Era lluny de casa, de vacances i sense accés a cap mitjà de comunicació català, però consulto, casualment, el bloc de l’Albert i me’n assabento de la mort de Lluís Maria Xirinacs.Reconec que no comprenia moltes de les coses que feia, tot i que va ser un referent nacionalista important per la seva lluita pacífica a favor de la llibertat de Catalunya. Recordo que vaig convèncer l’àvia perquè el votés com a Senador quan jo encara no podia fer-ho per l’edat.
Una vegada a casa, he cercat notícies sobre la seva mort i he pogut llegir el seus últims pensaments, que va escriure en una nota datada el 6 d’agost titulada “Acte de sobirania”. Ara penso que l’Albert, que el va conèixer personalment, té raó: quan se’n ha adonat que era la seva hora, Xirinacs ha volgut morir en pau, en soledat i en silenci. Respectem-l’hi!
1 comentari:
Està molt bé l'article del P. Jaume Bayó que publica l'Avui.
Impresentable, en canvi,l'opinió de Fernández Diaz que es publica a la mateixa pàgina.
Publica un comentari a l'entrada