28/11/07

SOM UNA NACIÓ I DIEM PROU!

Aquest dissabte, 1 de desembre, a les 5 de la tarda ens hem de trobar tots a la plaça Catalunya de Barcelona.

Cal que responguem a la crida que La Plataforma pel Dret de Decidir fa a la societat civil catalana a sortir al carrer amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!"

Si dubteu, us animo a llegir el post d’en Marc Arza (que recentment he incorporat als meus enllaços) en que ens dóna cinquanta raons per participar a la Manifestació.

27/11/07

ELS ALTRES CATALANS

“Als barris extrems de Barcelona, als suburbis, a Verdum, a la Trinitat, a Can Tunis, ¿quants catalans hi ha? Hi ha una barriada, com la de les Cases Barates, on pràcticament no hi ha cap català de soca-rel, i això passa també a tots els nuclis industrials del país. ¿Segueixen essent Catalunya, aquests llocs? ¿Són catalans, llurs habitants? Això, tots ens ho hem preguntat més d’una vegada. Només Francesc Candel hi ha donat l’única resposta vàlida, duent-nos el testimoni directe de la gent, dels ambients, dels problemes i de les inquietuds d’aquesta Catalunya suburbial de la qual ell mateix forma part: un món en què es perfila una decisió de futur encara incerta. En resum: el clar plantejament d’un gran problema col·lectiu, que exigeix l’atenció de tothom.”

El paràgraf anterior és el que hi ha darrera la coberta del llibre de Francesc Candel “Els Altres Catalans”. Quan vaig conèixer la notícia de la mort de Candel em van venir a la memòria les vegades que el pare m’havia parlat del llibre, evidentment que més tard vaig saber qui era Paco Candel, vaig conèixer altres obres seves i vaig poder-lo seguir en la seva activitat política, però la primera referència va ser aquell llibre del qual el pare parlava.

El llibre que hi ha a casa, i que he buscat durant aquest cap de setmana, correspon a la segona edició, que va sortir només dos mesos després de la primera de març de 1964. Jo tenia cinc anys.

Ahir vaig llegir el pròleg del llibre, pel qual Candel va utilitzar un llarg article que havia escrit cinc anys abans a la revista “La Jirafa” en un número especial dedicat a Catalunya (ho explica ell mateix). Si teniu l’oportunitat de llegir-lo, veure-ho que la situació que descriu és similar a la dels nostres dies amb la nova immigració. La bona acceptació del que deia l’article publicat a “La Jirafa” va ser el que l'animà a escriure “Els Altres Catalans”.

Catalunya necessita més homes com Paco Candel que facin pedagogia i que ensenyin a uns i altres a estimar el país on vivim tal com és, tal com el fem entre tots. Només així podrem avançar.

25/11/07

UN PUNT MOLT VALUÓS


El Mataró de futbol ha tornat amb un punt del camp del Santboià. Un empat a casa del cinquè classificat està molt bé. Encara més si tenim en compte que els darrers vint-i-cinc minuts els hem jugat amb només deu homes al camp.

La defensa ha aguantat molt bé al contrari i el jove porter,
Imanol Castilla, procedent del Barça i que va començar a l’UD Cerdanyola, ha fet un excel·lent partit.

No és pas el primer desplaçament al que anem amb la Rosa, ni serà el darrer, però avui hi havia un motiu afegit. El Camp del Santboià és el que la Junta del CE Mataró posa d’exemple quan se’ls pregunta per quin camp necessiten. El que a ells més els hi agrada és la distribució interior de les instal·lacions que hi ha sota la graderia, però tot el camp és digne de veure. Integrat plenament en el terreny, amb un espaiós aparcament i una ampla vorera que hi porta, té capacitat per 1500 persones assegudes, de les quals tres quartes parts, aproximadament queden sota la tribuna, protegides del sol i de la pluja, i compta amb tots els serveis que una entitat pot necessitar per desenvolupar la seva activitat esportiva i social.

MANIFEST DE CDC EN EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Dia internacional contra la violència de gènere per Miquel Fuentes
(Setmanari 7DIES - Vilafranca del Penedés)
Amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, el s homes i les dones de CDC ens volem reafirmar en la necessitat de continuar lluitant contra aquesta xacra social.

Una xacra que té diverses cares: violència física, evidentment, però també violència emocional, econòmica o sexual contra les dones, i que malauradament i malgrat els esforços de la comunitat, no s’ha aconseguit encara eradicar en cap d’aquestes vessants. No s’ha eradicat en cap lloc del món –hem de remarcar que continua essent la principal causa de mort de les dones d’entre 18 i 44 anys- ni tampoc ha desaparegut a casa nostra.

Malgrat l’entrada en vigor de la Llei de Pretecció Integral contra la Violència de Gènere i encara que els efectes d’una llei no es poden mesurar pel nombre de dones mortes, perquè una sola dona morta és ja un número excessiu, el cert és que la realitat no respon a les expectatives amb les qu el Govern de l’Estat va presentar aquesta Llei, no només perquè el nombre de dones assassinades per part dels seus companys sentimentals o excompanys no disminueix, sinó perquè molts dels seus efectes segueixen estant només sobre el paper. Ens hem de preguntar per les raons que eviten l’eficàcia de les mesures fins avui adoptades per reduir la violència de gènere, i en cap cas ens hem d’acomodar a la trista realitat de que les dones, amb independència de la seva classe social, nivell cultural o edat, continuen patint violència en molts casos fins a la mort.

Però les violències de gènere són moltes, perquè en molts casos es tracta de violència encoberta. Quan parlem de violència no podem oblidar les dones víctimes de violència econòmica, com és el cas de les dones vídues amb pensions encara manifestament insuficients, o de les dones que encapçalen totes soles famílies monoparentals i que conformen col·lectius de dones i nens amb risc d’exclusió social i pobresa. Tampoc podem oblidar les dones i nenes víctimes de tràfic i explotació sexual, un fenomen creixent a casa nostra.

Les violències de gènere afecten les dones pel fet de ser dones però no són un problema de dones, són un problema social. Per això demanem la implicació de tota la societat: homes i dones per tal de continuar promovent mesures eficaces i eficients. Una societat que es diu democràtica i que es creu decent no pot admetre sense una reacció contundent el que la meitat de la seva població pugui estar exposada a ser explotada sexualment, pugui ser maltractada o pugui estar condemnada a la misèria econòmica, a la vellesa, després de tota una vida de treballar dintre i fora de casa i de fer, amb responsabilitat i sense demanar res a canvi, totes aquelles activitats de cura de nens, malalts i persones amb discapacitat que avui exigim que faci l’Estat.

Des de la nostra responsabilitat com a partit polític, des de Convergència Democràtica de Catalunya, ratifiquem el nostre compromís de continuar treballant per fer del nostre un país basat en una veritable justícia social que com no pot ésser d’una altra manera, inclou la eradicació de la violència de gènere en totes les seves vessants.

Aprovat per unanimitat pel Consell Nacional de CDC del dia 24 de novembre de 2007

24/11/07

ESCALFANT MOTORS PEL XVè CONGRÉS DE CDC

Avui hem tingut sessió del Consell Nacional de CDC. A més de l’habitual repàs a la política catalana i estatal, s’ha aprovat el Reglament del XVè Congrés del partit. El congrés és el moment de debat més intens per a qualsevol formació política i aquest no serà un congrés qualsevol.

El proper congrés de CDC estarà marcat per la proposta de refundació del catalanisme feta el passat dia 20 de novembre pel nostre Secretari General. Convergència debatrà les seves aportacions a la “Casa Gran del Catalanisme” i haurà d’adaptar la seva organització a aquesta nova situació. És una oportunitat per obrir el partit a nova gent i, sobretot, per participar en projectes que superin la nostra pròpia organització.


23/11/07

DRET A DECIDIR

M’hauria agradat poder-ne escriure abans, però l’obligació és abans que la devoció. Tot i anar tard, no me’n puc estar de dir-hi la meva. Aquí us deixo el vídeo amb els punts més importants de la conferència de l’Artur Mas.
.

Si voleu escoltar la conferència completa podeu fer-ho aquí. També podeu accedir al document escrit per llegir-lo amb tranquil·litat, traient-li tot el suc.

D'entrada he de dir que mai no havia vist el Palau de Congressos tan ple. No s'hi cabia. Gent dreta als passadissos, gent a fora amb pantalles, gent per tot arreu. Vaig tenir la sensació que la cadira de la M. José i la meva, a dalt i en un lateral, eren les úniques que quedaven lliures quan encara faltaven 40 minuts per començar. Hi havia gent de tot tipus, gent més jove del que és habitual en aquests actes. A tots ens unia una cosa: la catalanitat.

Pel que fa al discurs polític, l’Artur Mas va posar les bases d’un nou catalanisme. En una conferència molt ben estructurada, va fer un repàs a tots i cadascun dels problemes que preocupen als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, sense esquivar-ne cap. Els que no ho reconeguin, o no han escoltat Mas o només els mou la por davant un lideratge reforçat i un projecte aglutinador i engrescador. Això últim explicaria l’allau d’articles i post dedicats al discurs des de l’orbita socialista. Sembla mentida com gent amb responsabilitat de govern dediquen temps i espais només a parlar en negatiu i negar l’evidència.

La proposta de Mas fa un pas endavant en allò que el catalanisme ha fet fins ara:

- Allà on cercava la pervivència de la nació, hem de substituir-ho per la nació plena, per la vivència de la nació en plenitud
- Allà on hi havia l’aposta per la modernització, hem de fer l’aposta per un país capdavanter
- Allà on es buscava la regeneració d’Espanya, hem de situar Catalunya al món. Construir la Catalunya global
- Allà on es parlava d’autonomia o d’autogovern, hem de parlar del dret a decidir per nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi

Sens dubte, el dret a decidir va ser la proposta més ben rebuda pels assistents i també el que la premsa recull com una de les principals bases de la refundació.

Arxius d'audio:

Entrevista a Artur Mas a 'El matí de Catalunya Ràdio' i Entrevista a Artur Mas a 'El món a RAC1'

20/11/07

20N, 32 anys

Pensant en les coses que he de fer demà (de fet, avui) m’he adonat de la data: 20N. Han passat 32 anys, però segueix essent una data a recordar. Si abans ja ho pensava, m’he reafirmat quan he vist el web dedicat al dictador.

Cada any, per aquesta data, no puc deixar de pensar com vaig viure aquell dia. Estudiava el COU a Santa Anna, molt aviat del matí es va conèixer la notícia: després de dues setmanes d’agonia moria el general Francisco Franco Bahamonde, que havia dirigit durant gairebé 40 anys una dictadura feixista instaurada per la força de les armes arran de la victòria militar de 1939. L’examen de matemàtiques que hi havia programat es va suspendre i un reduït grup de joves vam pujar a la comunitat i escoltàrem la ràdio a l’habitació del P. Masseguer. La notícia es confirmava i la pregunta era: que passarà ara? Franco havia intentat deixar-ho tot ben lligat, però l’atemptat a Carrero Blanco, l’anomenada “Operación Ogro”, havia estat un cop molt fort a la continuïtat del règim.

Un cop a casa, la televisió va interrompre l’emissió de música clàssica per donar pas a la lectura del testament polític de Franco. L’encarregat va ser Carlos Arias Navarro, llavors Jefe del Govern, que emocionat va acabar amb aquell: Arriba España! Viva España!

Però recordar els fets d’aquell dia només ha de servir per conservar a la memòria les persones que durant molts anys han lluitat per una llibertat que potser ara no sabem valorar prou.

19/11/07

GREGORIO LÓPEZ RAIMUNDO

Dissabte va morir, als 93 anys d'edat, Gregorio López Raimundo, una de les màximes figures del comunisme català i una de les figures clau de la lluita antifranquista catalana.

La notícia em va arribar per la ràdio, més tard vaig poder-ho veure al diari. Som molts els que hem tingut en López Raimundo un referent polític més. Va ser Secretari General i President del PSUC, un lluitador per les llibertats individuals i col·lectives, a cops posant en perill la seva pròpia llibertat i la seva vida, i en això no si valen les sigles dels partits.

Raimon el definí molt bé, a la cançó que li dedicà, amb la frase: "Els cabells blancs, la bondat a la cara". No crec que ningú pugui discrepar d’aquesta descripció. No sóc ningú per parlar d’una personalitat com la de López Raimundo, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, però sento la necessitat de sumar-me als que el trobaran a faltar.

13/11/07

AGENDA LLATINOAMERICANA


Avui m’ha arribat l’Agenda Llatinoamericana que fa poc es va presentar a Mataró en un acte al Foment.

Per si mateixa ja és extraordinària: la quantitat i la qualitat dels escrits, les dades que aporta, el propi disseny com agenda, etc. Però, a més, bé acompanyada d’un grapat de materials complementaris: el Mapa de Peters, el Mapa de la Vergonya, el Calendari Solidari 2008 i molts altres materials.

L’agenda del 2008, com expliquen els promotors, fa un recorregut per la història de la política. Confronta la política real amb els drets humans, amb la ciutadania, amb les cultures, amb la laïcitat i el diàleg interreligiós, amb l’ecologia, amb els mitjans de comunicació. De tot això és del que va parlar en Josep M. Terricabras en la seva excel·lent conferència.

A Catalunya se’n editen 7.500 exemplars dels 60.000 que es publiquen en 8 idiomes diferents a un total de 30 països. Tindrem tot un any per gaudir-ne i reflexionar sobre el que en ella està escrit.

11/11/07

LES COSES COM SIGUIN

Sí, les coses com siguin, el president Zapatero ha estat a l’alçada defensant el seu predecessor que, tot i ser d’una altra formació política, va ser elegit democràticament pels espanyols.

També el Rei va fer el que calia, marxant d’una reunió en la qual qui presidia va permetre insults cap un exgovernant de l’Estat espanyol.

Molt malament la reacció del PP, que no ha tingut ni l’educació d'agrair les paraules de Zapatero. Tot el contrari. Ha intentat amagar l'evidència i utilitzar els fets de forma electoralista.

Al marge de l’acció de govern, la ideologia política de cadascú i sense estar d’acord en el paper d’Espanya a Latinoamèrica, si es vol que hi hagi diàleg cal mantenir les formes i les del Sr. Chavez no ho afavoreixen.

10/11/07

PARTICIPEM ??

Avui s’ha celebrat, al Centre Cívic de Rocafonda, una JORNADA PARTICIPATIVA per tal de “treballar conjuntament en la concreció d’una nova proposta de treball pels consells municipals”.

Els objectius de la jornada eren: d’una banda, "presentar les propostes de treball inicials i valorar-les" i, per l’altra, "treballar conjuntament en l’elaboració de propostes d’intervenció adreçades a la millora dels Consells Municipals".

És evident que una vegada reconegut per tots, els que fa temps que ho diem i ara també el govern municipal, que la majoria dels actuals consells municipals de participació no compleixen les expectatives de participació ciutadana per a les que van ser creats, aquestes eren unes jornades molts importants.

La realitat és que no arribàvem a cinquanta persones. No hi havia ni els presidents dels consells municipals actuals ni dels organismes autònoms, llevat de la Sra. Quitèria Guirao i el responsable de Participació Ciutadana. El cap del Servei corresponent, suposo que per algun motiu personal important, no ha arribat fins ¾ d’11, quan l’acte estava convocat a 2/4 de 10 del matí. Com anècdota, la primera persona en agrair l’assistència dels presents ha estat la tercera en parlar i no era de la casa, el regidor se’n ha oblidat, o jo no ho he sentit. Al final de la presentació de la Jornada, una intervenció (d’un representant del PSC) per queixar-se de la convocatòria i del retard en començar. La resposta, a més de justificar-se, ha estat que no hi havia previst, en aquell moment, cap torn de paraules per part dels assistents (érem allà per parlar de participació).

La participació és una assignatura pendent per a tots. No és la desitjada, ni en els òrgans municipals, ni en els partits, ni en les associacions. Però sempre hi ha qui té més responsabilitat i més mitjans que els altres, i en aquest cas és el govern municipal. No tinc gaires esperances que durant aquest mandat avancem en aquest tema, però tots hem de col·laborar abans que sigui massa tard.

9/11/07

RENFE ET ROBA EL TEMPS


Entra a l'especial "Caos de RENFE" i protesta per la situació enviant un correu electrònic als responsables de la situació que estem patint.

També pots participar al fòrum
"Què en penses de la situació de Renfe?".

Ahir l’Ajuntament de Mataró va demanar la dimissió de la Ministra de Foment, la Sra. Magdalena Álvarez.

7/11/07

Primer aniversari de la XBS

Avui he rebut un correu anunciant que ja hem arribat a la xifra de 500 blocs inscrits a la Xarxa de Blocs Sobiranistes. I això passa pocs dies després del primer aniversari que grup de quatre blocaires catalans, Jaume Ortí, Octavi Fornés Marc Roca i Xavier Mir , el promotor de la Campanya “Jo també vull un Estat propi” , per tal de donar continuïtat a l’esmentada campanya, van creat el web XBS (Xarxa de Blocs Sobiranistes).

També m’anuncien que amb motiu del primer any de la XBS estan preparant una presentació pública a la qual ens convident a tots. La trobada se celebrarà el dia 28 de novembre a les 7 de la tarda a la sala d’actes d’Òmnium Cultural, al carrer de la Diputació, 276, principal, a Barcelona.

En aquest acte coneixerem els reptes i fites per al futur i les novetats que es posaran en marxa en dates properes. Hi participaran el periodista i escriptor Víctor Alexandre i el també periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies Saül Gordillo, tots dos membres de la XBS.

Per formar part de la XBS Només cal registrar-se. Un cop registrat, entres a formar part de la xarxa; això no crea cap compromís, no cal pagar cap quota (és totalment gratuït) i pots donar-te de baixa en qualsevol moment. Cada escrit que es pengi en un bloc registrat, sortirà automàticament publicat al web XBS; funciona de manera similar a Catapings i Bitàcoles.

Feu-vos ressò d'aquest esdeveniment i animeu-vos a participar-hi!

(Membre 425)

4/11/07

DEMOCRÀCIA A SANG FREDA

Aquest és el nom del llibre que ha escrit David Madí, l’home més polèmic de l’equip d’ Artur Mas. No és pas una de les persones de CDC amb qui em sento més proper, però no puc negar una certa simpatia per com sap innovar i marcar diferències.

Principal impulsor del DVD Confidencial.Cat, del qual tothom parlava ara fa un any. Vulguin o no, va provocar que durant tota la campanya electoral els altres anessin a remolc, quan tot plegat estava basat en fets reals.

El de Madí serà un llibre per llegir. Si no estic mal informat, a Mataró es presenta el proper dia 13 de desembre, però coincideix amb la celebració del Ple Ordinari d’aquell mes i no podré ser-hi. Segur que la llibreria on es presentarà serà plena i les preguntes li plouran per tot arreu.

3/11/07

12 ANYS DE CAPGROSSOS

El dijous, a la celebració de la Diada de la colla dels Castellers de Vilafranca es van veure castells importants. Tot i que “Els Verds” no aconseguiren el que s’havien proposat, va ser una gran diada, on els Capgrossos van recuperar el 4 de 9 amb folre, un castell dedicat a la Mariona.

Diada de Tots Sants:
Castellers de Vilafranca: Intent de 5 de 9, 4 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 3 de 9 amb folre, pilar de 8 amb folre i manilles.Capgrossos de Mataró: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, 2 pilars de 5.Castellers de Sants: 2 de 8 amb folre, 3 intents desmuntats de 3 de 9 amb folre, 3 de 8, vano de 5.

Demà podem tornar a veure una gran Diada, aquest cop a casa, i és la 12a, la dels Capgrossos de Mataró,a la plaça de Santa Anna, amb els Minyons de Terrassa i els Xics de Granollers.. No hi podem faltar !!

2/11/07

LA CASA GRAN DEL CATALANISME


Benvolgut / Benvolguda,

Catalunya ha de recuperar perfil propi, confiança, qualitat i prestigi. Crec que també ha d’enfortir la seva moral col·lectiva i la seva autoestima.

Estic convençut que la resposta que molta gent està esperant, per aixecar la moral del país i recuperar la confiança, ha de venir del catalanisme.

D’un catalanisme entès com un ampli moviment social, que combini un sentiment inequívoc d’estima al país, amb un projecte de forta ambició nacional, incorporant les persones més capacitades per dur-lo a terme, al servei de tot el poble i de tots els territoris de Catalunya.

Un catalanisme que aplegui a una majoria del poble català, amb vocació de transformació i de canvi per adaptar la societat als temps canviants, adreçant-se a la persona en termes concrets, regenerant les actituds democràtiques i situant Catalunya al món.

En definitiva, hem de repensar i en bona part refundar el catalanisme. Hem de bastir un projecte de país sòlid i estimulant fent convergir sensibilitats diferents cap un punt on la voluntat de construir un país respongui a dos grans objectius: seguir essent catalans i situar-nos entre els millors.

Què hem de fer per seguir sent i, per tant, defensar, reforçar i projectar la nostra personalitat com a nació? Què hem de fer per situar-nos entre els millors, fent de Catalunya un referent, un model i un exemple de societat avançada, oberta, culta, cívica i respectuosa amb la dignitat humana?

Des de Convergència Democràtica de Catalunya hem endegat un procés que pretén convidar a la societat catalana a dissenyar amb encert el seu propi futur; ui fer-ho des d’una òptica de sentit i sentiment catalanista.

Amb el propòsit de donar una resposta inicial a aquests reptes de país, que serveixi d’estímul per a futures aportacions, em plau convidar-vos a assistir el proper dia 20 de novembre a 2/4 de 8 del vespre a la conferència que pronunciaré en el Palau de Congressos de Catalunya a Barcelona (Diagonal, 661-671), sota el títol “El catalanisme, energia i esperança per un país millor”.

Molt cordialment,






Reproducció de la carta d’Artur Mas convidant a la seva conferència del proper dia 20 de novembre a Barcelona

L’ALCALDE DE MATARÓ AL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ

L'alcalde de Mataró forma part de la nova Junta Executiva del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament des del passat 15 d'octubre, en que es va celebrar la 25a Assemblea General de socis al Saló del Tinell, a Barcelona.

El Fons Català renova cada quatre anys la seva Junta Executiva, després de la constitució dels nous ajuntaments. A l’assemblea es va presentar una llista de consens encapçalada per Teo Romero (PSC), alcalde de Santa Margarida de Montbui, com a president; Jordi Moltó (CiU), alcalde de Sallent, com a vicepresident; Víctor Puntas (ERC), tinent d'alcalde de Molins de Rei, com a secretari; i Xavier Rubio (ICV-EUA), regidor de Manresa, com a tresorer.

Que jo recordi, Mataró, ha format part de les darrers Juntes i sempre havia estat representada pel regidor responsable de cooperació i solidaritat. Crec que l’alcalde de la ciutat és una persona sensibilitzada i que pot aportar molt al FCCD, ara, per què no hi va el regidor? Justament en aquest mandat l’alcalde és, a més de representant de la ciutat a molts altres organismes, diputat provincial i té la presidència d’una de les àrees d’aquesta institució supramunicipal. Encara més, en el Ple Extraordinari per a l’aprovació del Cartipàs Municipal, a l’expedient hi figurava que l’Ajuntament de Mataró té un únic representant al FCCD i aquest és el regidor de Participació Ciutadana i Cooperació.

Suposo que ja ens ho explicaran.

1/11/07

ARTUR MAS ESTRENA VÍDEO-BLOC




Artur Mas és el primer polític de l’estat, amb un vídeo bloc actiu a la xarxa on, a partir d’avui, hi podrem trobar reflexions personals del president de CiU i, especialment, sobre el catalanisme. La data de l’activació del vídeo bloc no és casual: avui fa un any de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, en les que Mas va guanyar per 11 escons de diferència al candidat perdedor del PSOE, José Montilla.

A la nota de premsa podem llegir que Mas ha estat treballant activament en l’elaboració dels continguts dels seu des de l’11 de setembre de 2007. De fet, el periodista i blocaire Saül Gordillo ja en parlava fa un parell de dies i deia que el vídeo bloc està realment ben pensat i executat.

Per altra banda, els militants i simpatitzants de CiU amb bloc actiu ja superen els 200 i la Federació Nacionalista disposa, des de fa un any, d’una secció de vídeos i d’un canal propi i personalitzat al You Tube. Mataró és, a més, una de les ciutats on hi ha més militants que actualitzen habitualment el seu bloc, encapçalats pel president del Grup Municipal, Joan Mora, que també disposa d’un canal propi a You Tube.

Una altra important i recent incorporació a la xarxa de Blocs.CiU.Cat és la del president del Comitè de Govern d’Unió i Secretari General de CiU, que va posar en funcionament el seu propi bloc el passat dia 22 d’octubre. Encara que he de donar la raó a en Saül, quan diu que és una llàstima que Duran, que recopila les seves cartes setmanals des de primers d’any, no hagi optat pel domini PuntCant.

Avui incorporo, doncs, els enllaços a aquests nous blocs, esperant que els visiteu habitualment. Compartiu més o menys les seves tesis, Mas i Duran són dos líders que cal tenir en compte.

UN PRESSUPOST QUALSEVOL PER UN GOVERN QUALSEVOL

La força mediàtica d’un govern que porta vint-i-vuit anys al poder no aconseguirà enganyar als ciutadans. El pressupost no aporta cap novetat, res que il·lusioni, i el repàs que va fer ahir en Joan en el seu discurs ho deixa molt clar.

El silenci i les primeres mirades entre els membres del govern, quan només feia dos minuts que el nostre cap de grup havia començat la seva intervenció, demostraven que ja començaven a adonar-se que els cauria a sobre un bon xàfec. Als set minuts, l’alcalde remenava tots els seus papers buscant justificacions, mentre la regidora de Serveis Centrals esperava rebre indicacions del portaveu socialista. Un a un, anaven despertant i semblaven temer ser els propers en el repàs exhaustiu de totes i cadascuna de les àrees. Ara la regidora responsable d’hisenda cercava consell amb els que tenia al costat i al regidor de cultura se’l veia tocat. L’alcalde havia deixat de cercar papers i no parava d’escriure, mentre la presidenta de l’IMPEM volia somriure com si no passes res, però no podia davant la demostració de que la seva àrea és completament inútil i només s’explica per la distribució de poder i la recerca del lluïment que no s’aconsegueix.

És una llàstima que la resposta del portaveu socialista perseguís la confrontació i que el que més preocupi a l’alcalde és justificar-se per no tenir els papers a punt, anant completament a remolc dels fets objectius.

M’agradaria veure com, després d’una profunda reflexió, els que tenen el poder en aquest moment, els únics amb capacitat per fer-ho, se’n adonen que per liderar les capacitats de la nostra ciutat cal el treball conjunt de totes les forces, cadascuna al seu lloc i amb tots els mitjans necessaris per treballar i l’obligat respecte als demés (obligat perquè, en definitiva, és respecte als ciutadans).