“Als barris extrems de Barcelona, als suburbis, a Verdum, a la Trinitat, a Can Tunis, ¿quants catalans hi ha? Hi ha una barriada, com la de les Cases Barates, on pràcticament no hi ha cap català de soca-rel, i això passa també a tots els nuclis industrials del país. ¿Segueixen essent Catalunya, aquests llocs? ¿Són catalans, llurs habitants? Això, tots ens ho hem preguntat més d’una vegada. Només Francesc Candel hi ha donat l’única resposta vàlida, duent-nos el testimoni directe de la gent, dels ambients, dels problemes i de les inquietuds d’aquesta Catalunya suburbial de la qual ell mateix forma part: un món en què es perfila una decisió de futur encara incerta. En resum: el clar plantejament d’un gran problema col·lectiu, que exigeix l’atenció de tothom.”El paràgraf anterior és el que hi ha darrera la coberta del llibre de Francesc Candel “Els Altres Catalans”. Quan vaig conèixer la notícia de la mort de Candel em van venir a la memòria les vegades que el pare m’havia parlat del llibre, evidentment que més tard vaig saber qui era Paco Candel, vaig conèixer altres obres seves i vaig poder-lo seguir en la seva activitat política, però la primera referència va ser aquell llibre del qual el pare parlava.
El llibre que hi ha a casa, i que he buscat durant aquest cap de setmana, correspon a la segona edició, que va sortir només dos mesos després de la primera de març de 1964. Jo tenia cinc anys.
Ahir vaig llegir el pròleg del llibre, pel qual Candel va utilitzar un llarg article que havia escrit cinc anys abans a la revista “La Jirafa” en un número especial dedicat a Catalunya (ho explica ell mateix). Si teniu l’oportunitat de llegir-lo, veure-ho que la situació que descriu és similar a la dels nostres dies amb la nova immigració. La bona acceptació del que deia l’article publicat a “La Jirafa” va ser el que l'animà a escriure “Els Altres Catalans”.
Catalunya necessita més homes com Paco Candel que facin pedagogia i que ensenyin a uns i altres a estimar el país on vivim tal com és, tal com el fem entre tots. Només així podrem avançar.
1 comentari:
Joaquim, felicidades por haber publicado una opinión sobre Candel. Estos días, he estado visitado Blogs a ver que se publicaba sobre Candel y me he llevado una decepción. Personas muy importantes (que por serlo, deberían hacer una referencia y hacer pedagogía sobre el tema) y que siendo charnegos (yo lo soy, hijo de inmigrantes), no han publicado nada. Te invito a que leas mi opinión sobre candel del Lunes 26, creo que Candel se lo merece y el tema de la inmigración, por descontado.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada