Em dol molt veure l’alcalde havent de donar la cara per defensar els seus regidors de marera desesperada. Em dol perquè respecto el valor institucional de la figura de l’alcalde i em dol perquè aprecio la persona. Però el responsable no és l’oposició, sinó les males formes, la ineficàcia i, en alguns casos, el sectarisme i la prepotència. La responsabilitat dels errors no és mai de qui els descobreix o de qui en demana explicacions, sinó de qui els comet.
Fa dies que em faig la mateixa pregunta: per què l’alcalde permet aquesta situació? Per què no admet que el tema de Can Fàbregas i de Caralt s’ha portat malament des del primer moment i es reuneix amb els caps dels diferents grups polítics per intentar trobar una sortida?
Si això no es fa, si no hi ha absoluta transparència, sinó que van apareixen més errors que s’havien amagat, l’obligació de l’oposició és posar-ho de manifest. La transparència permet treballar colze a colze per cercar solucions. El secretisme crea desconfiança.
Però cada vegada serà més difícil troba una solució. L’episodi d’ahir, llençant acusacions sense fonament, que algun periodista fins hi tot interpretava com amenaça, posarà en perill tot el mandat. Els ciutadans no es mereixen que els seus representants els donin aquest espectacle, però, repeteixo: La responsabilitat dels errors no és de qui els descobreix o de qui en demana explicacions, sinó de qui els comet.
Fa dies que em faig la mateixa pregunta: per què l’alcalde permet aquesta situació? Per què no admet que el tema de Can Fàbregas i de Caralt s’ha portat malament des del primer moment i es reuneix amb els caps dels diferents grups polítics per intentar trobar una sortida?
Si això no es fa, si no hi ha absoluta transparència, sinó que van apareixen més errors que s’havien amagat, l’obligació de l’oposició és posar-ho de manifest. La transparència permet treballar colze a colze per cercar solucions. El secretisme crea desconfiança.
Però cada vegada serà més difícil troba una solució. L’episodi d’ahir, llençant acusacions sense fonament, que algun periodista fins hi tot interpretava com amenaça, posarà en perill tot el mandat. Els ciutadans no es mereixen que els seus representants els donin aquest espectacle, però, repeteixo: La responsabilitat dels errors no és de qui els descobreix o de qui en demana explicacions, sinó de qui els comet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada