AUSTERITAT?

Foto Capgròs.com

Dijous passat el Ple Municipal va aprovar, encara que només amb els vots del govern, el pressupost pel proper any. A totes les administracions, també la municipal, el de 2009 és un pressupost marcat per la contenció i per l’austeritat. Amb aquest sentit i davant el silenci de l’equip de govern, que, en situacions excepcionals com la de l’actual crisi econòmica, seria desitjable que cerques complicitats extraordinàries, CiU va presentar un conjunt de propostes a tenir en compte a l’hora de redactar aquest pressupost.

Les propostes feien referència tant a la recaptació com a la despesa. Pel que fa a la recaptació, es proposaven congelació i augments per sota l’IPC d’impostos, taxes i preus públics, com ho han fet ajuntaments com per exemple Tordera o Premià de Dalt, ambdós governats per CiU. Pel costat de la despesa, a més de la mesura, simbòlica econòmicament però important, de congelació dels sous de regidors i als càrrecs, rebaixar considerablement apartats com comunicació, protocol i estudis.

El govern, que, recordem, no havia tingut la iniciativa, no va respondre a les nostres propostes, va posar les seves sobre la taula, però aquestes no significaven res que no contemples l’avantprojecte de pressupost presentat. Augmenta, amb la mateixa proporció que en anys anteriors, els impostos i les taxes, es veu obligat a congelar sous, tot i no tenir-ne gaires ganes, i fa algunes rebaixes en els mateixos temes que nosaltres proposàvem, però en percentatge molt inferior.

La maquinària municipal s’ha fet molt gran en els darrers anys i els compromisos en personal i compra de bens i serveis són molt costosos de suportar. Per això, tot i el discurs que puguin fer, la realitat és que la inversió real baixa un 18,5% respecte el 2008, malgrat que molta de l’inversió la paguen la Generalitat i la Diputació, però també aquestes administracions han reduït aquest capítol i ens ha tocat el rebre.

En definitiva, el pressupost, més que auster, està obligat a adaptar els números a la realitat, però està per veure que ho aconsegueixi. Qualsevol impediment, que fàcilment hi serà, en complir-se les prediccions referents a temes urbanístics pot desquadrar-lo. Nosaltres proposaven crear un grup preparar per prendre mesures extraordinàries en el cas que això passes, com proposàvem que tots els departaments tinguessin preparat un pla “B”, però no ha estat tingut en compte, així doncs que la responsabilitat serrà tota del govern. Esperem, pel bé de la ciutat i dels que hi vivim, que la situació no empitjori, perquè si és així no sabran com sortir-ne.

FACTURES, MALS ENTESOS I MALA FE

Fa temps que vaig decidir no anar a remolc del que es publica en altres blocs, donant-los resposta des del meu, com si es tractés d’un partit de tenis. Però, el fet que l’espai de comentaris del meu bloc personal hagi estat utilitzat per parlar de l’afer de la “Factura” i el respecte que tinc pels Armats de Mataró, com qualsevol altre entitat, m’obliga a fer-ho. Per altra banda, crec que en Joan ja ho va deixar prou clar amb un post al seu bloc, que va titular: “Els Armats de Mataró no es mereixen aquesta política”.

Fa uns dies, Convergència i Unió va trobar, a través dels companys que formen part de la Comissió de Serveis Centrals del nostre Ajuntament, la Carolina Soler i en Pere Galbany, una factura on l’IVA no estava desglossat i, sobretot, on no hi havia la descripció del servei facturat. A més, era una quantitat molt rodona (10.000€), però això no és prova de res, tot i que sorprèn.

Si sortia o no el nom d’una entitat mai ha estat qüestionat per nosaltres, però sempre hi ha qui, amb tota la mala fe, intenta desviar l’atenció i crear mals entesos, posant uns en contra dels altres, quan només es tracte de control al govern, demanar més transparència i exigir que les coses es facin bé.

La primera cosa que es va fer en descobrir la factura en qüestió va ser preguntar a la Comissió Informativa, aquí és quan se’n assabenta el PP, no abans, hi som més a preguntar. Si el govern hagués respòs amb claredat aquí s’hauria acabat la història, però calia fer un nou informe, aquest és el mandat dels informes.

El document correspon a un cobrament a l’Ajuntament, sense detallar-ne el servei concret. Quan qualsevol de nosaltres paga una factura a una agència de viatges sempre ens posen de quin servei (passatges, reserva d’hotel, bitllet de transport, etc.) es tracte, però en aquest cas no és així i la primera cosa que volem saber és quantes vegades això s’ha fet a l’Ajuntament de Mataró. Doncs això fa pensar que es poden pactar conceptes que no sigui convenient reflectir, sense que això representi cap acusació, sinó una demanda perquè els comptes públics siguin el màxim de clars.

Més tard i fora dels òrgans municipals corresponents, algun regidor a donar a entendre que estem parlant d’una subvenció. Doncs, molt bé! CiU hauria votat a favor d’una subvenció als Armats, com ho fa a totes les col·laboracions amb el món associatiu de la ciutat, però estem preguntant per una factura adreçada a l’Ajuntament, no coneixem cap decret o expedient per subvenció relacionat amb aquest fet.

Aquesta setmana han arribat els informes i un escrit signat pel president de l’entitat. Els informes, és una opinió personal, no corresponen al nivell de les persones que els signen i es contradiuen i l’escrit no ha estat mai demanant per nosaltres, sinó pel govern i no voldria pensar que per posar-nos en contra a ningú, però ho sembla. A més, també es contradiu amb els informes.

Estic segur que podrem parlar amb els Armats i entendran perfectament la nostra acció, que res té a veure amb ells, però també estic convençut que arribarà el dia que el nostre ajuntament serà més transparent, encara que això haurà de ser només pel control que l’oposició fa, no com un gran mèrit, sinó perquè hi està obligada.

DES DE L’ESCOLA DE TARDOR DE CDC: Confiança en el futur

Arribem amb en Vicent i ens trobem en Joan, que hi és des d’ahir per participar a la constitució de la Comissió Nacional de Política Municipal del partit, de la qual forma part. Podeu llegir el seu bloc i sabreu com va anar la jornada.

Pel que fa a avui, hem començat amb una taula rodona titulada “El Finançament de Catalunya. Apliquem l’Estatut!”. M’ha agradat molt, com sempre, en Xavier Trias, que ha fet referència expressa al finançament municipal; en la seva intervenció, Quico Homs ens ha situat al moment actual després d’un breu pas per la història i l’Agustí Colominas ha donat una visió més objectiva, fora de l’àmbit del partit i dels polítics. La taula ha estat moderada per Montserrat Candini, maresmenca i secretària executiva de l’Àmbit Sectorial de CDC.

Pel que fa a la segona taula, aquesta ha tingut un nivell extraordinari, formada per Andreu Mas-Cullell i Francesc Xavier Mena, ambdós catedràtics d’economia; Joaquim Boixareu, president de la Fundació FemCAT; Neus Munté, secretària Política d’Ocupació i Educació de la UGT i Heribert Padrol, president de la Sectorial d’Economia i Fiscalitat de CDC, tots coordinats i moderats per Meritxell Borràs, secretària de l’Àmbit de Treball, Immigració i Cooperació del nostre partit. De debò que no sabria dir qui ho ha fet millor, alguns amb to més seriós i altres més distès, com en F.X. Mena, però tots excel·lents. Ha estat una lliçó d’economia amb el títol de “La crisi econòmica i com afrontar-la: línies d’actuació des de Catalunya”.

Ara toquen les conclusions, a càrrec de Miate Fandos, secretària de Militància i Formació, i la cloenda, que farà l’Artur Mas, amb presentació del jove alcalde de Figueres, Santi Vila. Vila que ha parlat de País i d’orígens de forma desenfadada, per passar a referir-se, de manera més seriosa, a la situació econòmica i a l’aportació que aquesta escola d’Estiu ha fet per afrontar-la. Ha parlat del lideratge autèntic, necessari per aconseguir un País d’excel·lència i ha dit que CDC disposa d’aquest lideratge en la persona d’Artur Mas.

A més d’agraïments a assistents i participants a les taules, Mas a fet referència a la gran qualitat de l’Escola. “Escoltar, obrir-se a la societat i, finalment aprendre, és el que s’ha fet i el que fa Convergència”, ha dit. Després, una referència a la Comissió Nacional de Política Municipal que presideix Lluís Recoder i al protagonisme que té el món local.

En el seu discurs, l’Artur ha fet notar als assistents que ens trobem a l’equador de la legislatura al Parlament de Catalunya. Ha dit coses com que, malgrat no tenim gaire poder, seguim incomodant a les cúpules d’altres partits, perquè tot el que signifiquem trenca l’esquema clàssic entre dreta i esquerra. Amb nosaltres l’eix nacional agafa consistència i moltes coses de les que es fan al País és en aquesta clau. D’aquí la transcendència de la nostra feina, tot i estar a l’oposició. Això ho estem enfortint adaptant el projecte a la situació actual, amb un paper molt gran del que se’n ha dit “Casa Gran del Catalanisme”, que pretén anar més enllà de la política i comprometre a la societat. Convergència ha de donar resposta als reptes de la nostra societat, adaptant-nos a la situació en moments en que tot està canviant: l’economia, els hàbits culturals, la composició social, ...

Per acabar, Mas ha dit que cal que torni la “bona política”, la basada en un esquema de valors, en un bon projecte i un lideratge. Ha de tornar la política perquè calen governs forts, que són aquells capaços de prendre les decisions que li pertoquen.

LE JOOLA (6 anys)

A la secció d’internacional de “La Vanguardia” d’avui s'hi pot trobar un article titulat “Un osario en el fondo del mar”, que fa referència al enfonsament de “Le Joola”, davant la costa de Gàmbia, el 26 de setembre de 2002.

"Le Joola" (o "Diola", nom del principal grup ètnic de Casamance), era el vaixell que unia per mar Dakar i Ziguinchor, era la principal connexió entre la regió de Casamance i la resta de Senegal i era fonamental per l’economia del país. Des de la seva entrada en servei, el desembre 90, la gran majoria dels seus usuaris van ser els comerciants, que anaven a vendre els seus productes, fruites, peixos, ostres, oli i vi de palma al mercat Elisabeth Diouf de la capital, Dakar, i a tot Senegal.

La nau va ser construïda a Alemanya. Tenia un pes de 1.532 tones, amb 79’5m d’eslora, la seva bodega, de 450 m3, podia portar 550 tones de mercaderies, inclosos una dotzena de vehicles. Va deixar de donar servei el 13 de setembre de 2001, per a la reparació dels danys mecànics i la substitució del motor, tornant a entrar en servei el 10 de setembre de 2002.

En el seu darrer viatge, el tercer després d’un any parat per reparar-lo, "Le Joola" va sortir del port de Ziguinchor a les 13:30h, amb calma meteorològica. Oficialment portava 809 passatgers a bord, a més dels 52 membres de la tripulació. Després de tres hores de baixar pel riu Casamance, el vaixell s'aturà a l’illa de Carabane on pujaren 185 passatgers més i es carregaren unes mercaderies.

Si bé "El Joola va ser dissenyat per transportar 580 persones a les sis de la tarda, ja portava, oficialmente, 1.046 persones a bord. Encara farà més parades i continuarà carregant més persones, no només comerciants de Casamance, sinó també turistes occidentals, estudiants que viatgen a Dakar per al nou any escolar i 32 nens de 10 a 15 anys que venien de participar en un torneig de futbol. El nombre de passatgers ja superava els dos mil.

Durant l'escala a Carabane el cel s’enfosqui i començà a ploure. Quan "Le Joola" sortia de l'illa la visibilitat era pràcticament nul·la i el vaixell va desaparèixer en la boira. A les 18:45h, la tripulació va enviar un missatge al centre de coordinació de les operacions de l'Armada a Dakar, anunciant que el vaixell estava fora del riu Casamance i es dirigia a creuar l'oceà. A les 22:00h es va donar la senyal de que tot estava bé a bord. Just abans de 23:00h, "Le Joola navegava a 40 km de la costa de Gàmbia a uns 170 km al sud de Dakar, en un mar agitat, amb vents i sota una forta pluja.

Tot va succeir molt ràpid, les ràfegues de vent van augmentar la inclinació del transbordador, davant el fort vent i la pluja molts passatgers s'afanyaren a cercar refugi, situant-se a un costat de la nau i provocant el desequilibri del vaixell. La inclinació era massa elevada i provocà que "Le Joola", en menys de cinc minuts, dones la volta. Els passatgers de la coberta van ser llançats a l'aigua i els que eren dins no van tenir temps de posar-se els salvavides.

La catàstrofe va ser superior a la de l’enfonsament del "Titànic" , hi va haver 1.953 morts, alguns alumnes de l’Escola pia al Senegal, i només 64 supervivents. El nombre més elevat de víctimes en un accident nàutic.

Sis anys després i malgrat els esforços realitzats per la comunitat internacional, la ruta pel mar entre Dakar i Ziguinchor no s’ha restablert. Amb el conseqüent perjudici econòmic per a la zona sud del país, que no té possibilitats de vendre els seus productes. Per altra banda, les famílies que van perdre algun dels seus membres en l’accident, encara no han rebut les compensacions promeses pel govern.

PRACTICAR ESPORT A MATARO

Avui, com molts diumenges, he anat al camp de Carles Padrós. El CE Mataró jugava contra CF Vilanova. A priori, el Vilanova semblava superior, però els nostres, que han fet un excel·lent partit, han guanyat per dos gols a un.

Durant la primera part m’han explicat que les instal·lacions, pràcticament acabades, del remodelat Estadi d’Atletisme tornaven a estar inundades. He aprofitat la mitjà part per anar-hi en moto i he fet algunes fotografies. Recordeu que fa pocs dies ja ens vam fer ressò de les queixes i vam preguntar a la Comissió Informativa, doncs sembla que, de moment, no s’ha fet res per resoldre el problema.

Realment, ni el govern ha posat mai prou interès en l’esport, ni tenim sort quan ho fa. Les pistes farien goig, compleixen els requisits per fer-hi competicions al més alt nivell i els nostres atletes podran entrenar-se com cal, però això sempre i quan es solucionin els problemes de drenatge. Tot i que avui ha fet sol durant gran part del dia, l’aigua caiguda ahir no havia desaparegut.

Tornant al futbol, em pregunto si els jugadors s’hauran pogut dutxar amb aigua calenta, doncs era al darrer partit a casa quan Jaume Creixell va qualificar el camp municipal com el “pitjor camp de tercera”.

CDC ACTIVA LA SECTORIAL D’IMMIGRACIO

En un extens peu de pàgina i amb la fotografia del president i ànima del secretariat nacional de la Sectorial d’Immigració de CDC, el diari AVUI explica l’empenta que està agafant aquest grup, del qual formo part amb un nombrós grup de persones de tot el país, moltes d’elles independents. A més del que explica el diari i que podeu llegir aquí, molt aviat es posaran en funcionament diversos secretariats regionals i, molt probablement, el que correspon a la Federació de les Comarques de Barcelona es presentarà a Mataró.

En menys d’un més l’Àngel ha estat dos cops a la nostra ciutat. El primer, el passat mes de setembre, acompanyant l’Artur Mas en el trencament del dejuni, convidats per l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahada de Rocafonda, el segon, aquesta mateixa setmana, per diversos motius, entre ells, per parlar de la presentació de la sectorial.

Fins fa poc temps, per a mi, l’Àngel era un personatge important a la política del país, amb una clara trajectòria sobiranista, però no el coneixia personalment. Ara que he començat a treballar amb ell, puc dir que és un apassionat de la feina que se li ha encomanant, al qual li agrada compartir el que fa i fer participar tant com és possible a la gent del seu equip.

L’actual Sectorial d’Immigració és producte del 15è Congrés de CDC, atès que abans estava integrada amb la de Cooperació. Això demostra l’interès del partit en treballar aquest camp d’una manera més intensa de com s’havia fet fins ara i si algú pot dirigir-ho, dins de Convergència, aquest és l’Àngel Colom, per la seva capacitat, entre d’altres, d’engrescar i d’aglutinar. Amb ell, la Sectorial d’Immigració serà ben aviat un exemple del que és la Casa Gran del Catalanisme.