20N, 32 anys

Pensant en les coses que he de fer demà (de fet, avui) m’he adonat de la data: 20N. Han passat 32 anys, però segueix essent una data a recordar. Si abans ja ho pensava, m’he reafirmat quan he vist el web dedicat al dictador.

Cada any, per aquesta data, no puc deixar de pensar com vaig viure aquell dia. Estudiava el COU a Santa Anna, molt aviat del matí es va conèixer la notícia: després de dues setmanes d’agonia moria el general Francisco Franco Bahamonde, que havia dirigit durant gairebé 40 anys una dictadura feixista instaurada per la força de les armes arran de la victòria militar de 1939. L’examen de matemàtiques que hi havia programat es va suspendre i un reduït grup de joves vam pujar a la comunitat i escoltàrem la ràdio a l’habitació del P. Masseguer. La notícia es confirmava i la pregunta era: que passarà ara? Franco havia intentat deixar-ho tot ben lligat, però l’atemptat a Carrero Blanco, l’anomenada “Operación Ogro”, havia estat un cop molt fort a la continuïtat del règim.

Un cop a casa, la televisió va interrompre l’emissió de música clàssica per donar pas a la lectura del testament polític de Franco. L’encarregat va ser Carlos Arias Navarro, llavors Jefe del Govern, que emocionat va acabar amb aquell: Arriba España! Viva España!

Però recordar els fets d’aquell dia només ha de servir per conservar a la memòria les persones que durant molts anys han lluitat per una llibertat que potser ara no sabem valorar prou.