Avui, dia 3, es pot considerar la data d’inici del col·lectiu “Català Sempre”. El 31 de desembre del 2006 es va publicar a la Bústia del diari Avui, una carta en la qual es reclamava la creació d’un moviment civil que “plantés cara“ enfront de la greu situació de la llengua catalana. Com a conseqüència d’aquesta carta van aparèixer, en la mateixa Bústia, una vintena de cartes coincidint amb l’afirmació: ”...només reaccionarem i ens mobilitzarem si sorgeix un moviment civil, transversal, nacional amb líders que siguin capaços de fer reaccionar el nostre poble. ¿Sorgirà aquest moviment?”
En una segona carta, el 3 març 2007, i després de moltes consultes i una reflexió realista es considerava la possibilitat de formar un grup de persones que consideressin necessari estendre l’hàbit de parlar sempre en català. Com a conseqüència d’aquesta segona carta i es varen rebre una cinquantena de missatges manifestant l’adhesió al projecte.
Segons els promotors, el que pugui tenir d’atractiu el projecte rau, segurament, en el fet de centrar-se en la llengua com a únic objectiu i, especialment, en la forma triada per treballar per aquesta, parlar sempre català.
El fet és que, avui, passat un any, les persones que reben informació del col·lectiu, entre les que m’hi compto, supera llargament les 3.000. Per tant aquest és, com a mínim, el nombre de persones les quals, amb un grau diferent de compromís, mostren el desig de mantenir viva la llengua del nostre País.
Tot i així, he de dir que personalment no em preocupa massa canviar de llengua, però procuro no caure, com diuen els promotors, en la submissió lingüística. M’agrada viure com si estiguéssim en un país normal que té una llengua pròpia. La primera finalitat d’una llengua és la comunicació entre persones, però per a nosaltres també és un element diferenciador molt important. És per això que cal treballar per què la gent vinguda d’altres terres, del mateix estat o de més lluny, tinguin interès en conèixer la nostra llengua i en utilitzar-la.
En una segona carta, el 3 març 2007, i després de moltes consultes i una reflexió realista es considerava la possibilitat de formar un grup de persones que consideressin necessari estendre l’hàbit de parlar sempre en català. Com a conseqüència d’aquesta segona carta i es varen rebre una cinquantena de missatges manifestant l’adhesió al projecte.
Segons els promotors, el que pugui tenir d’atractiu el projecte rau, segurament, en el fet de centrar-se en la llengua com a únic objectiu i, especialment, en la forma triada per treballar per aquesta, parlar sempre català.
El fet és que, avui, passat un any, les persones que reben informació del col·lectiu, entre les que m’hi compto, supera llargament les 3.000. Per tant aquest és, com a mínim, el nombre de persones les quals, amb un grau diferent de compromís, mostren el desig de mantenir viva la llengua del nostre País.
Tot i així, he de dir que personalment no em preocupa massa canviar de llengua, però procuro no caure, com diuen els promotors, en la submissió lingüística. M’agrada viure com si estiguéssim en un país normal que té una llengua pròpia. La primera finalitat d’una llengua és la comunicació entre persones, però per a nosaltres també és un element diferenciador molt important. És per això que cal treballar per què la gent vinguda d’altres terres, del mateix estat o de més lluny, tinguin interès en conèixer la nostra llengua i en utilitzar-la.
1 comentari:
As an observer, I see one big mistake that Catalans do, and that is continue buying from businesses that refuse to speak to you in Catalan. If you walk into a cafe or restaurant, and speak to them in Catalan, and they ignore you or ask you to speak Spanish, you should leave and not go back to that place again. Make an effort to buy from businesses that will give you service in Catalan, and tell your Catalan friends to do the same. Never change your language to Spanish if you can help it, it is the people who refuse to speak your language that are rude, not you.
I hate seeing what is happening to Catalunya, as I am a Catalan-American that does not want to see the language die. As the title says, if we don't do it, nobody else will.
Perdo que no vaig escriure en catala, es que encara estic aprenent.
Publica un comentari a l'entrada