “Oh, gent! Us hem creat a partir d’un home i una dona, i us hem fet pobles i tribus perquè us reconeixeu”. Déu manifesta així que ens ha creat a partir d’un mateix origen perquè ens reconeixem i ens relacionem. Així, si la persona reconeix el seu origen i el seu fort lligam amb tota la humanitat, si reconeix que la vida a la terra és compartida, si sent que està convivint amb altres persones que pertanyen a la mateixa espècie, li serà més fàcil d’integrar-se i obrir-se en les seves relacions amb altri.

Amb aquesta finalitat, l’associació s’ha proposat de transmetre i implantar en el cor dels musulmans la importància que té tractar als altres amb una bona moral i amb afecte, respectar els veïns i altres actituds desitjables i honorables que honren la persona i li atorguen el respecte i la consideració que es mereix.

Per últim, voldria recordar que fa pocs mesos s’han celebrat eleccions al si de l’associació enmig d’un ambient de germanor, comprensió i cooperació, en les que es van escollir noves personalitats entre els joves i les joves que han demostrat tenir la capacitat, l’habilitat i la comprensió de la situació necessaris en tots els seus àmbits –polític, social i econòmic- per tal d’afrontar els nous reptes que s’acosten i de trobar la solució més apropiada, beneficiar-se de l’experiència dels seus predecessors, que tenen el mèrit d’haver fundat aquesta associació i d’haver fet tots els esforços possibles per tal de fer-la anar endavant.

Per finalitzar, torno a donar-vos les gràcies per la vostra presència i aprofito per anunciar-vos que les portes d’aquest centre estan sempre obertes per a vosaltres, no només una vegada a l’any, sinó tot l’any. Així doncs, sou sempre benvinguts en tot moment.

El president de l’associació, Mohammed El Gory

FOTOS: David Monreal

Avui Ramon Tremosa és a Mataró

Ara Catalunya. Espot CiU campanya electoral eleccions europees.

Nit solidària

Un any més vull parlar de la Nit de la Solidaritat, festa de les entitats que treballen en la cooperació i la solidaritat internacionals a la nostra ciutat.

Mataró, amb el suport de tots els grups polítics presents al Consistori, dedica l’1% dels ingressos propis a projectes solidaris, quan hi ha un grapat d’institucions que encara no han arribat al 0,7% proposat fa molts anys.

Enguany, els diners s’han repartit entre 11 projectes de cooperació (468.958,40€), 6 de sensibilització (36.015,18€), 3 campanyes d’emergència (27.000,00€) i 3 accions a Catalunya (13.900,00€). D’aquests darrers, deu mil euros han anat a l’Agenda Llatinoamericana, projecte del que he parlat alguna vegada, que el 2009 porta un títol no sé si gaire apropiat per trobar consensos i suports de totes bandes: “Cap a un nou socialisme, la utopia continua”.

Pel que fa a les entitats, mereixen, com cada any, el reconeixement i la felicitació de tots. En aquesta ocasió, en nom seu ha parlat el Sr. Juan Antonio Ciller, membre del Col·lectiu de Teatre EPMA, que treballa en un projecte de Casa Comunal a Nicaragua. Pel que fa al desenvolupament de l’acte, sento haver de dir que, per a mi, no ha estat a l’alçada d’anys anteriors i no entraré en detalls, però si que he de dir que he trobat molt forçada la connexió que la conductora de l’acte ha fet entre la recollida solidària d’aliments organitzada per la Creu Roja per l’ocasió i la proposta del govern municipal anomenada “Sumem per la cohesió social”. S’ha d’estar molt apurat per fer propaganda partidista en aquests temes. Què tindran a veure les mesures del govern municipal, millors o pitjors, amb el treball de voluntariat de les entitats locals? Qui deu ser l’autor de la indicació perquè això es dies d’aquesta manera? Com deuen estar pressionats els professionals de la comunicació per arribar a aquest extrem? És una llàstima!!

Saura torna a fer de les seves

Llegeixo que el Sr. Saura es despenja demanant el CAT per a les matrícules. Alguns fa molt que ho vam demanar i pensem que hauria de ser així, però... és ara el moment?

Segurament pot ser una manera de treure el nas a la premsa i hauria estat bé que, aprofitant formar part d’un govern, que necessita els teus vots i que li convé que estiguis callat a Madrid, el Conseller de l’Interior ho hagués anunciat com un fet. Però encetar un debat sobre les “xapites” de l’Aznar quan NO es compleix la llei aprovada pel Parlament, per les Corts i pels ciutadans de Catalunya és un insult a la intel·ligència.

En aquest moment, qualsevol proposta que desvií l’atenció del compliment de l’Estatut i de l’obtenció del finançament al que Catalunya té dret hem de pensar que, o és obra de la mala fe o de la més rotunda incapacitat per tirar endavant un país.

Activitat del cap de setmana

Per no perdre la costum, una reunió en dissabte. Aviat començarà la campanya electoral i cal preparar-ho tot.

He hagut de renunciar a la passejada per les xemeneis industrials de la ciutat que organitzava la FAVM, però la raó estava més que justificada, hem anat de dir el darrer adéu a en Jordi Pagés, regidor de El Masnou i bon amic.

.

El dissabte, sortint de la reunió i després d’haver fet un parell de coses per preparar la FIROCASIÓ de la propera setmana, a la plaça de Santa Anna sardanes amb la Cobla Ciutat de Mataró. On Josep Barri (Vilapou), excompany d’escola que he retrobat a través dels blocs i el facebook, hi toca el contrabaix.

Una passejada per la plaça de Santa Maria per veure l’ambient en la celebració del Dia d’Europa i a les nou a l’Església de Sant Josep per escolar el concert a benefici dels projectes de la zona d’Ayaviri a càrrec del “Sextet d’acordions del Conservatori Professional de Música de Sabadell”. S’ha de reconèixer que l’Associació d’Amics del Bisbe Joan Godayol, amb en Pim Montserrat al capdavant, no paren. En aquesta ocasió recollien diners per a la biblioteca d’Ollachea, un centre de joves que han promogut i ajudat a construir.

Després un sopar tranquil amb la Maribel, l’Albert i l’Assumpta. Vam acabar tard i ens va fer mandra pujar a la Romeria. Però avui s’hi que hi hem anat i ens acollit molt bé, com sempre. Després de la Missa Rociera hem fet la visita a totes les casetes i dinar a la de la Casa d’Andalusia a Mataró, amb en Paco Luque de president. Tinc la impressió que no hi havia tanta gent com anys anteriors i segueixen sentint-se queixes per la ubicació a les Pistes de Cros. La gent enyora el Parc Forestal i amb raó.

Avui hem dit adéu a en Jordi Pagés

Regidor de CiU a El Masnou. Ho va ser al govern, amb Josep Azuara, i ho era ara amb Pere Parés. Agent comercial de professió, estava implicat amb un grapat d’entitats i havia presidit l’executiva local de CDC. Era un gran patriota que portava la política a la sang i, ahir, amb només seixanta-dos anys, ens va deixar després d’una greu i llarga malaltia.

Amb en Jordi ens vam conèixer a l’executiva comarcal i ens enteiem molt bé. L’encertava amb les seves tessis, sempre deia el que pensava i no entenia que els altres no ho fessin. Era lleal, però també molt exigent. Xerrraire de mena i per professió, no callava a les reunions i, com ha recordat avui la Teresa, quan li demanaven que callés sempre responia: “Es que mai em deixeu parlar”.

L’Església de Sant Pere de El Masnou s’ha fet petita. En Jordi es feia estimar i avui els que el coneixiem hem volgut donar-li el darrer adéu. Adéu a un masnoví compromés, a un patriota de pedra picada i un amic de debó.

Jordi, et trobarem a faltar!!

Què farà l’elector?

Arantxa Quiroga (PP) saluda Patxi López (PSE-PSOE)

A Catalunya i Euskadi sempre ens han unit moltes coses, i ara en tenim una més. Ambdós països estan governats per algú que no ha guanyat les eleccions. Nosaltres ho hem anat paint, tot i que encara hi ha molta gent que no ho entén, i ara seran els bascos que hauran d’acostumar-s’hi.

Alhora, però, entre aquell país i el nostre es produeix una cosa que ens diferencia. Mentre aquí el president socialista derrotat electoralment té el suport d’un partit independentistes, a més de la carossa d’ICV, allà el representant, també derrotat, del PSOE, s’ha repartit el poder amb els populars. Quan penso com pot ser, trobo un altre fet en comú. A Euskadi i aquí calia treure del poder als nacionalistes moderats que feia anys que governaven.

Veient-ho, sembla que en política tot si val. Mentre aquí encara critiquen acords parlamentaris per fer possible la governabilitat del País i de l’Estat, allà pacten un govern i es reparteixen les presidència dels poders legislatiu i executiu.

Davant d’aquesta situació, em pregunto: que farà l’elector que analitzi l’ètica política dels partits i dels seus respectius candidats abans d’emetre el seu vot? Aconseguirem així rebaixar la desafecció política creixen en les darreres conteses electorals?

Algú pot pensar que només escric això per acusar als que, aprofitant les regles del joc, han assaltat el poder. No nego que és una manera de veure el que ha passat, però el que realment és preocupant són les conseqüències.

.

Article publicat a "El Far del Maresme"

Si tu no hi vas, ells decideixen

La campanya s'inicia avui a Sabadell i, juntament amb les joventuts del PNB i del BNV, la JNC aprofitarà la final de la Copa del Rei que el Barça i l'Athletic Club de Bilbao jugaran dimecres al camp de Mestalla a València per repartir 5000 targetes (ho explica l'AVUI).

Ple de maig. Sensacions

Quan es torni a reunir el Ple Municipal haurà passat l’equador del mandat. Dit d’una altra manera: fa dos anys de les darreres eleccions municipals i en falten també dos per a les properes. Si fins ara el temps ha passat molt ràpid, la sensació serà encara major tenint en compte que les campanyes electorals comencen cada vegada més aviat.

El d’ahir no va ser un Ple especialment transcendent, tot i que qualsevol tema que afecta als ciutadans és important. En canvi hi va haver comportaments molt diferents i, alguns, sorprenents. Mentre amb Francesc Melero, regidor d’Obres, Serveis i Manteniment, que provisionalment també té competències en Via Pública, vaig tenir la sensació que responia a les preguntes de l’oposició d’una manera planera, ordenada i clara, al marge del contingut polític de la resposta, d’altres ho feien de forma absolutament diferent.

El president de l’IMAC, el republicà Sergi Penedès, semblava estar incòmode, com si hagués de respondre per la mala gestió d’altres, però sense valor per haver declinat respondre i demanar que fos algú d’un altre partit qui donés la cara. Realment, ha de ser molt dur ser el petit de la colla.

Una vegada més, la prepotència va ser l’actitud per respondre a les preguntes més simples, les que només fan referència a la manera de fer. Lluny d’assumir errors o, sense fer-ho, estendre la ma al diàleg, el regidor de presidència, Carlos Fernández, va contestar provocant a una bona colla de veïns que portaven quatre hores esperant per intervenir i van fer-ho, encara que amb contundència, amb molt de respecte.

La sensació, amb algun fet més que explicar-lo es faria llarg, és que els dos anys que queden es faran curts per la il·lusió que el canvi és possible, però alguns moments es faran llargs per les actituds prepotents i els nervis que provoca la inseguretat..

Una jornada especial

Ahir es va celebrar un acte de reconeixement, per la seva extraordinària trajectòria cívica, al qui va ser regidor de CiU durant vuit anys i cap de files de la formació el 1983, el Sr. Josep Beltran i Vilavert.

Els mitjans de comunicació se’n han fet ressò i també es pot trobar informació de l’acte al web de CiU a Mataró.

però ningú parla del valor d’una extraordinària assistència quan el mateix dia i a la mateixa hora el Barça s’estava jugant el lloc a la final de la Copa d’Europa. El fet no va ser per “despiste” dels organitzadors, sinó per l’agenda de Jordi Pujol, que va tenir molt d’interès en presidir l’acte en homenatge a en “Pepito Beltran”, igual que ho va fer en Ramon Camp, que el va succeir al capdavant de la candidatura de CiU el 1987.

Van ser més de dues-centes cinquanta persones que van sacrificar quedar-se a casa veient el partit còmodament asseguts al sofà per participar de l’acte d’homenatge a un home que ha treballat tota la vida per la seva ciutat i el seu país. Per això mereixin una petita recompensa: poder seguir el partit en una pantalla instal·lada expressament, encara que sense veu, mentre sopaven. Semblava que ningú mirés el partit, tothom a la taula anar menjant i parlant amb els del costat, quan, de sobte, tothom crida es posa en peus i aplaudeix. L’Iniesta acabava de marcar (vídeo) en temps afegit i el Barça seria a Roma.

Un acte extraordinari amb un final doblement feliç.

Junts per l'Europa plurinacional

Artur Mas i Duran Lleida presenten la Coalició per Europa com una alternativa multicolor a l’Espanya en blanc i negre de PP i PSOE

El cap de llista dels nacionalistes, Ramon Tremosa, estarà acompanyat per candidats del BNV, UM, UME, EAJ-PNB, CC i PA. Joan Mora, president de CiU a Mataró, forma part de la candidatura.

Matí intens d’un diumenge de pont

Tres dies seguits de festa són una bona oportunitat per fer una escapa i són molts els mataronins que ho han aprofitat. Ahir, mentre el Barça “xorreava” al Madrid, semblava que no quedés ningú a la ciutat, sinó fos perquè els bars en els que es podia seguir el partit tenien cua al carrer.

Però avui, a les nou del matí, la Parròquia de Maria Auxiliadora era plena. Les entitats andaluses, encapçalades per la Casa d’Andalusia a Mataró, celebraven una missa rociera, primer acte de la Romeria que es farà el proper cap de setmana. En acabar la missa, processó fins la plaça d’Andalusia i allà elecció de les rocieres.

A partir de les dotze, lluny d’allà, una altra concentració de mataronins. Al Poliesportiu Teresa Maria Roca el Joventut Handbol Mataró jugava el darrer partit de la fase d'ascens a 1a Categoria Estatal. L’equip local i l'Anaitazarra de Pamplona, contrincant d’avui, eren els dos únics equips que no coneixien la derrota en aquesta lligueta.

En un extraordinari ambient, amb un poliesportiu ple d’un públic que no ha parat un sol moment d’animar al seu equip, el Joventut Handbol Mataró ha derrotat al navarresos i després haver-se imposat també a eivissencs i valencians ha aconseguit el retorn a la 1a Estatal. Moltes felicitats !!

“El Far del Maresme”

N’he parlat altres vegades, a primers de 2008 anunciava el seu naixement i fa dos mesos i mig estava content per la seva revifalla. Però la veritat és que la proposta de bloc col·lectiu no acaba de consolidar-se.

A la xarxa n’hi ha molts. Per posar dos exemples dels que en conec algun dels autors, citaré “L’Olla de Grills” i el “Bloc Gran del Sobiranisme”, encara que el primer no veig que estigui actiu i la carta oberta de Marc Roca demostra que també va tenir problemes tot i la seva qualitat.

En tot cas, encara no abandono, calen més i nous col·laboradors i segurament s’han de definir millor els objectius, però l’espai de debat polític nacionalista, en l’àmbit nacional i, sobretot, comarcal, no està pas saturat. Seguiré convidant noves persones, de qualsevol color polític, amb militància o sense, amb el denominador comú d’estimar Catalunya a participar-hi. És per això que animo a tots aquells que tenen alguna cosa a dir a enviar els seus escrits a “El Far del Maresme”, sé que puc comptar amb el suport dels actuals companys i també espero que això els esperoni a participar més.

Quan la provocació es fa notícia

El regidor Ferrando no sembla ni més fanàtic ni més sectari que persones d’altres formacions polítiques. Al contrari, és fàcil treballar-hi i mantenir-hi qualsevol conversa. Però té una obsessió en exhibir provocativament la seva “nacionalitat espanyola”.

Per Les Santes va estar a punt de causar un enrenou, però el seu cap de grup va saber reconduir la situació molt bé. Sembla, però, que en aquesta ocasió no es va encomanar a ningú per lluir una bandera més del compte quan això no tocava.

En tot cas, no és la meva intenció parlar d’en Juan Carlos i les seves banderes, espero que qui li ha de demanar explicacions, recordem que es trobava celebrant un matrimoni per delegació expressa de l’alcalde, ho faci adequada i contundentment. El que m’ha sorprès és el tractament que el fet ha tingut a la premsa.

Encara que, com qualsevol altra persona, pugui tenir la meva opinió, sóc molt respectuós amb les decisions de la premsa a l’hora de fixar prioritats, però aquesta vegada m’atreviré a discrepar del que és notícia i, sincerament, crec que la desgràcia d’una família de Vilassar de Mar i la bandera al braç del regidor del PPC no són temes de portada. La primera per respecte a la intimitat de les persones i la segona perquè hi ha molta gent, a Mataró i a altres poblacions, al govern i a l’oposició, que treballen, dia si i dia també, amb més o menys encert, per la seva ciutat i sovint ningú coneix el que estan fent.

En tot cas, seguiré respectant les decisions dels professionals com estic convençut que ells respectaran la meva opinió. També respectaré, tot i no compartir els colors l’exhibició de banderes del Sr. Ferrando, però en aquest cas li exigeixo que ho faci en la seva activitat privada o personal i no quan actuí en representació d’una institució que és de tots.