29/6/08

Darrera jornada de campionats

Segona jornada per a nosaltres, però tercera i darrera per a les jugadores. Avui toca fase final, les noies del CN Mataró, segones del seu grup, juga al matí amb el CN Sabadell, que han quedat primeres de l’altre grup en fase de lligueta. Les de Mataró ja han aconseguit millorar el seu cinquè lloc de l’any anterior juguen amb tranquil·litat i plantant cara a les favorites que necessiten treure les seves millors jugadores per imposar-se al marcador.

A la tarda, juguem el primer partit per lluitar pel tercer lloc i ho fem davant l’equip amfitrió, el qual té el suport de la graderia, que es comporta amb molta esportivitat. Els àrbitres, amb nosaltres i en altres partits, semblen més exigents amb els equips de fora, però deu ser només una sensació.

És un partit on el cansament de tres dies de campionat i els nervis es fan notar sensiblement, però un gol al darrer minut, després de varies excel·lents jugades i alguna errada, dóna la victòria al CN Mataró, que obté la medalla de bronze als campionats d’Espanya Juvenils. D’aquí dues setmanes el 11, 12 i 13 de juliol campionats categoria cadet a la piscina de Mataró. Allà tenim opció al primer lloc. No us ho perdeu!!

Ara cap a l’hotel a recollir les maletes i altra vegada, amb el TGV, cap a Barcelona. Mentre els carrers

28/6/08

Campionat Juvenil Femení de Waterpolo

Aquest matí marxàvem de Barcelona amb el primer TGV del dia cap a Madrid. Abans de 2/4 d’11 ja érem a les instal·lacions del CN MOSCARDÓ – USERA per veure el partit que enfrontava el CN MATARÓ amb el CN ALCORCON ARENA. Era el segon partit del Campionat d’Espanya de Waterpolo Juvenil Femení que jugaven i les de Mataró han vençut per 14 gols a 2 a les madrilenyes. Ahir, en el seu primer partit, també van guanyar, en aquest cas al CABLESCOM EW ZARAGOZA .

Acabat el partit, un petit passeig pel centre de la capital de l’Estat i, després de dinar, darrer partit de la fase de grup contra el CE MEDITERRANI. En aquesta ocasió, malgrat l’excel·lent partit de les mataronines, la victòria no ha estat possible. Tot i així, el segon lloc en el grup permet passar a les semifinals i demà a 2/4 de 12 del matí tocarà jugar amb el CN SABADELL, campió de Catalunya.

La Rosa no ha jugat els minuts que ella voldria, però jugar aquest campionat amb només un any a l’equip ha estat un premi a la seva constància i dedicació. A més, formen un bon equip, compartint, a més de l’esport, l’amistat.

Ara, després de refer-se una mica a l’hotel, un bon sopar i un passeig abans d’anar a dormir.

24/6/08

Nit de Sant Joan

"La Nit de Sant Joan", Jaume Sisa


23/6/08

Del Canigó, la flama

El solstici d’estiu convoca els mediterranis a les fogueres per donar la benvinguda al temps calm i ple de llum. Així, la nit de Sant Joan, la més breu de l’any, s’encén tota per cloure el cicle del rigor del fred i de l’agitació de la primavera. El foc, per tant, crida a l’ànim dels homes i de les dones perquè s’obri a la creativitat.

A aquest ritual, celebrat arreu de la mar nostra de distintes formes i amb diversa simbologia, els catalans hi afegim encara més foc en forma de flama: la que prové del Canigó i recorre viles i ciutats per recordar als seus pobladors que formen part d’un poble ben viu i que vol viure amb plenitud, sense impediments de cap casta, el futur que vol traçar d’acord amb la seva constitució.

Enguany, els que conformem la catalanitat, afegim més imatgeria al recorregut de la flama i a la nit pletòrica de Sant Joan tot celebrant el vuit-centè aniversari del naixement del rei Jaume I, la figura i el mite que més i millor aglutina tot el territori de parla catalana, el que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, sense oblidar l’Alguer.

És per això que els Focs de Sant Joan d’enguany s’haurien d’inflamar més que mai amb la llum enlluernadora del Canigó perquè ens infonguin coratge i determinació. Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.

Tota la llum de la Flama del Canigó ens ha de fer veure més clar que mai que tot intent de fragmentar la llengua catalana, la pròpia dels nostres països, que qualsevol intenció d’esquarterar la nostra cultura, que qualsevol tergiversació de la històrica comuna, que tota finalitat d’embrutir o esquinçar la nostra memòria col·lectiva que tinguin lloc a qualsevol indret del nostre territori agermanat, són atacs directes al cor de la catalanitat. I, precisament per això, cap catalanoparlant -o catalanopensant- ni en pot ser aliè ni en pot restar estalvi.

Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans.


Manifest 2008
Jaume Mateu
President de la Federació Llull

20/6/08

DIA MUNDIAL DELS REFUGIATS

El 20 de juny és, des de fa set anys, el Dia Mundial del Refugiat. Enguany, el tema central de las celebracions d’arreu del món ha estat la necessitat de protecció. Per algunes persones això significa seguretat econòmica, però pels que han fugit del seu país per salvaguardar la seva vida i la seva integritat física, la protecció representa sobretot la llibertat de no ser amenaçats per la violència i la persecució. En el Dia Mundial del Refugiat l’atenció del ACNUR es concentra en els milions de refugiats que viuen en absència de protecció legal, social i material.

"Fer política mirant el retrovisor"

Dimecres, a la Sala d’actes de Caixa Laietana, vam poder escoltar el Sr. Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial, que parlà del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB).

No recordo haver assistit, anteriorment, a cap acte públic en que intervingués el Sr. Nel·lo com a membre del Govern de Catalunya. He de dir que va fer un discurs molt entenedor, però, per a mi, massa genèric del contingut del PTMB. Les concrecions sobre el territori i la problemàtica específica de la nostra comarca no van sortir fins a l’hora del debat, que ell mateix moderar amb eficàcia. Segur que el document, que es troba a consulta en fase d’avantprojecte, pot ser una bona eina de planificació urbanística, sobretot si compta amb el consens necessari.
.

Per arribar al consens, però, no es pot actuar com ho va fer el nostre alcalde, que ha substituït la cita als 23 anys de govern de CiU a Catalunya per l’expressió “fer política mirant el retrovisor”. La realitat és que, els recursos dels quals disposava la Generalitat els primers anys de la dècada dels 80 no tenien res a veure amb els que tenim ara, en part gràcies a acords entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat quan a Espanya governava el PP (per molt que ens pesi). Una altra realitat és que CiU va governar perquè els catalans li van donar confiança i, de fet, li han seguit donant i si ara no governa és per un pacte parlamentari posterior als resultats electorals.

Però encara hi ha més coses a tenir en compte, la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona, encarregada de treballar el PTMB, consta d’11 membres de la Generalitat, 11 del món municipalista, 1 representant del govern central i la presideix el Conseller de Política Territorial. Segons l’alcalde, “el Pla arriba a destemps. Han passat 25 anys des de que el Parlament de Catalunya va instar al govern de la Generalitat a elaborar els Plans Territorials parcials. Massa temps sense definicions en un tema tan transcendental com la planificació territorial a nivell de país”. No diu, però, que el Pla no a prosperat fins que a totes les institucions ha governat el tripartit o el partit socialista, i que abans, quan la meitat de la comissió estava formada per persones d’institucions on governava CiU, eren precisament aquest qui posava traves per arribar a acords.

Estic convençut que els representants municipals i els diputats de CiU seran més responsable que ho van ser, en un altre moment, els del PSC-PSOE, però sembla que encara hi ha qui li sap greu que això sigui així.

19/6/08

Junts per Catalunya

JUNTS PER CATALUNYA, acte d'unitat catalana
Dimecres, 25 de juny 20:00 h.
Teatre Nacional de Catalunya

EXIGIM RESPECTE A LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ
L’ESTAT ESPANYOL ESTÀ TRENCANT EL PACTE AMB CATALUNYA
DEMANEM UNITAT DELS POLÍTICS CATALANS I DE LA SOCIETAT CIVIL CATALANA

Amb intervencions de Vicent Sanchis i Jordi Porta,
Vicepresident i president, respectivament, d’Òmnium Cultural

18/6/08

S’organitza la Mar de Garbí


Fa just dos anys que parlava de l’Esplai Garbí, del que puc presumir ser un dels seus sis fundadors, amb motiu del trentè aniversari. Doncs avui escriuré de l’Associació Cultural La Mar de Garbí, la qual es defineix com una associació d’àmbit sociocultural i esportiu, fidel als seus inicis en la educació en el lleure, que pren el compromís de fomentar els valors de l’individu.

La Mar de Garbí és també l’entitat creada fa una quinzena d’anys, amb l’esplai com a secció principal, que recollia altres activitats com la muntanya o la fotografia. L’equip de monitores i monitors de l’esplai s’ha proposat recuperar l’activitat de l’associació i sembla que la proposta funciona, doncs ja existeix un petit grup de muntanya i tenen més projectes en cartera.

Per això estan preparant una assemblea general de socis, que es farà el dia 28 de juny, on s’elegirà una nova Junta Directiva i es presentarà un pla de treball.

Els anys d’inactivitat de l’associació han fet que no es disposi d’una base de dades dels socis, és per això que l’assistència és molt important, doncs el primer que cal fer és apuntar-s’hi. Si heu estat “garbitencs”, ja sigui com a nens/es, monitors/es, pares o mares, teniu una cita el dia 28 de juny a les sis de la tarda a la Casa de Les Esmandies (Ronda O’Donnell 94), per a celebrar l’Assemblea de l’Associació Cultural La Mar de Garbí.

16/6/08

Tecnocampus.org

Avui he afegit un nou bloc als meus enllaços. El nou lloc utilitza el domini “Tecnocampus.org” i l’he descobert a “Cabezonespuntocom”. Aquí vaig descobrir també que aquest domini no era propietat de la Fundació TecnoCampusMataró, fet que desconeixia. En aquell moment, des de CiU vam considerar que tan per recerques fetes per internet, com pel contingut que un altre dia pogués tenir aquest lloc, era convenient que s’adquirís i així ho vam demanar en un Ple. La resposta va ser positiva, però els responsables de realitzar-ho no s’han bellugat com cal i avui he pogut llegir que l’actual propietari, que havia ofert cedir-lo, s’ha cansat d’esperar que algú el truques i ha decidit utilitzar-lo dotant-lo de contingut relacionat amb allò que anomenem noves tecnologies.

És la nostra obligació preguntar que ha passat i ho farem, però, probablement i una vegada més, haurem fet tard.

15/6/08

Fent camí cap el 15è Congrés de CDC

Ahir al matí, mentre alguns assistíem a la interessant “I Jornada Valors i Compromís” (us recomano post de la M. José Recoder), altres companys participaven en el debat en comissió de les esmenes que s’han presentat des del Maresme a les ponències del 15è congrés de CDC. Jo vaig arribar just quan els portaveus dels diferents grups exposaven el resultat del treball en ponència al Plenari i encara vaig ser a temps d’intervenir i expressar el meu vot a la feina que s’ha estat fent durant tot el matí i que ha estat el punt final a les trobades realitzades durant tot un mes.

A la tarda, immediatament després de dinar, una taula amb Jaume Sobreques i Agustí Colominas. Especialment sorprenents els posicionaments del primer, defensant nacionalisme en front de catalanisme i dret a l’autoderminació davant el dret a decidir. Segons Sobreques, l’expressió “catalanisme” ha estat devaluada per l’ús que se’n ha fet, especialment en boca dels actuals dirigents del PSC-PSOE. Parlant d’aquest partit, el seu, va dir que si no té crisi és perquè és monolític i no té contestació i que el sector veritablement catalanista està marginat, sense representació institucional significativa. No cal dir-vos que això no va quedar aquí i que va despatxar a gust davant un auditori on va reconèixer trobar-s’hi com a casa.

Després d’això, Ramon Camp, vicepresident del Parlament de Catalunya, va ser l’encarregat de fer la cloenda i encoratjar els presents a seguir treballant de cara al Congrés Nacional que celebrarem el mes de juliol a Barcelona. Abans, però, un nou congrés territorial, el de la Regió I, Federació Territorial a que pertany el Maresme. El proper dia 28 ens trobarem tots a Martorell.

14/6/08

Valors. 50 números

Avui hem pogut assistir "I jornada Valors i Compromís" que han protagonitzat: Jordi Pujol, Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comin, organitzada per la revista Valors amb motiu de la publicació del número 50 de la publicació i dels seus cinc anys d’història.

Deixeu-me que us deixi la meva petita col·laboració:

La Solidaritat

Tots tenim un munt de valors dels que podríem parlar. Però això, escollir-ne un no és fàcil i, probablement, depèn de les nostre vivències. Si he escollit la solidaritat és perquè el seu sentit va canviar molt per a mi després de conviure amb la gent del Senegal.

Abans relacionava la solidaritat amb ajudar, més que amb una altra cosa. Solidaritat, cooperació i col·laboració anaven sempre junts. Ara no! Ara tinc clar que ser solidari amb algú és estar al seu costat, compartir amb ell els mateixos problemes, els mateixos sentiments, però també les mateixes alegries i il·lusions.

Ser solidari no vol dir donar, vol dir, sobretot, estar disposat a rebre. Costa molt poc despendre’t del que no necessites. Però és més difícil acceptar que necessites que els altres et donin allò que més val: la confiança, l’amistat, l’amor, ...

12/6/08

Ple Municipal. 60 punts en només cinc hores

Durant l’any que portem de mandat s’ha volgut fer creure que els Plens s’havien allargat desmesuradament i el culpable era l’oposició. Els motius podien ser a gust del consumidor: hi ha un grup més a intervenir, alguns ens hem proposat fer una competició a veure qui presenta més temes a debat, etc, etc.

Però el de la setmana passada, amb seixanta punts a l’ordre del dia va ser àgil i es va enllestir sense sobrepassar la ratlla de la mitja nit. Tot i que va comptar amb quatre declaracions institucionals.

Pel que fa a Convergència i Unió, que va votar aquestes declaracions amb convicció, va renunciar a ser-ne ponent, precisament per evidenciar que no som pas nosaltres qui provoquem la durada desproporcionada del Ple amb temes que no li són propis. Per altra banda, no som partidaris que la noticia de l’endemà siguin temes d'enfrontament polític que no aporten res a la ciutat. Tot i això, cal reconèixer l’efectivitat de la proposta de l’alcalde de renunciar a la contrarèplica en temes d’aquetes característiques. Potser aquesta serà la fórmula per tal que tots puguem aportar posicionaments ideològics al Ple municipal.

També es va deixar notar un comportament diferent a altres Plens pel que fa a les respostes del govern. Sembla que hagin abandonat l’estratègia d’explicar el seu programa electoral davant qualsevol pregunta de control de l’acció que realitzen.

L’alcalde no amaga que, per a ell, els temes importants són els dictàmens del govern i que els precs i preguntes de l’oposició no són pròpiament ple. Però nosaltres seguirem defensant que el paper de l’oposició és tant important com el del govern en una democràcia i que el control, a més de ser-hi, a de disposar dels mitjans necessaris per a realitzar-se amb garanties, cosa que no sempre passa.

11/6/08

Valors. Les coses que importen.

L’equip que ha fet possible que “Valors” arribi als cinquanta números ens convida a celebrar-ho aquest dissabte amb la primera jornada 'Valors i Compromís. Els valors de la societat actual' i que es farà a la Sala Cabanyes. Hi participaran, a més del President Jordi Pujol, Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comin. Ens hi trobarem!

10/6/08

Eleccions internes

La primera cosa que s’ha de fer, després de qualsevol procés electoral, és felicitar als vencedors, en aquest cas Joan Puigcercós i Joan Ridao, nou president i nou secretari general d’ERC, respectivament, per haver estat la candidatura més votada per la militància, així com felicitar a tots els seus col·laboradors i partidaris.

També s’ha de felicitar, d’una manera molt i molt especial, a tota la gent d’ERC per un procés absolutament democràtic, en el qual participaven tots els militants. No obstant això, també a ERC ha triomfat el continuisme i ha perdut la renovació. Es miri com es miri, ha guanyat qui dominava l’aparell i tota la seva maquinària, en contra la manca de mitjans amb què partien altres candidatures i que marcava una diferència abismal. El primer fet, el del vot universal, és d’envejaºr vist des d’altres partits polítics, però el segon és un mal del que patim tots.


Però, al marge del procés, ahir Felip Puig deia una cosa que alguns m’havien sentit dir abans del “gran dissabte”, segurament no tant ben explicat com ell. Parlo del fet que la segona personalitat política del País, com és el President del Parlament, hagi estat desautoritzat pel seu propi partit i, de rebot, el Conseller de la Presidència. Els responsables no són pas els militants d’Esquerra, que han exercit el seu dret a vot amb tota llibertat, sinó els dirigents, que no han volgut arribar a acords evitant que això passes. El què més preocupa, però, és que gent amb aquest grau d’irresponsabilitat governin Catalunya.

8/6/08

No es pot ser a tot arreu

Aquesta setmana he assistit a diferents actes que es celebraven a la ciutat. Dimecres participava a una taula rodona amb motiu dels trenta anys de l’Associació de Veïns del Pla d’en Boet. Va estar molt bé, es va fer molt curta, però vam reviure diferents moments de la història del barri. El cap de setmana era la festa del barri. Vaig anar a l’acte oficial d’inauguració de la Festa i he passat per diversos actes.

Ahir vaig passar un moment per la plaça Illa Cristina, on es feia la segona trobada de música jove, no hi havia gaire gent, però vaig poder saludar alguns membres de l’AV de Cerdanyola.


Finalment, avui he assistit al lliurament de la novena edició del Premis Gimm.Com sempre, ha estat un acte molt ben organitzat i conduit. L’Associació i la Fundació GIMM fan una feina que haurien de imitar molts altres. La seva tenacitat exemplar és la causa de molts èxits a favor de la gent amb alguna discapacitat. Els premis van ser creats per realitzar el reconeixement públic i estimular la tasca feta a favor de les persones amb discapacitat física i l’acte de lliurament és un dels que procuro no perdrem. Enguany els guardons han estat per:

PREMI A LA INSTITUCIÓ,
Ajuntament Sta. Coloma Gramanet
PREMI A L’EMPRESA, DKV Seguros
PREMI AL MITJÀ DE COMUNICACIÓ, Solidaridad Digital
PREMI A LA PERSONA,
Montserrat Pous, periodista

Però, com que no es pot ser a tot arreu, m’he perdut l’actuació Castellera amb motiu del 12è aniversari de la nostra Colla, els Capgrossos. En tot cas, sé que han fet el primer castell de nou de la temporada, a més d’altres com el 2 de 8 amb folre de la foto que he manllevat del seu web. Felicitats Capgrossos!!

Més tard hem anat al Rocio amb els companys del grup municipal. La companyia ha estat excel·lent i la Maribel també ha pujat, però hi havia menys ambient que altres anys. Crec que el canvi d’ubicació no ha funcionat, caldrà repensar-s’hi.

7/6/08

Incertesa en la construcció de noves instal•lacions esportives

Imatge del Camp Municipal de Carles Padrós

Feia temps que no en sentíem parlar, es notava preocupació en el món de l’esport, sentíem comentaris sobre converses amb responsables el govern municipal i vam mirar que deien els papers:

Novembre 2006, "Pacte pel Futbol": Construcció de nous camps de futbol: tres camps reglamentaris a la zona dels Turons, que havien de substituir als actuals Camps Municipals del Psg. Carles Padrós i de Cirera. El calendari previst a l'acord era tramitar els projectes i adquirir els terrenys al 2007 i iniciar les obres al 2008. (De tot això no s’ha fet res)
Acord de Govern 2007-2011: “Construirem els nous equipaments a la zona nord de la ciutat: tres camps de futbol, nou estadi d’atletiesme i camp de hoquei herba”. (només s’està executant el nou estadi d’atletisme)
PAM 2008: “Aprovació del projecte bàsic dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase i Concurs per a la redacció del projecte executiu i inici de les obres dels nous camps de futbol al sector de Cirera, 1a fase”. (Durant la primera meitat d’any no se’ns ha dit res)
Veient això, vam decidir fer una pregunta al Ple. La resposta del president del Patronat Municipal d’Esports va ser confusa. Només va parlar d’estudis que han de dir-nos quines possibilitats hi ha, estudis que podria fer PUMSA i que ens podrien donar diversos escenaris, davant dels quals caldrà prendre decisions.

D’una banda és evident que les promeses no s’han complert, com a mínim en els terminis fixats, però, vol dir aquesta resposta que existeix la possibilitat de que tot sigui paper mullat? Després de tants anys prometen nous camps de futbol i escriure-ho als programes electorals, resultarà que no ho faran? Què passa amb el camp d’hoquei herba? El camp del Cirera, quedarà on és ara i sense herba? El camp de Carles Padrós, quedarà com està? On són les millores promeses?

Caldrà seguir-ho de molt a prop.

6/6/08

Els nous instituts municipals neixen tocats

El Ple Municipal d’ahir va aprovar els Estatuts dels nous Instituts Municipals, que substituiran els actuals Patronats de Cultura i d’Esports.

Per la seva manca de voluntat o incapacitat de diàleg, el govern municipal va perdre l’oportunitat d’aprovar els textos amb una majoria àmplia que dones força a la nova etapa que comença amb la posada en funcionament dels nous organismes autònoms.

Convergència i Unió, grup majoritari a l’oposició, havia estat l’únic grup, a banda del govern, que s’havia manifestat partidari d’alliberar els organismes autònoms d’aquelles funcions més administratives que no els hi són pròpies i traspassar-les als departaments municipals corresponents, fet que evidenciava una predisposició a l’acord.

Per altra banda, el grup nacionalista ha estat l’únic que ha presentat esmenes i al·legacions als textos presentats pel govern, demostrant el seu interès en col·laborar en millorar el propi redactat i, molt especialment, tot el que fa referència a garantir la participació dels agents implicats en la cultura i l’esport de la ciutat. Amb una dotzena d’al·legacions a cadascun dels textos, es demanaven, entre altres, coses com garanties de representatitvitat en l’elecció dels membres de les entitats, un major nombre de reunions anuals, un termini més llarg per estudiar la documentació, més garanties pel seu estudi i ampliar les atribucions dels nous Consells Rectors, que substituiran les antigues Juntes Directives.

El Govern, per la seva banda, no va acceptar una sola al·legació. Mostrant un absolut menyspreu per la feina feta, atès que no va propiciar cap contacte o conversa per estudiar les propostes. La manca d’interès de qui ens governa per les aportacions dels demés és tan gran que van oblidar incloure i donar resposta a una al·legació de la FAVM que demanava participar en l’IMAC. Al·legació que, votada com una urgència, només va rebre el suport de CiU i de la CUP.

Així és que uns organismes destinats a treballar per la cultura i l’esport de la ciutat, que podien haver estat creats amb el suport de més de tres quartes parts del consistori, ara només compten amb el suport dels membres del govern. És una llàstima que la ciutat hagi de pagar la prepotència, la intransigència i també la ineficàcia de qui els governa.

3/6/08

Facebook Català

Fa un temps ho desconeixia, però em van arribar varies invitacions i també vaig llegir que Facebook estava de moda entre els internautes catalans. Vaig donar-me d’alta més per curiositat que per cap altra cosa i ràpidament van començar a posar-se en contacte gent que no coneixia i amics de sempre. Vaig quedar realment sorprès.

Aviat vaig apuntar-me al col·lectiu que demanava la traducció al català del portal, segurament els promotors van adonar-se ràpidament de la conveniencia de respondre a un grup tant gran d’usuaris i no han dubtat en accedir a la petició, és per això que la oficialitat del català ha arribat ràpidament e Facebook. Recomano que llegiu el següent article:

Després d´iniciar la campanya a través del Facebook per tal que es fes en català, i la tasca insuperable de 823 traductors/es voluntaris/es, ja és oficial, som una de les primeres 11 llengües al món oficials al Facebook, a la pestanya de usabilitat de llengües ja hi som amb les principals llengües mundials, dins aquesta eina de xarxa social participativa a internet que aglutina a 70 milions d´usuaris que ens donarà una visibilitat mundial que encara no som suficientment conscients.
Un èxit col.lectiu, sorgit de la societat civil i agrair a la causa que vaig iniciar al seu moment els adherits a: ( volem Facebook en català! /we want facebook in catalan!) que actualment compta amb 937 adhesions individuals. I es que la societat catalana des de diferents llocs del món s´ha abocat a traduir l´interficie del Facebook que ha rebut l´adhesió individual de 823 traductors, 350 dels quals els més actius fent fins a 29.790 aportacions fins a efectiva oficialitat aquest 1 de juny del 2008 català al Facebook, amb data per a la posteritat .
Cal agrair l´intercanvi de suport amb els de la causa que demanava de la traducció al català, amb la de traducció al gallec , que està en marxa al igual que l´Euskera, que també ben aviat s´afegiran com a llengües oficial en traduiran completament la seva interficie de Facebook i ser com el català plenament operativa, una revolució lingüística a la xarxa que visualitza les llengües malgrat el no reconeixement oficial en l´estat que a dia d´avui estem inserits i l´exemplarització que l´unió usant noves eines com internet ens obra portes a la nostra llengua i a la nostra cultura sense través a la xarxa mentre en altres àmbits és encara minoritzada.
Un èxit col.lectiu de la societat civil, que un modestament, s´alegra d´haver engegat espoleta per la normalitat no tan sols necessària fins al dia que quelcom com aquest fet no esdevingui notícia sinó sigui la pràctica en l´ús de programari i eines de xarxes socials en català de sèrie, que de ben segur que la oficialitat del català al Facebook farà que multinacionals d´internet fixin el català pel dinamisme dels internautes catalanoparlants com un ús de valor afegit a tenir en compte, de qualitat i de respecte a la porció de diversitat lingüística universal que esdevenim els usuaris i parlants en la nostra llengua, el català.
Felicitem-nos i gaudim-ne plenament d´aquesta porció de plena normalitat a la xarxa,que ens omple d´orgull i ens dona autoestima com a poble i que de ben segur en el present i el futur immediat se n´afegiran d´altres novetats en català a internet d´aquesta mateixa trascendència.
Junts hem demostrat que podem, junts ho continuarem fent possible.