LE JOOLA (6 anys)

A la secció d’internacional de “La Vanguardia” d’avui s'hi pot trobar un article titulat “Un osario en el fondo del mar”, que fa referència al enfonsament de “Le Joola”, davant la costa de Gàmbia, el 26 de setembre de 2002.

"Le Joola" (o "Diola", nom del principal grup ètnic de Casamance), era el vaixell que unia per mar Dakar i Ziguinchor, era la principal connexió entre la regió de Casamance i la resta de Senegal i era fonamental per l’economia del país. Des de la seva entrada en servei, el desembre 90, la gran majoria dels seus usuaris van ser els comerciants, que anaven a vendre els seus productes, fruites, peixos, ostres, oli i vi de palma al mercat Elisabeth Diouf de la capital, Dakar, i a tot Senegal.

La nau va ser construïda a Alemanya. Tenia un pes de 1.532 tones, amb 79’5m d’eslora, la seva bodega, de 450 m3, podia portar 550 tones de mercaderies, inclosos una dotzena de vehicles. Va deixar de donar servei el 13 de setembre de 2001, per a la reparació dels danys mecànics i la substitució del motor, tornant a entrar en servei el 10 de setembre de 2002.

En el seu darrer viatge, el tercer després d’un any parat per reparar-lo, "Le Joola" va sortir del port de Ziguinchor a les 13:30h, amb calma meteorològica. Oficialment portava 809 passatgers a bord, a més dels 52 membres de la tripulació. Després de tres hores de baixar pel riu Casamance, el vaixell s'aturà a l’illa de Carabane on pujaren 185 passatgers més i es carregaren unes mercaderies.

Si bé "El Joola va ser dissenyat per transportar 580 persones a les sis de la tarda, ja portava, oficialmente, 1.046 persones a bord. Encara farà més parades i continuarà carregant més persones, no només comerciants de Casamance, sinó també turistes occidentals, estudiants que viatgen a Dakar per al nou any escolar i 32 nens de 10 a 15 anys que venien de participar en un torneig de futbol. El nombre de passatgers ja superava els dos mil.

Durant l'escala a Carabane el cel s’enfosqui i començà a ploure. Quan "Le Joola" sortia de l'illa la visibilitat era pràcticament nul·la i el vaixell va desaparèixer en la boira. A les 18:45h, la tripulació va enviar un missatge al centre de coordinació de les operacions de l'Armada a Dakar, anunciant que el vaixell estava fora del riu Casamance i es dirigia a creuar l'oceà. A les 22:00h es va donar la senyal de que tot estava bé a bord. Just abans de 23:00h, "Le Joola navegava a 40 km de la costa de Gàmbia a uns 170 km al sud de Dakar, en un mar agitat, amb vents i sota una forta pluja.

Tot va succeir molt ràpid, les ràfegues de vent van augmentar la inclinació del transbordador, davant el fort vent i la pluja molts passatgers s'afanyaren a cercar refugi, situant-se a un costat de la nau i provocant el desequilibri del vaixell. La inclinació era massa elevada i provocà que "Le Joola", en menys de cinc minuts, dones la volta. Els passatgers de la coberta van ser llançats a l'aigua i els que eren dins no van tenir temps de posar-se els salvavides.

La catàstrofe va ser superior a la de l’enfonsament del "Titànic" , hi va haver 1.953 morts, alguns alumnes de l’Escola pia al Senegal, i només 64 supervivents. El nombre més elevat de víctimes en un accident nàutic.

Sis anys després i malgrat els esforços realitzats per la comunitat internacional, la ruta pel mar entre Dakar i Ziguinchor no s’ha restablert. Amb el conseqüent perjudici econòmic per a la zona sud del país, que no té possibilitats de vendre els seus productes. Per altra banda, les famílies que van perdre algun dels seus membres en l’accident, encara no han rebut les compensacions promeses pel govern.