Mataró, un model a seguir

Ahir vaig assistir a la taula rodona “Evolució de la Immigració a Catalunya, Mataró com model”, organitzada, amb el suport de l’AV de Cerdanyola, per l’Associació Socio-Cultural Amistat, que té com objectiu la defensa dels drets dels immigrants.

Els convidats eren el Sr. Josep Palacios, comissionat per a la Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró; el Sr. Àngel Prats, mestre i membre de la FAVM i el Sr. Jaume Roig, coordinador al Maresme de CCOO. Del primer he de dir que va fer una intervenció molt pedagògica pel que fa a la feina que es realitza des de l’Ajuntament, l’Àngel, com a bon mestre, es va centrar en la integració a l’escola dels fills de les famílies nouvingudes i, a través d’ells, dels pares; el Sr. Jaume Roig, lamentant-ho molt, penso que va aprofitar per fer propaganda sindicalista i també d’esquerres, és una llàstima que en una ciutat on els partits s’han posat d’acord pel que fa a les polítiques d’immigració, els sindicats no facin la seva feina d’una altra manera. Potser sóc jo el que no vaig mirar-m’ho amb prou objectivitat. M’agradaria pensar que va ser així.

M’he deixat de dir que el moderador, en un català gairebé perfecte, era en Mustafà, jove secretari de l’entitat organitzadora.

En Josep Palacios va explicar la importància d’un pacte signat per TOTES les forces polítiques del Consistori, fet que no es dóna pràcticament en lloc més. També va fer un repàs al mandat d’aquest pacte, del qual dijous vam aprovar la darrera edició, i del Pla per a la Nova Ciutadania, conjunt d’accions que l’acompanyen. El torn de preguntes del públic va ser molt participat. Públic majoritàriament magrebí, tot i que hi havia algun subsaharià. Em va cridar l’atenció la intervenció d’una de les poques dones que hi assistien, demanant que les parelles i els fills de 16 anys que venen, beneficiant-se del reagrupament familiar, puguin trobar una feina, atès que la llei només preveu poder disposar del permís de residència durant els cinc primers anys. La noia, que era molt jove, demanava, en un català encara millor que el d’en Mustafà, poder sortir de casa per anar a treballar, per així integrar-se millor i ajudar al seu marit en les despeses de la casa.

Cada dia estic més convençut que molts dels problemes de convivència són causa del desconeixement mutu i que és una llàstima que a actes com aquests no hi participin més persones autòctones, doncs canviarien la imatge que tenen de les nouvingudes.