El títol no és meu, és del periodista i director de Comunicalia Josep M. Torrent. Crec que val la pena de llegir l’article que en Josep M. publica ahir a l’Avui. Són poques paraules però molt ben dites. No és un tema competitiu entre Andalusia i Catalunya, és una qüestió de rendibilitat electoral.
“Zapatero ha deixat clar que per als seus interessos polítics Andalusia pesa més que Catalunya. Era previsible. Sobretot per la gran influència que els socialistes andalusos exerceixen dins el PSOE, pel volum de vots que aporten a les victòries socialistes i per la impotència demostrada pels partits catalans incapaços de fer front comú al Congrés. Però sempre quedava l'esperança que el líder del PSOE sabés correspondre a una comunitat que l'ha idealitzat (per contraposició a l'estil barroer, agre i arcaic del PP) i li ha perdonat la bateria de promeses incomplertes, entre les quals l'Estatut . Però no. L'andalusa Magdalena Álvarez continuarà sent ministra, malgrat tot el que ha passat i està passant amb les infraestructures: Rodalies, aeroport del Prat, xarxa elèctrica... Evidentment que algun dia (esperem-ho!) es resoldran: per això la ministra demana paciència. Però també és una evidència que una gestió tan desastrosa com la de l'equip que dirigeix Álvarez i tan perjudicial per als interessos del nostre país mereixeria una resposta política inequívoca. En aquest cas, el relleu de la ministra hauria estat un gest inapel·lable, un senyal de consideració cap a una Catalunya que està perdent la batalla del respecte exterior i un missatge que ens volen per alguna cosa més que per seguir finançant el sistema amb els nostres impostos. Alguna cosa no estem fent bé per defensar la nostra dignitat quan permetem que se'ns toregin (un ZP prometent-nos un futur millor i venent com a gran inversió allò que està obligat a fer per llei) o ens vacil·lin (com Ruiz Gallardón afirmant que rebem prou recursos de l'Estat però que, a diferència de Madrid, nosaltres invertim malament). Convé prendre nota de tot, perquè s'acosten les eleccions generals i ens vindran a demanar el vot. I per dignitat -no tant per èpica- convindria que no ens tornéssim a deixar ensarronar.”
“Zapatero ha deixat clar que per als seus interessos polítics Andalusia pesa més que Catalunya. Era previsible. Sobretot per la gran influència que els socialistes andalusos exerceixen dins el PSOE, pel volum de vots que aporten a les victòries socialistes i per la impotència demostrada pels partits catalans incapaços de fer front comú al Congrés. Però sempre quedava l'esperança que el líder del PSOE sabés correspondre a una comunitat que l'ha idealitzat (per contraposició a l'estil barroer, agre i arcaic del PP) i li ha perdonat la bateria de promeses incomplertes, entre les quals l'Estatut . Però no. L'andalusa Magdalena Álvarez continuarà sent ministra, malgrat tot el que ha passat i està passant amb les infraestructures: Rodalies, aeroport del Prat, xarxa elèctrica... Evidentment que algun dia (esperem-ho!) es resoldran: per això la ministra demana paciència. Però també és una evidència que una gestió tan desastrosa com la de l'equip que dirigeix Álvarez i tan perjudicial per als interessos del nostre país mereixeria una resposta política inequívoca. En aquest cas, el relleu de la ministra hauria estat un gest inapel·lable, un senyal de consideració cap a una Catalunya que està perdent la batalla del respecte exterior i un missatge que ens volen per alguna cosa més que per seguir finançant el sistema amb els nostres impostos. Alguna cosa no estem fent bé per defensar la nostra dignitat quan permetem que se'ns toregin (un ZP prometent-nos un futur millor i venent com a gran inversió allò que està obligat a fer per llei) o ens vacil·lin (com Ruiz Gallardón afirmant que rebem prou recursos de l'Estat però que, a diferència de Madrid, nosaltres invertim malament). Convé prendre nota de tot, perquè s'acosten les eleccions generals i ens vindran a demanar el vot. I per dignitat -no tant per èpica- convindria que no ens tornéssim a deixar ensarronar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada