“Refundació” és el títol de la futura primera ponència del XVè Congrés de CDC, que es farà els propers dies 11, 12 i 13 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya. En Quico Homs ha estat encarregat de dirigir el redactat del projecte de ponència que rebran els delegats, el guió de la qual aprovarà l’Executiu Nacional del proper dissabte.
De sempre, vull dir, amb els vint-i-quatre anys que porto de militància, a CDC sempre ha existit una branca sobiranista una mica més radical. És fàcil identificar-nos a les votacions en els diferents congressos. També és habitual veure, com passa a tots els partits, moviments de persones que, lícitament, cerquen situar-se més o menys bé de cara noves estructures sortides d’un congrés.
M’ha agradat l’article que Joan Fonollosa ha publicat aquesta setmana a l’Avui. M’agrada perquè crec que sintonitza amb el que molts esperem de la primera ponència i del procés congressual, en el qual agafarà força el “Dret a decidir” del qual parlà Artur Mas en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme” i del que parla també avui el diari.
Com diu Fonollosa, “el repte és important i no ens en sortirem si no comencem a treballar tots junts”. Jo hi afegiria que, per aconseguir-ho, no hem de caure en la temptació de la crítica i l’atac públic que cercaran alguns mitjans de comunicació, el que ens cal és un intens debat intern.
De sempre, vull dir, amb els vint-i-quatre anys que porto de militància, a CDC sempre ha existit una branca sobiranista una mica més radical. És fàcil identificar-nos a les votacions en els diferents congressos. També és habitual veure, com passa a tots els partits, moviments de persones que, lícitament, cerquen situar-se més o menys bé de cara noves estructures sortides d’un congrés.
M’ha agradat l’article que Joan Fonollosa ha publicat aquesta setmana a l’Avui. M’agrada perquè crec que sintonitza amb el que molts esperem de la primera ponència i del procés congressual, en el qual agafarà força el “Dret a decidir” del qual parlà Artur Mas en la presentació de la “Casa Gran del Catalanisme” i del que parla també avui el diari.
Com diu Fonollosa, “el repte és important i no ens en sortirem si no comencem a treballar tots junts”. Jo hi afegiria que, per aconseguir-ho, no hem de caure en la temptació de la crítica i l’atac públic que cercaran alguns mitjans de comunicació, el que ens cal és un intens debat intern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada