31/3/08

Bona feina, Benet

Benet Maimí amb Miquel Rubirola

Sí, en Benet Maimí, Diputat de CiU al Parlament de Catalunya i president comarcal d’Unió al Maresme, ha fet molt bona feina. Ho llegíem en el diari “El Punt” de dissabte: “CiU arrenca el compromís del govern de restablir el tren directe de Mataró a l'aeroport del Prat”.

Abans
ho havien sol·licitat els Grups Municipals i Comarcals de CiU, amb propostes aprovades en els respectius plens, però en Benet ha fet que el Govern de Catalunya agafi el compromís i això és especialment important davant el futur traspàs de Rodalies a la Generalitat.

Però la feina d’en Benet no acaba aquí, sense tirar enrera, aquests darreres dies ha estat notícia perquè ha aconseguit l’acord unànime del Parlament per a dur a terme les obres de contenció de la platja de Cabrera de Mar i la construcció d’un segon pas de vianants entre Arenys de Mar i Arenys de Munt al 2009.

Crec que és bo reconèixer als nostres diputats tot el que fan pel seu territori i, des d’aquí, felicito en Benet per la seva bona feina a favor del Maresme.

30/3/08

La trobarem a faltar

Si aquest mig dia coneixíem la notícia de la mort de Salvador Escamilla, periodista i presentador de Ràdio i Televisió, promotor de la Nova Cançó amb el programa Ràdio Scope, autor de doblatges com a cantant, a qui l'any 1994 li atorgaren la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, a la tarda ens deixava una altra periodista, l’Anna Palà.

Si el primer va fer una molt important aportació per aconseguir una ràdio en català i va promocionar cantants com Serrat, l’Anna ha estat una peça fonamental per a la televisió local.

Si en Bis va ser fundador i ànima de la “tele”, l’Anna ha estat la cara i la veu que tots identificàvem amb Televisió de Mataró. Amb les seva pèrdua la premsa local ha perdut dos pilars molt importants. Malgrat la seva joventut, va aportat qualitat i professionalitat a una televisió a la que mai li han sobrat els recursos. Amb el seu 24Hores va aconseguir convertir TVM en un referent informatiu local i comarcal.

Ha estat una setmana important

D’una banda, el Mil·lenari de la Basílica de Santa Maria. Crec que pot ser l’esdeveniment més important que celebrem enguany a Mataró. No són només 1000 anys de l’església o de la parròquia, són 1000 anys d’història de la ciutat. Els actes de commemoració van començar dimarts amb una Missa Solemne presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i s’aniran succeint durant tot un. Un altre moment important serà el dia 17 d’abril, amb la conferència de Ramon Reixach, "Mataró i Santa Maria, mil anys d'història", que es farà al Saló de Sessions de l’Ajuntament.
.
El dimecres, Capgròs va repetir una experiència molt interessant per la qual cal felicitar-los. Amb la col·laboració de Caixa Laietana, van organitzar la segona “Vetllada artística”. El protagonista va ser en Josep M. Codina, que exposa a la Sala de l’Ateneu de la Caixa. A l’acte també hi assistí Lluís Bassat, el qual no es va estar de dir que encara estava esperant la proposta de conveni del nostre Ajuntament i que té altres ofertes. Fa mesos que l’alcalde va anunciar que el paper estaria aviat preparat per signar, però segurament el temps córrer més ràpid per a l’empresa pública que per a l’administració.


Divendres, a Can Palauet, acte del Grup Tercer Món amb la presentació dels resultats del projecte cooperació MUSA (Mujeres de Unión de la Selva) amb motiu de la celebració del desè aniversari de LA PEIXATERIA. Em plau poder felicitar al Grup Tercer Món per la feina feta i també a la ciutadania de Mataró pel suport que li han donat durant aquests 10 anys.

El cap de setmana ha estat marcat pel Consell Nacional de CDC. Repàs als resultat electorals, preparatius pel Congrés i l’actualitat política catalana han estat els principals temes tractats. Unanímitat entre els consellers a l’hora de demanr que no es voti la candidatura de Bono a presidir el congrés. Va ser un Consell llarg i amb molt de contingut, tot i que la tele pública semblava que només hagués estat al del PSC-PSOE.

.

Avui a la tarda futbol i el “Memorial Josep M. Malé”. Dos actes que no es poden comparar, però que van arreplegar molta gent. El Mataró no va poder passar de l’empat, però segueix aguantant.

La Sala Cabañes es va omplir per fer un homenatge a un home de teatre i ràdio. L’acte, organitzat per els "Amics de la ciutat de Mataró", va comptar amb el suport de Caixa Laietana i la col·laboració de Sala Cabañes. Van ser molts els amics i col·laboradors del Sr. Malé (fotografia) que van voler-hi ser. Al final de l’acte Jordi Malé fill de l’homenatja’t va donar les gràcies a tots per l’emotiu acte que havia viscut la família.

24/3/08

REFUNDACIÓ

“Refundació” és el títol de la futura primera ponència del XVè Congrés de CDC, que es farà els propers dies 11, 12 i 13 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya. En Quico Homs ha estat encarregat de dirigir el redactat del projecte de ponència que rebran els delegats, el guió de la qual aprovarà l’Executiu Nacional del proper dissabte.

De sempre, vull dir, amb els vint-i-quatre anys que porto de militància, a CDC sempre ha existit una branca sobiranista una mica més radical. És fàcil identificar-nos a les votacions en els diferents congressos. També és habitual veure, com passa a tots els partits, moviments de persones que, lícitament, cerquen situar-se més o menys bé de cara noves estructures sortides d’un congrés.

M’ha agradat l’article que Joan Fonollosa ha publicat aquesta setmana a l’Avui. M’agrada perquè crec que sintonitza amb el que molts esperem de la primera ponència i del procés congressual, en el qual agafarà força el “Dret a decidir” del qual parlà Artur Mas en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme” i del que parla també avui el diari.

Com diu Fonollosa, “el repte és important i no ens en sortirem si no comencem a treballar tots junts”. Jo hi afegiria que, per aconseguir-ho, no hem de caure en la temptació de la crítica i l’atac públic que cercaran alguns mitjans de comunicació, el que ens cal és un intens debat intern.

23/3/08

Fe i tradició

Aquesta Setmana Santa, a casa no hi hagut manera de posar-nos tots d’acord, per això ens hem quedat i cadascú ha pogut fer allò que ha volgut. D’aquesta manera, hem pogut participar als actes que aquests dies es celebren a la ciutat. He tingut la sensació, compartida amb altres persones, algunes protagonistes, que l’assistència ha estat més baixa que anys enrere. És una llàstima, doncs la Setmana Santa, a més de ser un moment especial, per a moltes persones, és també una oportunitat per mantenir i viure moltes tradicions, es tingui o no Fe en la Resurrecció del Crist.

L’actual Processó General de Mataró s’ha fet un lloc entre les de Catalunya. Però per deixar constància que la nostra Processó de Divendres Sant no és una cosa dels darrers anys, en lloc de deixar alguna de les fotografies que he fet aquests dies, n’he escollit tres de quan teia molts menys anys i amb el pare participàvem activament.
.

20/3/08

El PSC i la realitat

“El PSC i la realitat” és el títol de l’article que, il·lustrat amb un dibuix de Cristina Losantos, avui publica Ramon Tremosa al diari “AVUI”. Us recomano que el llegiu.

Tremosa analitza diferents angles dels resultats obtinguts pels socialistes catalans en les darreres Eleccions Generals. Temes com la propietat dels vots (PSOE o PSC), el vot útil, del qui ha votat directament a qui podia guanyar al PP a l’estat, en lloc dels que hi podien pactar per evitar que el partit d’Acebes i Zaplana governés, així com què ha passat a la resta d’Espanya entre els dos partits grans, són elements que posa sobre la taula.

Finalment, l’autor no deixa passar l’ocasió de fer un breu repàs de la realitat econòmica i social, la qual també deixa mal parat al PSC que, com ell diu, governant-ho tot des de 2003 no ha sabut fer la feina quan tocava.


17/3/08

La ciutat és viva

Encara que en més d’una ocasió el govern pugui dormir, les entitats i els ciutadans de Mataró són vius i estan desperts. Diàriament es fan un grapat d’actes a la ciutat. Fa pocs dies la M. José ens parlava de la qualitat dels concerts del Foment, per exemple.
.
Entre altres actes, la setmana passada vaig assistir a l’acte organitzat pels Amics de la Ciutat de Mataró en reconeixement al Dr. Pere Montserrat i Recoder, que parlà de "El que ens diuen les plantes de muntanya" després de ser presentat pel seu fill, el Dr. Josep M. Montserrat Martí, que ha seguit les seves passes i actualment és el director de l’Institut Botànic de Barcelona. Amb noranta anys, el Dr. Montserrat, que ja va rebre un homenatge l’any 2006, va demostrar que heu de fer una petita cerca per internet i us en adonareu de la importància dels seus estudis.
.
Ahir dos actes completament diferents. Al matí la celebració del 12è aniversari de la Penya Al-Andalus. L’ambient és el d’una gran família. Petits i grans es barregen i la gresca no para durant molta estona. Tots s’ho passen bé. No hi falten el pastís d’aniversari i els regals per a tothom.
.

A la tarda, primers actes de Setmana Santa, a les sis sortia de la Basílica de Santa Maria la processó del Prendiment. Feia anys que no podia veure la pujada a les Escaletes. No parlaré de Fe, és una qüestió molt personal, però les tradicions són una riquesa que tots estem obligats a conservar.

16/3/08

Ple Municipal

Dijous vam tenir Ple Municipal. Era el ple ordinari corresponent al mes de març i, com passa darrerament, van tenir més pes els errors i intransigències del govern (per dir-ho suament), que les propostes de ciutat. És una llàstima, però “esto és lo que hay”, que diria aquell.

Tornem-hi amb Can Fàbregas. El darrer capítol del serial ha estat l’engany sobre qui pagava la capgrossada del segle XXI. Tothom comença a estar cansat del tema i el govern aprofita per tirar endavant, malgrat tot i tots, sense acceptar la més petita modificació.

El Plec de condicions per una nova concessió del Mataró-Bus i la proposta de CiU sobre el Pavelló de Cirera van ser les mostres més evidents d’intransigència. Des de Convergència i Unió demanàvem que l’anomenat “Vehicle de Control del Trànsit” deixes d’amagar-se darrera la pintura de Mataró-Bus i passes a ser un cotxe més de la Policia Local, acceptant tot el que això comporta, com pot ser estendre la seva acció a tota la xarxa viària, això sí, sense camuflatge. Però el govern seguirà fent-lo circular d’amagat per la ciutat. Pel que fa al Pavelló de Cirera no van voler parlar, ni de terminis, ni de projectes, de res, aniran fent pedaços amb l’excusa de les seves prioritats, però el que nosaltres volíem no era abandonar les prioritats, sinó incrementar l’inversió en equipaments pels ciutadans.

Una altra situació evident de que s’amaguen coses es va veure amb la pregunta de l’Isabel sobre l’expedient sancionador obert a dos agents de policia pel cas del noi que es va trobar mort dins d’un cotxe que s’havia emportat la grua. Per què no s’ha dit res? És que hi ha intenció de desviar alguna responsabilitat? Pot ser no, però llavors que s’expliquin les coses.

14/3/08

UN RECORD PEL P. CASSIÀ

Dimecres ens vam llevar amb la notícia de la mort de Cassià Maria Just, Abat de Montserrat entre els anys 1966 i 1989. El P. Cassià havia substituït Aureli Maria Escarré, una persona molt important pel nostre País, i va seguir la seva línia de defensa dels drets humans i de Catalunya, tot mantenint la projecció nacional i internacional de Montserrat. Els darrers anys treballava per a la integració sociolaboral de les persones amb problemes.

S’han dit moltes coses del P. Cassià i no sóc ningú per pretendre afegir-ne més, però, des del més absolut respecte, tinc necessitat de deixar-ne un record en el meu diari. Montserrat, segurament per influència familiar i de l’escola, o dels escolapis, sempre ha estat molt important per a mi. Tinc molts records de les estades a les cel·les i també a l’hostatgeria del Monestir on, entre altres, vaig conèixer el P. Miquel Estradé. Les Trobades Joves a Santa Cecília, fins hi tot les corredisses i cops de culata de la Guàrdia Civil durant la Marxa de la Llibertat, l’anada a peu des de Mataró o les misses i xerrades amb el P. Basili a l’Ermita de la Santa Creu són també records de molt jove. Però el més important de tot ha estat el Casament amb la Maribel l’any 1982. I tot això passava essent abat el P. Cassià.


11/3/08

Eleccions: català emprenyat, català acollonit

Toni Batllori (La Vanguardia)
Participació

Malgrat la bona participació en les eleccions generals que es van celebrar diumenge, una quarta part dels ciutadans s’han quedat a casa i un 1,12% han votat en blanc.

A Catalunya, la participació ha estat una mica més baixa que a la resta de l’Estat, un 71,09%, gairebé un 5% menys que els 75,96% de votants que van acudir a les urnes el 2004. El vot en blanc ha estat un 1,54%, un 0,42% més alt que al conjunt de l’Estat i un 0,65% més alt que el 2004, a més, mentre que a Espanya ha estat més baix que fa quatre anys, a Catalunya augmenta. Aquest és un primer punt a estudiar, segueix la desafecció, si més no comparativament amb el conjunt de l’Estat.


Vots i Diputats

Pel que fa a vots, només el PSC-PSOE en guanya a Catalunya, concretament 86.029, quan el nombre absolut que en guanya a tot l’Estat és 38.361. Contràriament, el PP en perd 21.143 al Principat, mentre que el nombre absolut de vots en que augmenta a l’Estat, respecte el 2004, és de 406.829.

Convergència i Unió, tot i perdre més de seixanta mil vots, no baixa en percentatge i no trontolla davant el bipartidisme que ha regnat durant tota la campanya electoral.

Iniciativa perd gairebé la quarta part dels vots que va obtenir el 2004 i qui s’enfonsa estrepitosament és ERC que en perd més de la meitat, passant de 638.902 a 289.927. En percentatge baixa més de vuit punts.

En quan al nombre de diputats catalans, que no és altra cosa que el reflex dels vots que ha rebut cada formació una vegada aplicades les correccions que preveu la llei electoral, qui més en treu és el PSC-PSOE amb 25, quatre més que el 2004, dels cinc que guanya en tot l’Estat. El PP, a Catalunya, només en guanya un dels també cinc que ha augmentat a tot Espanya.

Convergència i Unió passa, dels 10 del 2004, a onze diputats. Iniciativa només tindrà un diputat al Congrés i ERC en perd cinc de vuit i no podrà tenir grup parlamentari propi.

Tot plegat, si ho portem al debat sobre eixos Catalunya-Espanya o Esquerra-Dreta, Catalunya hi ha perdut. Doncs, davant la por d’una victòria del PP el vot útil de l’esquerra ha anat a parar al PSOE i s’ha oblidat d’ICV i d’ERC..


Com ho veig

Fins ara tot ha estat una descripció del panorama polític després d’una jornada electoral, però d’aquesta realitat se’n fan diverses lectures, totes elles subjectives i algunes vegades interessades. Jo tampoc me’n puc estar de fer la meva.

D’entrada, no és casual que a Catalunya la participació hagi estat cinc punts més baixa que al conjunt de l’Estat i a Mataró sis punts per sota, quan el 2004 va estar per sobre. Sens dubte, entre aquestes persones que no van anar a votar n’hi ha moltes que han perdut la confiança en els polítics, especialment pels seus incompliments. Que en el cas de ZP han afectat molt Catalunya.

Quan entrem a estudiar els vots, és evident que els socialistes no han fet seus tots els que les altres formacions han perdut, però al contrari del que es podia preveure, els incompliments i la manca de respecte cap els catalans en tot el que fa referència a Rodalies no els han fet recular. Vist que passa al conjunt de l’Estat, només hi trobo una explicació: la por a un possible govern del PP.

Però no tot pot ser només por al PP, crec que l’elector d’ERC no ha vist bé la participació en un segon govern tripartit i està demanant que els republicans tornin a encarrilar-se a l’eix Catalunya-Espanya en detriment de l’eix escollit fins ara d’Esquerra-Dreta, però CiU tampoc és capaç de seduir-los, tot i que aguanta bé l’embranzida bipartidista.

Els socialistes hauran de canviar molts tics i començar a mirar cap a CiU reconeixent-li la seva lleialtat permeten la governalitat de l’Estat, governi qui governi a Espanya. Doncs, a més de la necessitat de pactar que poden tenir en moltes ocasions al Congrés, tampoc tenen una majoria clara al Senat.

En tot cas, Catalunya no n’ha sortit ben parada d’aquestes eleccions. El vot nacionalista, i conseqüentment el nombre dels seus diputats, ha disminuït i el PSC cada vegada és més a prop de ser només PSOE.

9/3/08

Ha arribat l’hora de la veritat

Avui es fa l’enquesta definitiva i l’única fiable. El primer èxit seria una elevada participació de la ciutadania, el segon, per a mi, seria que cap dels dos partits grans a l’estat tinguessin majoria absoluta i el tercer, també per a mi, que CiU fos decisiva per fer respectar Catalunya.

En quan a preferències per quin dels dos partits amb possibilitats de tenir la presidència del govern és millor que guanyi, penso que, com diu Montserrat Candini, per a Catalunya són el mateix. Però això és per allà no hi ha alternativa, a Catalunya hi ha una tercera possibilitat.

Ens veurem aquesta nit. Tenim una cita amb els resultats.

8/3/08

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Vuit de març, una jornada de celebració commemorativa del Dia Internacional de la Dona, en què any rere any s’organitzen actes per a la reflexió al voltant de l’avenç de les polítiques d’igualtat i la seva repercussió en les dones del nostre país i del món global.

Tanmateix, aquesta jornada tindrà enguany una connotació diferent, perquè s’escau en el dia de reflexió previ a les eleccions generals a l’Estat espanyol. Resulta paradoxal que un govern que s’ha autodefinit com l’abanderat de les polítiques en favor de les dones, convoqui unes eleccions que fan coincidir el dia de reflexió amb el Dia Internacional de la Dona, la qual cosa porta a una reducció molt important dels actes a organitzar en aquest dia tan assenyalat.

Pel que fa a les polítiques pròpiament dites, hem de recordar que la primera llei de l’actual legislatura a les Corts espanyoles va ser la llei integral contra la violència. A dia d’avui, l’espiral de violència de gènere no només no ha disminuït sinó que continua accelerant-se d’una manera alarmant.

Una altra llei de grans conseqüències en el dia a dia de moltes dones és la tan anunciada llei de dependència, que tampoc està resultant segons els objectius previstos.

I aquests no són més que dos exemples de polítiques públiques que afecten molt directament a les dones i que demostren que no es pot fer política a cop de titular, perquè es generen moltes expectatives que a la fi només serveixen per defraudar les persones. No es pot governar fent falses promeses i aprovant lleis que queden en paper mullat, perquè després no van acompanyades de la necessària partida econòmica.

Des de Convergència Democràtica de Catalunya, com hem fet sempre, tenint o no responsabilitats de govern, treballem i treballarem per fer polítiques realistes i possibilistes, encaminades a procurar el major benestar i qualitat de vida a les persones. Denunciem l’engany i les falses expectatives i apostem pel seny com a base de l’acció política. Una acció política adreçada a pal·liar la situació en què es troben moltes dones, i especialment les més grans, com a col·lectiu de risc al llindar de la pobresa. Una acció política que promogui la implicació dels homes i les empreses en la conciliació i harmonització de la vida laboral i personal. Una acció política que vetlli contra la discriminació salarial entre homes i dones.

En definitiva, els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya continuarem lluitant per fer del nostre un país millor, més just i amb més igualtat d’oportunitats per a tothom.


MANIFEST DE CDC

7/3/08

ENÈRGICA CONDEMNA DE L'ATEMPTAT D’AVUI A ARRASATE

Reprodueixo el text del comunicat que avui ha fet CiU a Mataró:

Convergència i Unió condemna enèrgicament l’atemptat que ha acabat amb la vida de l'exregidor socialista d'Arrasate Isaías Carrasco.


El portaveu de CiU a l’Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez, en nom del seu grup municipal ha condemnat enèrgicament l’atemptat realitzat avui per ETA a Arrassate (Guipúzcoa), que ha acabat amb la vida de l’exregidor socialista Isaías Carrasco de 42 anys d’edat.

Fernàndez ha declarat que “la vida de les persones està per sobre de qualsevol ideologia” i ha qualificat de covards als terroristes que també atempten contra la democràcia i contra tots aquells que la defensen.

Així mateix, ha demanat que diumenge tothom vagi a votar. “Que votin aquella formació que els mereixi més confiança, però que demostrin als terroristes que no podran contra la democràcia”. El Portaveu convergent s’ha negat a fer valoracions de les conseqüències de l’atemptat sobre el resultat electoral. “No és hora de pensar a qui pot beneficiar o perjudicar l’atemptat, aquests fets ens perjudiquen a tots i és precisament per això que diumenge tothom ha de sortir de casa per anar a votar. Des del més absolut respecte per les víctimes i amb la màxima contundència hem de treballar per la democràcia que tants anys i tantes lluites ens va costar aconseguir en aquest país.”


Concentració de rebuig a l’atemptat

La Federació de Convergència i Unió s’afegeix a la convocatòria, el proper dilluns a les 12 del mig dia davant l'Ajuntament, fent una crida als ciutadans perquè participin a la concentració silenciosa de rebuig per l’assassinat de l’exregidor d’Arrassate, Isaías Carrasco.

5/3/08

“El Corte Inglés” més a prop pagant tots

Ahir va passar per Comissió Informativa el Pla de Millora Urbana (PMU) de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt i la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal (PGOM) dels entorns del carrer de Miquel Biada, procés que acosta la construcció de l’edifici de “El Corte Inglés” que hauria d’actuar de locomotora comercial de la ciutat. A més, per fer-li un entorn adequat a les seves exigències, es transformarà una zona industrial amb residencial, aprofitant per fer-hi alguns equipaments dels quals la ciutat en pateix un dèficit important.

La vinguda d’un operador comercial d’aquestes dimensions és un esdeveniment important per a la ciutat. Hauria d’haver estat un tema de consens, portat pel govern amb absoluta complicitat amb els grups de l’oposició. Però és evident que la transparència i la recerca de complicitats no és una virtut dels qui tenen el govern de la ciutat. La transformació urbanística que suposa i la repercussió en el teixit econòmic, especialment en el comercial, no poden ser cosa d’un o dos.

No n’hi hagut prou amb haver volgut enderrocar de manera barroera, amb un tracte diferent del que rep qualsevol altra propietari. No n’hi hagut prou amb la capgrossada de voler construir una rèplica de la nau catalogada. No n’hi hagut prou dels escàndols d’utilització d'un manifest sense signar o d’amagar relacions entre polítics del govern i propietaris, ara, quan és l’hora de trobar qui pagui, ho faran els promotors immobiliaris dels sectors. Dir això és el mateix que dir que ho pagarà qui compri un habitatge o un local comercial als sectors de ronda Barceló i de l’entorn del carrer Biada. Menys una part que pagarà PUMSA, és a dir, que pagarem tots.

Tot això sense parlar dels episodis anteriors. Què passarà en el següent capítol? Quines sorpreses ens esperen?

La igualtat, un dret

Aquest vespre,la candidata de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha participat a la taula rodona sobre polítiques d'igualtat 'Llei d'Igualtat, reptes del segle XXI', organitzada per la Unió Intercomarcal de CCOO del Vallès Oriental – Maresme, que s’ha celebrat a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Candini ha reivindicat més sentit comú, sensibilitat , oportunitat i, sobretot, pedagogia, més enllà de les demagògies dogmàtiques dels partits. Per altra banda, també ha demanat més recursos pel compliment de la llei. Ha deixat clar que allò que no s’executa i es deixa al calaix (referint-se al superàvit de l’estat) són polítiques socials que es deixen de fer.

4/3/08

OPTIMISTES EMPRENYATS

Cada vegada que veig la Sra. Chacon en alguna de les tanques del PSC, apropiant-se de l’optimisme dels catalans amb el seu generós somriure, recordo aquella dita que defineix un pessimista com un optimista ben informat.

En tot cas, la contraposició a l’optimisme socialista no és el pessimisme, sinó l’emprenyamenta. Els catalans no som pessimistes, els catalans estem escarmentats de les promeses del Sr. Zapatero ara fa quatre anys i cansats de la manca de respecte del govern central amb l’afer de Rodalies i les obres del TGV.


3/3/08

“...en favor de la llengua, el que no fem nosaltres no ho farà ningú”

Avui, dia 3, es pot considerar la data d’inici del col·lectiu “Català Sempre”. El 31 de desembre del 2006 es va publicar a la Bústia del diari Avui, una carta en la qual es reclamava la creació d’un moviment civil que “plantés cara“ enfront de la greu situació de la llengua catalana. Com a conseqüència d’aquesta carta van aparèixer, en la mateixa Bústia, una vintena de cartes coincidint amb l’afirmació: ”...només reaccionarem i ens mobilitzarem si sorgeix un moviment civil, transversal, nacional amb líders que siguin capaços de fer reaccionar el nostre poble. ¿Sorgirà aquest moviment?”

En una segona carta, el 3 març 2007, i després de moltes consultes i una reflexió realista es considerava la possibilitat de formar un grup de persones que consideressin necessari estendre l’hàbit de parlar sempre en català. Com a conseqüència d’aquesta segona carta i es varen rebre una cinquantena de missatges manifestant l’adhesió al projecte.

Segons els promotors, el que pugui tenir d’atractiu el projecte rau, segurament, en el fet de centrar-se en la llengua com a únic objectiu i, especialment, en la forma triada per treballar per aquesta, parlar sempre català.

El fet és que, avui, passat un any, les persones que reben informació del col·lectiu, entre les que m’hi compto, supera llargament les 3.000. Per tant aquest és, com a mínim, el nombre de persones les quals, amb un grau diferent de compromís, mostren el desig de mantenir viva la llengua del nostre País.

Tot i així, he de dir que personalment no em preocupa massa canviar de llengua, però procuro no caure, com diuen els promotors, en la submissió lingüística. M’agrada viure com si estiguéssim en un país normal que té una llengua pròpia. La primera finalitat d’una llengua és la comunicació entre persones, però per a nosaltres també és un element diferenciador molt important. És per això que cal treballar per què la gent vinguda d’altres terres, del mateix estat o de més lluny, tinguin interès en conèixer la nostra llengua i en utilitzar-la.

Carta al President del Govern espanyol, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero

Us convido a participar a la campanya impulsada per la Comissió de la Dignitat enviant un correu electrònic al President del Govern espanyol, Sr. José Luís Rodríguez Zapatero.


Enviar a:
jlrzapatero@presidencia.gob.es; info@socialistes.org (PSC)

Amb còpia a:
secretariat@comissiodeladignitat.cat

Senyor President del Govern espanyol,

Us escrivim perquè l’any 2004 vam entreveure la possibilitat que el vostre accés a la presidència del Govern espanyol pogués servir per desencallar aspectes relacionats amb la superació del franquisme. Vostè va fer promeses en l’àrea de la recuperació de la memòria històrica que vam interpretar com a intents d’arreglar, finalment, aspectes del dèficit democràtic espanyol en aquesta àrea amb aspectes tan importants com ara el retorn dels “Papers de Salamanca”, l’anul.lació de les sentències del franquisme i la plena restitució -entre d'altres- de la figura de Lluís Companys, President de la nostra nació afusellat per Franco. A la conclusió de la legislatura, però, veiem amb desencís que cap d'aquestes promeses no s’han dut a terme, malgrat l’aprovació d’una Llei per al primer dels casos, el retorn dels documents. Considerem aquest fet un autèntic fracàs de la seva gestió i alhora us informem que si en un futur, per la raó que fos, aquests lamentables crims del franquisme no es corregissin, ens veurem obligats a denunciar-ne el vostre Govern com a principal responsable d'haver-ho aturat davant tots els fòrums de drets humans nacionals, estatals i internacionals que tinguem a l’abast.

Ben cordialment,

Mataró, 3 de març 2008

Firma: .............................................
DNI: .................................................

2/3/08

Cap de setmana

La campanya continua i aquest cap de setmana alguns companys han participat en la caravana de cotxes decorats amb cartells i propaganda electoral, mentre uns altres explicaven a tothom que els volia escolar els compromisos de CiU pels propers quatre anys en la parada de la plaça de les Tereses.
.

Altres hem seguit l’activitat cultural i associativa de la ciutat. Dissabte vaig quedar impressionat amb l’escultura de “L’Esculapi d’Empúries”, que serà al Museu de Mataró fins l’11 de març. No us ho perdeu!

A la nit, convidats per en Manolo Joyas, amb en Joan vam participar de la Festa de celebració del Dia Institucional d’Andalusia que celebrava la Penya Al-Andalus. Va ser una celebració familiar i agradable. Aquesta gent saben passar-s’ho bé.
.

Avui he començat com vaig acabar ahir a la nit, escoltant i veient ballar Sevillanes, però aquesta vegada a la Casa d’Andalusia. Després de la primera actuació he hagut de marxar, però podeu saber com han celebrat la Diada llegint el post que ha escrit en Joan. Si he marxat ha estat per anar a veure el primer partit de waterpolo que la Rosa jugava a casa amb el juvenil del CN Mataró. Ha estat fantàstic! Han guanyat 17 a 4 contra el Santa Eulàlia de l’Hospitalet i la Rosa ha fet el seu primer gol. Felicitats Rosa!

A dinar només hi faltava en Jordi, que era a la trobada d’Esplac amb els de l’esplai. I, a la tarda, passejada per Mataró i visita, amb la Maribel, a l’exposició d’en Josep M. Codina a l’Ateneu de Caixa Laietana. Quan marxàvem ha arribat en Josep M, company d’escola i també de colla. És un privilegi que l’autor pugui explicar-te el sentit d’algunes de les obres. Li he promès que faré el que pugui per assistir a l’entrevista amb assistència de públic que m’ha anunciat que estan preparant els de Capgròs Sembla que podria ser el proper dia 27 de març.

Després d’un dia com aquest val la pena deixar-ne constància al bloc. Aquesta és una de les virtuts dels blocs, escriure allò que fas i poder-ho recordar al cap d’un temps. Ara només queda escriure una mica sobre tot el que avui he parlat amb la gent que he trobat, encara en sortirà alguna pregunta al govern.

1/3/08

Debat a cinc en nit de campanya

Ahir TV3 va oferir-nos un debat electoral amb els cinc caps de llista dels partits que actualment tenen representació al Congrés dels Diputats per Barcelona. Vaig arribar a casa més aviat que altres dies i com que hi era a temps, vaig anar amb altres companys a penjar cartells, doncs encara no ho havia fet cap dia. Em va saber greu no poder-me quedar a veure i escoltar el debat, però no podia ser.

Avui he tingut interès en saber que deien els diaris. A primera hora he tingut a les mans “El Periodico”, el titular escollit era “Debat nul. Les minories perden l’oportunitat de destacar sobre la marea bipolar”. No m’ha agradat. Més tard, a casa, he pogut llegir l’AVUI i no era gaire diferent: “El duel PSOE-PP també contamina el debat a cinc” i, a l’interior: “Debat a 5 amb cara a cara de PSC i PP”. El mataroní David González, cap de política del diari, fa una crònica no massa engrescadora. Però hi ha una altra lectura, que per altra banda no ens aporta res de nou, hi ha dos eixos ben definits a la política catalana: l’eix Esquerra-Dreta i l’eix Catalunya-Espanya. I, llegint, sembla que ahir es va imposar l’eix Esquerra-Dreta, que és el que defensa el tripartit. Per altra banda, i això és positiu per a CiU, la puntuació feta per quatre col·laboradors del diari donen com a líder guanyador (promig) del debat a Josep Antoni Duran i Lleida.

Per a mi, el bipartidisme que pretenen imposar PSOE i PP a nivell espanyol perd tot el sentit a Catalunya. La realitat del país és completament diferent i la confrontació esquerra-dreta no serveix aquí. Mentre els catalans no siguem capaços de tenir una sola veu davant de l’Estat espanyol en aquells temes que són fonamentals, les coses no ens aniran prou bé. Qualsevol eix més ideològic no serà útil mentre no tinguem garantit el nostre dret a decidir com a Nació.