Ple de maig. Sensacions

Quan es torni a reunir el Ple Municipal haurà passat l’equador del mandat. Dit d’una altra manera: fa dos anys de les darreres eleccions municipals i en falten també dos per a les properes. Si fins ara el temps ha passat molt ràpid, la sensació serà encara major tenint en compte que les campanyes electorals comencen cada vegada més aviat.

El d’ahir no va ser un Ple especialment transcendent, tot i que qualsevol tema que afecta als ciutadans és important. En canvi hi va haver comportaments molt diferents i, alguns, sorprenents. Mentre amb Francesc Melero, regidor d’Obres, Serveis i Manteniment, que provisionalment també té competències en Via Pública, vaig tenir la sensació que responia a les preguntes de l’oposició d’una manera planera, ordenada i clara, al marge del contingut polític de la resposta, d’altres ho feien de forma absolutament diferent.

El president de l’IMAC, el republicà Sergi Penedès, semblava estar incòmode, com si hagués de respondre per la mala gestió d’altres, però sense valor per haver declinat respondre i demanar que fos algú d’un altre partit qui donés la cara. Realment, ha de ser molt dur ser el petit de la colla.

Una vegada més, la prepotència va ser l’actitud per respondre a les preguntes més simples, les que només fan referència a la manera de fer. Lluny d’assumir errors o, sense fer-ho, estendre la ma al diàleg, el regidor de presidència, Carlos Fernández, va contestar provocant a una bona colla de veïns que portaven quatre hores esperant per intervenir i van fer-ho, encara que amb contundència, amb molt de respecte.

La sensació, amb algun fet més que explicar-lo es faria llarg, és que els dos anys que queden es faran curts per la il·lusió que el canvi és possible, però alguns moments es faran llargs per les actituds prepotents i els nervis que provoca la inseguretat..