30/5/08

EL MEU BARRI

Només tenia nou anys quan vaig venir a viure a tocar de la ronda Francesc Macià. Bé, llavors la ronda encara no hi era, per on ara hi ha el carrer hi passava un torrent, que ara va soterrat i la línia d’alta tensió, que alguns recorden al mig del carrer, passava a pocs metres de casa, travessant l’espai on ara hi ha el Centre Cívic.

El que ara tothom coneix com a Pla d’en Boet eren tot feixes, Can Deri o Can Murralaco eren algunes de les cases de pagès. Al final del carrer de casa hi havia un safareig on les granotes fien uns concerts extraordinaris, des del terrat de casa es veia passar el tren, al costat del qual hi va aparèixer un camí molt ben il·luminat que va ser la primera autopista de l’Estat. Com aquets, molts records d’infantesa i d’adolescència, però semblaria un avi explicant aventures al net.

El que avui vull dir és que aquell grapat de pisos que van anar apareixent avui formen un barri on hi viuen gairebé sis mil persones (segons dades estudi de població). Persones que han lluitat per aconseguir un barri digne, amb equipaments i serveis i es van organitzar formant una associació de veïns que enguany compleix trenta anys. Aquest vespre, en el marc de la Setmana Cultural del barri s’ha fet un homenatge als qui van fundar aquesta associació. Ha estat un acte molt emotiu, precedit de la inauguració d’una exposició de treballs del taller que dirigeix Joan Pau Blanc i de les brillants actuacions de les persones de l’Associació de Gent Gran del barri.

Felicitats i, sobretot, moltes gràcies per la feina que feu pel barri.

29/5/08

L’AEROPORT DE GIRONA MÉS A PROP

Aeroport de Girona
.
Repasso els diaris digitals, molts dies no tinc el temps per llegir la premsa com cal, hàbit que hauríem de tenir tots. Tot i que hi ha aquella teoria que diu que els diaris no existeixen, perquè el que passa no surt al diari i el que diu el diari és mentida, però...

Llegeixo que abans de l’estiu pot entrar en funcionament la línia d’autobús que enllaçarà Mataró amb l’Aeroport de Girona. Crec que ningú s’oposava a aquesta línia, tots la reclamàvem, per tant, tots hem d’estar satisfets que la Generalitat hagi pres aquesta decisió.

A partir del juliol els mataronins tindrem més fàcil accedir a un aeroport que cada dia dóna més serveis i que no ens queda gaire més lluny que el de Barcelona, estalviant-nos tot el que suposa haver de traspassar la capital a determinades hores. A més, és una millora que pot repercutir en molts àmbits econòmics, més enllà d’anar de vacances. Especialment quan encara no s’ha resolt el tema de la línia directe de ferrocarril a l’Aeroport del Prat, tot i que CiU va arrencar el compromís de resoldre-ho.

El que no acabo d’entendre és perquè una notícia com aquesta no ha estat moriu d’informació a la Comissió de Via Pública que es va celebrar ahir mateix, quan la notícia ja era coneguda, però són coses a les que ja ens hem anat acostumant.

27/5/08

UN ANY DESPRÉS

Avui fa just un any de les darreres eleccions municipals. La victòria va ser clarament del PSC-PSOE, tot i que, per a mi, tots hi vam perdre, només cal que recuperem els resultats i hi trobarem una abstenció de les més altes. Si ens fixem en percentatges i nombre de regidors, els únics que pujaren foren la CUP, que va entrar per primera vegada al Consistori i CiU, que guanyà un regidor.

Un any després, el panorama no és gaire engrescador. Un govern de menys nivell que els de mandats anteriors. No em refereixo pas a les persones individualment –no sóc ningú per jutjar-les- sinó a l’equip que formen. Sorpreses i nyaps que afloren d’una política que, contràriament a les promeses de l’inici, és més opaca que mai. CiU s’esforça per fer propostes en positiu, però, per respecte als electors també cal que es faci respectar i demani explicacions quan les coses no es fan prou bé. Davant d’això, el govern fa oposició a l’oposició.

Només ha passat una quarta part del mandat. Resten tres anys per a les properes eleccions i el Govern ha de tenir l’iniciativa. Pot seguir fent la seva, sense reconèixer els errors ni donar explicacions, o pot ser transparent i cercar el consens en aquells temes que els posicionaments no siguin ideològicament oposats, que en política municipal són molts.

Per evitar parlar de Can Fàbregas o PUMSA, posaré un exemple del darrer Ple: no es pot respondre amb la prepotència que es va fer a temes com el tancament de l’Espai Jove de Cerdanyola i si tenim en compte que l’únic membre del Govern que va tenir seny ha abandonat el vaixell, l’esperança de rectificació és escassa.

26/5/08

DEBAT PRECONGRESSUAL

L’agrupació local de Mataró ha estat la primera en fer una important aportació al debat obert a CDC amb la convocatòria del 15è Congrés.


Només fa una setmana que el Consell Nacional va donar llum verda a les quatre ponències que marcaran el debat ideològic, programàtic i de funcionament del partit pels propers quatre anys i a Mataró ja hem organitzat un acte per donar a conèixer els textos a debatre. L’acte consistí amb taula rodona per ponència, molt ben portada pels respectius responsables locals (l’Albert, en Vicent, en Marc i la Montse) en la que hi van participar components dels comitès de cadascuna d’elles, així com representants d’algunes de les tendències que darrerament han sorgit al partit.

A més de militants i simpatitzants de CDC a Mataró, hi van assistir un important nombre de delegats escollits en les diferents poblacions del Maresme. També van passar-hi diferents dirigents nacionals, com Lluís Corominas, Jordi Turull, Carles Campuzano, Montserrat Candini, Marta Alòs i Ramon Camp, entre d’altres. Així com l’actual president comarcal, Xavier Badia.

Aquesta setmana han començat les trobades en que hi participaran els més de 80 delegats del Maresme, agrupats per ponències. L’èxit de la Jornada de dissabte fa preveure un intens debat de renovació d’idees i de discurs, com diu Felip Puig, Secretari General Adjunt.

En Joan Mora també en parla al seu bloc:
* PREPAREM EL CONGRÉS DE CONVDERGÈNCIA
* CONSELL NACIONAL, LLUM VERDA A LES PONÈNCIES DEL 15è CONGRÉS DE CDC

25/5/08

FENT REPÀS

Encara que sigui amb endarreriment, vull fer repàs d’alguns actes i esdeveniments dels darrers dies. Potser només per deixar-ne constància, a tall de diari.

Avui mateix, una estona després d’haver-hi deixat la Rosa, que no se’n perd ni un, he anat a veure el partit del Mataró. Era el primer de la Copa Catalunya i jugàvem contra el CF Badalona, de la segona B. Plovia, la lliga ha acabat sense saber si ens haurem salvat del descens, esperant que fan els de dalt, tot plegat, quatre i el cabo.

Els que hi entenen haurien de revisar la competició. Està molt bé que tinguem una competició estrictament catalana, però amb dignitat. En tot cas, el Mataró, tot i no fer un dels seus pitjors partits ha quedat eliminat per zero gols a dos. Finalment hem acabat la competició i ara només podem esperar que el proper any sigui millor.


Divendres, fa anys que no em perdo la Nit de la Solidaritat. En aquesta ocasió, el convidat va ser el Sr. Jovan Divjak, director executiu de la Fundació Reconstruïm Bòsnia amb l’Educació. Conferència en francès amb traducció simultània i tancament de l’acte a càrrec de la conductora del mateix (errada de protocol que no va ser la única). Abans es va projectar el documental “Els ponts de Mostar”, dirigit per Joan Salicrú, i que evidencia que les ferides de la Guerra dels Balcans encara segueixen obertes. Per acabar, actuació de la companyia de dansa Trànsit i una copa de cava. Enyoro els àpats multiculturals d’anys enrere. I, parlant d’àpats, amb el nou regidor els portaveus dels grups municipals han deixat de ser convidats al sopar que celebra el Consell de Solidaritat i Cooperació a l’acaba l’acte. En tot cas, felicitats a la Dolors, responsable de Cooperació del nostre Ajuntament, per la feina feta.

Aviat és dit, 50 anys de l’Escola Miquel Biada. Era petit, però encara recordo la plaça del Ninots, ara plaça de l’Ajuntament, amb l’edifici de l’antiga Escola d’Arts i Oficis al final, al Carreró. Però ja no funcionava, havia començat a caminar l’escola de formació professional, com en dèiem llavors de l’IES Miquel Biada.

Vaig ser-ne alumne un parell de cursos. A Santa Anna, les classes del batxillerat superior es feien només pel matí i jo vaig aprofitar per estudiar oficial de delineació a les nits. Allà vaig conèixer Miquel Reniu, que era el meu professor de llengua, Llorenç Campdepadros, professor de geometria descriptiva i Santi Estrany. Quin Luxe! Santi Estrany i Cisco Barrachina professors de dibuix en un mateix any, un de nit i l’altre de dia. Tenia algunes assignatures convalidades pel batxillerat i això va fer que no compartís totes les hores amb es companys, potser per això la meva escola segueix essent Santa Anna, però tinc molts bons records d’aquelles aules amb unes taules de dibuix immenses.

18/5/08

Visita a dos bons equipaments

Aquest matí hem pogut conèixer les instal·lacions del nou Centre d'Educació Infantil i Primària que porta el nom d'Antonio Machado i l'escola bressol Elna, ambdues al sector de la via d'Europa.

Les construccions s’adapten perfectament a les condicions topogràfiques del solar, integrant tot el conjunt en l'entorn, amb una distribució de l'espai edificat per nivells. Passa el mateix amb els espais exteriors, que també queden a diferents nivells. Els recorreguts entre els patis exteriors i pistes esportives estan connectats mitjançant rampes per garantir la mobilitat. Una altra característica important són els accessos, que es realitzen de forma independent, tot i la seva connectivitat interior.

És un projecte molt ben estudiat que ha aconseguit el que pretenia. Cal felicitar l’arquitecte per la funcionalitat, la lluminositat i els acabats de l’obra, a més de l’adaptació al terreny de que he parlat abans.

Igualment s’ha de felicitar a l’IME per l’elecció dels noms, que ben segur ajudaran a mantenir viu el record de moltes persones que van patir en el seu exili fugin de les conseqüències de la Guerra Civil espanyola en el cas de l’escola bressol Elna i a donar a conèixer una personalitat com l’escriptor de la Generació del 98, Antoni Machado, en el cas de l’escola de primària que ha rebut el seu nom.

Mentre jo passejava per les instal·lacions dels nous equipaments escolars, la Rosa jugava amb l’equip juvenil femení de waterpolo del CN Mataró. Felicitats per la nova victòria a la piscina del CN Rubí. Ja vaig dir fa poc que aquestes noies són les millors.

Més tard he anat a Premià. El CE Mataró s’hi jugava molt i els jugadors han complert guanyant a l’equip local per dos gols a un, però fins d’aquí uns dies no sabrem si ha estat suficient.

Polemitzant

He llegit el post d’en David on diu que no li agrada el disseny de la samarreta de les Santes 2008. Primer, he de explicar que, si les coses es fan com s’haurien de fer, els responsables municipals poden escollir l’artista, però el disseny és aquest darrer qui el proposa. Només faltaria que els polítics es posessin a dissenyar samarretes. Dit això, a mi si que m’agrada el disseny del Sr. Martí Anson.

Crec que la Festa Major de Mataró no es pot qualificar de festa cristiana. Més enllà de qui van ser Juliana i Semproniana, de si van existir realment o no, fet que l’Església ’ha qüestionat en els darrers anys, les Santes són una gran festa popular, que els mataronins i mataronines vivim amb molta intensitat i amb la constant presència al carrer dels gegants i la resta de les comparses. És també una festa que ens identifica com a ciutadans de Mataró i és aquí on ho lligo amb el disseny de la samarreta pel 2008.

Si parlem de disseny estrictament, m’agradava més el de l’any passat, amb la ma de Rovafabes, si parlem d’identitat em serveixen els dos, però s’ha de reconèixer que el d’Anson és més cridaner i vistós. Us imagineu com serà la Riera plena de samarretes grogues i negres? Les barres grogues i negres són colors lligats a la ciutat des de fa molts anys i si això és pel futbol benvingut sigui.

Reconec però, que no acabo d’entendre l’escut. Per què l’escut que hi ha a la samarreta té quatre barres grogues i cinc de vermelles? Té algun significat especial? Per què no s’han utilitzar les quatre barres de la bandera catalana?

17/5/08

Premis Blocs Catalunya

Una iniciativa de stic.cat a favor del català a Internet.


www.premisblocs.cat

16/5/08

Mereixen els nostre reconeixement

Aquest matí, he anat, en representació de CiU a l’acte que s’ha celebrat amb motiu del Dia de la Policia.

La celebració, presidida per l'alcalde, ha començat amb un vídeo que explicava com és un torn a la Policia Local i les diferents funcions i tasques que desenvolupen els seus agents a la ciutat de Mataró. Després, les “felicitacions” i “condecoracions” han estat moltes. També s’han lliurat els premis pels tornejos esportius celebrats amb motiu de la festivitat i en els quals també han participat agents d’altres cossos.

No han faltat les referències a que “ha estat un any complicat”, però, només veient l’ambient de la sala es podia percebre que la nostra policia està en condicions d’afrontar els problemes que sorgeixi’n i que l’il·lusió i l’esperit de servei no han minvat, sinó al contrari.

Tots hem de felicitar al conjunt de membres de la Policia Local de Mataró i molt especialment als que avui han estat guardonats. Només ens recordem d’ells quan han de denunciar-nos per alguna infracció de trànsit que hem fet amb el cotxe, però la seva labor va molt més lluny, avui ho hem vist, i la ciutat no seria la mateixa sense la seva feina constant i professional.

Moltes felicitats i moltes gràcies.

14/5/08

Estic content d’haver compartit aquet any amb tu

L'Isabel en un moment de la seva intervenció en el darrer Ple Municipal
.
Sí, estic molt content d’haver pogut compartir el primer any de l’actual mandat municipal amb l’Isa. Va venir de la ma d’en Marcel, en Joan la va conèixer primer i en parlava molt bé. No es va equivocar. És un bon element i ho serà allà on vagi. Segur que com a jutge també farà bona feina a Barcelona.

Tot això ve de que avui hem notificat una notícia que fa quatre dies ni nosaltres mateixos coneixíem. La regidora Isabel Martínez ha hagut de renunciar al seu càrrec electe per incompatibilitat amb la nova responsabilitat com a jutge.

Inquieta, nerviosa, el pensament li va més ràpid que el llapis, encara que quan parla també ho fa de presa, algunes vegades els que escoltem fins i tot li hem de fer repetir allò que per a ella està molt clar però nosaltres encara no hem entès.

Bona companya, lleial i amb conviccions, no va tenir cap problema en votar diferent quan la seva formació jurídica no li permetia compartir una opinió política amb els altres membres del grup. Tothom ho va comprendre i no es va interpretar com cap agressió. Una mica difícil de localitzar, això també, però si sap que la estàs buscant és ella qui et troba, també s’ha de reconèixer.

Tots estem contents d’haver treballat junts i la trobarem a faltar, però estem molt contents perquè ha aconseguit abans del que pensava allò que perseguia professionalment.

Per altra banda, el relleu es fa amb normalitat. En Pere és un més de l’equip des del primer dia. Actiu a la campanya electoral i al partit, ha participat a totes les trobades del grup municipal i ha opinat com un membre més. Sap perfectament on es posa i ho farà bé.

Una vegada més, és evident que som un equip, que ens agrada el que fem i com ho fem i ens ho passem bé.

13/5/08

Baixa d’una gran companyia

Avui em vindria de gust parlar de la meva relació amb algunes grans companyies de serveis, especialment amb telefònica, però m’abstindré de fer-ho i a canvi us deixo aquest vídeo que em va fer arribar un amic.

Aprofitant la Fira ...

Mataró estem de Fira i fem festa el dilluns de Pasqua Granada, és per això que he aprofitat dos dies per desconnectar i descansar. Malgrat tot, no me’n he pogut estar de mirar el correu per si hi havia alguna cosa urgent, però no n’he contestat cap, també ho reconec.

Anys enrere, la Fira de Mataró tenia, per una banda la part lúdica de les atraccions, que encara conservem, i per l’altra, allò que en dèiem la Fira Comercial. Venia gent de fora, especialment de la comarca, però ara som nosaltres els que aprofitem la festa per marxar. També hi va haver un intent de l’Ajuntament de fer que els comerços obrissin el dilluns de Pasqua, però quin sentit tenia si no hi ha cap raó per venir a Mataró en un dia festiu? Fires d’atraccions n’hi ha a tots els pobles, com també hi ha les firetes d’”artesans” que ara organitzem.

A només tres hores de viatge i entremig d’una espectacular recuperació del patrimoni cultural i de la història he passat dos dies lluny de qualsevol paper o expedient. Ha esta fabulós, tothom me’n parlava bé i tenien raó. Si teniu ocasió, visiteu Carcassonne, especialment la seva Cité Médiévale, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1997 per tractar-se de la ciutat murallada més gran d’Europa.

Aprofitant que érem Carcassonne hem fet una visita a un dels més grans i més conegut canals d’Europa, el Canal du Midi, també anomenat dels dos mars perquè permet travessar França d’est a oest, des del port mediterrani de Sète, al costat de Montpellier, fins a Burdeus, tocant l’Oceà Atlàntic. Amb un vaixell es pot navegar els 400 quilòmetres del canal i descobrir el sud francès, passant per la Camarga, Occitània, el Languedoc-Rosselló i la vall del Garona, fent aturades a ciutats plenes d'història. Va ser construït el segle XVII, durant el regnat de Lluís XIV, pel transport de mercaderies i persones, però a l’actualitat, aquesta important obra d’enginyeria és un atractiu turístic de primer ordre.

12/5/08

Finances.Cat

Divendres passat, el Conseller d’Economia i Finances va presentar una nova eina pel món de les finances i els negocis. Em refereixo a “Finances.cat”, una nova plataforma digital on es pot trobar informació sobre el món de les finances a Catalunya. Tot i que està adreçat especialment als professionals i als interessats en l’activitat financera, crec que la seva consulta pot ser molt interessant, doncs organitza en un sol espai tota la informació de l’activitat econòmica al nostre país. Amb més de 800 entitats registrades, inclou un inventari de tots els bancs i caixes, asseguradores, associacions, col·legis professionals i altres entitats corporatives, societats de prestació de serveis financers i dels mercats de capital. A més, també inclou més de 450 documents amb informació actualitzada.

Iniciatives d’aquest tipus, que poden facilitar la feina a uns i donar informació a tots, sempre han de ser benvingudes.

11/5/08

Benvinguda un nou bloc que promet

Bandera Estelada. Primera imatge publica per Jordi Surinyach al seu bloc
.
En Jordi Surinyach, del que Pere Pascual ha escrit que: “amb la seva habitual habilitat, que junt a la seva intel·ligència i ironia el converteixen en un polític al que cal escoltar, encara que després convé deixar en pòsit el que ha dit per poder-ne treure lectura veritable”, ha obert fa pocs dies un nou bloc.

Des del meu petit i senzill raconet a internet, li vull donar la benvinguda i dir-li que em comprometo a seguir-lo, tot i que cada dia em falta més temps per llegir tot allò que es publica als nous blocs que van apareixent. En tot cas, des d’avui mateix estreno nou enllaç per trobar-lo amb facilitat i us convido a accedir-hi.

Segur que els escrits d’en Jordi, com ha passat des de que el conec, aixecaran polseguera i faran sentir incòmodes a més d’un, però a ell això no el preocupa gaire. Necessita dir el que pensa, tal i com ho pensa.

10/5/08

Acord del CONSELL TERRITORIAL DE CERDANYOLA

Aquest dies hem llegit diverses notícies en referència a l’actuació portada a terme per la policia municipal a l’entorn de la plaça Onze de Setembre per tal de d’eradicar un presumpte tràfic d’estupefaents. El tema va ser portat al Ple d’aquesta setmana per tots els grups de l’oposició, tot i que de formes absolutament diferents. També va parlar-ne el Consell Territorial de Cerdanyola, celebrat just el dia abans del Ple, el qual va aprovar el manifest que reprodueixo:

“El Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola acorda expressar el seu recolzament als monitors/es i educadors/es de l’Associació Infantil i Juvenil Xerinola pel treball que realitzen amb els joves del barri. Així com la necessitat de col·laborar en la restitució de la dignitat del Casal de Joves de Cerdanyola i del treball que s’hi realitza.
Alhora que rebutja l’actuació política portada a terme pel Govern Municipal en relació a l’actuació policial que acabà amb la clausura del Casal de Joves del barri”.


Al Ple, va ser lamentable veure la passivitat del Govern davant la forma com ha evolucionat el tema. Tots els regidors implicats a la defensiva exceptuant l’Esteve Terrades, que va utilitzar un altre tot, però els altres, només estaven preocupats per no acceptar ni un sol error. Van permetre la confusió i mantenir a l’aire el dubte sobre els educadors que gestionen, majoritàriament de forma voluntària, gran part de l’activitat que es realitza a l’espai.

