Enguany es celebra el 30è aniversari de l’Esplai Garbí i la premsa local ja comença a fer-se’n ressò quan encara no han començat els actes de la celebració. Vaig tenir la sort de ser fundador, juntament amb la Maribel, les dues Montses, l’Emili i la malaguanyada Goretti. Tots sis, que ja havíem treballat junts en campaments i colònies al costat de l’escolapi Antoni Marcet, vam fer el curs de monitors d’esplai l’estiu abans i ens vam animar a tirar endavant un projecte que va començar utilitzant espais de l’escola Santa Anna.
.
Problemes que segurament tenien més a veure amb l’edat que amb cap altra cosa, van provocar canvis i moviments de persones. Poc temps després va ser necessari cercar espais fora de l’escola, però la prova que era un bon projecte és que 30 anys després encara hi ha gent que el tira endavant. La casualitat ha volgut que un d’ells sigui
el meu fill..
El Garbí i el Sot van ser dels primers esplais que van néixer a la nostra ciutat, poc després en van venir d’altres i aviat es va constituir una coordinadora. En aquell moment, amb les seves activitats, eren un complement perfecte de l’escola, però han anat evolucionant i ho han fet molt bé. Sobretot, són un espai de convivència i d’aprenentatge per a la participació, tan pels petits com pels seus monitors i també pels pares i mares.
Gràcies i moltes felicitats a tots els que heu ajudat, durant 30 anys, a fer possible que el Garbí sigui viu i segueixi mantenint els seus objectius d’educació en el lleure.
