31/10/08

FACTURES, MALS ENTESOS I MALA FE

Fa temps que vaig decidir no anar a remolc del que es publica en altres blocs, donant-los resposta des del meu, com si es tractés d’un partit de tenis. Però, el fet que l’espai de comentaris del meu bloc personal hagi estat utilitzat per parlar de l’afer de la “Factura” i el respecte que tinc pels Armats de Mataró, com qualsevol altre entitat, m’obliga a fer-ho. Per altra banda, crec que en Joan ja ho va deixar prou clar amb un post al seu bloc, que va titular: “Els Armats de Mataró no es mereixen aquesta política”.

Fa uns dies, Convergència i Unió va trobar, a través dels companys que formen part de la Comissió de Serveis Centrals del nostre Ajuntament, la Carolina Soler i en Pere Galbany, una factura on l’IVA no estava desglossat i, sobretot, on no hi havia la descripció del servei facturat. A més, era una quantitat molt rodona (10.000€), però això no és prova de res, tot i que sorprèn.

Si sortia o no el nom d’una entitat mai ha estat qüestionat per nosaltres, però sempre hi ha qui, amb tota la mala fe, intenta desviar l’atenció i crear mals entesos, posant uns en contra dels altres, quan només es tracte de control al govern, demanar més transparència i exigir que les coses es facin bé.

La primera cosa que es va fer en descobrir la factura en qüestió va ser preguntar a la Comissió Informativa, aquí és quan se’n assabenta el PP, no abans, hi som més a preguntar. Si el govern hagués respòs amb claredat aquí s’hauria acabat la història, però calia fer un nou informe, aquest és el mandat dels informes.

El document correspon a un cobrament a l’Ajuntament, sense detallar-ne el servei concret. Quan qualsevol de nosaltres paga una factura a una agència de viatges sempre ens posen de quin servei (passatges, reserva d’hotel, bitllet de transport, etc.) es tracte, però en aquest cas no és així i la primera cosa que volem saber és quantes vegades això s’ha fet a l’Ajuntament de Mataró. Doncs això fa pensar que es poden pactar conceptes que no sigui convenient reflectir, sense que això representi cap acusació, sinó una demanda perquè els comptes públics siguin el màxim de clars.

Més tard i fora dels òrgans municipals corresponents, algun regidor a donar a entendre que estem parlant d’una subvenció. Doncs, molt bé! CiU hauria votat a favor d’una subvenció als Armats, com ho fa a totes les col·laboracions amb el món associatiu de la ciutat, però estem preguntant per una factura adreçada a l’Ajuntament, no coneixem cap decret o expedient per subvenció relacionat amb aquest fet.

Aquesta setmana han arribat els informes i un escrit signat pel president de l’entitat. Els informes, és una opinió personal, no corresponen al nivell de les persones que els signen i es contradiuen i l’escrit no ha estat mai demanant per nosaltres, sinó pel govern i no voldria pensar que per posar-nos en contra a ningú, però ho sembla. A més, també es contradiu amb els informes.

Estic segur que podrem parlar amb els Armats i entendran perfectament la nostra acció, que res té a veure amb ells, però també estic convençut que arribarà el dia que el nostre ajuntament serà més transparent, encara que això haurà de ser només pel control que l’oposició fa, no com un gran mèrit, sinó perquè hi està obligada.

25/10/08

DES DE L’ESCOLA DE TARDOR DE CDC: Confiança en el futur

Arribem amb en Vicent i ens trobem en Joan, que hi és des d’ahir per participar a la constitució de la Comissió Nacional de Política Municipal del partit, de la qual forma part. Podeu llegir el seu bloc i sabreu com va anar la jornada.

Pel que fa a avui, hem començat amb una taula rodona titulada “El Finançament de Catalunya. Apliquem l’Estatut!”. M’ha agradat molt, com sempre, en Xavier Trias, que ha fet referència expressa al finançament municipal; en la seva intervenció, Quico Homs ens ha situat al moment actual després d’un breu pas per la història i l’Agustí Colominas ha donat una visió més objectiva, fora de l’àmbit del partit i dels polítics. La taula ha estat moderada per Montserrat Candini, maresmenca i secretària executiva de l’Àmbit Sectorial de CDC.

Pel que fa a la segona taula, aquesta ha tingut un nivell extraordinari, formada per Andreu Mas-Cullell i Francesc Xavier Mena, ambdós catedràtics d’economia; Joaquim Boixareu, president de la Fundació FemCAT; Neus Munté, secretària Política d’Ocupació i Educació de la UGT i Heribert Padrol, president de la Sectorial d’Economia i Fiscalitat de CDC, tots coordinats i moderats per Meritxell Borràs, secretària de l’Àmbit de Treball, Immigració i Cooperació del nostre partit. De debò que no sabria dir qui ho ha fet millor, alguns amb to més seriós i altres més distès, com en F.X. Mena, però tots excel·lents. Ha estat una lliçó d’economia amb el títol de “La crisi econòmica i com afrontar-la: línies d’actuació des de Catalunya”.

Ara toquen les conclusions, a càrrec de Miate Fandos, secretària de Militància i Formació, i la cloenda, que farà l’Artur Mas, amb presentació del jove alcalde de Figueres, Santi Vila. Vila que ha parlat de País i d’orígens de forma desenfadada, per passar a referir-se, de manera més seriosa, a la situació econòmica i a l’aportació que aquesta escola d’Estiu ha fet per afrontar-la. Ha parlat del lideratge autèntic, necessari per aconseguir un País d’excel·lència i ha dit que CDC disposa d’aquest lideratge en la persona d’Artur Mas.


A més d’agraïments a assistents i participants a les taules, Mas a fet referència a la gran qualitat de l’Escola. “Escoltar, obrir-se a la societat i, finalment aprendre, és el que s’ha fet i el que fa Convergència”, ha dit. Després, una referència a la Comissió Nacional de Política Municipal que presideix Lluís Recoder i al protagonisme que té el món local.

En el seu discurs, l’Artur ha fet notar als assistents que ens trobem a l’equador de la legislatura al Parlament de Catalunya. Ha dit coses com que, malgrat no tenim gaire poder, seguim incomodant a les cúpules d’altres partits, perquè tot el que signifiquem trenca l’esquema clàssic entre dreta i esquerra. Amb nosaltres l’eix nacional agafa consistència i moltes coses de les que es fan al País és en aquesta clau. D’aquí la transcendència de la nostra feina, tot i estar a l’oposició. Això ho estem enfortint adaptant el projecte a la situació actual, amb un paper molt gran del que se’n ha dit “Casa Gran del Catalanisme”, que pretén anar més enllà de la política i comprometre a la societat. Convergència ha de donar resposta als reptes de la nostra societat, adaptant-nos a la situació en moments en que tot està canviant: l’economia, els hàbits culturals, la composició social, ...

Per acabar, Mas ha dit que cal que torni la “bona política”, la basada en un esquema de valors, en un bon projecte i un lideratge. Ha de tornar la política perquè calen governs forts, que són aquells capaços de prendre les decisions que li pertoquen.

20/10/08

LE JOOLA (6 anys)

A la secció d’internacional de “La Vanguardia” d’avui s'hi pot trobar un article titulat “Un osario en el fondo del mar”, que fa referència al enfonsament de “Le Joola”, davant la costa de Gàmbia, el 26 de setembre de 2002.


"Le Joola" (o "Diola", nom del principal grup ètnic
de Casamance), era el vaixell que unia per mar Dakar i Ziguinchor, era la principal connexió entre la regió de Casamance i la resta de Senegal i era fonamental per l’economia del país. Des de la seva entrada en servei, el desembre 90, la gran majoria dels seus usuaris van ser els comerciants, que anaven a vendre els seus productes, fruites, peixos, ostres, oli i vi de palma al mercat Elisabeth Diouf de la capital, Dakar, i a tot Senegal.

La nau va ser construïda a Alemanya. Tenia un pes de 1.532 tones, amb 79’5m d’eslora, la seva bodega, de 450 m3, podia portar 550 tones de mercaderies, inclosos una dotzena de vehicles. Va deixar de donar servei el 13 de setembre de 2001, per a la reparació dels danys mecànics i la substitució del motor, tornant a entrar en servei el 10 de setembre de 2002.

En el seu darrer viatge, el tercer després d’un any parat per reparar-lo, "Le Joola" va sortir del port de
Ziguinchor a les 13:30h, amb calma meteorològica. Oficialment portava 809 passatgers a bord, a més dels 52 membres de la tripulació. Després de tres hores de baixar pel riu Casamance, el vaixell s'aturà a l’illa de Carabane on pujaren 185 passatgers més i es carregaren unes mercaderies.

Si bé "El Joola va ser dissenyat per transportar 580 persones a les sis de la tarda, ja portava, oficialmente, 1.046 persones a bord. Encara farà més parades i continuarà carregant més persones, no només comerciants de Casamance, sinó també turistes occidentals, estudiants que viatgen a Dakar per al nou any escolar i 32 nens de 10 a 15 anys que venien de participar en un torneig de futbol. El nombre de passatgers ja superava els dos mil.


Durant l'escala a Carabane el cel s’enfosqui i començà a ploure. Quan "Le Joola" sortia de l'illa la visibilitat era pràcticament nul·la i el vaixell va desaparèixer en la boira. A les 18:45h, la tripulació va enviar un missatge al centre de coordinació de les operacions de l'Armada a Dakar, anunciant que el vaixell estava fora del riu Casamance i es dirigia a creuar l'oceà. A les 22:00h es va donar la senyal de que tot estava bé a bord. Just abans de 23:00h, "Le Joola navegava a 40 km de la costa de Gàmbia a uns 170 km al sud de Dakar, en un mar agitat, amb vents i sota una forta pluja.

Tot va succeir molt ràpid, les ràfegues de vent van augmentar la inclinació del transbordador, davant el fort vent i la pluja molts passatgers s'afanyaren a cercar refugi, situant-se a un costat de la nau i provocant el desequilibri del vaixell. La inclinació era massa elevada i provocà que "Le Joola", en menys de cinc minuts, dones la volta. Els passatgers de la coberta van ser llançats a l'aigua i els que eren dins no van tenir temps de posar-se els salvavides.

La catàstrofe va ser superior a la de l’enfonsament del "Titànic" , hi va haver 1.953 morts, alguns alumnes de l’Escola pia al Senegal, i només 64 supervivents. El nombre més elevat de víctimes en un accident nàutic.

Sis anys després i malgrat els esforços realitzats per la comunitat internacional, la ruta pel mar entre Dakar i Ziguinchor no s’ha restablert. Amb el conseqüent perjudici econòmic per a la zona sud del país, que no té possibilitats de vendre els seus productes. Per altra banda, les famílies que van perdre algun dels seus membres en l’accident, encara no han rebut les compensacions promeses pel govern.

19/10/08

PRACTICAR ESPORT A MATARO

Avui, com molts diumenges, he anat al camp de Carles Padrós. El CE Mataró jugava contra CF Vilanova. A priori, el Vilanova semblava superior, però els nostres, que han fet un excel·lent partit, han guanyat per dos gols a un.

Durant la primera part m’han explicat que les instal·lacions, pràcticament acabades, del remodelat Estadi d’Atletisme tornaven a estar inundades. He aprofitat la mitjà part per anar-hi en moto i he fet algunes fotografies. Recordeu que fa pocs dies ja ens vam fer ressò de les queixes i vam preguntar a la Comissió Informativa, doncs sembla que, de moment, no s’ha fet res per resoldre el problema.
Realment, ni el govern ha posat mai prou interès en l’esport, ni tenim sort quan ho fa. Les pistes farien goig, compleixen els requisits per fer-hi competicions al més alt nivell i els nostres atletes podran entrenar-se com cal, però això sempre i quan es solucionin els problemes de drenatge. Tot i que avui ha fet sol durant gran part del dia, l’aigua caiguda ahir no havia desaparegut.

Tornant al futbol, em pregunto si els jugadors s’hauran pogut dutxar amb aigua calenta, doncs era al darrer partit a casa quan Jaume Creixell va qualificar el camp municipal com el “pitjor camp de tercera”.

18/10/08

CDC ACTIVA LA SECTORIAL D’IMMIGRACIO

En un extens peu de pàgina i amb la fotografia del president i ànima del secretariat nacional de la Sectorial d’Immigració de CDC, el diari AVUI explica l’empenta que està agafant aquest grup, del qual formo part amb un nombrós grup de persones de tot el país, moltes d’elles independents. A més del que explica el diari i que podeu llegir aquí, molt aviat es posaran en funcionament diversos secretariats regionals i, molt probablement, el que correspon a la Federació de les Comarques de Barcelona es presentarà a Mataró.

En menys d’un més l’Àngel ha estat dos cops a la nostra ciutat. El primer, el passat mes de setembre, acompanyant l’Artur Mas en el trencament del dejuni, convidats per l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahada de Rocafonda, el segon, aquesta mateixa setmana, per diversos motius, entre ells, per parlar de la presentació de la sectorial.

Fins fa poc temps, per a mi, l’Àngel era un personatge important a la política del país, amb una clara trajectòria sobiranista, però no el coneixia personalment. Ara que he començat a treballar amb ell, puc dir que és un apassionat de la feina que se li ha encomanant, al qual li agrada compartir el que fa i fer participar tant com és possible a la gent del seu equip.

L’actual Sectorial d’Immigració és producte del 15è Congrés de CDC, atès que abans estava integrada amb la de Cooperació. Això demostra l’interès del partit en treballar aquest camp d’una manera més intensa de com s’havia fet fins ara i si algú pot dirigir-ho, dins de Convergència, aquest és l’Àngel Colom, per la seva capacitat, entre d’altres, d’engrescar i d’aglutinar. Amb ell, la Sectorial d’Immigració serà ben aviat un exemple del que és la Casa Gran del Catalanisme.

17/10/08

ALFRED, GRACIES PER TOT

Ahir vaig tenir l’honor de ser de les poques persones de fora de Montgat que van assistir al sopar en homenatge a l’Alfred Matamala. També hi havia el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, que a la tarda havia estat a Mataró en una trobada amb el GIMM, en el marc d’una jornada de contacte amb entitats i empreses del Maresme.

Va ser un sopar d’amics. Una cinquantena de persones al voltant d’una mateixa taula vam compartir l’àpat amb l’Alfred i la seva esposa i jo vaig tenir la sort de seure al costat de l’Antoni German, el jove que ha entrat al Consistori en substitució de l’homenatja’t. L’Antoni em va explicar el seu primer Ple, un augment del 37% en l’IBI per fer front a les despeses de l’ajuntament. A més, em va explicar que l’actual govern (PSC-ICV-ERC) es va triplicar el sou només entrar. Vaig adonar-me que sempre n’hi ha de pitjors.

Al final del sopar, en Felip va fer un parlament d’amic, cap referència a la política i totes a la persona que ha dedicat més de vint anys al seu poble com a regidor, dos d’aquets com alcalde. Va haver de tallar el discurs perquè l’emoció cada vegada era més evident a la cara de l’Alfred i també a la dels altres. Tot i que mai he amagat les meves preferències per en Felip i el seu discurs sobiranista, ahir vaig descobrir una persona diferent i que em va agradar encara més .

L’Alfred Matamala ha deixat la política activa, però no podem prescindir d’ell, la seva gran humanitat i els coneixements i experiència adquirits durant aquests anys no es poden desaprofitar. Seguirà essent un referent per a la comarca i per la gent de CDC.

Alfred, moltes gràcies per tot el que has fet, pel que faràs i, sobretot, gràcies i felicitats per ser com ets.

15/10/08

Mataró a Lluís Companys en el 68è aniversari del seu afusellament

Ofrena floral d'entitats, partits i Ajuntament


Conferència "Catalunya i la llibertat. L'ideari de Lluís Companys"
a càrrec del Sr. Agustí Alcoberro, director Museu d'Història de Catalunya


Web President Lluís Companys

Vida i mort del President Comapnys

14/10/08

Increible !!

Davant el fet que els membres del govern i tècnics municipals realitzen viatges a diferents llocs, de l’estat i de fora, en funció de la seva responsabilitat, CiU proposà en el darrer Ple Municipal que s’elaborés un protocol d’actuació per a tots els viatges i les visites de càrrecs municipals, ja sigui per representació institucional, per raons de formació o d’altres, que contempli aspectes com pressupost, objecte, finalitat, informe posterior, etc.

El prec es va fer amb voluntat constructiva, amb la finalitat que l’esforç i els recursos emprats per aquests viatges reverteixin en tota la organització, a més de col·laborar a aconseguir una major transparència. Per altra banda, no és la primera vegada que, a demanda d’aquest grup o per iniciativa d’algun membre del govern, es realitzen informes en aquest sentit.

Increïblement, el que en qualsevol organització seria vist com una senzilla operació de passar comptes i compartir experiències per l’enriquiment de tots els membres d’aquesta, el govern municipal ho va considerar com una proposta estranya i gairebé extravagant.

Poc després, la presidenta de l’IMPEM va haver
d’explicar perquè l’informe demanat fa quatre mesos no havia arribat fins ara, quan la llei l’obliga a respondre a l’oposició en menys d’un mes. No va ser capaç de donar una resposta convincent, però si que va ser capaç d’assegurar que aquell era el darrer informe que feia un membre del govern. Convergència i Unió no renunciarà a la tasca de control del govern que, com oposició, té encomanda i seguirà preocupant-se per tot allò que es fa amb recursos municipals i per conèixer quins beneficis reporta als ciutadans.

13/10/08

No totes les banderes deuen ser iguals

Agafo el diari i, només passar la primera pàgina, trobo una fotografia d’ahir a Barcelona on surten uns manifestants a la plaça Sant Jordi de Barcelona cremant una Estelada mentre cantaven el “Cara al Sol”. La notícia és curta i val la pena de llegir, sembla que hàgim retrocedit uns quants anys en el túnel del temps.

M’ha cridat l’atenció un detall. Els joves actuen a cara descoberta, és evident que no tenen cap por de ser perseguits i/o detinguts. Res a veure amb
el cas d’en Franki, el jove de terrassa condemnat i empresonat per cremar una bandera espanyola.

És el cas de l’altra foto , els joves que cremen la bandera tenen clar que han d’amagar la seva identitat. Saben que als ulls d’alguns les banderes no són totes iguals, no tenen totes el mateix valor. Tot depèn de que simbolitzen.

12/10/08

Debat al voltant del pressupost municipal

Com fem cada any, aquesta setmana, els regidors de CiU ens hem trobat amb els representants del Grup Municipal a tots els organismes autònoms i empreses municipals, és a dir, tots aquells organismes que aproven un pressupost que després s’afegirà al de l’Ajuntament.

Vam compartir informació i debatre propostes. Com sempre, la trobada va ser molt interessant, però enguany hi havia un element nou, la crisi econòmica que estem travessant i que obliga a prendre mesures especials, algunes de les quals ja van ser
presentades pel nostre grup fa dues setmanes.

També com sempre, el denominador comú és el format i la poca quantitat de informació que rebem del govern municipal en el tema més important del curs polític. Com podem votar una cosa de la qual no disposem de la informació necessària i el temps per estudiar-la? De tota manera, es confirma que cada organisme funciona a la seva manera i la documentació no és homogènia.

La lluita de l’oposició demanant més i millor informació i del govern dient que compleix la llei torna a estar servida. Cal reconèixer que
han après la llicó de l’any passat i han confeccionat millor el calendari de reunions, però la transparència continua essent de “boquilla”. Per part nostra no ens cansarem de reclamar una situació en que puguem treballar com la ciutat es mereix, però,mentre no sigui així, també seguirem complementant-ho amb més esforç per part de tot l’equip de CiU.

11/10/08

Oudiodial

Dijous baix rebre, en nom del Grup Municipal, en Sheriff Jarju, que coneixia de l’Associació Jama Kafo, que treballa, de fa molts anys, amb l’escollida de persones procedents de països de l'Àfrica subsahariana.

Jo no sabia exactament el motiu de la trobada, però, com que el coneixia, vaig pensar que ja m’ho explicaria quan ens veiéssim. Venia acompanyat de tres companys, en Siaka Sané, Ousmane Sagna i un tercer del que, ho sento molt, però no recordo el nom.

Venien a presentar-nos l’Associació Oudiodial, que, segons em van dir vol dir Ajuda Social Mútua. L’entitat no és nova, però encara no se’ns havien presentat. Es van sorprendre una mica quan van descobrir que sabia qui eren els diola i on era la Casamance. I és que Oudiodial la formen més de sis-cents socis, tots ells d’ètnia diola.

Havíem començat parlant de les seves necessitats com entitat, dels espais que necessiten per celebrar-hi trobades i festes tradicionals sense molestar a ningú i del seu treball a favor de la convivència i vam acabar comentant projectes de cooperació i de les necessitats de la zona, al sud del Senegal, entre Gàmbia i Guinea Bissau. Van parlar-me molt de Bignona, una ciutat que jo no conec i per a ells és la veritable capital, en lloc de Ziguinchor. La Casamance és la part que més em va agradar de Senegal, allà, l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal hi està construint un Centre Social, concretament a Kabrousse, a prop de la zona més turística del país, encara que els llocs on hi ha els turistes res té a veure amb la vida dels habitants d’aquell lloc.

Va ser una trobada molt agradable, vaig passar una bona estona i vaig tenir l’ocasió, la sort, de conèixer una mica més dels dioles i de sentir-los parlar la seva llengua.

6/10/08

Quan la seva obligació era només respondre

Dijous passat em tocava, en nom del meu grup municipal, fer una pregunta referent a les inscripcions als cursos del Centre del Maresme del CNL. Pocs dies abans s’havia fet públic que “la mala gestió del Consorci de Normalització Lingüística del Maresme, per segon any consecutiu, podria deixar un total de 300 persones, la majoria immigrants, sense poder aprendre el català a la comarca del Maresme” i Convergència i Unió va considerar que el tema era prou important i prou greu, si es confirmava, com per fer una pregunta al Govern Municipal, encarregat de vetllar pels interessos dels ciutadans de Mataró.

Les preguntes demanaven un seguit de dades i, sobretot, pretenien saber si havíem d’estar preocupats i si era cert que ciutadans de Mataró es veien obligats a estudiar a altres poblacions si no volien perdre aquest curs. A més de voler saber si, en el cas que la situació fos la descrita pels mitjans de comunicació i denunciada també pel diputat de CiU Benet Maimí, existien garanties que això no tornaria a passar.

El Sr. Carlos Fernàndez, mentre el president del CNL estava ben callat després d’haver reconegut els fets ala ràdio municipal, va deixar anar un reguitzell de xifres que semblaven ordenades de la forma més difícil possible per ser retingudes i no pas com les havíem demanant, però això no és important, doncs podem tenir-les per escrit, el que és greu és el to de la seva resposta, plena de menyspreu i burla, alhora que va demostrar un elevat grau d’ignorància de l’administració, especialment si tenim en compte que es troba al govern i disposa de tots els mitjans i col·laboradors, confonent representants institucionals amb representants de partits i no adonant-se que qui li demanava explicacions eren, precisament, els representats.

Sóc partidari de separar les relacions entre les persones i la política, per això no tinc cap inconvenient en continuar compartint moltes coses amb en Carlos. Ara bé, en l’àmbit polític, és inadmissible aquesta manca de respecte per un grup que representa milers de persones i cal exigir que els responsables municipals, molt especialment aquells que en aquest moment ostenten el govern, vetllin pels interessos dels ciutadans, que, per altra banda, era l’únic objectiu de la pregunta.

5/10/08

Mataró, un model a seguir

Ahir vaig assistir a la taula rodona “Evolució de la Immigració a Catalunya, Mataró com model”, organitzada, amb el suport de l’AV de Cerdanyola, per l’Associació Socio-Cultural Amistat, que té com objectiu la defensa dels drets dels immigrants.

Els convidats eren el Sr. Josep Palacios, comissionat per a la Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró; el Sr. Àngel Prats, mestre i membre de la FAVM i el Sr. Jaume Roig, coordinador al Maresme de CCOO. Del primer he de dir que va fer una intervenció molt pedagògica pel que fa a la feina que es realitza des de l’Ajuntament, l’Àngel, com a bon mestre, es va centrar en la integració a l’escola dels fills de les famílies nouvingudes i, a través d’ells, dels pares; el Sr. Jaume Roig, lamentant-ho molt, penso que va aprofitar per fer propaganda sindicalista i també d’esquerres, és una llàstima que en una ciutat on els partits s’han posat d’acord pel que fa a les polítiques d’immigració, els sindicats no facin la seva feina d’una altra manera. Potser sóc jo el que no vaig mirar-m’ho amb prou objectivitat. M’agradaria pensar que va ser així.

M’he deixat de dir que el moderador, en un català gairebé perfecte, era en Mustafà, jove secretari de l’entitat organitzadora.

En Josep Palacios va explicar la importància d’un pacte signat per TOTES les forces polítiques del Consistori, fet que no es dóna pràcticament en lloc més. També va fer un repàs al mandat d’aquest pacte, del qual dijous vam aprovar la darrera edició, i del Pla per a la Nova Ciutadania, conjunt d’accions que l’acompanyen. El torn de preguntes del públic va ser molt participat. Públic majoritàriament magrebí, tot i que hi havia algun subsaharià. Em va cridar l’atenció la intervenció d’una de les poques dones que hi assistien, demanant que les parelles i els fills de 16 anys que venen, beneficiant-se del reagrupament familiar, puguin trobar una feina, atès que la llei només preveu poder disposar del permís de residència durant els cinc primers anys. La noia, que era molt jove, demanava, en un català encara millor que el d’en Mustafà, poder sortir de casa per anar a treballar, per així integrar-se millor i ajudar al seu marit en les despeses de la casa.

Cada dia estic més convençut que molts dels problemes de convivència són causa del desconeixement mutu i que és una llàstima que a actes com aquests no hi participin més persones autòctones, doncs canviarien la imatge que tenen de les nouvingudes.

4/10/08

Des d'avui, “Mataró es mou” en 32 idiomes

Fa una setmana, llegíem que Google Transalte, el traductor de Google, havia incorporat el català entre les trenta-dues llengües disponibles actualment. Es tracta d’un traductor bidireccional amb què es poden traduir paraules i textos sencers i mitjançant el qual també es poden traduir webs al moment. Així doncs, les webs en català es poden traduir a una trentena de llengües diferents, com l’àrab, l’anglès, el japonès o el rus o a l’inrevés: webs de trenta llengües diferents poden ser traduïdes al català.

Sincerament, crec que és una gran notícia per a ser llegit per milions de persones que no el parlen i que, d’aquesta manera, puguin conèixer una mica més la realitat del nostre País.

A més, el traductor es pot integrar al nostre bloc o pàgina web. Només cal anar a la pàgina d’eines del Google Translate, generar un codi i inserir-lo a la vostra plantilla. És per això que, des d’avui, “Mataró es mou” es pot llegir en qualsevol de les llengües que el traductor permet escollir. Només cal escollir un idioma al caixetí de la columna lateral.


Els que l’han estat provant diuen que no funciona correctament al cent per cent, però tots coincideixen en dir que és un pas molt import per donar-nos a conèixer al món. Us convido a utilitzar-lo al vostra bloc i permetre que, des d’avui, molta més gent ens conegui.

3/10/08

Un exercici de responsabilitat

Al Ple Municipal d’ahir, es va visualitzar la voluntat i, també, la responsabilitat de TOTS els grups polítics del Consistori amb l’aprovació del “Pacte sobre les polítiques d’immigració i d’integració” i el “Pla per a la Nova Ciutadania” que l’acompanyava.

Reprodueixo les paraules que vaig dir en nom del Grup Municipal de CiU i amb les que hi té molt a veure la M. José, que ha estat la nostra representant a la comissió redactora dels documents.


Com va passar l’any 2003, a l’Ajuntament de Mataró podem estar molt contents d’haver estat capaços d’aconseguir la unanimitat de tots els grups municipals en un tema tan important com el de la immigració, sota el nom, creiem que molt encertat, de “Nova Ciutadania”.

Hem de reconèixer que la elaboració del nou Pla pel 2008-2011 no ha estat fàcil. Com a l’anterior legislatura, ha calgut fer una pila de versions del document per arribar al que avui aprovem.

Però, finalment i gràcies al treball de totes les persones que han col·laborat en la comissió, el document recull les diverses sensibilitats, alhora que, totes han sacrificat part del que haurien volgut incloure en benefici del consens.

Es va començar amb un document molt extens i massa tancat políticament, però el resultat és un text molt més concret, més precís i més despullat de tendències polítiques, centrat en la millora de les condicions de vida dels nouvinguts i de la cohesió de la ciutat.

Hem de felicitar-nos tots per haver arribar a acords sobre el Pacte i el Pla per la Nova Ciutadania. Felicitar-nos per:
- haver pactat de quina manera encarar el fenomen de la immigració
- sobre com cal afavorir la seva integració
- per determinar quin és l’espai social i cultural que hem de cedir als nouvinguts i quins són els temes innegociables
- per aplicar mesures que ajudin a superar els recels de la població autòctona respecte dels nouvinguts
- I també hem d’estar contents per haver estat capaços de donar aquest pas una altra vegada

El Pla per la Nova ciutadania i les accions que s’hi desenvoluparan han de servir-nos per a integrar als nouvinguts, per fer de Mataró una ciutat cohesionada on tothom trobi el seu lloc. I no serà amb els recels dels autòctons, ni amb l’exaltació acrítica del país que han deixat per part dels immigrants que ho aconseguirem.

Uns i altres, autòctons i nouvinguts, hem de donar una oportunitat a la convivència i a la cohesió. I els representants polítics hem de donar exemple, facilitant els acords en el temes cabdals per la ciutat. Només així, Mataró serà la ciutat on volem viure, treballar i veure créixer els fills. I en una època de crisi com la que ara ens toca viure, tot el procés serà més difícil. Tasca de tots, doncs, de fer de Mataró una ciutat il·lusionant on l’esperança presideixi la convivència.

Una mica ja en s hi hem referit al començar, volem deixar clar que això no seria possible sense les hores que hi han dedicat persones de tots els grups polítics. Cal destacar la tasca feta per l’Esteve Terradas, que ja no és regidor, però que es va prendre molt seriosament aquest tema i va estendre sempre la mà a aquest grup municipal perquè opinés i aportés les seves idees. També als senyors Pere Robert i Josep Palacios, per les tasques de coordinació i redacció. I als representants de tots els grups polítics pel tarannà conciliador i la feina constructiva.

2/10/08

MASBA estrena bloc

Avui descobreixo un nou bloc, pertany a Mataró Sense Barreres (MASBA), una entitat creada fa pocs mesos per treballar per a la supressió de barreres arquitectòniques i la millora de l’autonomia de les persones.

Amb el convenciment que, a Mataró, encara queda molt per fer en el camp de la mobilitat, un grup de persones van decidir crear l’associació MASBA amb el propòsit d’oferir la seva col·laboració a l’administració local i fer puntual seguiment en la eliminació de las barreres arquitectòniques, ja sigui en el transport, en el planejament urbanístic o en noves construccions. Volen aconseguir, amb l’esforç de tots, una ciutat amb més comoditat i accessibilitat per a tots els seus ciutadans sense cap mena de distinció.

És una entitat nova que manifesten que, fins ara, no rebem cap mena d’ajuts ni subvencions per part de cap administració i que les despeses que es generen les paguen els socis amb una petita quota anual. Una entitat que es suma al treball que, des de fa més de trenta anys, està fent l’associació GIMM.

Els blocs permeten, entre altres coses, que entitats com MASBA puguin tenir una finestra al món, des de la qual expliquen qui són i que fan, sense cap cost i de forma prèvia a la creació d’un web més professional. Benvinguda la iniciativa!!