UN ANY DESPRÉS

Avui fa just un any de les darreres eleccions municipals. La victòria va ser clarament del PSC-PSOE, tot i que, per a mi, tots hi vam perdre, només cal que recuperem els resultats i hi trobarem una abstenció de les més altes. Si ens fixem en percentatges i nombre de regidors, els únics que pujaren foren la CUP, que va entrar per primera vegada al Consistori i CiU, que guanyà un regidor.

Un any després, el panorama no és gaire engrescador. Un govern de menys nivell que els de mandats anteriors. No em refereixo pas a les persones individualment –no sóc ningú per jutjar-les- sinó a l’equip que formen. Sorpreses i nyaps que afloren d’una política que, contràriament a les promeses de l’inici, és més opaca que mai. CiU s’esforça per fer propostes en positiu, però, per respecte als electors també cal que es faci respectar i demani explicacions quan les coses no es fan prou bé. Davant d’això, el govern fa oposició a l’oposició.

Només ha passat una quarta part del mandat. Resten tres anys per a les properes eleccions i el Govern ha de tenir l’iniciativa. Pot seguir fent la seva, sense reconèixer els errors ni donar explicacions, o pot ser transparent i cercar el consens en aquells temes que els posicionaments no siguin ideològicament oposats, que en política municipal són molts.

Per evitar parlar de Can Fàbregas o PUMSA, posaré un exemple del darrer Ple: no es pot respondre amb la prepotència que es va fer a temes com el tancament de l’Espai Jove de Cerdanyola i si tenim en compte que l’únic membre del Govern que va tenir seny ha abandonat el vaixell, l’esperança de rectificació és escassa.