28/9/08

Fent repàs del cap de setmana

La setmana va començar malament, el dilluns la banda terrorista ETA va cometre un atemptat a Santoña (Cantàbria), que va costar la vida al brigada de l'exèrcit Luis Conde de la Cruz. Tornàvem a sortir al carrer per manifestar el condol i, sobretot, expressar la nostra repulsa a la violència terrorista, la solidaritat amb les víctimes i el suport a les institucions democràtiques.

El divendres al vespre, ja en cap de setmana, en Quico Homs va ser el protagonista de l’acte que la Federació de CiU ha organitzat enguany amb motiu de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. Us recomano que llegiu el post d’en Joan, on fa una reflexió sobre el paper de CiU en la negociació del finançament de la Generalitat.

Jo, però, vaig anar al Racó del Casal aliança, on l’Associació Haribala, amb motiu del Dia del Cooperant, organitzava una conferència amb el títol “L'Índia als meus ulls”, a càrrec de l'Elena Medina, cooperant de l’entitat. Va ser una presentació fantàstica i molt engrescadora, que anima a col·laborar amb entitats com la organitzadora de l’acte.

Dissabte al matí vaig compartir una estona molt agradable amb la gent de l'Associació Cultural Murciana, que, com cada mes de setembre, organitzaven un cap de setmana de festa en honor a la “Virgen de las Maravillas”. Si bé la part religiosa i lúdica de la celebració va ser diumenge, dissabte, com inici de la feta, el Sr. José M. Alcazar va fer una excel·lent xerrada sobre les similituds entre Cehegin i Mataró, en la qual parlà també de les “pedanias” de la ciutat murciana, que descriu en el seu llibre.

A la tarda, la inauguració més esperada i per la que tant hem preguntat, la de la Nau Gaudí. El resultat de la rehabilitació, que tant ha costat, en temps i diners, i que tants maldecaps ha portat als tècnics municipals, és extraordinari. Una altra cosa són els usos a que es destinarà l’espai. L’alcalde va parlar de que si farà una activitat que puja cada dia la persiana, no sé si ell coneix prou bé el veritable significat de l’expressió, però, en tot cas, som molts als que ens hi agradaria una activitat que ressaltés encara més el valor arquitectònic i històric de la Nau Gaudí, doncs un telecentre pot instal·lar-se a molts locals de nova construcció tant o més ben situats.

El diumenge al matí vaig trobar una estona per a fer una visita a la Fira de la Rajola i els seus organitzadors. Fins l’any passat la fira s’havia fet a la plaça Gran, però la vintena edició ha estrenat nova ubicació, un lloc que no tenim prou en compte i que té molts avantatges, la plaça de les Tereses. El canvi ha estat positiu, doncs tan expositors com visitants es notàvem més còmodes i el certament va ser molt més animat i reeixit que quan comptava la col·laboració de l’IMPEM.

Com podeu veure, per acabar la setmana, una curta visita a Ventdelplà per berenar al Tramuntana

26/9/08

La seguretat a les botigues

Llegeixo la notícia publicada avui pel nostre ajuntament amb el títol: “La Policia Local fa balanç de la seguretat a tres eixos comercials de la ciutat” i no puc estar-me de repetir el que vaig dir a la comissió informativa de dimecres, on se’ns va fer quatre cèntims del tema.

Sense entrar en un debat més general de si les dades que omplen les estadístiques de seguretat són fiables o no, atès que es basen només en aquells fets que han estat denunciats pels ciutadans, dir que a l’eix del centre, per triar-ne un, només s’han produït, durant tot un any, vint-i-cinc casos de fur en gairebé cinc-centes botigues, és, essent ben pensat, d’una ingenuïtat i una ignorància molt preocupants.

En comerços on el producte és de grans dimensions o de molt de pes, el fur es gairebé impossible, però la botiga que ven un producte de dimensions reduïdes i que, per les modes imposades per les grans superfícies, es veu obligat a utilitzar mètodes d’autoservei, el fur es diari. Normalment aquest producte també és de poc preu i surt més a compte assumir les pèrdues que invertir en mètodes de autoseguretat, la instal·lació dels quals és la gran solució dels professionals. Si hi sumen les dificultats per posar qualsevol denúncia a les oficines de les nostres policies i l’absoluta impossibilitat de trobar els autors, com podem saber el nombre real d’actes de fur? Ningú m’ho va saber explicar.

També és preocupant, si és cert, que la Unió de Botiguers hagi donat el vist i plau a l’estudi i a la seva divulgació. Suposo que hi deu haver alguna raó, però han preguntat mai als seus associats? Segurament no.

De tota manera, no vull ser alarmista, el producte objecte d’un fur acostuma a ser de poc import i l’autor moltes vegades participa d’un joc o vol provar de córrer el risc a ser descobert i no acostuma a ser cap delinqüent perillós. Només necessito denunciar aquesta costum d’omplir papers i quadres estadístics amb dades que no corresponent a la realitat amb l’únic objecte de fer quedar bé a algú.

23/9/08

Hi ha moments en els quals cal saber escollir

Sí, hi ha moments en els quals cal saber escollir adequadament i això és el que vam fer ahir. Feia dies que s’havia convocat l’assemblea de CDC al Maresme per escollir la nova executiva comarcal i els representants al Consell Nacional, i fa pocs dies, en Driss, president de l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahada de Rocafonda, ens va convidar al trencament del dejuni durant el Ramadà, alhora que ens va donar una invitació per l’Artur Mas.

Ni en Mas, ni nosaltres, vam dubtar en acceptar la invitació, coneixedors de la tasca d’integració que realitza l’entitat a Mataró, valia la pena!

Ens van acollir molt i molt bé, van ser uns excel·lents amfitrions i nosaltres vam correspondre a aquesta atenció. El secretari general de CDC va tenir l’oportunitat de dirigir unes paraules als assistents i va fer un breu parlament, gents partidista, en el qual va deixar molt clar que, vinguem d’allà on vinguem, tots som ciutadans de Catalunya.

L’acompanyava l’Àngel Colom, que el dijous passat, dia 18 de setembre, va ser elegit President de la Sectorial d'Immigració de Convergència i que fins ara coordinava la Comissió Ciutadania, Diversitat i Identitats. He de dir que tinc l’honor d’haver estat proposat per l’Àngel per formar part del seu secretariat.

Després de l’esplèndid àpat que vam compartir amb en Driss i els membres de la Junta de Al-Ouahada, vam acomiadar-nos d’ells i també de l’Artur i l’Àngel i vam agafar els cotxer per anar al Col·legi de la Salle a Premià de Mar, on es feia l’Assemblea de Convergència. La part dels parlaments i les presentacions de les distintes candidatures ja havia acabat, però varem poder saludar als companys i també votar. Segurament, tot i que se’ns va excusar, el fet de no haver pogut presentar-nos adequadament va influir en el nombre de vots, però, tot i així, tan en Joan com jo mateix vam sortir escollits entre els tretze candidats per ocupar un dels vuit llocs que li corresponen a la nostra comarca al Consell Nacional de CDC. Ens podem sentir molt orgullosos de tenir molt bons amics entre els militants, fet que explica que es recordessin de nosaltres i comprenguessin que estàvem complint amb la nostra obligació acompanyant l’Artur Mas en un acte molt important. Gràcies a tots!!

22/9/08

Resposta desconcertant

.
Aquesta setmana he rebut passada vaig rebre la desposta a una pregunta que sobre les bandes reductores de velocitat vaig fer per escrit al regidor de Via Pública el passat 21 d’agost, juntament amb una altra sobre els guals i les zones de càrrega i descàrrega.

La primera sorpresa és quan queda escrit que el nou model, anomenat “coixí berlinés”, el qual no travessa la totalitat del vial, s’ha instal·lat per l’altre “afectava la conformitat i velocitat comercial dels autobusos”. No pretenc pas causar molèsties als usuaris del bus, però si els molesta no es pot negar que també molesta als altres vehicles, aquest cas no importa al regidor?

Pel que fa als perjudicis causats pels claus i el risc de caiguda dels motociclistes, el regidor no s’està de dir que com la velocitat no pot ser superior als 30 km/h una punxada no ha de ser motiu d’accident. Serà que no ha anat mai amb motocicleta? Jo he vist com un noi, a menys velocitat queia i no era ni pel clau i la punxada, només per que abans, a causa del salt motiva per la banda, havia perdut sorra. L’ensurt del noi i la visita a urgències pel cop al braç no li treu ningú, així com el cost de reparar la moto, del que l’ajuntament no va voler-ne saber res. Sorprenent la segona resposta.

Finalment, com que sabem, com tothom, que en qualsevol terreny constantment apareixen nous productes que milloren els existents, li vam preguntar pels nous sistemes. Resposta: “Els sistemes són els recomanats en els Dossiers Tècnics de Seguretat viària editats per la Generalitat de Catalunya i, en concret el número 10, que és el que fa referència aquests elements va ser editat el 2002”. Pot ser què no llegeixin la premsa i no estiguin subscrits a les publicacions tècniques? Perquè si ho fessin haurien vist això i coneixerien les recomanacions del Servei Català de Trànsit d’aquest mateix mes.

21/9/08

Sumant un puntet i prou

Només he pogut anar a la segona part del partit d’avui contra el CF Amposta. Sembla que el Mataró millora el joc, però no hi ha manera que la pilota entre els tres pals de la porteria. Aquesta tarda empat a zero.

La Rosa s’ha animat a anar a Palamós diumenge, si puc l’acompanyaré, però primer serà l’obligacó que la devoció.

19/9/08

15è Congrés CDC: Segona part

Els Estatuts de Convergència preveuen que passats un dies de la celebració del Congrés és renovaran tots els òrgans de direcció, tan sectorials com territorials.


  1. Miquel Buch  (Premià de Mar)
  2. Joan Campolier  (Santa Susanna)
  3. Enric Conesa  (Mataró)
  4. Enric Creus  (Pineda)
  5. Carles Deprius  (Tordera)
  6. Joaquim Fernández  (Mataró)
  7. Joaquim Ferrer  (Vilassar de Mar)
  8. Marta Garcés  (Cabrils)
  9. Joan Carles Garcia  (Tordera)
  10. Joan Mora  (Mataró)
  11. Joan Roca  (Vilassar de Dalt)
  12. Manel Rodríguez  (Premià de Dalt)
  13. Susanna Romero  (Caldes d’Estrac)

16/9/08

PREMIS BLOCS CATALUNYA 2008

Ahir va acabar el termini d’inscripció al “Premi Blocs Catalunya 2008” i ja s’ha iniciat el període de votacions, que restarà obert fins el 30 de setembre.

Els 556 blocs inscrits s’han classificat en deu categories: Cinema, Economia, Educació, Esports, Literatura, Miscel·lània, Periodisme, Personals, Política i TIC. Un dels candidats en la categoria de política és Artur Mas, amb el seu videobloc. Des de que l’associació Stic.cat va llençar la proposta, la premsa se’n ha fet ressò, “El Pais” va parlar-ne citant aquest bloc, que podeu votar clicant aquí.

L’iniciativa pretén prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure. El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Participa-hi!!  Vota!!

14/9/08

Tornarem a patir!

CE Mataró 2 - UD Cassà 0 (11.09.2008)

Dijous, en el tercer partit de la competició, el CE Mataró marcava els dos primers gols i aconseguia la seva primera victòria de la temporada. Va marcar els gols només començar, però després no va poder tornar a entrar la pilota a la porteria del Cassà, que en part no va marcar per l’actuació del nostre porter.

CD Blanes 3 - CE Mataró 2 (14.09.2008)

Avui a Blanes anàvem guanyant per dos gols a un i ja érem a la segona part. Però quan només faltava un quart per acabar el partit el Blanes s’ha col·locat, en menys de cinc minuts, en tres a dos i el Mataró, després d’anar per davant tot el partit, no ha pogut endur-se’n els tres punts. Tot i que sembla que el joc dels nostres millora, tal com ja vam dir, aquesta temporada tornarem a partir.

13/9/08

Qui paga la descoordinació?

Tot comença amb les obres de rehabilitació del Mercat de la plaça de Cuba que, en la primera fase, han obligat al tancament de les instal·lacions i al trasllat, durant un mes i mig, dels mercats de marxants del dijous (tèxtil) i del dissabte (fuita i verdura) a la plaça Lluís Gallifa. L’empresa adjudicatària de les obres ha complert els terminis, la qual cosa equival a dir que ahir va tornar a obrir les portes el Mercat (la part prevista) i avui han tornat al seu costat les parades de fruita i verdures, tot i que amb una distribució una mica caòtica, si més no fins que ens hi acostumem.

Però una cosa tan senzilla com una adequada coordinació entre els departaments municipals no ha funcionat i avui encara es podien veure els cartells que prohibien aparcar als vehicles als carrers de Castaños i Llauder en el tram de la plaça Lluís Gallifa. Això vol dir, més o menys, unes deu places.

L’aparcament és cada dia més escàs i més car, la zona afectada no és pas de les que es pot aparcar amb facilitat i menys un dissabte de mercat. Només s’havien de tapar un parell de senyals, no calia ni arrancar-les. Qui paga aquesta descoordinació?

12/9/08

Tot i no haver-la aconseguit, estem molt més a prop de la unitat

L’Onze de Setembre ha estat i és una jornada de reivindicació nacional. Per això no comparteixo la preocupació pel seu caràcter poc festiu. És evident que la celebració de Sant Jordi, amb la tradició del llibre i la rosa, té un altre caire.

Personalment, m’agrada més l’ambient que trobem a Barcelona per l’Onze de Setembre, ja sigui a la Festa que un bon grapat d’entitats, plataformes i col·lectius organitzen sota l’Arc de Triomf o la manifestació que grups polítics, formats majoritàriament per joves independentistes, mantenen cada any al Fossar de les Moreres, amb les seves parades i les seves pancartes reivindicatives.

Enguany la Diada ha tingut una característica especial, el finançament de la Generalitat sembla haver apropat una mica més a les diferents forces polítiques. A Mataró fa anys que l’ofrena conjunta d’un elevat nombre d’entitats (54 aquest any) i la participació de la Colla Capgrossos va provocar, de forma espontània, que els assistents compartissin l’acte. Ara hem estat, a partir d’una proposta d’en Joan, a punt que els partits poguessin llegir un manifest unitari, però ha faltat una mica de temps i segurament l’hàbit de fer-ho.

El primer pas ja s’ha fet i no ha estat mal acollit, per això, tot hi no haver aconseguit la unitat, estem molt més a prop i això ens anima a seguir-hi treballant. Com a nivell nacional el finançament va ser el denominador comú a totes les intervencions. Us recomano llegir la que va fer en Joan. Pel que fa a altres actes, CiU va penjar, com cada any, la bandera gegant a la plaça Santa Anna, que també va ser escenari d’una excel·lent actuació de l’Esbart Gaudí.


10/9/08

Vilanova dóna exemple

El Govern Municipal de Vilanova i la Geltrú, amb la mateixa composició política que el de Mataró (PSC-ICV-ERC), ha donat exemple de realisme i ha reaccionat amb la presentació de les mesures per reduir la despesa.

Mentre alguns fan veure que de moment no els ha afectat gaire la crisi, tot i anunciar que vindran temps difícils per a tots, l’Ajuntament de Vilanova reconeix una davallada important en l’impost d’obres, les llicències d’activitats i les llicències d’obres, que han quantificat en 3.900.000 euros, amb un pressupost de poc més de 92 milions d’euros, tres quartes parts del de Mataró, que és de 125 milions.

Concretament proposen:
- Reduir les despeses de protocol
- Reduir despeses de telèfon: reducció de mòbils
- No editar l’any 2008 cap número més de la revista 08800
- Reduir assessories externes (Urbanisme i Personal)
- Reduir despeses d’impressions
- Redistribuir despeses d’activitats culturals
- Reduir les partides de gestió d’esports
- Priorització en l’aplicació dels contractes
- Reducció de les hores extra: diverses regidories

No sé si a Mataró s’haurien de reduir-se les mateixes partides, en activitats culturals i gestió d’esports no gastem pas gaire, però està clar que en protocol, contractació d’estudis i comunicació podríem coincidir. A més, de cara el proper any, podríem estudiar congelar les assignacions als polítics.

En tot cas, un ajuntament que dóna aquest missatge, a més d’estalviar els diners de tots, dóna exemple a empreses i particulars essent el primer en aplicar-se unes mesures per superar el mal moment que l’economia està passant.

9/9/08

Fa una mica d’angúnia, no?

Foto El Punt

Primer vaig rebre la nota del Servei de Premsa de l’Ajuntament i aquest cap de setmana he vist com la premsa escrita i també la digital se’n feien ressò. Divendres, el dia que la roda de premsa del Ple de la nit anterior hauria de ser la notícia, l’alcalde visitava, amb el President i el Gerent de PUMSA i la premsa (sense convidar a ningú més del Consistori), el lloc on abans hi havia fàbriques i magatzems i que la gent de la zona coneix com “El Verdet”, en un sector delimitat pels carrers de Mata, Moreto i Fortuny.

Feia pocs dies que, baixant pel carrer Agustí Moreto, la meva filla em va fer adonar que, a més del solar gran on abans hi havia la fàbrica de pintures, tot l’entorn està ple de solars on s’ha enderrocat la nau o la casa unifamiliar i el terreny està poblat d’herbes, senyal del temps que ha transcorregut des de l’enderroc sense que s’iniciés l’obra de construcció del nou edifici.

La notícia assenyala dates per que hi puguem veure les noves promocions, que han d’aportar prop de 150 nous habitatges a la ciutat (quina feina a vendre’ls). Però, a mi tot plegat em fa una mica d’angúnia. PUMSA està demanant ajuts de caixa a l’Ajuntament, accionista únic de l’empresa, perquè no pot fer front als pagaments que li venen a sobre i la rumorologia popular diu que una important operació immobiliària per la venda dels terreny, on han d’anar les promocions privades, s’ha vist frustrada aquests darrers mesos (fet bastant creïble). Potser m'equivoco, però, no hauríem de ser més modestos, analitzar plegats la situació i afrontar-la amb realisme?

8/9/08

Els Comptes Municipals

El Ple passat va votar el Compte General de l’Ajuntament de Mataró corresponent a l’exercici 2007. Aquest és el darrer tràmit pressupostari que la llei obliga a passar als ajuntament reflecteix comptablement l’activitat municipal.

Malgrat la temptació d’uns i altres en reproduir els discursos a favor o en contra de determinades polítiques, aquest no és el moment de fer-ho, ara el que cal és dirigir l’atenció cap a la gestió, ja va haver-hi temps, en aprovar el pressupost i fer-ne la liquidació, per posicionar-se de forma estrictament política..

Dit això i analitzant la documentació, trobem que mentre l’endeutament per habitat de l’ajuntament va pujar durant el 2007, la seva disponibilitat i la seva liquiditat baixaven, malgrat això no sigui perceptible pel ciutadà, com a qualsevol organització, és un símptoma que l’economia municipal no va prou bé. Per una altra banda, el grau d’execució de les inversions del 2007 va ser del 52,5%, mentre que l’any anterior era del 69%. És normal que una part de la inversió es contracti durant l’any però comptablement es reflecteixi al posterior, malgrat tot, la disminució és molt considerable.

Una dada que podem extreure dels comptes municipals és el pes que les multes tenen en el capítol III dels ingressos (Taxes i altres ingressos). El 2007 les multes van suposar, amb 8.650.000 €, tres milions més del que s’havia pressupostat, el 43 % del capítol.

El govern presumeix que les auditories que es realitzen no detecten poques errades importants i que aquestes no són importants. Si això és cert, també ho és que els mateixos errors es repeteixen un any darrera l’altre sense ésser corregits. La correcte confecció de determinats expedients; la manca dels preceptius anuncis oficials; les justificacions de subvencions, tan rebudes com concedides; la coordinació entre departaments i la gestió d’alguns expedients de compres són exemples dels fets destacats pels auditors.

Per acabar, sorprèn saber que l’IMPEM manté deutes de més de cinc anys d’antiguitat o que el Departament d’Esports paga gairebé amb 120 dies de mitjana, el doble del que té establert l’Ajuntament.

Tot això, malgrat poden semblar temes estrictament administratius, són responsabilitat dels polítics, doncs ells determinen com ha de ser l’organització municipal i han de procurar pel seu bon funcionament. En definitiva, els diners que administren són els de tots i cal ser molt curós.

7/9/08

100 anys d’Estelada

L’Estelada pren forma definitiva l’any 1918, inspirada per l’activista i polític maresmenc Vicenç-Albert Ballester. Quan es signa l’armistici de la primera guerra mundial i a Europa apareixen nous estats independents, joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al clandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren per difondre internacionalment el fet nacional català utilitzant la bandera amb l’estel.

El fet d’haver-hi un estel i un triangle no és un fet casual, l’estel solitari simbolitza, per ell mateix, la llibertat, i en la bandera, la independència del país que representa, així com triangle equilàter simbolitza l’estabilitat. Si ens fixem en les banderes d’estats independents i en les de nacions sense estat, encara no reconegudes, en moltes hi sovintegen estels. Dels estats independents, el més antic que té un triangle i un estel a la seva bandera és Cuba, colònia espanyola fins l’any 1898.. La simbologia dels cubans insurgents influí decisivament en els independentistes catalans residents a l’illa alhora de dissenyar una bandera de combat.

Probablement el fet d’escollir la data de 2008 per commemorar el centenari de “l’Estelada” es deu més a la idoneïtat del moment favorable a fer-ho que no pas a un rigor històric, doncs podríem esperar-nos deu anys més o haver-ho fet abans, doncs l’independentisme modern no neix amb la creació de ”l’Estelada”. Els promotors esculleixen aquest any perquè existeix un precedent fotogràfic, anterior a la forma definitiva de 1918, amb data de 1908.

Per celebrar aquest centenari han sorgit varies propostes, com la de la comissió, que amb el nom “Cent anys, cent cims”, fa una crida al món excursionista perquè portin “l’Estelada” a la motxilla i la col·loquin als cims catalans; la d’alguns partits polítics, que demanen que els ajuntaments hissin la bandera en un lloc destacat de les ciutats el proper Onze de Setembre; si m’ho permeteu, la que jo mateix vaig fer a l’executiva comarcal de CDC perquè es fes arribar una bandera estelada a totes les agrupacions locals amb la recomanació de posar-la als nostres locals per la Diada o la que Mar Roca ha llençat per internet als blocaires catalans perquè pengin "l’Estelada" a la seva finestra virtual, com la pengem a les de les nostres llars. Jo ja m’hi he apuntat !!

6/9/08

Cada dia 9 a les 9

L’aprofitament d’internet per difondre noves iniciatives és cada dia més gran. Alfred Artiga ens proposa que cada dia 9 a les 9 del vespre fem concentracions davant dels nostres ajuntaments per protestar per l'incompliment de l'Estatut per part de l’Estat espanyol. És una iniciativa sorgida de la ciutadania, en la qual els partits polítics no hi han tingut res a veure.

Sense banderes, sense insígnies, sense cap símbol que identifiqui amb una o altra ideologia, els ciutadans, de manera individual i pacífica, convocats per la transmissió d’un missatge difós a través de la xarxa, es trobaran cada dia nou de cada mes a les 9 del vespre davant del seu ajuntament. Animeu-vos! Podríem ser molts i vinguts de tot arreu.

A més, en aquest més de setembre, també el mes 9 del calendari, al Saló de Sessions del nostre ajuntament, el dia 9 a les 9 del vespre estarà acabant l’acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Els que hi assistiu podeu participar i sumar-vos a la proposta.

5/9/08

El Govern no convenç

A la pregunta de CiU sobre l’adscripció de l’Ex-Cap de la Policia Local a GINTRA, l’empresa de la qual depenen els aparcaments municipals, la zona blava i la grua, el govern tira pilotes fora i va intentar despistar el personal amb formulismes legals.

Tot i que, per primera vegada, un membre del Govern va dir amb rotunditat que creia que el Sr. Cernuda no podia tornar a ocupar el lloc de Cap de Servei de la Policia Local, no va justificar la creació d’un nou lloc de treball a GINTRA i el sou corresponent, que és de 60.000 €/anual, més triennis, mes seguretat social. Com si es burles de tots nosaltres, diu que falten set mesos per la incorporació i “tenim temps de parlar-ne”.

Tres quartes parts de la intervenció de la regidora de Serveis Centrals van ser per dir una cosa que ja sabem i que hem reconegut: que el Sr. Cernuda és funcionari i la llei preveu que una vegada hagi complert la sanció que li ha estat imposada, l’Ajuntament està obligat a readmetre’l. Després no va altra cosa que reconèixer que se li reserva no ha existit mai, però no va saber-ne justificar la necessitat.

Deixem en casualitat que la renuncia de l’Ex-cap a ser Intendent Major de la Policia, necessària per no tornar a ser-ne el Cap, estigui signada tres dies abans de conèixer la sanció i entrada a registre el mateix dia, just en el moment de conèixer el nou lloc i l’import de la retribució.