La N-II serà nostra

Tos els diaris d’ahir es feien ressò de la signatura del protocol entre l’Estat i la Generalitat pel traspàs de l’actual N-II a Catalunya, fet que permetrà convertir-la en una via més urbana. A CDC ja en vam parlar a l’assemblea de dijous, doncs la Montse Candini ens havia fet arribar aquella tarda el text del protocol.

Aquest traspàs és un èxit pels ciutadans del Maresme, per la pressió que, a través de plataformes i individualment, han exercit durant molts anys, i ha estat també una reivindicació històrica de CiU. Ara, però, faltarà que la Generalitat comenci els treballs per a convertir la N-II en una via urbana.

Des de CiU sempre hem treballat per recuperar aquesta via i que cada ajuntament pugui convertir-la en un espai per al municipi. Paral·lelament, serà necessària la construcció de calçades laterals a la C-32 per a absorbir el trànsit provinent de la N-II. El Govern de la Generalitat ha de reclamar ara a l’Estat el compromís de fer-se càrrec de les obres i la concreció en un calendari per iniciar dels treballs.

Pel que fa als peatges de la C-32, la proposta de CiU sempre ha estat la gratuïtat pels habitants del Maresme en els trajectes interns i establir un sistema de bonificacions pels residents en els desplaçaments diaris cap a Barcelona, fins arribar a la gratuïtat. En aquesta línia s’han presentat, en diverses ocasions, propostes de resolució al Parlament i també mocions al Consell Comarcal del Maresme, les quals ha estat rebutjades sistemàticament pel tripartit. Caldrà tornar a insistir.

Sant Jordi

Per a mi, Sant Jordi és la segona Diada Nacional de Catalunya, i així ho he dit avui a Mataró Ràdio. L’Onze de Setembre és una diada reivindicativa, una jornada que commemora una derrota dels catalans davant l’exèrcit espanyol. En canvi, Sant Jordi és una diada de festa que omple els nostres carrers i places de llibres i flors. A més, per Sant Jordi, moltes de les nostres expressions culturals surten al carrer i les institucions obren les seves portes als ciutadans. Mataró no és una excepció: la jornada de portes obertes a l’Ajuntament, les parades de llibres i roses a la Rambla, la cercavila on hi participen gairebé tots els gegants de la ciutat, els castellers, el correfoc, concerts, ...

He sentit algú que reclamava que Sant Jordi sigui festiu. Jo espero que això no passi mai. Només cal que us fixeu amb la gran quantitat d’infants que, portats pels seus metres, aquest dia surten al carrer, escolten i llegeixen contes, coneixent l’Ajuntament, aprenen la història de la Família Robafaves, pregunten per què hi ha tantes parades de roses i es fixen si el pare n’hi porta una a la mare, molts, per primera vegada, regalen una flor a una amigueta. El mateix passa amb els grans. Passegem amb un somriure que els altres dies no portem, comprem la rosa per l’estimada i també per les companyes de feina, triem un llibre o esperem arribar a casa per saber quin títol hauran triar per a nosaltres. Si Sant Jordi fos festiu sortiríem més tard de casa o no ho faríem, potser agafaríem el cotxe i aniríem a la muntanya. En tot cas, els carrers de la ciutat serien deserts i les tradicions passarien a ser història.

QUE TINGUEU UN BON SANT JORDI!

Sant Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Mª de Sagarra

Un merescut local pels Castellers

El Ple de març de 2006 (Punts 11 i 12) va aprovar, per unanimitat, el projecte del futur local de la Colla Castellera Capgrossos i el conveni per a la seva construcció entre la pròpia Colla, PUMSA i l’Ajuntament de Mataró. El cap del meu grup, el Dr. Esperalba, va deixar-me intervenir en nom de CiU, vaig expressar el vot afirmatiu en aquests punts dient: “Es tracta d'un sí de celebració i d'il•lusió, perquè a més coincideix amb el desè aniversari de la colla castellera. Ha costat temps arribar fins a aquest moment –ja l'any 2002, CiU va presentar una proposta de resolució que inicialment va quedar sobre la taula, però que després va contribuir a desencallar unes converses que feia quatre anys que s'allargaven–. L'important, però, ara és que es pugui fer tot allò que es té previst en el menor temps possible i que els Capgrossos de Mataró, que tants èxits i tan bé representen la ciutat, tinguin un espai en condicions on poder-se preparar. “

El novembre del mateix any que s’aprovà el projecte, es posava la primera pedra. Va ser un acte molt emotiu, pocs mesos després de l’accident a causa del qual la Mariona va perdre la vida, després d’un merescut viatge a Londres representant Catalunya. Durant aquest mesos hem estat molts els que hem passat intencionadament pel carrer Herrera per veure com avançaven les obres del local de la Colla.

Finalment, avui hem tingut la Gran Festa d’Inauguració del Local. Es tracta d’un espai magnífic. El nou local facilitarà l’assaig dels castells a l’exterior i a l’interior, en el cub de 10x10x10 metres, així com l’aprenentatge dels grallers, però serà, sobretot, un espai de trobada de les persones, un espai obert a la ciutat i integrat completament a l’entorn. Un lloc on continuar l’intensa vida social de la colla. Felicitats Capgrossos !!

La bandera ja presideix la plaça de Santa Anna

Avui s’ha hissat la bandera de Catalunya a la plaça de Santa Anna de Mataró. La plaça que més esdeveniments ciutadans ha viscut i viurà. El lloc per el qual més vegades hem passat els mataronins. On molts ens hem trobat amb la colla quan érem joves. La plaça que ha vist les millors actuacions dels Capgrossos i altres colles castelleres. Allà on la ciutat va veure el primer semàfor. Allà on el tramvia havia tingut la seva parada principal o durant molts i molts anys va sortir l’autobús cap a Barcelona.

La llista de fets que han succeït i hem viscut a la plaça de Santa Anna seria immensa i diferent per a cadascun de nosaltres. Imagineu-vos els que, com jo, ens vam passar una dotzena d’anys anant als escolapis, des de maternals fins a COU: quantes coses ens han passat en aquella plaça?

Des d’avui, en aquesta plaça hi oneja la bandera de Catalunya. Com un acte d’absoluta normalitat, la bandera del nostre país presideix tot el que passa a la plaça de Santa Anna, la més cèntrica, transitada i amb més vida de la ciutat.

Va ser una proposta de Convergència i Unió, defensada pel seu cap de grup, en Joan Mora. Alguns, poc acostumats a veure les banderes en llocs públics, dubtàvem, però en Joan, com en moltes altres coses, ens va convèncer i avui una munió de gent ha celebrat amb nosaltres l’hissada de la bandera com un acte de normalitat nacional i ciutadana.

Durant uns dies, aquells que els agrada la polèmica cercaran crítiques on no n’hi ha. Però la gran majoria veurem cada dia la bandera amb normalitat i als que vindran d’altres llocs els hi recordarà que Mataró és una ciutat catalana.

Santa Maria de Mataró, 1000 anys d’història

La commemoració del Mil·lenari de Santa Maria va viure ahir una de les seves cites més importants: l’Acte institucional que protagonitzà l'historiador mataroní Ramon Reixach, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, sota el títol “Mataró i Santa Maria, mil anys d’història”.

Els actes van començar el dimarts 25 de març, dia en que es compliren els mil anys de la data del primer document, del 1008, que esmenta la Parròquia de Santa Maria. Tot i que a la dissertació del Dr. Reixach va quedar clar que anteriorment a aquesta data, allà on ara hi ha Santa Maria, ja hi havia existit un temple romà de l’antiga Iluro.

Però si una cosa va quedar encara més clara a la conferència és que “parlar del mil·lenari de Santa Maria, és també parlar de mil anys de Mataró”. Mil anys d’història del Maresme i de Catalunya, en que Mataró va tenir un paper molt important. Els que ahir omplíem el Saló de Sessions vam aprendre moltes coses de la nostra pròpia història, de la història de la ciutat i de l’Església, però, els que ja tenim alguns anys, també varem poder recordar els orígens d’entitats molt nostres sortides de Santa Maria, com són el Centre Catòlic, els Lluïsos, els Científics, o l’Hospital de Mataró i la Llar Cabanelles, totes encara vives tot i que cadascuna hagi seguit el seu camí.

Aviat podrem llegir i estudiar el text íntegre de la conferència, que serà publica pel Museu Arxiu de Santa Maria en el seu butlletí. Jo no penso pas perdre-me-la.

Però ens queda una signatura pendent: la restauració del Temple. Restauració d’un patrimoni dels ciutadans de Mataró i també de les ciutats properes, doncs no disposem de grans monuments ni gaires edificis singulars que puguin atreure els visitants. Cal que tots ens impliquem, amb les institucions al capdavant i, encara que l’alcalde es va esforçar, amb un discurs amb un to més propi d’un Ple Municipal que no pas d’un acte com el d’ahir, en dir que ja es fa, cal més decisió i més exigència. Santa Maria ha de ser una prioritat i en cap cas un motiu de confrontació o lluïment polític.

Com en els millors temps

Ahir ja corria la notícia, però ha estat avui quan l’hem vist publicada: La regidora de Serveis Socials, amb tants problemes com tenim les persones de la ciutat, es dedica a censurar els programes d’activitats dels Casals de Gent Gran.

Diu que l’estelada “és un símbol polític que no representa el conjunt de la ciutat”. No sé a quants ens representa, però, n’hi ha algun que representi el “conjunt de la ciutat”? Mentrestant, els socis petits només s’ho miren.

També diu que “pot donar una interpretació política i partidista de la qual la institució local vol quedar al marge”. Voleu dir que no exagera una mica?

Es poden dir moltes altres coses, però ja tindrem ocasió de parlar-ne.

Can Fàbregas font d’inspiració pels artistes

Primer he tingut un ensurt, doncs he llegit que “Can Fàbregas es construirà als Estats Units”, però ha resultat ser una rèplica. Vull dir una altra rèplica més petita.

L’artista, Martí Anson, construirà la còpia a Santa Fe, a l’estat de Nou Mèxic, amb motiu de la Bienal d’art que celebra la ciutat americana. El Sr. Anson, segons expliquen els mitjans que han publicat la notícia, cerca la part irònica del trasllat de la Nau Catalogada de Can Fàbregas. Realment, com ja s’ha dit en moltes ocasions, estem davant la capgrossada del segle XXI, però encara que als Estats Units no és la primera vegada que s’hi reconstrueixen edificis portats a trossets des de la vella Europa, alguns de nosaltres seguirem pensant que el nostre patrimoni s’ha de conservar al seu lloc.

Tot això no té res a veure amb un absolut respecte i admiració per l’art i els més grans desitjos d’èxit per l’artista mataroní.

.

També en parla l'Albert a la seva columna de Capgròs.com.

Els trobareu a l’Ajuntament

Van venir a finals de la setmana passada i s’hi estaran fins la Diada de Sant Jordi, que participaran de la Festa amb grans i petits.

Cada dia venen nens i nenes de la ciutat acompanyats pels seus mestres. Els hauríeu de veure. La seva fantasia no té límit. No deixen de mirar-los i sempre van més enllà del que els hi estan explicant.

Feu com els infants i visiteu la Família Robafaves.

Són les millors

Ahir la Rosa jugava a Martorell amb l’equip juvenil femení de waterpolo del CN Mataró. No vaig poder-hi anar, però rebia missatges puntuals del resultat, i al final,... un gol del Club Natació Martorell per 16 de les de Mataró. Després d’haver-les vist guanyar a la piscina del Sabadell tot fa pensar que acabaran la lliga en molt bona situació. I és que,... són les millors! Felicitats!

Ah! I en Jordi també va guanyar amb l’Iluro de hoquei herba. Un dia rodó.

Manteniment de les instal•lacions

Avui el CE Mataró jugava a casa contra el FC Santboià. Ha estat un altre partit sense gols, com va passar no fa gaire amb la Pobla Mafumet i la Rapitenca. Ambdós punts són molt valuosos si tenim en compte la situació d’aquests equips a la classificació, tot i que necessitem puntuar més per sortir dels llocs de perill.

Però no parlaré del partit, això n’hi ha molts que ho faran millor que jo. Parlaré de les instal·lacions, crec que és una bona ocasió per fer-ho, doncs el camp del Santboià és el que la directiva fa servir d’exemple quan explica el camp que necessita.

Però, més enllà del nou camp, del que fa temps que no se’n parla, cal mantenir amb un mínim de dignitat l’actual i, sobretot, vetllar per la seguretat. Aquesta tarda, com he fet altres vegades, he anat fins el final de la graderia per veure l’estat en que es trobava. Sempre l’he trobat, pel que fa al racó on hi ha la porta que dóna al passatge Cabanellas, molt abandonat, però avui estava encara pitjor. A les fotografies podeu veure els ferros i runes que hi he trobat. No es tracte de si fa bonic o no, sinó, com deia un soci, de que passaria en un partit complicat en el qual algun brètol trobes en aquelles pedres un bon projectil per llençar al camp.

Educació Solidària

M’ha arribat a les mans el segon número de “FES” el full informatiu de la Fundació Educació Solidària. La FES és l’entitat engegada ara ja fa gairebé deu anys per a poder donar suport a tots els projectes que els escolapis de Catalunya, amb presència al Senegal, a la Baixa Califòrnia i a Cuba, havien anat creant.

El full informatiu va nàixer com una petita eina de comunicació sobre la marxa d’Educació Solidària i dels projectes en els que col·labora. La seva publicació és trimestral i ha de servir per donar informació sobre la marxa de projectes, notícies sobre les activitats programades. També té voluntat d’oferir un espai de reflexió a tots als seus socis i col·laboradors, doncs per poder fer una feina plegats cal una bona comunicació entre tots.

Aquest segon número ens parla de la xarxa de subseus de la FES, alhora que fa un repàs a l’estat d’alguns projectes i a les darreres activitats.

Els Amics del Senegal, tot i que vam nàixer com una entitat independent, sempre ens hem considerat una extremitat de la FES, col·laborant amb la mateixa contrapart que ells al Senegal, l’Association Education Solidaire. Segurament aviat tindrem ocasió d’explicar els nostres projectes al seu full, com ho anem fent a la cartellera que tenim de forma permanent a l’Església de Santa Anna i en gairebé totes les activitats que s’organitzen a la comarca al voltant de la Solidaritat i la Cooperació Internacional.

FONS D’IMATGES DE TELEVISIÓ DE MATARÓ

Només la feina professional i rigorosa de Televisió de Mataró durant més de vint anys d’història, amb una programació de proximitat i una absoluta voluntat de servei públic, ha fet que el vot de CiU davant la compra del seu fons d’imatges no fos negatiu. Ens hem abstingut en un expedient fet per passar el tràmit, que s’hauria hagut de retirar per completar-lo adequadament.

Amb la venda del fons, TVM es ven el seu patrimoni i ho ha de fer, en gran part, per situar-se davant el nou escenari creat amb l’aparició d’un nou canal públic de TDT, Maresmedigital TV, del qual CiU sempre ha dit que suposa una despesa innecessària, ja que TVM Mataró ens dóna el servei que la ciutat necessita.

Tot i la importància per a la ciutat de no deixar perdre un fons documental d’imatges com aquest, és incomprensible fer-se’n càrrec sense saber com es gestionarà. Ha estat aquest el principal motiu, encara que no l’únic, pel qual CiU no ha donat suport a la proposta. L’expedient no preveu coses tant elementals com la forma en que serà catalogat el fons o com s’hi podrà accedir. Segons paraules de l’Interventor municipal, es podria crear un preu públic per disposar de les imatges, preu que TVM també haurà de pagar, va deixar clar una membre del govern, atès que no existeix cap clàusula que els hi permeti utilitzar-les després de la venda, ni que sigui durant un període limitat de temps.

Resumint, no hem volgut participar de manera activa en la compra d’un producte que, encara que és de molta qualitat, no sabem que en farem, com l’utilitzarem i on el posarem. Algú fa això a casa seva?

PRESIDENTS DE SEGONA

Efectivament, és la primera vegada que un President del Congrés (no volgut ni pels seus) i un President electe del Govern Central necessiten la segona votació. Però més important que això és que el debat d’investidura del president del Govern espanyol ha posat de relleu el que ja es dèiem el vespre del dia de les eleccions espanyoles: CiU ha esdevingut la força catalana decisiva a Madrid.

Això ha quedat de manifest quan Duran i Lleida ha aconseguit que Zapatero agafi dos compromisos importants per a Catalunya. L’un, la publicació de les balances fiscals en el termini de dos mesos, cosa que ha de permetre aportar transparència i posar fi a la demagògia que es fa actualment en el sentit que Catalunya és insolidària, quan en realitat pateix un dèficit fiscal molt rellevant. L’altra, el compromís a estudiar el transvasament del Roine com una possibilitat de futur, un cop molt dur per a Montilla, que dilluns va negar a Mas la possibilitat d’estudiar aquest projecte.

Zapatero ha de saber que amb CiU, com a força decisiva, l’època dels xecs en blanc s’ha acabat i només ha estat pels compromisos adoptats per Zapatero, que CiU ha decidit canviar el seu vot en contra per una abstenció. Malgrat això, coneixement la llarga llista d’incompliments amb Catalunya, caldrà estar amatent i ser molt exigent per veure si compleix.

Un article per llegir

Foto Diari AVUI

L’article que el periodista mataroní David González publica avui amb el títol de “Ecotransvasistes, uniu-vos” és dels que val la pena llegir. En David, amb poques paraules, fa un repàs a les forces del Tripartit. Parla de com la situació interna d’ERC, fins ara l’únic partit que públicament apareixia com a poc seriós, ha quedat aquesta setmana en segon ordre davant el comportament del Conseller Baltasar, que mentia al Parlament, aprofitant per situar al PSOE davant del transvasament del Segre, encara que per a ells només és una “captació d'aigua temporal i desmuntable”.

Videopreguntes

El president de CiU, Artur Mas, ha obert una nova finestra a la participació en el seu videobloc. A través de la secció “Digues la teva!” Mas respondrà a totes les vídeopreguntes que els internautes repartits arreu del món li puguin plantejar simplement a través d’Internet.

Artur Mas va obrir el seu videobloc el passat 1 de novembre i, després de múltiples peticions al respecte, amplia els seus continguts amb un espai de videoparticipació coincidint amb els 5 mesos de la seva existència. El propi autor en fa una presentació en el seu darrer vídeo publicat i assegura que confia en què el nou servei pugui ser “útil” per aquells internautes que “vulguin tenir una relació més de tu a tu amb el que jo pugui representar”. Ja han estat varies les preguntes enviades, de les quals les primeres ja han estat contestades.

.

Els nous instituts municipals estaran mancats d’un espai de debat

El Ple d’ahir va aprovar, només amb el vot del govern, els estatuts dels nous organismes autònoms de Cultura i Esports.

El govern municipal haurà estat una quarta part del mandat municipal sense convocar les juntes dels antics Patronats, durant aquest temps han aprovat el seu pressupost per decret i nomenat un nou director. Tot això sense cap mena de debat ni consulta amb la resta de grups municipals i agents implicats en cadascun dels àmbits d’acció d’aquests organismes.

Segons el govern, la principal raó per la redacció dels nous estatuts és definir un model de funcionament diferent per tal d’agilitzar la seva gestió administrativa, que passarà a fer-se directament des de l’Àrea de Serveis Centrals. Això hauria de suposar una optimització i un estalvi en els recursos, estalvi que el govern no ha estat capaç de quantificar, tot i els estudis realitzats.

Després d’un any amb totes les competències traspassades als presidents dels patronats, sense cap participació, i la sessió de les competències administratives, sense saber això que suposa, els nous organismes autònoms tindran un Consell Rector que serà poc més que un Consell Municipal de participació, amb les competències escapçades i, per tan, amb molt poca capacitat d’influir en les polítiques esportives i culturals que es portin a terme a la ciutat.

Esperem que el període d’exposició pública fins la seva aprovació definitiva serveixi per omplir de contingut els Consells Rectors, convertint-los en un veritable espai de debat. Si no fos així, la seva existència seria una absoluta presa de pel.

Avui l’han plantat

Avui han plantat, a la plaça de Santa Anna, el pal de 12 metres d’alçada on, a partir del 19 d’abril, onejarà la bandera de Catalunya. Va ser una proposta de Ciu, acceptada per tots els grups municipals i exportada a altres poblacions de la comarca.