18/8/07

LECTURES PENDENTS

Sovint guardo algun article o escrit, que no tinc temps de llegir, per a quan tingui un moment de més tranquil·litat. Aquests moments només es troben per vacances i acostumen a ser insuficients. Serà que sóc curt de feina.

Un d’aquests papers, que portava a la carpeta aquest estiu, és l’entrevista que Josep M. Muñoz va fer a Pascual Maragall i que va publicar la revista L’Avenç en el seu número de maig. Esperava trobar alguna reflexió profunda de l’ex-president de la Generalitat, però no ha estat així, només alguna reflexió sobre Europa, però res a destacar. En canvi, Maragall no se’n està de fer comentaris sobre el PSOE I els seus dirigents. N’he triat tres, els quals he considerat significatius:

- “El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista”. Frase que el periodista també destaca en el titular de l’entrevista.

- “Sense grup parlamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid”.

- “Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrera molt evident”. Quan se li pregunta si s’ha sentit personalment traït després de la promesa de Zapatero, que textualment havia dit: “Pascual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”.

Ha estat un bon complement a dos llibres de Vicenç Villatoro, que també he completat aquests dies, “Catalunya després del tripartit” i “L’engany”. D’ambdós havia fet una lectura parcial, i ha estat també aquestes vacances que n’he fet la lectura íntegra. Deixant a part els exemples i l’evidència de que els pactes, en ambdues ocasions, estaven decidits a priori, és molt interessant el raonament que Villatoro fa sobre els dos eixos de la política catalana: l’eix dreta-esquerra i l’eix nacionalista.

De fet, som molts els que pensem que el dia que Catalunya sigui un Nació amb Estat propi no caldran formacions com Convergència Democràtica, però val la pena llegir com Villatoro argumenta l’interès del socialisme per fer desaparèixer l’eix nacionalista i com ERC s’hi apunta, malgrat hi pugui perdre alguna cosa, cercant la desaparició de Convergència i Unió.