30/5/08

EL MEU BARRI

Només tenia nou anys quan vaig venir a viure a tocar de la ronda Francesc Macià. Bé, llavors la ronda encara no hi era, per on ara hi ha el carrer hi passava un torrent, que ara va soterrat i la línia d’alta tensió, que alguns recorden al mig del carrer, passava a pocs metres de casa, travessant l’espai on ara hi ha el Centre Cívic.

El que ara tothom coneix com a Pla d’en Boet eren tot feixes, Can Deri o Can Murralaco eren algunes de les cases de pagès. Al final del carrer de casa hi havia un safareig on les granotes fien uns concerts extraordinaris, des del terrat de casa es veia passar el tren, al costat del qual hi va aparèixer un camí molt ben il·luminat que va ser la primera autopista de l’Estat. Com aquets, molts records d’infantesa i d’adolescència, però semblaria un avi explicant aventures al net.

El que avui vull dir és que aquell grapat de pisos que van anar apareixent avui formen un barri on hi viuen gairebé sis mil persones (segons dades estudi de població). Persones que han lluitat per aconseguir un barri digne, amb equipaments i serveis i es van organitzar formant una associació de veïns que enguany compleix trenta anys. Aquest vespre, en el marc de la Setmana Cultural del barri s’ha fet un homenatge als qui van fundar aquesta associació. Ha estat un acte molt emotiu, precedit de la inauguració d’una exposició de treballs del taller que dirigeix Joan Pau Blanc i de les brillants actuacions de les persones de l’Associació de Gent Gran del barri.

Felicitats i, sobretot, moltes gràcies per la feina que feu pel barri.