29/8/07

“EL MÓN HA DE SABER-HO”

El món ha de saber-ho, és el títol d’un correu que he rebut del web de Victor Alexandre. El missatge explica que des del bloc de Xavier Mir, on ara fa un any va engegar-se la campanya " Jo també vull un estat propi" que ha donat lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes i al web www.estatpropi.cat, ens arriba una nova proposta. Es tracta d'un visionat massiu del documental sobre el cas d'Èric Bertran, realitzat per Xevi Mató.

Xavier Mir proposa que durant l’actual setmana s'escampi la iniciativa mitjançant apunta als blocs i l’enviament de correus. A partir del 3 de setembre i fins al dia 9, es tracta de visionar tantes vegades com es pugui el
documental sobre el cas Èric Bertran per tal que pugi posicions al rànquing i entri al circuit dels més vistos. D'aquesta manera s'espera aconseguir una projecció internacional del cas d'Èric Bertran, del dèficit democràtic de l'Estat espanyol i de la presa de consciència que està experimentant el poble català pel que fa als seus drets nacionals a fi de tenir un Estat propi.

El documental s'ha penjat a YouTube en cinc parts. El vídeo que es pretén que sigui visionat massivament és la primera part, tot i que a la dreta d’aquest hi trobareu els altres quatre fragments del documental.Recordem que sobre aquest cas també hi ha l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix, de Víctor Alexandre amb direcció de Pere Planella, que el mes de setembre començarà a Valls i a Calella una gira pels Països Catalans.

Aquest matí, Saül Gordillo, periodista i blocaire, ja es feia ressò de la iniciativa.

28/8/07

LA IMPORTÀNCIA D’UNA NOTÍCIA

A la premsa d’avui parlava de l’existència d’un nou corrent dins de Convergència. No discutiré pas que, quan s’enfila un any de Congrés, els moviments i el debat intern en el partit majoritari dins la força que té més diputats al Parlament no siguin notícia. Però no puc entendre que la creació d’una Plataforma per la Sobirania dins de CDC pugui ser portada a diferents mitjans, entre ells La Vanguardia. És perquè no hi ha res més per posar? On és el govern?

A mi, m’agradaria més saber que diu el President de la Generalitat a la proposta del seu Vice-president. Ja m’agrada que parlin de Convergència i que la militància i tots els ciutadans del País puguin conèixer el debat intern i democràtic que s’hi produeix, però també m’agradaria saber que pensa l’actual President de les declaracions dels seus consellers. És evident que el PSOE té la consigna de no replicar als dirigents d’ERC per matar les notícies, encara que així privin al ciutadà de saber que pensen els seus governants sobre temes que afecten directament el seu futur.

Pel que fa a la plataforma convergent, com Felip Puig, coincideixo amb el que diu el manifest, és per això que fa dies li vaig donar el meu suport. Preferiria haver evitat posar sigles d’altres partits, tot i que, en aquest moment, és evident que l’acord entre nacionalistes passa per un acord entre CiU i ERC.

27/8/07

SOLO LE PIDO A DIOS

Aquest matí, quan he obert l’ordinador, hi he trobat un correu d’en Ramon Novell, un escolapi conegut per molts de Mataró, que ha estat molts anys a Mèxic i des de fa un parell de mesos, encara no, és a Los Ángeles.

En Ramon deia: “Aquí, a USA, i a Mèxic, en moltes escoles demà dilluns inicien el curs escolar i un company escolapi m’ha enviat la pagina web que trobeu al final de la plana, on hi ha uns interessants vídeos que poden ajudar a fer una reflexió d’inici de curs, es tracta, entre d’altres, de Solo le pido a Dios i Gracias a la Vida, cantats per Mercedes Sosa, que segurament molts ja coneixeu.”

Com que m’ha agradat la proposta d’en Ramon, la vull compartir amb vosaltres. A mi m’ha fet un efecte especial perquè m’ha vingut al cap el reportatge d’ahir al programa “30 minuts”, a TV3. És titulava “l’Hotel de les Estrelles”, l’hotel preferit de les estrelles i els multimilionaris per a la seva estada a Canes pel prestigiós Festival de Cinema.


26/8/07

CAP DE SETMANA DESPRÉS DE VACANCES

La Serenata

Aquest cap de setmana hem tornat a gaudir de la Serenata del carrer Sant Ramon. És una de les més tradicionals de la ciutat i, per a molts, marca el final de les vacances. Encara que els veïns, que participen de forma exemplar, van començar la festa el cap de setmana anterior, el Pregó no va ser fins aquest divendres, enguany li va tocar a la regidora Montserrat López, i ahir el sopar al carrer. Vam passar una bona estona i, afortunadament, el temps va respectar la feta.

Torna el futbol

Quan els equips de primera i segona han començat la competició oficial, a Mataró, aprofitant que els partits de tercera no començaran fins el proper cap de setmana, s’ha jugat el Trofeu Iluro. En la XXa. Edició del torneig el CE Mataró ha guanyat per tres gols a zero al Benicàssim. M’ha agradat molt més el joc de la primera part, tot i que dos dels tres gols, el darrer el més maco, s’han produït a la darrera meitat.

Aquest ha estat el primer cap de setmana després de les vacances de la majoria dels mataronins, poc a poc anirem tornant a la normalitat. Segur que a partir de demà retrobarem a molts amics que fa dies que no veiem.

video

25/8/07

JOSEP DE CALASSANÇ, 450 ANYS

Va néixer el 1557 a Peralta de la Sal, un petit poblet de la Llitera. El 1583 és ordenat sacerdot i, després de servir en diferents comunitats, el 1592 viatjà a Roma. On, cinc anys més tard i en el barri de Trastevere, obre la primera escola pública, popular i gratuïta d’Europa. El 1617, deu anys després, funda l’Ordre dels Pares Escolapis.

Avui celebrem la seva festa, que enguany té un significat especial pel 450 aniversari. Per això es celebra, durant el 2007, l’Any Jubilar Calasanci. Tot i que no se’n ha sentit parlar gaire, hi ha països, com l'Argentina, en els que fins i tot s’ha editat un segell celebrant l’efemèride.

A casa nostra hi ha escoles que cerquen fórmules engrescadores d’explicar als nens i nenes, alumnes de “Can Colapi”, qui era el Sant i, pels antics alumnes, tenim l’oportunitat de conèixer on va néixer i va passar la seva infantesa i joventut, fent una estada a la Casa-Santuari de Peralta de la Sal.

24/8/07

ANDALUSIA ENS GUANYA

El títol no és meu, és del periodista i director de Comunicalia Josep M. Torrent. Crec que val la pena de llegir l’article que en Josep M. publica ahir a l’Avui. Són poques paraules però molt ben dites. No és un tema competitiu entre Andalusia i Catalunya, és una qüestió de rendibilitat electoral.

“Zapatero ha deixat clar que per als seus interessos polítics Andalusia pesa més que Catalunya. Era previsible. Sobretot per la gran influència que els socialistes andalusos exerceixen dins el PSOE, pel volum de vots que aporten a les victòries socialistes i per la impotència demostrada pels partits catalans incapaços de fer front comú al Congrés. Però sempre quedava l'esperança que el líder del PSOE sabés correspondre a una comunitat que l'ha idealitzat (per contraposició a l'estil barroer, agre i arcaic del PP) i li ha perdonat la bateria de promeses incomplertes, entre les quals l'Estatut . Però no. L'andalusa Magdalena Álvarez continuarà sent ministra, malgrat tot el que ha passat i està passant amb les infraestructures: Rodalies, aeroport del Prat, xarxa elèctrica... Evidentment que algun dia (esperem-ho!) es resoldran: per això la ministra demana paciència. Però també és una evidència que una gestió tan desastrosa com la de l'equip que dirigeix Álvarez i tan perjudicial per als interessos del nostre país mereixeria una resposta política inequívoca. En aquest cas, el relleu de la ministra hauria estat un gest inapel·lable, un senyal de consideració cap a una Catalunya que està perdent la batalla del respecte exterior i un missatge que ens volen per alguna cosa més que per seguir finançant el sistema amb els nostres impostos. Alguna cosa no estem fent bé per defensar la nostra dignitat quan permetem que se'ns toregin (un ZP prometent-nos un futur millor i venent com a gran inversió allò que està obligat a fer per llei) o ens vacil·lin (com Ruiz Gallardón afirmant que rebem prou recursos de l'Estat però que, a diferència de Madrid, nosaltres invertim malament). Convé prendre nota de tot, perquè s'acosten les eleccions generals i ens vindran a demanar el vot. I per dignitat -no tant per èpica- convindria que no ens tornéssim a deixar ensarronar.”

22/8/07

MOLTES FELICITATS !!!

Demà és el sant de la Rosa, és Santa Rosa de Lima. Fa un any us parlava de qui havia estat la Santa i perquè se’n diu. Avui només us dic: si la veieu, sola o amb les amigues, fent ganyotes, passejant, de compres o al futbol, FELICITEU-LA!!

21/8/07

NO DESVIEM L’ATENCIÓ

Si volem, ens podem fer els ofesos perquè en Felip Puig diu que aquest és un “estiu de vergonya: el país no surt del caos i el president de vacances, al pueblo”, com fa el diari dirigit pel germà d’un conseller socialista, però aquesta no és la qüestió.

En primer lloc, no crec que l’expressió sigui ofensiva, jo també tinc família al “pueblo” i hi he anat més d’una vegada. No me n'he amagat mai i he tingut interès en que els meus fills coneguessin on havia nascut el seu avi. Tota la família parla de “el pueblo” amb total normalitat. Quan parlem en català, també és “el pueblo” i no ho diem en cap sentit de burla, ja us ho podeu imaginar.

Només destacaré dues coses del que diu la nota de CDC, per a mi, més fiable a l’hora de reflectir el que va dir en Felip que alguns blocs socialistes. La primera: “els consellers han estat posats en evidència pels presidents de FECSA i de Red Eléctrica. No funcionen els trens, no tenim electricitat i l’aeroport està col·lapsat”. La segona: “el primer any del nou Estatut és el pitjor d’inversió de l’Estat, amb el 14%, la xifra més baixa des de 1988 i molt lluny del 18’8% que marca l’Estatut”. Aquestes són les coses que ens han de preocupar i no hem de permetre que desviïn la nostra atenció parlant de “tonteries”.

A tall d’anècdota, us diré que l’alcalde d’Itrabo, província de Granada, on va néixer el meu pare, és cosí meu i és del PSOE.

20/8/07

TORNEM A SER-HI TOTS

Després de quatre dies a Puigcerdà, la Maribel i la Rosa tornen a ser a casa. Avui la vida és una mica més normal. El despertador ha sonat a l’hora de sempre i els horaris de feina ja s’acosten als habituals. La total normalització arribarà quan comenci el curs escolar. Les classes obliguen a un ritme i un ordre que l’estiu trenca absolutament.

19/8/07

TRASLLAT I ACTUALITZACIÓ

Un entreteniment d’estiu ha estat també el trasllat de tots els “post” de l’antic bloc a l’actual. Potser no calia, però va ser una decisió presa amb la voluntat de disposar de tot el que he escrit en un sol lloc.

Quan feia poc més d’un any que havia obert el meu bloc, per dificultats amb l’editora escollida per acollir els escrits, vaig decidir traslladar-me a blogspot. La primera, bloc.cat, l’havia escollit perquè està dissenyada totalment en català, però, una vegada més, els catalans estem en inferioritat de condicions i malgrat l’interès dels promotors, la nova és molt més potent i té moltes més possibilitats pels no entesos en llenguatges informàtics. Tot i que he vist que la Montserrat Candini ha pogut fer millores importants al seu bloc.

No m’he conformat amb el trasllat, he modificat algun color del disseny inicial i, sobretot, he incorporat molts més enllaços a més d’una finestra amb les darreres notícies que es poden trobar al nou web del diari AVUI. Pel camí ja havia incorporat una agenda, un comptador de visites i una finestra amb els titulars de les notes que publica Convergència i Unió. Ara estic preparant un nou grup d’enllaços relacionats amb diferents recursos per a la confecció de blocs.

Finalment, estic treballant per poder incorporar comentaris als nous post que vagi fent, però, malgrat ja se’n poden fer, tinc problemes per visualitzar-ho a la pàgina principal. Ja me’n sortiré!
.
També m’he adherit (amb el número 425) a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS), el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies, d’objectius territorials i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”. No es tracta estrictament d’un web de temàtica política, hi cap de tot: cultura, societat, temàtica personal, ficció, música, etc...

18/8/07

LECTURES PENDENTS

Sovint guardo algun article o escrit, que no tinc temps de llegir, per a quan tingui un moment de més tranquil·litat. Aquests moments només es troben per vacances i acostumen a ser insuficients. Serà que sóc curt de feina.

Un d’aquests papers, que portava a la carpeta aquest estiu, és l’entrevista que Josep M. Muñoz va fer a Pascual Maragall i que va publicar la revista L’Avenç en el seu número de maig. Esperava trobar alguna reflexió profunda de l’ex-president de la Generalitat, però no ha estat així, només alguna reflexió sobre Europa, però res a destacar. En canvi, Maragall no se’n està de fer comentaris sobre el PSOE I els seus dirigents. N’he triat tres, els quals he considerat significatius:

- “El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista”. Frase que el periodista també destaca en el titular de l’entrevista.

- “Sense grup parlamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid”.

- “Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrera molt evident”. Quan se li pregunta si s’ha sentit personalment traït després de la promesa de Zapatero, que textualment havia dit: “Pascual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”.

Ha estat un bon complement a dos llibres de Vicenç Villatoro, que també he completat aquests dies, “Catalunya després del tripartit” i “L’engany”. D’ambdós havia fet una lectura parcial, i ha estat també aquestes vacances que n’he fet la lectura íntegra. Deixant a part els exemples i l’evidència de que els pactes, en ambdues ocasions, estaven decidits a priori, és molt interessant el raonament que Villatoro fa sobre els dos eixos de la política catalana: l’eix dreta-esquerra i l’eix nacionalista.

De fet, som molts els que pensem que el dia que Catalunya sigui un Nació amb Estat propi no caldran formacions com Convergència Democràtica, però val la pena llegir com Villatoro argumenta l’interès del socialisme per fer desaparèixer l’eix nacionalista i com ERC s’hi apunta, malgrat hi pugui perdre alguna cosa, cercant la desaparició de Convergència i Unió.

17/8/07

“LES COMPARACIONS SÓN ODIOSES”

Es diu sovint, sobre tot quan fem comparacions entre persones. En general, la dificultat de la comparació està en que la personalitat dels objectes que comparem no és la mateixa i aquest és el motiu pel qual el seu comportament o rendiment. Tampoc té perquè ser el mateix. Però quan les característiques dels objectes són similars, i les diferències en els resultats són bestials, llavors és quan té sentit la comparació.

Això és el que passa a l’Estat del que, vulguem o no, formem part. Madrid i Barcelona, primera i segona ciutats en nombre d’habitats i també les primeres en activitat econòmica a Espanya, reben un tracte extraordinàriament diferent pel que fa a inversions. Aquesta diferència és la que aquesta setmana està posant sobre la taula la premsa nacional.

Si la portada d’ahir del Diari Avui deixava clara la quantia i el grau de compliment de les inversions del Ministeri de Foment a Catalunya, la d’avui parla de les inversions de RENFE en Rodalies a Madrid i Barcelona a l’actual legislatura espanyola, governada pels socialistes. Tal vegada alguns s’ho pensaran abans de tornar a parlar de governs anteriors. Només cal col·leccionar els articles i els corresponents gràfics per fer-los callar.

16/8/07

UN GRÀFIC MOLT ACLARIDOR

Ho publica el Diari Avui en Portada. A l’interior, a doble pàgina, es donen dades molt aclaridores que haurien de fer callar aquells que parlen dels anys en que CiU negociava amb els governs de torn, també amb els del PSOE, inversions per Catalunya.

Al gràfic que publica el diari, i que reprodueixo sobre aquestes línies, queda molt clar que amb el govern de ZP a Madrid (amb el suport d’ERC i ICV) i el tripartit (PSOE-ERC-ICV) manant a Catalunya hi hem perdut. Pitjor encara, no és compleix el que mana l’Estatut i que havia de començar-se a aplicar en el Pressupost General de l’Estat pel 2007.

Val la pena llegir l’article, el qual també explica com, a més d’haver reduït la inversió, més d’una quart part dels projectes pressupostats ni tan sols es comencen.

Aquesta és la credibilitat de Zapatero?

15/8/07

UN DIA A MONTSERRAT

Tot i que només fa un mes que vam ser a Montserrat per celebrar el 25è aniversari de noces, avui hi hem tornat. Com cada any hem celebrat el Sant de la mare a l’Abadia. Primer hem participat de la Missa Conventual solemne i, després de fer una passejada per les botigues i comprar un parell de llibres, hem anat a dinar en família.

Com sempre, hi hem trobat varies persones de Mataró. Algunes hi passen uns quants dies de descans i recés, altres feien una visita d’un dia, com nosaltres.

Felicitats a totes les Assumptes, Maries i tots i totes les que avui celebràveu la vostra onomàstica.


14/8/07

ENS HA DEIXAT UN PATRIOTA

Era lluny de casa, de vacances i sense accés a cap mitjà de comunicació català, però consulto, casualment, el bloc de l’Albert i me’n assabento de la mort de Lluís Maria Xirinacs.

Reconec que no comprenia moltes de les coses que feia, tot i que va ser un referent nacionalista important per la seva lluita pacífica a favor de la llibertat de Catalunya. Recordo que vaig convèncer l’àvia perquè el votés com a Senador quan jo encara no podia fer-ho per l’edat.

Una vegada a casa, he cercat notícies sobre la seva mort i he pogut llegir el seus últims pensaments, que va escriure en una nota datada el 6 d’agost titulada “Acte de sobirania”. Ara penso que l’Albert, que el va conèixer personalment, té raó: quan se’n ha adonat que era la seva hora, Xirinacs ha volgut morir en pau, en soledat i en silenci. Respectem-l’hi!


13/8/07

TOT S’ACABA

Ha estat una setmana intensa i, a l’hora, tranquil·la. Intensa per les visites a indrets meravellosos i interessants per la seva història, com Cartago, Pompèia, Florència o Pisa, o per la seva bellesa i atractiu, com Eivissa, l’Etna, Sorrento o Saint Tropez, entre d’altres. Tranquil·la per com passa la vida a bord d’un vaixell. En total han estat 1747 milles nàutiques (1 milla nàutica = 1852 metres). Amb temps per fer lectures pendents i, sobretot, per estar en família.

Però, tot s’acaba i dijous serà sant tornem-hi. Això sí, amb les piles carregades per a seguir treballant.


9/8/07

1 any del nou Estatut

.
El 9 d'agost de 2006 entrava en vigor el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. Dos mesos després del referèndum del 16 de juny i un cop passats els últims tràmits legals, el procés estatutari arribava a la seva fi.

- Febrer de 2004
Constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut i inici de les negociacions entre els diferents partits polítics.

- 30 de setembre de 2005
Aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya
aprova el text estatutari definitiu. L'actitud de fermesa i de coherència que ha tingut CiU durant tot el procés de negociació de l'Estatut ha valgut la pena. Després de´negociacion sintenses al vespre del 29 de setembre s'ha assolit l'objectiu d'assolir un Estatut ambiciós. Catalunya podrà tenir un bon finançament.
Proposta de reforma del nou Estatut de Catalunya (document PDF)


- 5 d'octubre de 2005
L'Estatut entra al Congrés dels Diputats, a Madrid.
S'entrega el text estatutari al president del Congrés dels Diputats per començar el seu procés d'aprovació. Minuts abans, el president de CiU, Artur Mas, i el seu secretari general, Josep Antoni Duran i Lleida han assegurat que la reforma estatutària catalana no és un projecte "de ruptura" ni que persegueixi "carregar-se l'Estat" i, per això, han demanat al PP que "no faci croades contra Catalunya i tingui esperit més democràtic".

- 3 de novembre de 2005
Presa en consideració.

El Congrés dels Diputats aprova la presa en consideració del projecte de llei de reforma de l'Estatut català. 197 diputats voten a favor i 146 en contra, entre ells els del PP, 1 diputat s'absté.El dia abans Artur Mas fa un discurs al Congrés en defensa del text. CiU vol “posar tota la carn a la graella” en el procés negociador que s’obria a posteriori de l’acceptació a tràmit de l’Estatut, especialment en els àmbits de la definició de Catalunya i del finançament. Mas confirma la intenció de “preservar les essències fonamentals” i els “traços bàsics” del model de finançament pactat en el text aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre.

Intervenció Artur Mas. Debat Estatut Congrés dels Diputats. 2 de novembre de 2005 (document PDF)

- 23 de gener de 2006
Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida oficialitzen l'acord de l'Estatut amb Zapatero.

El president de Convergència i Unió, Artur Mas, i el secretari general de la federació, Josep Antoni Duran i Lleida
es reuneixen al Palau de la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero per oficialitzar l'acord per l'Estatut que dissabte a la nit havien pcatat el propi Mas amb el president del govern espanyol.


Artur Mas pronuncia la conferència "Un salt endavant per Catalunya"
CiU es mostra raonablement satisfeta perquè finalment s’ha aconseguit desencallar la negociació de l’Estatut i s’ha assolit un acord que suposa un important salt endavant per Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que això ha estat possible gràcies a la capacitat negociadora de CiU, i en concret la d’Artur Mas.

Conferència "Un salt endavant per Catalunya" (document PDF)

-29 de març de 2006
Conferència de Jordi Pujol sobre el nou Estaut de Catalunya.

Jordi Pujol
pronuncia una conferència sobre el nou Estatut de Catalunya al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Conferència de Jordi Pujol sobre el nou Estatut de Catalunya (document PDF)

- 30 de març de 2006
Votació al Congrés dels Diputats.
El Congrés de los Diputats sotmet a votació el projecte d'Estatut català resultat de les negociacions.

- 10 de maig de 2006
Aprovat l'Estatut al Senat, Artur Mas convida als catalans al 'Sí rotund' al referèndum.
El líder de CiU
assegura que Catalunya amb el nou Estatut serà el territori sense estat de tot Europa amb un major nivell d'autogovern.

- 18 de juny de 2006
Referèndum.
La majoria dels catalans dóna suport al text estatutari. El 73,9% de los ciudadanos catalanes que votaron dijo 'sí'. Sin embargo, sólo acudió a las urnas el 49,4% de los ciudadanos censados.El president de CiU, Artur Mas, ha qualificat el nou Estatut com “una eina potent per poder mirar el futur amb més esperança i més confiança”. També ha volgut donar les gràcies als qui han votat que Sí. Tot i això ha volgut apuntar que “aquest és un Estatut que també beneficiarà als qui no han votat o, fins i tot, als qui han votat que no. I això per CiU és fonamental perquè sempre hem considerat Catalunya com un sol poble”.

- 9 d'agost de 2006.
El nou Estatut de Catalunya entra en vigor.

6/8/07

SORTINT DE BARCELONA

Quan falten pocs minuts per les tres de la tarda, el vaixell comença a separar-se del moll. Ens acompanya l’embarcació que porta el pràctic del port, que baixa quan som a mar obert.

Comença l’aventura. Passarem la tarda navegant per començar a veure l’Illa d’Eivissa aproximadament a les 10 de la nit, després d’haver fet les 158 milles nàutiques que separen les dues ciutats.

Cap a mitja nit podrem desembarcar i passejar, no sortirem fins demà a la una del mig dia i això vol dir que tindrem temps suficient per recórrer la part antiga de la ciutat i recordar els racons que vam conèixer de joves, quan veníem instal·lats en unes “hamacas” a la coberta d’aquells vells vaixells de la “Companyia Transmediterránea”. Llavors el viatge durava moltes més hores i ens movíem bastant més.

ARRIBEN LES VACANCES

Arriben les vacances. Desitjo que tots tingueu unes bones vacances i un feliç estiu. No sé si podré seguir escrivint allà on seré, ja ho sentirem a dir.

De moment deixo el bloc una mica reformat: algun color canviat, més enllaços, un lloc per si algú vol enviar-me un e-mail i, quan torni, intentaré activar els comentaris. Això sí, ho faré prèvia conformitat. No pas per disminuir la llibertat d’expressió, sinó perquè penso que el bloc és una cosa personal i tothom que vol en pot obrir un per posar-hi les seves opinions.
Fins molt aviat !!

5/8/07

SANT DOMINGO

Quan fa pocs dies de les Santes, durant el primer cap de setmana d’agost, és obligatori el passeig per la Fira de Ceràmica i Terrissa d’Argentona. La Festa Major de Sant Domingo és punt de trobada de molta gent del país, que aprofiten que fan vacances per passar-se per la població del Maresme.

A casa, sempre que podem, marxem, si ho fem, passat el quatre d’agost, Sant Domingo. Tenim la col·lecció del Càntir d’Argentona des de l’any que va nàixer en Jordi. Amb el d’avui ja en tenim vint-i-un, més algun que ja hi havia a casa.

4/8/07

MATARÓ A LES GUIES

El número 94 de la revista “Sortim”, que acompanya cada divendres al diari AVUI, dedica quatre pàgines a Mataró. Ho fa a l’apartat “TOT UN DIA”, que en aquesta ocasió titula “Mataró, més enllà de la indústria”. Tot i alguns errors, que no hi haurien de ser, dóna una visió de la ciutat que els que hi vivim no valorem prou. El modernisme, el conjunt dels Dolors, la qualitat del comerç, la ciutat de cara al mar i els bons restaurants per anar a dinar s’hi troben ben reflectits. Llàstima que els responsables municipals no sàpiguen transmetre, quan han de fer “promoció de la ciutat” l’exquisit nucli antic de que parla l’article.

Gràcies al diari Avui, per fer que Mataró surti més a les guies com una ciutat amb personalitat on s’hi viu bé.

3/8/07

HAN PASSAT DEU DIES, i tot segueix igual o pitjor

Si els meus càlculs no em fallen, ahir feia deu dies de l’apagada. Quina és la situació deu dies després d’uns fets que no s’expliquen en un país que se’l suposa modern?

Els consellers del PSOE a Catalunya diuen una cosa i el ministre “català” del PSOE a Madrid, i responsable del tema, en diu una altra. El Conseller d’ERC, que té a les seves mans la política industrial de la Generalitat, marxa de vacances amb el problema per resoldre. El president del Govern de l’Estat, de qui depèn l’empresa que té més responsabilitat sobre l’avaria, diu que farà un comissió o nomenarà algú que dependrà d’ell per vigilar que els seus facin el que han de fer per mandat de l’Estatut (deu tenir por no complir, una vegada més, les seves promeses).

Pel que fa a la realitat al carrer, una barbaritat de diners i litres de combustible. El soroll dels generadors no deixa dormir als veïns i sembla que això podria durar fins el febrer. Ens posem a parlar de RENFE i les vacances?
.
Ah! I tot això passa quan només fa un any de la invasió de les pistes de l'Aeroport del Prat i del caos que això va ocasionar.

1/8/07

CREU DE SANT JORDI

Fa molts dies, quan llegia la notícia de l’atorgament del Govern de la Generalitat de la Creu de Sant Jordi a vint personalitats i onze entitats, vaig fer quatre notes, però en aquell moment vaig decidir no publicar-les al bloc. Ara crec que val la pena pensar-hi una mica.

La Creu de Sant Jordi és el màxim reconeixement que pot rebre un
català per part de la Generalitat de Catalunya, una distinció que fou creada amb el 1981 amb la finalitat de "distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural". Es materialitza amb un guardó dissenyat per l’orfebre Joaquim Capdevila.

No faré cap judici, sinó que deixaré què cadascú faci el seu. Només diré que, quan hi havia Convergència i Unió al Govern de Catalunya ja pensava que en alguns casos no estava prou justificat l’atorgament i que eren excessius en nombre, però no crec que el nou Govern hagi contribuït a prestigiar el guardó, tot i que ha reduït el nombre que se’n concedeixen anualment. Mireu la llista d’enguany i després recordeu que des de Mataró es demanava, amb absolut consens polític i amb el suport de moltes persones i entitats, que s’atorgues a la Colla Castellera Capgrossos.


Caldrà insistir, encara que potser fora bo que algú proper als qui manen a la plaça de Sant Jaume de Barcelona els hi expliquessin bé per a qui i per què es demana, a més de qui ho demana.