El solstici d’estiu convoca els mediterranis a les fogueres per donar la benvinguda al temps calm i ple de llum. Així, la nit de Sant Joan, la més breu de l’any, s’encén tota per cloure el cicle del rigor del fred i de l’agitació de la primavera. El foc, per tant, crida a l’ànim dels homes i de les dones perquè s’obri a la creativitat.A aquest ritual, celebrat arreu de la mar nostra de distintes formes i amb diversa simbologia, els catalans hi afegim encara més foc en forma de flama: la que prové del Canigó i recorre viles i ciutats per recordar als seus pobladors que formen part d’un poble ben viu i que vol viure amb plenitud, sense impediments de cap casta, el futur que vol traçar d’acord amb la seva constitució.
Enguany, els que conformem la catalanitat, afegim més imatgeria al recorregut de la flama i a la nit pletòrica de Sant Joan tot celebrant el vuit-centè aniversari del naixement del rei Jaume I, la figura i el mite que més i millor aglutina tot el territori de parla catalana, el que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, sense oblidar l’Alguer.
És per això que els Focs de Sant Joan d’enguany s’haurien d’inflamar més que mai amb la llum enlluernadora del Canigó perquè ens infonguin coratge i determinació. Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.
Tota la llum de la Flama del Canigó ens ha de fer veure més clar que mai que tot intent de fragmentar la llengua catalana, la pròpia dels nostres països, que qualsevol intenció d’esquarterar la nostra cultura, que qualsevol tergiversació de la històrica comuna, que tota finalitat d’embrutir o esquinçar la nostra memòria col·lectiva que tinguin lloc a qualsevol indret del nostre territori agermanat, són atacs directes al cor de la catalanitat. I, precisament per això, cap catalanoparlant -o catalanopensant- ni en pot ser aliè ni en pot restar estalvi.
Convoquem, doncs, al voltant de la Flama del Canigó la confiança que neix de la voluntat ferrenya i de la força dels coratjosos. I amb aquesta esperança ben armada, invoquem el futur a què tenim dret per mèrits propis els Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada