Per a mi, Sant Jordi és la segona Diada Nacional de Catalunya, i així ho he dit avui a Mataró Ràdio. L’Onze de Setembre és una diada reivindicativa, una jornada que commemora una derrota dels catalans davant l’exèrcit espanyol. En canvi, Sant Jordi és una diada de festa que omple els nostres carrers i places de llibres i flors. A més, per Sant Jordi, moltes de les nostres expressions culturals surten al carrer i les institucions obren les seves portes als ciutadans. Mataró no és una excepció: la jornada de portes obertes a l’Ajuntament, les parades de llibres i roses a la Rambla, la cercavila on hi participen gairebé tots els gegants de la ciutat, els castellers, el correfoc, concerts, ...He sentit algú que reclamava que Sant Jordi sigui festiu. Jo espero que això no passi mai. Només cal que us fixeu amb la gran quantitat d’infants que, portats pels seus metres, aquest dia surten al carrer, escolten i llegeixen contes, coneixent l’Ajuntament, aprenen la història de la Família Robafaves, pregunten per què hi ha tantes parades de roses i es fixen si el pare n’hi porta una a la mare, molts, per primera vegada, regalen una flor a una amigueta. El mateix passa amb els grans. Passegem amb un somriure que els altres dies no portem, comprem la rosa per l’estimada i també per les companyes de feina, triem un llibre o esperem arribar a casa per saber quin títol hauran triar per a nosaltres. Si Sant Jordi fos festiu sortiríem més tard de casa o no ho faríem, potser agafaríem el cotxe i aniríem a la muntanya. En tot cas, els carrers de la ciutat serien deserts i les tradicions passarien a ser història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada