Llegeixo la notícia publicada avui pel nostre ajuntament amb el títol: “La Policia Local fa balanç de la seguretat a tres eixos comercials de la ciutat” i no puc estar-me de repetir el que vaig dir a la comissió informativa de dimecres, on se’ns va fer quatre cèntims del tema.
Sense entrar en un debat més general de si les dades que omplen les estadístiques de seguretat són fiables o no, atès que es basen només en aquells fets que han estat denunciats pels ciutadans, dir que a l’eix del centre, per triar-ne un, només s’han produït, durant tot un any, vint-i-cinc casos de fur en gairebé cinc-centes botigues, és, essent ben pensat, d’una ingenuïtat i una ignorància molt preocupants.
En comerços on el producte és de grans dimensions o de molt de pes, el fur es gairebé impossible, però la botiga que ven un producte de dimensions reduïdes i que, per les modes imposades per les grans superfícies, es veu obligat a utilitzar mètodes d’autoservei, el fur es diari. Normalment aquest producte també és de poc preu i surt més a compte assumir les pèrdues que invertir en mètodes de autoseguretat, la instal·lació dels quals és la gran solució dels professionals. Si hi sumen les dificultats per posar qualsevol denúncia a les oficines de les nostres policies i l’absoluta impossibilitat de trobar els autors, com podem saber el nombre real d’actes de fur? Ningú m’ho va saber explicar.
També és preocupant, si és cert, que la Unió de Botiguers hagi donat el vist i plau a l’estudi i a la seva divulgació. Suposo que hi deu haver alguna raó, però han preguntat mai als seus associats? Segurament no.
De tota manera, no vull ser alarmista, el producte objecte d’un fur acostuma a ser de poc import i l’autor moltes vegades participa d’un joc o vol provar de córrer el risc a ser descobert i no acostuma a ser cap delinqüent perillós. Només necessito denunciar aquesta costum d’omplir papers i quadres estadístics amb dades que no corresponent a la realitat amb l’únic objecte de fer quedar bé a algú.
Sense entrar en un debat més general de si les dades que omplen les estadístiques de seguretat són fiables o no, atès que es basen només en aquells fets que han estat denunciats pels ciutadans, dir que a l’eix del centre, per triar-ne un, només s’han produït, durant tot un any, vint-i-cinc casos de fur en gairebé cinc-centes botigues, és, essent ben pensat, d’una ingenuïtat i una ignorància molt preocupants.
En comerços on el producte és de grans dimensions o de molt de pes, el fur es gairebé impossible, però la botiga que ven un producte de dimensions reduïdes i que, per les modes imposades per les grans superfícies, es veu obligat a utilitzar mètodes d’autoservei, el fur es diari. Normalment aquest producte també és de poc preu i surt més a compte assumir les pèrdues que invertir en mètodes de autoseguretat, la instal·lació dels quals és la gran solució dels professionals. Si hi sumen les dificultats per posar qualsevol denúncia a les oficines de les nostres policies i l’absoluta impossibilitat de trobar els autors, com podem saber el nombre real d’actes de fur? Ningú m’ho va saber explicar.
També és preocupant, si és cert, que la Unió de Botiguers hagi donat el vist i plau a l’estudi i a la seva divulgació. Suposo que hi deu haver alguna raó, però han preguntat mai als seus associats? Segurament no.
De tota manera, no vull ser alarmista, el producte objecte d’un fur acostuma a ser de poc import i l’autor moltes vegades participa d’un joc o vol provar de córrer el risc a ser descobert i no acostuma a ser cap delinqüent perillós. Només necessito denunciar aquesta costum d’omplir papers i quadres estadístics amb dades que no corresponent a la realitat amb l’únic objecte de fer quedar bé a algú.
