Ahir es va celebrar un acte de reconeixement, per la seva extraordinària trajectòria cívica, al qui va ser regidor de CiU durant vuit anys i cap de files de la formació el 1983, el Sr. Josep Beltran i Vilavert.
Els mitjans de comunicació se’n han fet ressò i també es pot trobar informació de l’acte al web de CiU a Mataró.
però ningú parla del valor d’una extraordinària assistència quan el mateix dia i a la mateixa hora el Barça s’estava jugant el lloc a la final de la Copa d’Europa. El fet no va ser per “despiste” dels organitzadors, sinó per l’agenda de Jordi Pujol, que va tenir molt d’interès en presidir l’acte en homenatge a en “Pepito Beltran”, igual que ho va fer en Ramon Camp, que el va succeir al capdavant de la candidatura de CiU el 1987.
Van ser més de dues-centes cinquanta persones que van sacrificar quedar-se a casa veient el partit còmodament asseguts al sofà per participar de l’acte d’homenatge a un home que ha treballat tota la vida per la seva ciutat i el seu país. Per això mereixin una petita recompensa: poder seguir el partit en una pantalla instal·lada expressament, encara que sense veu, mentre sopaven. Semblava que ningú mirés el partit, tothom a la taula anar menjant i parlant amb els del costat, quan, de sobte, tothom crida es posa en peus i aplaudeix. L’Iniesta acabava de marcar (vídeo) en temps afegit i el Barça seria a Roma.
Un acte extraordinari amb un final doblement feliç.
Els mitjans de comunicació se’n han fet ressò i també es pot trobar informació de l’acte al web de CiU a Mataró.
però ningú parla del valor d’una extraordinària assistència quan el mateix dia i a la mateixa hora el Barça s’estava jugant el lloc a la final de la Copa d’Europa. El fet no va ser per “despiste” dels organitzadors, sinó per l’agenda de Jordi Pujol, que va tenir molt d’interès en presidir l’acte en homenatge a en “Pepito Beltran”, igual que ho va fer en Ramon Camp, que el va succeir al capdavant de la candidatura de CiU el 1987.
Van ser més de dues-centes cinquanta persones que van sacrificar quedar-se a casa veient el partit còmodament asseguts al sofà per participar de l’acte d’homenatge a un home que ha treballat tota la vida per la seva ciutat i el seu país. Per això mereixin una petita recompensa: poder seguir el partit en una pantalla instal·lada expressament, encara que sense veu, mentre sopaven. Semblava que ningú mirés el partit, tothom a la taula anar menjant i parlant amb els del costat, quan, de sobte, tothom crida es posa en peus i aplaudeix. L’Iniesta acabava de marcar (vídeo) en temps afegit i el Barça seria a Roma.
Un acte extraordinari amb un final doblement feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada