29/2/08

UN GRAN ACTE POLÍTIC

Ahir era el dia en que, al Maresme, CiU celebrava el més important acte de la campanya per a les Eleccions Generals. Tothom va partir fins darrer era hora per si Duran i Lleida estaria en condicions de participar-hi, però va demostrar que és un home fort i, sobretot, amb una gran força de voluntat i, no només va participar, sinó que va fer un gran discurs.

Va ser un míting farcit de candidats maresmencs, a més de Carles Deprius i Marta Garcés, que van en llocs de suport, Josep Sánchez, actualment diputat i candidat en un lloc per sortir, i Montserrat Candini, candidata al Senat, tots ells de la comarca. L’acte va començar amb la intervenció d’en Joan Mora. Discurs que us convido a llegir en el seu bloc, però del qual vull destacar un petit fragment:

“És clar que vull un País de 1ª ! Qui no vol que el seu sigui un País de 1ª ?
És clar que vull un País optimista ! Qui no vol que el seu sigui un País optimista ?
Però em podeu explicar com es fa una Catalunya de 1ª i optimista sense el respecte ! Sense que se’ns respecti ! Sense fer-nos respectar aquí i al mon sencer !”


La Montse va sorprendre a molts, potser no és molt coneguda fora de la seva població, Calella, en que va guanyar contundentment en les darreres eleccions municipals, tot i no governar a causa d’un pacte del tripartit local. Però ahir, algú em va arribar a dir que “com és que no l’aprofiteu més aquesta noia?”.

El plat fort, com tocava, va ser la intervenció de Duran i Lleida, que va tenir el punt més alt quan va llegir la carta que li ha adreçat l’historiador i polític d’esquerres, Josep Benet. Benet, que va encapçalar candidatura a la Generalitat pel PSUC, ha demostrat ser, per sobre de tot, un gran patriota.

Potser la part més important de l’escrit de Benet és el que diu: "Estic molt i molt preocupat perquè aquestes eleccions no són unes eleccions normals i corrents, sinó tot al contrari, s’han convertit per a la nació catalana en les més difícils i crucials des del 1977, és a dir, des de les primeres de la Transició". No hi ha cap dubte, cal recuperar el respecte per al nostre país i una manera d’aconseguir-ho és fent que CiU sigui decisiva a Madrid.

28/2/08

El Maresme serà present al Senat

L’únic senador de CiU maresmenc que jo recordo és Ramon Camp, i ho va ser molt poc temps, doncs havent-hi arribat per elecció del Parlament, aviat va ser reclamat per fer de Portaveu del Grup Parlamentari.

Però el proper dia 9 de març tenim l’oportunitat d’escollir una Senadora de la nostra comarca, Montserrat Candini. La Montse fa temps que treballa per Catalunya i la podreu conèixer una mica més si feu una ullada al seu bloc o visiteu el seu web. També en va parlar fa un parell de dies, al seu bloc, en Saül Gordillo, periodista, actualment director de l’Agència Catalana de Notícies, i també maresmenc.

Jo vaig tenir ocasió de tractar i conèixer per primera vegada la Montserrat Candini quan era Directora General de la Generalitat i molt poca gent m’ha sabut resoldre els problemes que se li han plantejat com ho feia ella .

Avui la podreu veure i escolat al Míting que Convergència i Unió farà a les vuit del vespre a la Sala del Casal Aliança, al carrer Bonaire de Mataró.

27/2/08

Arriben les propostes

Convergència i Unió dedica una sèrie d’actes sectorials a difondre el seu programa electoral. Ahir vaig tenir ocasió de ser a la presentació de les propostes en el món del comerç i dels autònoms. Va ser durant un esmorzar amb gent d’aquest sector celebrat a Barcelona, els ponents van ser la Montserrat Candini i en Josep Sánchez Llibre, que substituïa en Duran, que com sabeu està convalescent d’una important intervenció quirúrgica.

Si esteu interessats en conèixer els compromisos, que no promeses, de Convergència i Unió per a la propera legislatura podeu fer-ho clicant sobre els diferents àmbits:

1. El nostre primer compromís és Catalunya
2. El benestar de les persones
3. Treball
4. Immigració
5. Progrés i creixement econòmic
6. Educació i societat del coneixement
7. Infraestructures
8. Medi ambient i polítiques per a la sostenibilitat
9. Diversitat cultural i lingüística
10. Administració
11. Compromís amb Europa i el món
12. El compromís amb la qualitat democràtica

26/2/08

Debat sense Catalunya

Ahir es va fer un “cara a cara” entre Rajoy-Zapatero, negant la possibilitat d’un veritable debat electoral entre les forces que tenen o poden tenir representació. Els mitjans estatal juguen al bipartidisme i ignoren qualsevol altre formació política. La pugna d’ahir és per veure qui pot accedir a la Moncloa el 10 de març, però no és la que interessa al nostre país.

Durant el debat no es va parlar de cap dels problemes i reptes que té plantejats el nostre país. Ningú va defensar Catalunya. Res sobre el desplegament de l’Estatut, res sobre l’Espanya plurinacional, res sobre el nou model de finançament, res sobre infraestructures, res sobre l’economia dels emprenedors i dels autònoms, que és la que interessa a Catalunya. Així doncs, cap català pot sentir-se satisfet pel debat d’ahir.

Encara que l’única força, de les significatives a Catalunya, que ahir no era representada en el debat era Convergència i Unió, ja que ERC i ICV, com a socis del PSC-PSOE al Senat, estaven representats pel PSOE.

Avui el debat omplia les portades de tots els diaris, tot i que el tractament era absolutament diferent segons la seva línia editorial. Sembla que els retrets entre PSOE i PP en clau espanyola, sense cap proposta ni idea de futur, i menys encara destinada a Catalunya, és més important que el que diuen els candidats i els partits de la nostra circumscripció electoral.

25/2/08

Ens controlen d’amagat


Feia dies que en volia parlar. Els conductors d’aquesta ciutat cada vegada estem més controlats. Això no estaria malament si no fos perquè ens controlen d’amagat. Càmeres a les places i a l’estació i, sobretot, l’anomena’t “Vehicle de control del trànsit”, que com un fantasma que no es deixa veure, passeja per la ciutat i denuncia sense que el conductor se’n adoni.

Ja ho sé! Algú del govern us ha dit que a Badalona també hi ha un vehicle com aquest i que el regidor és nostre.

És veritat! Ja se’n van cuidar prou de fer-lo venir i fer-s’hi una foto. Però el que no expliquen, a part que l’alcalde (alcaldesa) també és del PSOE, és que aquell va pintat com un vehicle de la Policia (foto), no del servei de Bus Urbà, com el nostre.

Ah! Ja sé! Els hi vareu dir i us van contestar que aquell posa multes per tot arreu i que el nostre només neteja la xarxa del Transport Urbà de Passatgers. Però, no us han dit que el 2007 en va posar 1.800 fora d’aquesta xarxa? Això no, oi? Tampoc que a Badalona posa unes 200 multes al mes i a Mataró més d’un miler.

Només un fet positiu, sembla que el 2007 n’ha posat menys, proporcionalment, que el temps que va estar en funcionament el 2006. Serà que conduïm millor, o que ja no és possible anar en cotxe per la ciutat?

En definitiva, tot el que sigui garantir la seguretat, sense fer-ho d’amagat, mereix el recolzament de tots, però ho espatllem quan es crea la sospita d’un interès recaptatori
.

24/2/08

El Mataró salvat en temps de descompte

Avui he arribar a la mitja part i el Mataró estava perdent per la mínima. Els que hi eren m’han dit que el Banyoles ha arribat una sola vegada a porteria i ha fet gol. Segurament ha estat així, perquè durant la segona el Mataró semblava dominar, però la pilota no entrava. Finalment, en temps de descompte i a poc més d’un minut que l’àrbitre xiulés el final, hem empatat. Després de patir una bona estona, satisfacció per mantenir la posició fora dels llocs de descens.

Sembla que ens tocarà patir el que queda de temporada, però no podem baixar i seria bo que el camp s’omplís més per animar als jugadors.

23/2/08

Ja hi som!

Sí, ja hi som!

La campanya electoral ha començat. Aquest matí he agafat el diari i he buscat les pàgines de política. L’Avui dedicava una pàgina a cadascuna de les formacions polítiques que tenen representació i, a més, alguns articles d’opinió.

Esperava trobar propostes i pretenia analitzar les diferències entre elles. Però no ho he pogut fer. Només heu de mirar els titulars i veureu que cada partit o, millor dit, cadascun dels líders dels partits parla dels altres i no explica que farà ell si guanya les eleccions.

Encara queden molts dies de campanya i hi són a temps. M’agradaria que ho fessin, estic segur que en actes petits i sectorials ho faran, però desitjaria que als grans mítings també s’hi escoltessin més propostes que atacs i, encara menys, atacs personals. Si no ho fan la desafecció política seguirà creixent.

21/2/08

Debat sobre Can Fàbregas i de Caralt a TVM

Després d’un any de debat el carrer, des de que es va confirma la nul·litat de la votació del Consell del Patrimoni per descatalogar la nau de Can Fàbregas i de Caralt, ahir aquest debat va arribar a Televisió de Mataró.

Jo vaig veure un govern sense arguments, amb uns grups minoritaris a la deriva, però que s’imposa només per la força dels seus vots. Força per altra banda legítima, però debilitada quan analitzem l’abstenció i la poca diferència entre els vots que va tenir el govern i els que sumen els partits de l’oposició. És en moments així quan cal més participació ciutadana.

Us recomano seguir el debat en una de les repeticions del cap de setmana, però vagin per endavant dues de les intervencions d’en Joan Mora, president del Grup Municipal de CiU.


Comença la campanya electoral

Encara que fa dies que els partits i els mitjans de comunicació ens omplen de missatges, és aquesta nit quan comença la campanya electoral que acabarà amb les eleccions a Corts Generals el proper dia 9 de març.

Les campanyes electorals cada vegada tenen una presència més important a internet. No sé valorar la capacitat d’influència dels missatges utilitzant la xarxa, però segur que d’aquí uns anys serà el canal més utilitzat i probablement ajudar a reduir les depeses en propaganda electoral. Pel que fa a CiU, els candidats a les properes eleccions
Carles Campuzano i Jordi Xuclà enregistraran els actes que facin durant els dies de campanya amb el telèfon mòbil i ho penjaran als seus blocs mitjançant una tecnologia encara experimental. També hi ha una dotzena de candidats, entre ells el cap de llista, Josep Antoni Duran i Lleida, que explicaran les seves sensacions a través dels respectius blocs.

A Mataró començarem amb un acte entre festiu i polític. Una seixantena de militants i simpatizants compartirem un sopar amb candidats i diputats de la comarca en el qual farem la penjada solemne del primer cartell i de la primera pancarta. A partir de demà comença l’activitat: actes, cartells i, sobretot, molt de porta a porta i presència al carrer per arribar a tothom. El plat fort serà el míting central de la campanya al Maresme, el proper dia 28 a la Sala Casal Aliança.

Per fer més fàcil el seguiment i tenir informació actualitzada deixo dos enllaços permanents al marge dret del bloc. El primer, a “Portal Electoral” un web fet per gent de premsa i d’àmbit estatal, amb tot tipus d’informació electoral i de campanya. L’altre, a “La campanya en directe” en que s’anirà reflectint l’activitat i els missatges dels candidats de CiU.

Bona campanya !!

20/2/08

Perquè quedi clar

Artur Mas ha deixat les coses clares a la sessió de control d’aquesta tarda al Parlament: “només seré president de Catalunya a través d’unes eleccions democràtiques”.

19/2/08

Un article per llegir

D’un temps cap aquí hem centrat tot el debat sobre la vinguda de “El Corte Inglés” a Mataró en el terreny de la conservació del patrimoni arquitectònic i, sobretot i tant o més important, de com es fa aquesta conservació en funció dels interessos que hi ha al darrera. Però no hem de perdre de vista que l’objectiu és crear l’espai perquè s’instal·li una locomotora comercial. He trobat especialment interessant l’article que el Sr. Antoni Colomer, que va ser vice-president de l’Unió de Botiguers de Mataró ha escrit amb el títol de “Més reflexions a l’entorn d’El Corte Inglés”.

18/2/08

No me’n puc estar

Habitualment no faig cap crítica dels escrits publicats a blocs d’altres polítics de la ciutat, però avui no me’n puc estar.

Visitant el bloc de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, he vist una fotografia de Felip Puig amb el dit alçat sota el títol “La pissarra electoral: demanaran disculpes?”. Com a únic text: “Coneixent en Felip Puig molt em temo que no.
Molt bé Puig?”

Crec conèixer millor Felip Puig que l’alcalde i sé que després de moltes intervencions del públic utilitza l’expressió “Molt bé...”. Generalment no ho fa per donar el vist i plau al que s’ha dit, sinó utilitzant una expressió feta per començar la seva intervenció, que en el vídeo queda tallada i no podem escoltar. Però això ara no té cap importància. No sóc jo qui he de defensar en Felip. Ara, el que és important és que fa poc més d’una setmana varem tenir un exemple del que no es pot fer en un ple i jo em pregunto: demanaran disculpes? Coneixent l’alcalde espera que ho fes. Encara hi és a temps!

Neix un nou estat

Ahir el Parlament Kosovar va proclamar la segregació de Sèrbia. Només sis estats dels vint-i-set que formen la Unió Europea, entre ells Espanya, han rebutjat la declaració de sobirania. Però, davant la impossibilitat d’arribar a un acord, han deixat llibertat a cada membre per reconèixer, o no, la independència del nou estat.

La fórmula utilitzada per arribar a la independència suposa una situació atípica que dóna ànims a tots els que creiem en el dret de les nacions a decidir sobre el seu futur. Encara que afirmen que cada cas és diferent, això ja ha espantat a més d’un, que ha hagut de córrer a dir que ells no ho acceptarien. No ens ha d’estranyar que el govern espanyol s’hi compti, però és lamentable el suport que el PSC ha corregut a donar-li.

La història recent d’Europa ha dibuixat un mapa absolutament diferent del que estudiàvem fa menys de vint anys. Del 1989 són quinze els estats que han aparegut, molts procedents de l’àmbit d’influència de l’antiga URSS i de la distribució que va sortir de la segona guerra mundial.

En tot cas, com fa en David, jo també felicito a la nació de Kosovo per haver aconseguit la independència de manera pacífica. Des d’ara podrà exercir el dret a decidir. Jo també vull tenir un estat propi pel meu país.

17/2/08

Estrenem nou Desviament

Avui s’ha inaugurat la nova urbanització del passeig del Desviament, però la part més important de l’obra és la que hi ha sota. Es tracta de la reforma del clavegueram, en el tram que va des del passeig de Carles Padrós fins al carrer d'Esteve Cortils.

Però la part més espectacular és de volta de pedra, amb un petit tram de totxo, que forma part de l’obra inicial, dirigida per Carles Padrós, impulsor del desviament de les rieres centrals per evitar que l’aigua travesses la ciutat i causes desperfectes i inundacions. Avui hem pogut visitar aquesta espectacular obra que forma part d’aquelles infraestructures, tan o més importants que les de la superfície, que poques vegades som conscients que estan sota nostre.
.
Per acabar l’acte oficial d’inauguració, tots els presents hem pogut gaudir de l’actuació del grup Mestre d’Aixa, mentre els més petits estrenaven els jocs infantils.

Polònia fa enfadar Jiménez Losantos

Aquest és el gag de Polònia que ha molestat al Sr. Federico Jiménez Losantos (1951) periodista, director i presentador del programa “La Mañana” de la cadena COPE, columnista del diari “El Mundo”, editor, copropietari i colaborador del diari digital “Libertad Digital”, director i colaborador de la revista “La Ilustración Liberal”.


El periodista de la COPE és conegut pels insults, amenaces, menyspreus a Catalunya,... ara li ha tocat rebre al Polònia de TV3, per haver-lo parodiat. A més del vídeo del programa, no us podeu perdre l'audio del que ha dit Losantos.

16/2/08

Mataró sense barreres

Mataró sense barreres (MASBA) és el nom d’una nova entitat creada a Mataró que es proposa treballar per l’eliminació de les barreres arquitectòniques i fer que la ciutat sigui per a tots. El seu impulsor, el Sr. Antoni Garcia, fa temps que col·labora amb institucions i entitats perquè l’accessibilitat universal sigui una realitat. Ara, amb una quinzena de persones més ha creat la seva pròpia associació per poder-ho fer d’una forma més organitzada i efectiva.

Mataró ja disposa d’altres entitats, com és el cas del Grup d’Invàlids de Mataró i el Maresme (GIMM) que fa poc va celebrar el seu 30è aniversari, segur que podran complementar-se i col·laborar per sumar esforços. Afortunadament, cada vegada som més les persones sensibilitzades per aquests temes, però massa sovint no ens adonem de les barreres que a la ciutat hi ha per a persones amb dificultats en la seva mobilitat. No són només les persones amb alguna discapacitat, també les persones grans, les persones amb cotxes per a nadons tenen problemes per desplaçar-se.

Cal que ens conscienciem que és necessari que el disseny arquitectònic, en l’urbanisme i en l’habitatge, ha de ser per a tothom, és per això que hem d’agrair a les persones que dediquen part del seu temps a treballar per causes com aquesta el que fan per nosaltres.

Moltes felicitats a la gent de MASBA per la seva iniciativa. Estic segur que la seva aportació serà decisiva en la millora de la ciutat.

15/2/08

Transparència en el cas Fàbregas i de Caralt

Convergència i Unió sempre ha donat suport a la vinguda d’una locomotora comercial amb la finalitat de dinamitzar el comerç tradicional i, d’aquesta manera, evitar la desertització comercial de la ciutat.

Després d’una possible ubicació a la Via Europa, que hauria col·laborat poc amb l’objectiu que es pretenia, va agafar força la idea de la ronda Barceló. Des de CiU però, ja defensàvem el carrer Biada com a eix que uneix la locomotora amb l’actual centre comercial de la ciutat. La nostra proposta fou rebutjada i criticada pel govern del PSC fins que va arribar l’hora de la veritat i van haver d’assumir que era molt millor. Van abandonar la idea de la ronda Barceló i es va fixar la ubicació definitiva a la cantonada del carrer Biada amb la ronda Alfons XII.

Amb tot això, el Grup Municipal de CiU va donar suport a una primera proposta que contemplava un centre de dimensions mitjanes i preservava el patrimoni arquitectònic. Per això el primer problema va venir amb l’ampliació dels metres construïts i l’intent de descatalogar la Nau de Can Fàbregas i de Caralt, la qual va evitar CiU denunciant les irregularitats en la votació que va fer el Consell del Patrimoni.

Poc abans de les eleccions municipals (maig de 2007), el qui llavors era cap de llista per CiU, Joan Mora, va demanar una moratòria per encetar un debat tranquil i redissenyar el pla per rebre una locomotora comercial que pogués conviure amb el patrimoni de la nostra ciutat. Després de les eleccions, enlloc d’acceptar parlar-ne, el govern municipal va fer una fugida endavant i va proposar construir una rèplica en un lloc proper, incrustant els elements arquitectònics destacables.

El rebuig ciutadà a la proposta de construcció d’una rèplica i, sobretot, els informes de la Generalitat a favor de la preservació del conjunt, van fer que el govern preparés una segona proposta. Simultàniament, va aparèixer un manifest, suposadament presentat per dirigents veïnals, sense cap signatura, que abonava totes les tesis del govern tripartit. La sorpresa fou que havia estat el mateix regidor d’Urbanisme, Sr. Bassas, qui havia donat les ordres per registrar el document i incloure’l en l’expedient. Aquest fet, a més de suposar un engany i una irregularitat administrativa, ha causat un greu rebombori en el si de l’associacionisme veïnal.

Els fets més greus, que posen en perill tots els acords presos, fan un mal favor a la transparència democràtica i a la credibilitat de les pròpies institucions, es posen de manifest quan la “Plataforma Salvem Can Fàbregas” fa pública la situació de parentiu entre l’actual regidor d’urbanisme i alguns propietaris de la societat que va vendre els terrenys on hi ha la nau catalogada.

Per tal d’aclarir els fets, Convergència i Unió ha demanat comissions pel cas del manifest anònim i per la incompatibilitat manifesta del Sr. Bassas, que, segons la llei, no podia prendre part en les votacions al voltant d’aquest tema. Ningú no ha qüestionat l’honorabilitat de les persones, però és evident que hi ha responsabilitats polítiques molt importants i que n’hi podrien haver d’administratives. Per tant, cal aclarir tot el que ha passat.

Després de les preguntes fetes en el darrer Ple, sabem que l’alcalde i l’anterior responsable d’urbanisme, de PUMSA i del Consell del Patrimoni coneixien, des de fa un any, el parentiu del Sr. Bassas amb els antics propietaris d’una part dels terrenys on s’instal·larà “El Corte Inglés”. L’alcalde ha manifestat que va considerar el fet irrellevant, però la veritat és que el Sr. Bassas ja era un membre destacat del govern municipal (4rt Tinent d’Alcalde), portaveu Socialista i Primer Secretari del PSC a Mataró. A més, durant aquest període, s’han realitzat unes eleccions municipals i a ningú se li pot escapar que, d’haver-se conegut, aquest hauria estat un element desestabilitzador molt important durant la campanya electoral.

Nosaltres creiem que si el govern no té por de res ha de permetre obrir el procediment que se’ls hi ha demanat per tal d’aclarir la situació. Com a resposta, en el darrer Ple, l’alcalde es va dedicar a llençar amenaces i acusacions sense fonaments.

Per tot això, CiU seguirà esforçant-se, com és la seva obligació, perquè la ciutat sàpiga la veritat respecte de l’actuació del govern municipal i, en aquest sentit, participarem en el debat que TVMataró està preparant i que està previst emetre el proper dia 20 de febrer.
.
Publicat a Capgròs, edició 15/02/2008

14/2/08

El Parlament ve al Maresme

El Grup de CiU al Parlament de Catalunya, el primer de la cambra catalana, ha celebrat avui una jornada de treball a Vilassar de Mar. Ha estat una bona iniciativa que ajudarà als diputats a conèixer millor la realitat del territori. Després de la reunió, el seu portaveu, Oriol Pujol, juntament amb els diputats del Maresme, Ramon Camp, Joan Morell i Banet Maimí, i el president de la Regió I de CDC i també diputat, Jordi Turull, han dinat amb alcaldes i regidors de CiU a la comarca. També hi ha assistit Montserrat Candini, candidata al Senat i portaveu de CiU a Calella. Ha estat molt interessant, l’Oriol té l’habilitat per fer participar a tothom. El dinar ha servit per parlar de com es preveu la propera campanya electoral.

A la tarda, una trobada amb entitats, gremis professionals i plataformes del Maresme per analitzar diferents temes relacionats amb la comarca ha col·laborat, encara més, a conèixer les inquietuds de la gent. El debat més intens ha estat al voltant de la Mobilitat i l’N-II i l’Oriol s’ha compromès a tornar abans de l’estiu per explicar les accions realitzades en referència a tots els temes tractats avui.

Crec que ha estat una jornada molt ben aprofitada i de les que cal fer-ne més sovint.

10/2/08

DIUMENGES ESPORTIUS

Avui, com el passat, ha estat un diumenge esportiu. Fa una setmana vam passar la tarda a Can Barça, primer al Mini, per veure el partit del Mataró contra el Barça “B” i després al Camp Nou, amb el Barça-Osasuna.

Aquest matí ha estat especial, la Rosa ha debutat amb l’equip juvenil del Centre Natació Mataró. Segueix pràcticament tots els esports, encara que l’únic que volia practicar era el waterpolo. Ho va decidir massa gran, però ho ha aconseguit. Avui ha jugat els seus primers minuts en competició oficial i ho ha fet contra el CN Sabadell, que no és un equip qualsevol. Per acabar d’arrodonir-ho han guanyat, tot el partit han anat al davant del marcador, però faltaven poc més de dos minuts que el Sabadell ha empatat, al final deu a onze. Felicitats Rosa! Ets la millor!

A la tarda el CE Mataró tornava a jugar a casa després de dues jornades de fer-ho fora. El Mataró ha tingut la possibilitat de fer golejada, però les errades davant de porta ho han impedit. Al final, tres gols del Mataró per només un que el CF Igualada ha marcat de penal. Cada vegada tenim més possibilitats de salvar una temporada que va començar molt malament.

Abans de tornar a casa hem aprofitat per fer una passejada per la Fira de l’Arbre. Encara no ho havia fet i és una fira que ens agrada molt, llàstima que ja era fosc i no és el mateix. Com els darrers anys, els nois i noies de Mou-te tenia la seva parada i recollien diners pel Senegal.

9/2/08

ROCAFONDA-PALAU-ESCORXADOR, FELICITATS!!

Aquest matí, l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya, representats respectivament per l’alcalde i el Conseller de Política Territorial, han signat el conveni per al desenvolupament del projecte d'intervenció integral de Rocafonda-El Palau-Escorxador en el marc de la Llei de Barris.

La Generalitat governada per CiU havia fet altres actuacions i tampoc tenia els recursos de que es disposa actualment gràcies a pactes d’aquella època, molt criticats per alguns. Però el fet més important és que la ciutat, gràcies a aquest conveni, doblarà l’import de l’inversió municipal en aquests barris en els propers anys.

PASSEJANT PER LA XARXA

És dissabte al matí i, encara que treballo, em permeto dedicar un quart d’hora a passejar per uns quant blocs que habitualment segueixo i que aquesta setmana no he pogut llegir.

El primer, el del bon amic David Morgades, del que us recomano el seu post “La jaqueta de pana”, on parla de la importància de determinats líders polítics, pels quals encara pregunta l’elector quan cerca la papereta.

Una lectura que no us podeu perdre és la del post que fa en Jordi al bloc compartit “El Far del Maresme”. Amb el títol “Capgrossos destacats” ens recorda l’afirmació que Salvador Milà va fer el 2005, essent conseller de la Generalitat: “el 2008 Catalunya podrà suportar qualsevol sequera”, quan ara hem de comprar aigua i fer-la portar en vaixell.

En Jordi de casa fa una breu reflexió al voltant de les manifestacions de Maragall i Barrera sobre el “Vot en Blanc”. Montse Candini, companya i candidata al Senat, va escriure fa pocs dies un post parlant de la frivolitat política, on analitza la importància que pel PSC té de la desafecció política, jo aprofito per recordar aquelles paraules de Montilla després de les eleccions al Parlament: “Si no han anat a votar és que ja els hi està bé com van les coses”.

Finalment, he anat al bloc d’Iñaki Anasagasti i hi he trobat el que volia, la seva opinió sobre la il·legalització de ANV i EHAK, no us ho perdeu.

8/2/08

UN EPISODI QUE NO ES POT REPETIR

Em dol molt veure l’alcalde havent de donar la cara per defensar els seus regidors de marera desesperada. Em dol perquè respecto el valor institucional de la figura de l’alcalde i em dol perquè aprecio la persona. Però el responsable no és l’oposició, sinó les males formes, la ineficàcia i, en alguns casos, el sectarisme i la prepotència. La responsabilitat dels errors no és mai de qui els descobreix o de qui en demana explicacions, sinó de qui els comet.

Fa dies que em faig la mateixa pregunta: per què l’alcalde permet aquesta situació? Per què no admet que el tema de Can Fàbregas i de Caralt s’ha portat malament des del primer moment i es reuneix amb els caps dels diferents grups polítics per intentar trobar una sortida?

Si això no es fa, si no hi ha absoluta transparència, sinó que van apareixen més errors que s’havien amagat, l’obligació de l’oposició és posar-ho de manifest. La transparència permet treballar colze a colze per cercar solucions. El secretisme crea desconfiança.

Però cada vegada serà més difícil troba una solució. L’episodi d’ahir, llençant acusacions sense fonament, que algun periodista fins hi tot interpretava com amenaça, posarà en perill tot el mandat. Els ciutadans no es mereixen que els seus representants els donin aquest espectacle, però, repeteixo: La responsabilitat dels errors no és de qui els descobreix o de qui en demana explicacions, sinó de qui els comet.

6/2/08

COMUNICATS I NOTES DE PREMSA

Com molts dies, abans de tancar l’ordinador he fet un repàs als darrers correus. Hi trobo, entre moltes d’altres coses, un manifest de l’Unió de Botiguers i una nota de premsa de l’Ajuntament de Mataró. Ambdós m’han sorprès.

El primer, que no he trobat penjat al web de l’entitat, diu algunes coses amb les que estic absolutament d’acord, com que el projecte de reforma del Mercat de la plaça de Cuba hauria de ser molt més ambiciós o que la reforma hauria d’estar acabada abans de que el futur centre comercial de “El Corte Inglés” obri les seves portes, però m’ha semblat inoportú quan existeix una associació que agrupa la majoria de comerços de l’entorn d’aquest equipament comercial. Sóc conscient de que aquest breu comentari pot semblar políticament incorrecte, però estic convençut que la meva condició de comerciant i associat em dóna dret a poder-lo fer i que així serà entès. La ciutat necessita entitats potents, que agrupin la majoria de persones d’un mateix sector. La divisió i els posicionaments diferenciats davant l’administració no ajuden al col·lectiu.

La segona, una nota de premsa que anuncia que “El Ple votarà un dictamen que rebutja la revisió dels acords sobre Can Fàbregas i de Caralt”. M’ha sorprès perquè de totes les accions que ha portat a terme el Grup Municipal de CiU a favor de la transparència i les bones maneres de fer, el Servei de Comunicació de l’Ajuntament no n’ha publicitat ni una. Tampoc havia vist mai un enllaç des d’una nota de premsa al text d’un acord que encara no ha estat votat, però no n’hi ha cap al document presentat per l’oposició. Per altra banda, he tingut interès en cercar la nota de premsa que anuncies l’informe del Secretari Municipal donant la raó a CiU pel que fa a la nul·litat de la votació secreta feta al Consell del Patrimoni. NO L’HE TROBAT! Més aviat es va fer una sortida endavant.

Demà hi haurà l’ocasió de parlar-ne al Ple. Serà una nova oportunitat de reconèixer els errors, si més no en les formes, però, tal com han anat les coses, l’esperança d’un canvi d’actitud és molt minsa. D’entrada el govern serà jutge i part i ja ha anunciat que no pensa deixar cap opció per aclarir com s’han fet les coses.

5/2/08

UN ANY SENSE PALLOFA


Demà es Dimecres de Cendra i Mataró, després de trenta anys d’Enterrament de la Sardina, no tindrà despulles d’en Pellofa.

La figura d’en Pellofa ha estat molt criticada. Jo també crec que era massa groller, però potser hi ha algú a qui li feien por les seves crítiques. És curiós que el seu funeral definitiu hagi estat després d’un any electoral i en ple debat d’un eventual enderroc o trasllat de Can Fàbregas, amb tota la cua que està portant.

Tal vegada, amb més suport institucional i pactant una mica la qualitat del producte, Mataró hauria pogut arribar a tenir un Carnaval del nivell que la ciutat i la seva gent es mereix.

Aprofito per deixar unes fotografies de la comparsa que portava en Pellofa ingressat a l’UCI, que la Carol va fer amb el seu mòbil.


4/2/08

REACCIONS AMB ESTIL CATALÀ

Membres destacats de l’Església Catalana han reaccionat al missatge que la setmana passada va llençar la Conferència Episcopal Espanyola, donat indicacions de qui podem o no votar els cristians.

Em permeto recomanar-vos la lectura de l’homilia que ahir va fer l’Abat de Montserrat, P Josep M. Soler, en l’aniversari de la Dedicació de la Basílica de Montserrat. Especialment destacable el fragment on diu: “En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació”.

Però molt més clar i directe ha estat avui a "El matí de Catalunya Ràdio" l’escolapi Enric Canet quan ha dit que: "el bisbe Cañizares, amb tots els respectes del món, és un heretge. No pot tenir l'arrogància de dir que parla en nom de Crist".

Evidentment que els dirigents de l’Església, el partit menys antidemocràtic que existeix, ens poden transmetre als seus militants, els catòlics, algunes consideracions a l’hora de reflexionar sobre el nostre vot. Però el que no poden és prendre partit i, menys encara, anar en contra de la doctrina cristina criminalitzant el diàleg. Després es lamentaran de la manca de seguidors d’”aquesta Església”, que no pas de cristians. Afortunadament molts hem tingut mestres i conservem amics com l’Enric Canet o el seu germà, en Josep M, persones que treballen amb la realitat, el primer al Casal d’Infants del Raval i el segon, durant molts anys, al Senegal.

2/2/08

CONFERÈNCIES

En dos dies he pogut assistir a dues conferències absolutament diferents, però ambdues igualment interessants.

Dijous, amb una sala de Can Palauet completament plena tot i jugar el Barça, Ramon Reixach, dues vegades Premi Iluro, va reflexionar sobre com s’ha construït la història, defensant que aquesta ha de ser “sana i sense mites”. Les coses, segons Reixach, no són blanques o negres, si s’aprofundeix en la història, aquesta agafa matisos i detalls que ens donaran una nova visió molt més realista dels fets.

Divendres, en un acte organitzat per la Societat Civil d’Argentona, un dels homes de confiança d'Artur Mas, David Madí, amb l’excusa de presentar el seu llibre “Democràcia a sang freda” explicà alguna de les interioritats de la política catalana. En el llibre, Madí es confessa "un viciós de la política" i, escoltant-lo, es confirmà el que escriu.

David Madí va deixar clar que el llibre correspon a la seva visió i que fa un al·legat a la política, a favor d’una Catalunya valenta i en contra d’una Catalunya “fusilàmine”. Després de descriure el contingut del llibre va fer una molt interessant reflexió sobre els projectes polítics a Catalunya, que per a ell només en són dos: el projecte d’esquerres, el qual lidera el PSC, i el projecte catalanista, liderat per CiU. Parlà de la situació de decadència que vivim, de la que la política i el tripartit en tenen part de culpa, i va reclamar una més gran implicació de la societat civil.

Quan tens un personatge mediàtic com en David a prop, en una situació que no és la que estàs acostumat a compartir amb ell, i pots parlar-hi de forma distesa, el concepte que en tens millora notablement. Això és el que em va passar ahir amb ell.

800 ANYS DEL NAIXEMENT DE JAUME I, EL CONQUERIDOR (1208-1276)

Suposat retrat de Jaume I, pintat el 1427, que es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Jaume I va ser rei de la corona d'Aragó entre el 1216 i el 1276, any de la seva mort. Va ser conegut amb el sobrenom d'"el Conqueridor" perquè durant el seu regnat la corona d'Aragó va incorporar Mallorca i València, on va fundar els regnes respectius. El rei Jaume és un dels personatges més importants de la història de Catalunya. Va néixer a Montpeller, però de ben petit va ser presoner de Simó de Montfort, croat que va derrotar el seu pare, Pere I, a la batalla de Muret. Un cop acabada la crisi dels albigesos va ser alliberat. Va ser custodiat i educat al castell de Montsó per l'orde del Temple. La seva adolescència té lloc durant la regència dels seus oncles Sanç i Ferran. I el jove rei va saber superar les dificultoses relacions amb els nobles. Va conquerir Mallorca (1229) i València (1238), territoris que va incorporar a la Corona d'Aragó i va dotar de la condició de regnes. La crònica del seu regnat va ser recollida pel Llibre dels fets.

Sumant-me a l'iniciativa de Vicent Partal i per commemorar els 800 anys del naixement de Jaume I, incorporo del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de València en senyal de rendició, i un petit fragment del Llibre dels fets.

“Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta és. Aquesta paraula volch Nostre Senyor complir en los nostres feytz, e iassia que la fe senes les obres no vayla re, can andues són aiustades fan fruyt, lo qual Déu vol rebre en la sua mansió.
E ia fos que.l començament de la nostra naxença fos bé en les obres nostres, havia mester mellorament, no per tal que la fe no fos en nós, de creure Nostre Creador e les sues obres a la sua Mare pregar, que pregàs per nós al seu car Fiyl que.ns perdonàs lo tort que li teniem.”