El consum de droga és una problemàtica estesa, per desgràcia, per diversos espais de Mataró i de moltes altres ciutats, però són precisament gent com els integrants de Xerinola els que hi lluiten en el dia a dia d’una forma integradora i no repressiva

9/5/08

Mònica Terribas, TV3 i Manuel Mas

Aquesta setmana, els diaris anaven plens de cartes de lectors parlant de Manuel Mas. Carai! Vaig pensar jo. Si que la dita grossa! Doncs quan en Manel era alcalde de Mataró mai li van dedicar tantes línies.

Doncs sí, la va dir grossa, tant que algú devia tocar-li el crostó i ordenar-li que retirés el post, el qual ha retocat considerablement resistint-se a retractar-se de les crítiques a Mònica Terribas. Però el periodista Saül Gordillo ha estat molt hàbil conservant-lo i reproduint-lo integrament, de manera que puguem seguir llegint-lo. A més, si visiteu el bloc d’en Saül també hi trobareu un grapat de notícies i articles d’opinió que han parlat de l’afer.

La qüestió és que han fet cas a l’exalcalde de la nostra ciutat i han tret Terribas del programa “La nit al dia”, això sí, amb un petit detall, no l’han despatxada, sinó que l’han fet directora de TV3. Què deu estar passant pel cap del diputat mataroní del PSOE?

Per cert! Us heu fixat que qui va ser alcalde de la ciutat gairebé vint-i-cinc anys, fins avui, encara no té cap enllaç al bloc del seu successor? I això que són del mateix partit.

2/5/08

Merescut premi a Josep Artigas

En Jordi davant el "Centre Catalunya" (Sokone), creat per Josep Artigas amb col·laboració de Caldes Solidària

Josep Artigas a Notre Dame d'Afrique (Dakar) explicant que són i on es fan les Aromes de Montserrat al novicis

Obro el correu i trobo un missatge del P. Jaume Pallarolas, argentoní, Pare provincial de l’Escola Pia a Catalunya, on m’adjunta uns retalls de premsa. Ens fa saber que han concedit el “Premi de cooperació del Consell Comarcal del Vallès Oriental” a Josep Artigas, escolapi que porta 31 anys al Senegal i que fins fa poc era el vice-provincial per aquell país africà.

En Josep va néixer a Castellterçol i està molt lligat amb la gent de Caldes de Montbui que l’han ajudat i l’ajuden amb molts del projectes que realitza al Senegal. Nosaltres el vam conèixer arrel de la col·laboració a través dels Amics de l’Escola Pia al Senegal i el lligam va ser més gran després que Manel Sales tornès a Catalunya per culpa d’una important malaltia. Va ser ell qui va organitzar el nostre viatge el 2006 per tal de conèixer l‘estat de tots els projectes en els quals participem.

Coneixent l’Artigas segur que està content, però no per ell, sinó per la gent que, amb ell, treballa pel Senegal, on ell es mou com a casa seva.

Sé que fa uns dies que és a Catalunya perquè l’operin, després d’haver tingut un parell d’accidents amb el cotxe i la moto. Tinc moltes ganes de veure’l i que ens expliqui com van les coses.

Moltes Felicitats! T’ho mereixes! Us ho mereixeu!
.

1/5/08

Quan s’acabarà?

He estat fora gairebé tot el dia i lleixo les darreres notícies a Internet: ETA ha fet explotar tres artefactes aquesta mitjanit en dues institucions laborals dels governs espanyol i basc a Arrigorriaga (Biscaia) i Sant Sebastià (Guipúscoa). Afortunadament no ha causat ferits. Les tres bombes han explotat poques hores després que el jutge Baltasar Garzón enviés a la presó l’alcaldessa d'Arrasate, Inocencia Galparsoro, d'ANB.

Mai defensaré als qui utilitzen la violència. Penso que aquells que van començar defensant les llibertats del seu poble, s’han anat convertint en assassins que no troben el seu camí fora de les armes.

Però, volem ajudar-los a sortir-ne? Quan deixarà el terrorisme de ser una arma electoral? Quan s’acabarà la violència?