29/9/09

Un projecte que ha fracassat

Tot ha estat molt ràpid i en un moment triat. amb poc temps per reflexionar i analitzar adequadament. A només un mes del final del termini en que acabaven tots els contractes, Maresme Digital TV i Televisió de Mataró anuncien la seva “fusió”.

Aquest divendres es farà l’acte de celebració del 2on aniversari del canal públic. És farà a Calella i es presentarà MaresmeDigital2TV, el segon canal públic del Maresme i, curiosament, la jornada acabarà amb el reportatge “El futur de la comunicació al Maresme”. Què explicaran? Ho tenien previst? Espero que sí, perquè sinó poden fer la de riure.


A més de les preguntes que ja s’han fet, apareixeran noves qüestions que caldrà anar resolent, però, a més de l’evident fracàs del projecte de televisió local pública, del que dia a dia van retirant-se ajuntaments, l’aposta ha arrossegat un “projecte de televisió privada amb vocació de servei públic”, com ho explicava en Lluís Lligonya. Televisió de Mataró, a punt de celebrar el 25è aniversari es veu obligada a desaparèixer voluntàriament abans de fer-ho per força. Què fàcil era arribar a acords i potenciar la cadena que ja teníem. Fàcil i més barat.

Per altra banda, i posem que ens creiem que mai un polític del govern ha trucat a un periodista per exercir-hi cap influència, ara el control democràtic de la nova cadena serà molt més limitat. El debat sobre aquest control és un clàssic de gent de la CUP, però, està clar que no poden demostrar res. Cadascú que pensi el que vulgui, però tothom sap per qui treballa i en aquesta ciutat els gerents no es trien a través de cap concurs públic. Que ningú em mal interpreti. Però si es diposita la confiança en una persona, per alguna cosa deu ser, a més de creure que té la capacitat necessària.

En continuarem parlant uns quants dies o setmanes, o potser mesos més.

28/9/09

“Els Ponts de Mostar” a la Primera Mostra de Documentals Solidaris



El documental 'Els Ponts de Mostar', obra de Jordi Aliberas, Edin Kapic, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez i produït per Clack es projectarà el dissabte dia 3 d'octubre, a les onze de la nit, a la Sala 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dins l'apartat de conflictes de la Primera Mostra de Documentals Solidaris.
.
El documental, estrenat a La Nit de la Solidaritat de Mataró el maig de 2008, retrata les dificultats del procés de reconciliació humana a la ciutat de Mostar, dividida encara ara 'de facto' entre croats i musulmans. La història té com a personatge principal el bosnianocatalà Edin Kapic, que el 1996 va venir a viure a Mataró després d'una visita a la capital del Maresme.
.
La Mostra de Documentals Solidaris de Barcelona és una iniciativa del programa “TotsxTots”, de Com Ràdio, que formarà part de la programació de la novena edició del Festival Internacional Documental de Barcelona, com una “secció solidària”. Compta amb el suport del CCCB i de la direcció de Cooperacio Internacional i Pau de l’Ajuntament de Barcelona, que va col·laborar en l'edició del documental el maig-juny de 2008.


27/9/09

Endeutats fins el cap de munt


Aquesta setmana “La Vanguardia” parlava de les finances municipals. Parlava d’alguns exemples concrets, de projectes que no podran fer-se realitat o serveis que ja s’han deixat de donar. Explicava com la majoria d’impostos aniran a la baixa, no pas perquè els municipis tinguin previst reduir-los, sinó que baixarà el total recaptat perquè són impostos que graven el patrimoni i l’activitat econòmica, els quals,en l’actual situació han baixat considerablement.

Un altre tema tractat pel diari és l’endeutament dels ajuntaments, és aquí un el nostre apareix entre els que més deute arrosseguen. És veritat que n’hi ha algun que, estant menys endeutat, el seu deute per habitant és més alt, però també cal que ens fixem en els servies i els equipaments que aquests habitants reben o gaudeixen i tampoc aquí Mataró quedaria gaire ben parada. Esperem que el pressupost que ara s’està confeccionant tingui això en compte, tot i que era quan les coses anaven bé que hagués fet falta invertir millor.

Però el rotatiu no acaba aquí. Si bé el tema de les finances municipals està molt ben analitzat a les pàgines de color sípia, és a l’editorial d’ahir on podem llegir que pel proper any l’Estat, es a dir el Sr. Zapatero, té previst baixar un 9,2% (1.100 M. d’euros) el que destina als ajuntaments, amés del que els ajuntaments hauran de tornar-li pel fet que els imports avançats han estat superiors en 2.500 M. d’euros al que realment havien d’haver rebut per aquest any. No sé si això dels “Plans Zapatero” té el valor que se li vol donar o senzillament s’ho cobra per un altre costat.

Tot és molt més complicat que el que pugui dir en quatre ratlles, però ja es veu per on van els trets, oi?

26/9/09

Un bon equipament a Cerdanyola



Avui ha visitat Mataró el Conseller Nadal. Venia a inaugurar el Centre de Formació de Tres Roques, a dalt de tot de Cerdanyola. Un edifici molt ben dissenyat i encara millor integrat a l’entorn, obra de l’arquitecte municipal Lluís Gibert, al qual he pogut felicitar.

Cerdanyola és un barri molt mancat d’equipaments i és molt bo que, a més dels que el barri necessita, se’n instal•lin d’altres que són de ciutat. El primer centre de formació que tindrà la ciutat és una bona iniciativa i té un director que dóna la impressió de posar-hi tota la il•lusió i interès. Però quantes persones sabran on és, quantes podran desplaçar-se fins allà? És probable que ni la gent de la part baixa del barri ho facin, en canvi hi ha molts altres equipaments de proximitat dels quals els veïns de l’entorn del de Tres Roques tampoc en disposen.
.
Per altra banda, com una persona em recordava a la inauguració, durant el procés el projecte va ampliar el seu pressupost considerablement. Això vol dir que, com que s’ha finançat majoritàriament amb diners provinents de la Llei de Barris, eren menys diners que es dedicaven exclusivament a Cerdanyola.
.
En resum, un bon edifici, una bona solució urbanística per l’entorn, un bon equipament, però les persones que el veuran cada dia potser necessitaven una altra cosa i els potencials usuaris es probable que trobin masses inconvenients a l’hora de desplaçar-se per assistir als cursos. Ara, això sí, en els discursos tot molt maco i les promeses encara millor.

25/9/09

Treballem en equip

A CiU treballem en equip. Ho fem els regidors i ho fem amb tots els nostres representants a Consells, Organismes Autònoms i Empreses Municipals. Avui tocava una de les reunions plenàries que periòdicament celebrem.


Repàs general als darrers esdeveniments de la política local i preparació del procés per elaborar les nostres propostes pel PAM i Pressupost pel 2010. Com sempre, la inevitable repassada al funcionament de la participació municipal i, som sempre, decebedor. Segueix existint més propaganda que participació i molts òrgans municipals gairebé no es reuneixen.


Tothom parla i participa. Ens hauríem de poder trobar més sovint, però el temps passa massa de presa.

23/9/09

Catalunya escapçada



Jaume Claramunt ha publicat aquest vídeo que vol ser una aproximació al Tractat dels Pirineus i les seves conseqüències en el 350è aniversari de la seva signatura (7/11/1659).

22/9/09

Una classe magistral


Ahir, l’ex-Conseller Subirà, un home de casa, nascut a Mataró i que viu a la comarca, ens va fer una classe magistral i va deixar clar que “l’acord de finançament per a Catalunya és la xocolata del lloro”. Com va dir ell: alguna cosa hi guanyarem. Només faltaria! Però la millora és ínfima.

Algunes vegades ens trenquem el cap per trobar un conferenciant i el tenim a casa. Aquest és el cas d’en Subirà, que ens va fer adonar, amb l’article que va publicar el passat mes d’agost a “La Vanguardia” i que va donar títol a la conferència, que no calia cercar persones de fora per parlar del finançamen. Sort que varem decidir fer-ho a la sala d’actes de Caixa Laietana, doncs a Can Paluet, o “Can Palau” com li diu l’ex-Conseller, s’hagués fet petit.

Va començar fent història i demostrant que la política de “peix al cove”, encara que mai va fer servir aquesta expressió, va aconseguir molt més que un acord que està fet i pensat pels que ens van en contra. Us recomano que llegiu l’article i dediqueu una estona al vídeo que he deixat a sota

20/9/09

Ja tenim el primer punt

Ahir vaig anar al Camp Municipal Carles Padrós quan el partit es trobava a la mitja part. Segurament, pels més entesos el partit no va tenir gaire qualitat, però, malgrat tot, el Mataró mereixia la victòria, doncs va acostar-se i xutar molt més a porta.

En el primer partit de la temporada, fa només quinze dies, encara es veia més clar, però el contrari va marcar en temps de descompte i no vam poder sumar cap punt. Ahir després de jugar sota un impressionant xàfec, si bé no van marcar, tampoc van encaixar cap gol i d’aquesta manera van sumar el primer punt a la classificació.


19/9/09

Consell Nacional de CDC



Avui Convergència celebrava el seu primer Consell Nacional després del període de vacances i, com és habitual, ha començat amb l’informe del Secretari General Adjunt, en Felip Puig, que ha fet una exposició de l’intensa activitat prevista per a les properes setmanes, de la que jo destacaria la participació de CDC en el Congrés del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus que està previst celebrar el proper mes de novembre a Barcelona. Ja en el camp de la política nacional, no podia faltar la referència a la consulta popular fet fa pocs dies a Arenys. Ha quedat molt clar que Convergència donarà suport a totes les iniciatives populars que sorgeixin.
.
Ramon Tremosa ha estat el primer a parlar a l’apartat de l’informe sobre activitat parlamentària i ens hem pogut adonar que el nostre eurodiputat està plenament entregat a la seva feina. A més de les visites al territori, per a les que s’ha ofert a fer-ne tantes com calgui, s’ha integrat a la Comissió Econòmica i, com a suplent, a la de Transport. L’han seguit Pere Macias i Jordi Vilajoana pel que fa a la tasca de CiU a les Corts Espanyoles i, finalment, Oriol Pujol, quer ha fet una descripció de la situació a la política catalana. Al final d’aquest punt de l’ordre del dia, encara ha parlat en Xavier Trias. Curt, però intens, realment, està en forma i serà el proper alcalde de Barcelona.
.


A continuació ha estat el torn de l’Artur Mas, que ha fet l’informe com a Secretari General, amb un missatge clar: “Volem liderar el canvi per treure Catalunya de la crisi. Aquesta és la nostra prioritat pel curs polític que comença. Però, perquè Catalunya surti de la crisi cal un lideratge polític fort que també pugui influir en la política espanyola i l’actual president de la Generalitat no ho està fent. Per això cal un canvi a Catalunya. I el mateix passa amb el govern central, el Sr. Zapatero ha portat l’economia espanyola a una via morta”. Aquestes han estat algunes de les seves paraules.



En un altre moment i referint-se a l’interès de PP i PSOE per Catalunya, ha dit que abans de les eleccions només venen pels vots i quan governen perquè, per a ells, és una “mamella” per treure diners pels que manen. Ha acabat dient que Catalunya mereix i pot anar millor del que va en aquest moment, però que el canvi que fa falta només l’aconseguirem si sumem energies, esforços i voluntats.
.

15/9/09

Avui reunió del Consell Territorial de Cerdanyola


Aquest vespre tocava sessió del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola, ja fa més de dos mesos de l’anterior, que va ser a finals de juny. De fet, aquesta setmana es veu que toca reunions de tots els Consells Territorials.
.
Quan va començar aquesta història dels Consells Territorials, si no recordo malament, primer a Rocafonda i després a Cerdanyola, jo vaig ser dels que m’ho vaig creure. Creia que serien un òrgan de participació que seria escoltat i, per tant, útil. Per això no ha estat exactament així.
.
Tot i que la dinàmica és diferent segons el barri i, sobretot, segons el president de torn, els Consells Territorials són un lloc més on “marejar la perdiu”. Avui, a diferència de la majoria de sessions, he estat més observador que part activa. Tot i la bona fe dels seus membres, que intervenien, uns més que d’altres, sempre en positiu, la veritat és que, amb l’excusa que a causa de la crisi no hi ha diners, no s’ha demanat, ni acceptat, una sola proposta pel PAM de l’any vinent. Ni de les que no cal gastar.
.
Recordem que la composició del Consell també va ser causa d’enfrontament entre l’Associació de Veïns del barri i el govern, de la qual, igual que del fet de modificar sense debat previ les accions previstes en el projecte presentat a la Llei de Barris, se’n va fer ressò CiU.

En resum, actualment tenim cinc Consells Territorials, que, sobre el paper, són una molt bona eina, però la participació real dels ciutadans i les entitats segueix essent una assignatura pendent. Vulguem o no, només queda un lloc on participar i decidir: les eleccions. No deixem passar l’ocasió. Anem a votar quan toqui. Participem!!

13/9/09

Arenys ens aporta esperança

Porta del local on s'ha celebrat la consulta en el moment d'anunciar la participació

Malgrat els intents de frustrar-la, avui s’ha celebrat la consulta popular per la independència de Catalunya a Arenys de Munt. Un èxit de participació (41,01 %) i un resultat rotund (96,3 %) a favor que Catalunya sigui un estat independent. Per obtenir aquesta participació i aquest resultat, ha estat fonamental el comportament del Consistori i de la gent del poble.
.
Com que durant el dia no he pogut anar-hi, al vespre he agafat la moto i m’he plantat a Arenys. Només arribar s’ha posat a ploure i he decidit no quedar-m’hi massa estona, però n’he tingut prou per veure l’ambient i trobar gent coneguda. He estat molt content de poder saludar en Quim Rey, el que va ser president del Consell Comarcal del Maresme.
.
Segur que l’exemple d’Arenys es repetirà a molts i molts pobles de Catalunya i, si l’Estat, els jutges i la Falange continuen volen posar pals a les rodes i fent el ridícul, l’èxit està garantit. Els dirigents, alguns, no tots, de partits com CDC podran perdre la por a parlar d’independència i els d’ERC hauran de demostrar que estan disposats a passar de les paraules als fets.

La mutilació feta per les Corts espanyoles a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i la que pot fer encara el TC, ajudaran també a fer veure que potser el camí és un altre. Resumint. El futur és esperançador.

12/9/09

La petita Florència del modernisme maresmenc




Així és com Pep Andreu anomena, en el llibre presentat ahir, la veïna població de Canet de Mar. La presentació era el plat fort de la inauguració de la 2a. Fira Mercat Modernista i es va celebrar al patí de Can Roure, la que va ser casa de la família de l’esposa de Domènech i Montaner, un dels més reconeguts representants de l’arquitectura modernista, autor, per exemple, del Palau de la Música Catalana i que té diverses obres en aquesta població, en la qual va viure i hi tenia el seu estudi.

El llibre, amb text de Pep Andreu i fotografies de Marga Cruz, ens descobreix una de les riqueses de la nostra comarca. Un total de 295 edificis omplen les més de tres-centes pàgines descobrint-nos detalls i interiors que mai hauríem vist si no fos pel treball dels autors, que ha durat més de set mesos.

“Modernisme al Maresme” és un llibre per llegir, per mirar, per gaudir i per conèixer una mica més la nostra comarca. Tot això gràcies a en Pep Andreu i la Marga Cruz..


No puc acabar sense felicitar al regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Canet i també al seu alcalde per les seves paraules. Acostumat com estic als discursos polítics de Mataró, on només es venen promeses, els de Canet van vendre i promocionar el poble. El seu interès no era en explicar lo bons que són, sinó tot el que Canet pot oferir als visitants. I per si algú pot mal pensar, l’alcalde de Canet no és de CiU, formació que des de fa anys no deixa de tenir problemes en aquella vila (abans que ho expliqui algú altre), sinó del PSC.

11/9/09

Diada Nacional de Catalunya

.
Com cada 11 de Setembre, al matí Ofrena Floral davant el monòlit a Rafael de Casanova i, com molts anys, sobretot quan no puc anar al Fossar la vigília, passejada per Barcelona: Festa per la Llibertat, Fossar de les Moreres, Monument a Rafael de Casanova i una passejada per la plaça de Sant Jaume i el Barri Gòtic.

Com és habitual a la nostra ciutat, l’Ofrena ha estat un acte de respecte per a totes les formes de pensar. Cinquanta tres entitats han fet la seva ofrena de forma unitària i les entitats culturals andaluses també l’han fet conjunta. Tres entitats integrades per persones de religió musulmana també han posat conjuntament les flors i, finalment, abans de l’ofrena institucional, sindicats i partits polítics cadascun per separat. La Colla Capgrossos tampoc hi ha faltat, amb els seus tres pilars i les gralles tocant els Segadors, himne nacional de Catalunya.
.
A Barcelona hi havia molta gent pel carrer, hem arribat una mica més tard que altres anys i a les set volia ser a Canet, a la presentació del nou llibre d’en Pep Andreu i la Marga Cruz en el marc de la 2a. Fira-Mercat Modernista, però hem tingut temps per tot.
.
L’anècdota de l’any ha estat trobar l’Ivan amb tota la família, germans, pares i el nen a l’espatlla amb una Estela.

10/9/09

La nova bandera ja és al seu lloc

Enguany CiU estrenava bandera. La que s’ha penjat durant més de dotze anys no estava en condicions per tornar-se a penjar i ha fet falta comprar-ne una de nova.

La penjada de la bandera gegant a la façana de l’Escola Pia Santa Anna, que vam començar un grup de militants de Convergència fa una quinzena d’anys, s’ha convertit en una tradició. Però avui era nova i, com que prendre mides és pràcticament impossible i calia ajustar-la una mica, no sabíem com aniria. A més, estrenàvem ferros i sistemes d’ancoratge. Tot a funcionat a la perfecció gràcies al disseny i interès d’en Jordi i ha pujat de forma impecable. La JNC, amb en Ferran, el seu nou cap, al davant, també ens ha donat un cop de ma.

9/9/09

Gent Gran amb esperit jove

El Casal de la Gent Gran del Parc celebra cada any un seguit d’actes al voltant de la Diada Nacional de Catalunya. Poesia, sardanes, ball, concert de coral i una arrossada popular, a més de la participació a l’Ofrena davant el monument a Rafael de Casanova, omplen el programa. Com escriuen ells mateixos: “La Gent Gran no pot quedar al marge de la Festa Nacional de Catalunya, ja que ha donat sempre mostres de fidelitat i d’integració a una terra que per a alguns, és la pròpia i per a d’altres ha estat acollidora”.


Aquest matí han fet el “3r Memorial Antoni Gòmez” de petanca i al mig dia l’arrossada, a la qual hi ha assistit més de la meitat del Consistori. L’arròs era excel•lent i l’ambient encara millor. Res de parlaments i parafernàlies, això sí obsequis per a la cuinera i la seva ajudant, així com per tots que han col•laborat.


Tots els que eren avui al Parc de Mataró, sota aquells arbres tenen una història al darrera, hi havia una senyora de 103 anys, imagineu-vos el que deu haver viscut, però el que és important és que amb un grapat d’anys a sobre saben molt bé compartir bones estones i col•laborar a tirar endavant una entitat que participa dels esdeveniments de la ciutat.

He marxat quan anaven a fer una visita a les obres d’ampliació del Casal, però tenia una reunió a Bellaterra i no podia estar-m’hi més. M’ha sabut greu.

8/9/09

La Bandera de tots

.
Fa molts anys, uns catorze o quinze, que l’executiva local de CDC va prendre l’iniciativa de penjar una bandera catalana gegant al cor mateix de la ciutat.

Per fer-ho va comptar de seguida amb la col•laboració de l’Escola de Santa Anna, que cada 10 de setembre obre les seves portes als militants i amics de Convergència, i els darrers anys també de d’Unió, perquè pugin al terrat (Patí de Dalt) i llencin les cordes per hissar una Bandera de 100 m2.

Els primers anys van ser unes peces individuals, però de seguida es va encarregar una bandera d’una sola peça, que s’ha anat mantenint i s’han anat reparant els desperfectes causats a causa, principalment, del vent. Però l’any passat la Bandera va quedar tant malmesa i era impossible la seva reparació. És per això que s’ha hagut d’encarregar-ne una de nova, amb un cost aproximat de 1500 euros. És per fer front a la despesa i, sobretot, perquè la bandera sigui de tots els ciutadans i ciutadanes de Mataró, que CiU sortirà al carrer i a canvi d’un tros de la que ha estat pujada ininterrompudament durant més de 12 anys, demanarà la col•laboració de tots.

Col•labora!!

7/9/09

La Sectorial d’Immigració torna amb força

Per coincidència amb la reunió setmanal del Grup Municipal feia temps que no podia assistir a les trobades del Secretariat Nacional de la Sectorial d’)Immigració. Avui, però, aprofitant que acompanya a El Mostafà, he pogut participar a la primera sessió de després de les vacances i comprovar que el secretariat gaudeix de molt bona salut.

Algú podia pensar que la novetat d’una sectorial segregada de la de Cooperació, amb l’atractiu d’una personalitat com l’Àngel Colom al capdavant podia ser un bluf de quatre dies, però no ha estat així. Les reunions segueixen essent nombroses i participades i l’activitat impressionant, tant per qualitat com per quantitat. La creació dels directoris africans i la presentació de l’Espai Latino han estat els primers temes dels que s’ha donat compte. L’Èric, amb el relat del viatge al Marroc de Nouscatalns.jove i la roda de premsa denunciant la situació dels menors d’origen estranger que es troben en centres d’acollida, ha fet una altra intervenció molt interessant.

Quan els vuit o nou musulmans membres del secretariat i que participaven a la trobada han tornat, després d’absentar-se uns minuts per trencar el dejuni del Ramadà, ha parlat en Joaquim Colominas, professor de l’URL i responsable de l’Institut de Formació de CDC, que ha fet una breu però interessant exposició sobre el sentit de la Diada Nacional de Catalunya pensava per a donar a conèixer la nostra història als nous catalans. A continuació, la preparació de l’ofrena de l’11 de Setembre, en la qual, previsiblement, s’oficialitzarà el terme “Afrocatalans” amb una pancarta que encapçalarà l’ofrena d’aquest grup de persones. Finalment, temes legislatius i de preparació de les jornades municipals d’immigració per acabar a les deu en punt, hora en que tanquen l’edifici, que sinó encarar hi seríem.

6/9/09

No mereixien perdre

Avui el CE Mataró jugava el primer partit de la temporada. Un equip absolutament renovat, molt i molt jove, amb una imatge molt diferent de la que va donar el dia del Trufeu Iluro. Aquell era un partit per fer proves, com ho van ser els altres amistosos contra el Terrassa o el Vilassar, però avui començava la competició i la impressió ha estat molt bona. Malgrat el resultat negatiu, el públic ha marxat satisfet i esperançat. Com deia algú, potser els resultats no acompanyaran a la primera volta, però l’equip promet i una vegada compenetrat tindrem bons resultats.


El Poble Sec, que ha el gol en temps de descompte, no ha fet res per merèixer la victòria, tot al contrari. Però l’esport és així.


Podeu llegir més coses del partit al bloc d’en Joan.

5/9/09

Visca Catalunya Independent


Així va acabar la seva intervenció, ahir a Arenys de Munt, l’Àngel Colom, que intervenia en representació de Convergència.

Primer no tenia previst assistir-hi, doncs havia d’anar a la inauguració de la nova gespa artificial del Camp de Futbol del Pla d’en Boet. Però ja hi havia companys que hi anaven i com que ho tinc al costat de casa ja podré visitar el camp un altre dia, de fet he anat seguint les obres i aquesta setmana ja hi he vist alguns jugadors provant el nou terreny de joc.

La veritat és que estic molt content d’haver viscut acte històric com aquest. Vaig trucar l’Albert per si volia acompanyar-me i allà vam trobar més gent de l’executiva local de CDC i a la presidenta d’UDC a Mataró, a més de molts militants i simpatitzants de Convergència de diverses poblacions de la comarca. L’ambient era fabulós i vam rebre una impressionant dosi d’esperança per aconseguir, un dia no molt llunyà, tenir un Estat Propi. Totes les intervencions, tot i els diferents estils, van tenir en comú, a més de demanar el SÍ en la consulta del proper diumenge, el desig d’unitat de les forces catalanes. A veure si és veritat i aviat ho podem veure en altres escenaris.
 


Colom va fer una referència als Nous Catalans, com era d’esperar. Té molta raó. El país som tots i cal que tots, sigui quin sigui el nostre origen, estiguem convençuts que el camí de les llibertats nacionals és l’únic que ens pot portar, també, a una llibertat i un benestar social.


Un moment abans de l'acte i en una sala del primer pis de l’Ajuntament, l’Àngel Colom es va reunir amb representants dels col•lectius de nous catalans d'origen marroquí i subsaharià d’Arenys de Munt. L'objectiu de la trobada era explicar la consulta que es farà diumenge a la població als immigrants d'Arenys de Munt i demanar el seu vot favorable (donat que a la consulta poden votar tots els ciutadans que estan empadronats a Arenys, majors de 16 anys). Per aquest mateix motiu, la setmana entrant es farà una nova trobada en la qual hi assistiran una elevat nombre de nous catalans.

Abans, però, l’Àngel va atendre un grapat de mitjans de comunicació en plena Riera d’Arenys, a la porta mateix de l’Ajuntament, L’expectació era molt gran en mig d’un ambient festiu i ple d’il•lusió.