31/5/10

Un nou Parlem-ne surt al carrer

El Parlem-ne de maig ja és al carrer i aviat arribarà als subscriptors. Tot i no ser un tema que CiU decidís portar al Ple, per la intensitat del debat a la primera pàgina hi trobem el tema sobre immigració. Va ser un debat dur i el PP va quedar sol defensant la seva proposta. Particularment, més enllà del posicionament del grup, que em va tocar defensar i que es pot trobar íntegre a MesMataro.cat, crec que en Pau es va equivocar portant la proposta al Ple i després no va poder fer marxa enrere.

També a primera pàgina, el suport de CiU a la Consulta Popular sobre la independència de Catalunya, que va més enllà de votar la proposta descafeïnada que va aprovar el Ple Municipal amb els vosts en contra del PP i l’abstenció de la CUP.

A l’interior hi podem llegir tot el que fa referència a les diverses iniciatives de CiU al mateix Ple i a la contra o darrera pàgina una iniciativa a favor de la màxima transparència política. La posada en funcionament, gràcies a la col·laboració desinteressada d’unes quantes persones, del nou portal MesMataró.cat que, com he dit abans ofereix la gravació íntegre dels plens municipals.

Si el voleu rebre a casa només cal que ho sol·liciteu aquí i, si ho preferiu, també us el podeu descarregar cada mes anant aquí.

30/5/10

Cap de setmana per a la convivència a Mataró

Si la setmana passada eren la gent de l’Associació Cultural Islàmica Annour, que coordina l’activitat a la mesquita del barri de Cerdanyola, ahir van ser els amics de l’Associació Cultural Musulmana Al-Ouahda, de Rocafonda, els que ens van convidar.

Amb la Carol vam ser una bona estona al recinte de la mesquita, compartint, a mes dels dolços i el te, una bona estona de companyia. Ens van donar l’oportunitat de parlar i vam poder agrair-los la invitació i demanar-los que ens ajudin a conèixer-nos millor. Hi eren la majoria de forces polítiques i moltes entitats, encapçalades per l’Associació de Veïns de Rocafonda, amb la seva presidenta.


Però si ahir teníem la Jornada de Portes obertes de la mesquita de Rocafonda, i érem els altres els qui fèiem la visita, avui, al Parc de Cerdanyola, eren les entitats les que sortien al carrer. Coincidint amb la Festa del barri, s’ha celebrat una Mostra Gastronòmica.

Tot i que pugui semblar una altra cosa, la mostra no és una activitat nova. La creació de la Taula d’Entitats de Cerdanyola ha ajudat a revitalitzar-la, però l’Associació de Veïns, que avui participava activament, en va ser la primera impulsora com a mostra multicultural.

Avui, al Parc de Cerdanyola, per 2 euros tenies dret a tres tastets que, en realitat, eren tres plats complets. Jo he tastat el “Cous cous de pollastre”, el “Plat de Mataró” i “Kefta”, originari del Marroc i fet amb vedella, ceba, julivert, comí, pebre vermell, oli, sal i safrà. Cada entitat feia un plat. També hi havia “Cocido Rociero” i menjars típics de l’Àfrica sub-sahariana o d’altres zones de l’Estat, com Murcia.

Tot això amenitzat amb música popular. L’Associació Sociocultural Amistat ha portat un grup de música tradicional del nord del Marroc, zona de procedència de la majoria d’immigrants d’aquell país.

Després de passar una molt bona estona, hem arribat a casa sense gaires ganes de dinar, però contents d’haver participat en un dels actes que més afavoreix la convivència i el coneixement d’altres cultures. Tot i que ens hem perdut la Festa de CiU a Grub-Vic, l’experiència ha valgut la pena i no ha estat cap sacrifici.

29/5/10

Carpa CiU: Començar Il•lusiona

Si la setmana passada van recollir les aportacions de la gent de Cerdanyola, instal·lats a la cantonada entre Ramon Berenguer i Gatassa, avui hem tornat amb la carpa a la plaça de Santa, aquesta vegada a la cantonada del carrer Barcelona.

Els globus són un atractiu que dóna color i porta canalla, però darrera dels petits els grans, discretament, van acostant-se i miren quina informació tenim. Els "Parlem-ne", el butlletí del Grup Municipal, és un element de difusió de la feina que es fa a l’Ajuntament, però les butlletes per participar del canvi són una molt bona eina per recollir les aportacions dels ciutadans. A més, tots els que volen, si ens donen les seves dades, rebran el butlletí a casa.

Si no heu pogut passar pel carpa, també podeu fer arribar les propostes propostes des d’aquí.

27/5/10

Artur Mas: “Avui no hem salvat el govern socialista: hem salvat una economia que s’ofega”



El líder nacionalista detalla les reformes urgents per a que l’economia espanyola no sigui intervinguda, i reclama a Zapatero que les faci i després plegui

El president de CiU, Artur Mas, ha subratllat aquest vespre que amb l’abstenció de CiU al decret de mesures d’austeritat de l’executiu espanyol “avui no hem salvat un govern, hem salvat una economia que s'ofega”. “En el govern i el seu president ni hi creiem ni hi tenim cap confiança”, ha assenyalat: “Abstenir-se en decret de mesures era decisió delicada. Però si el decret no sortia endavant, Espanya acabava exactament igual d'intervinguda que Grècia. Hi anàvem ràpidament, perquè el descrèdit davant de les institucions europees i l'FMI hagués estat immens”, ha advertit.

Mas ha fet aquestes declaracions en la seva intervenció a la 26a edició de la Reunió del Cercle d’Economia, que se celebra a Sitges (el Garraf). El líder nacionalista ha alertat que “intervinguts ja ho estem, si es fa això no és per convicció. S'hi han resistit tant com han pogut. El món obliga Espanya, i Espanya obliga Catalunya. Però si fracassa la intervenció indirecta passarem a la directa: en lloc de congelar pensions hi hauria hagut una reducció coma Grècia. Tinc la sensació que hi ha gent que no acaba d'entendre la urgència del moment”.

Desprès de deixar clar que “no és d'ara, fa dos anys que som crítics amb el govern. No ens sentim corresponsables de la situació”, Artur Mas ha constatat que “no sé si avui tots els actors de la política han actuat amb responsabilitat. És trist perquè alguns d'aquests aspiren a governar”.

Mas ha afirmat que “algunes mesures es podien haver evitat. Les administracions públiques han estat contractant personal, i podrien haver pensat en congelar els sous públics. Així potser no hauria calgut baixar-los”, però ha deixat clar que “la situació és complicada: estem fortament endeutats, fortament aturats, fortament desequilibrats, i amb increments de fiscalitat”.

Davant d’aquesta situació, el president de CiU ha traçat un full de ruta amb les fites següents: “1) Estalvi i austeritat. És inconcebible que es congelin les pensions i hi hagi ministeris sense cap competència. 2) Reformes estructurals: reforma laboral, moderació fiscal, crèdit i morositat, exportació, concertació público-privada”.

Artur Mas ha detallat que la reforma laboral que ara cal que emprengui el govern espanyol passa per “1) Negociació més a nivell d'empreses que de sectors. 2) Generalitzar el contracte amb indemnitzacions a 33 dies. 3) Simplificació de les bonificacions. 4) Més contractació indefinida per reduir la temporalitat. 5) Formació. 6) Els serveis públics de col·locació son obsolets. Cal concertar amb els privats que ho fan millor”, ha explicat.

“Desprès de fer totes aquestes reformes, convidem al govern a plegar i convocar eleccions. L'actual govern espanyol està amortitzat”, ha reblat Mas amb contundència. Artur Mas ha reclamat també que “la Generalitat hauria d'assumir el lideratge de les reformes a nivell espanyol. L'actual govern no pinta res a Madrid en termes econòmics”. En aquest sentit, ha alertat que “pot passar que la Generalitat perdi les competències de caixes com s'han perdut les de ports, amb un pacte PSOE-PP, sense que ningú hagi dit res des de la societat civil”.

25/5/10

Les cares pel canvi *: )

Us deixo el primer vídeo de la sèrie "Les Cares del Canvi".

En aquesta ocasió és la presentació de l'Albert Batalla com a cap de llista de CiU al Parlament de Catalunya per la circumscripció electoral de Lleida..

23/5/10

Es constitueix a Mataró el Secretariat Local d’Immigració de CDC

Aquest matí hem tingut una Jornada de Treball d’Immigració molt intensa. A les 10 del matí començàvem amb la constitució del Comitè del Moviment de Mali a Catalunya i a continuació s’han constituït els diferents directoris que formaran part del Secretariat Local d’Immigració.

Una seixantena de nous catalans originaris de Mali han constituït el Moviment de Mali a Catalunya, que a Mataró estarà representat per Diakalia Bengaly, que també dirigirà el Directori d'Afrocatalans de la Sectorial. En aquesta primera trobada s’ha acordat col·laborar amb la recollida de signatures que s’està portant a terme per demanar al Govern de Mali la creació d’un consolat d’aquell país a Barcelona, una vella reivindicació dels malians que resideixen a Catalunya; també s’ha acordat col·laborar en propostes de codesenvolupament o lluitar contra la immigració clandestina, col·laborant amb entitats locals per intentar trobar altres sortides a les persones que es veuen en la necessitat d’emigrar del seu país.

Seguidament, després d’un breu descans per permetre la incorporació de persones d’altres col·lectius i que representants d’entitats de malians que havien vingut d’altres poblacions s’acomiadessin, hem començat el procés de creació del Secretariat Local d’Immigració de CDC, que a Mataró treballa conjuntament amb UDC.

Després d’una presentació del president nacional de la Sectorial, Àngel Colom, que també havia presidit la sessió anterior, ha pres la paraula l’Èric Bertran, president nacional de NousCatalans.Joves, la primera associació juvenil i política dedicada exclusivament a la integració de les persones nouvingudes. La Latifa El Kaderi serà la responsable de coordinar al grup que neix amb mitja dotzena de components i que vol créixer molt ràpidament. A continuació ha estat el torn del Directori d’Afrocatalans, que ha presentat l’Mbaye Babacar Gaye, el seu coordinador nacional. El grup local d’afrocatalans, que jo he dit estarà coordinat pel malià Diakalia Bengaly i en el que s’integren persones de Senegal, Gàmbia, Mali i Guinea Conakry.

També s’ha donat el primer pas en la creació de l’Espai Latino, que han impulsat en Jorge Cruz, el seu director nacional, i en Jordi Ibáñez, també membre del Secretariat Nacional, el qual ha anunciat la creació a Mataró d’una delegació de l’entitat de bolivians “Espíritu de Santa Cruz”, a més del Sr. José Vera, coordinador nacional del Moviment d’Equatorians a Catalunya. En Jorge ha definit l’Espai Latino com un lloc de trobada i d’integració, una xarxa per implicar-se amb Catalunya.

El darrer directori que hem creat avui ha estat el del col·lectiu de catalano-marroquis, el més nombrós a la ciutat. El responsable serà en Mustapha Hamdoun, que ja ha anunciat la seva intenció de lluitar contra la manipulació política dels immigrants i per a la creació d’un espai de trobada dels immigrants, que no ha de ser ni la mesquita, ni l’església.

Aquests directoris s’han constituït en el Secretariat Local d’Immigració, que, a partir d’avui presideix i coordina El Mostafà El Kaderi, una persona amb molta experiència associativa, tant al seu país d’origen com a Catalunya. En aquest secretariat també hi ha una persona encarregada de la relació amb el Consell Islàmic, que avui estava representat a la reunió pel seu màxim responsable nacional, el Hassanne Jeffali.

Hem acabat amb una intervenció de l’Alfons López-Tena, coordinador de la Plataforma Mataró Decideix, impulsora de la Consulta Popular del 20J. En López-Tena ha incitat a la vuitantena de nous catalans presents a exercir el seu vot i a col·laborar com a voluntaris al costat de les persones autòctunes. Després d’ell ha pres la paraula l’Àngel Colom per cloure una de sessió de treball que ha estat molt profitosa.

19/5/10

La plaça no és seva, ni és meva, és de tots

Ahir vam inaugurar la remodelació del Mercat de la plaça de Cuba, que no el “nou mercat”, com algú va dir.

A primera vista fa goig. Sempre, quan pintem una estança fa goig. Si, a més, canviem els mobles i reparem algun petit desperfecte, encara millor. Moltes vegades això és suficient, perquè només calia una acció de manteniment i posada al dia, però hi ha cops que amb això no n’hi ha prou i cal fer un plantejament nou, oblidar-se del que ha funcionat durant molt de temps i afrontar el futur d’una altra manera. Això és el que necessitava la plaça de Cuba i no s’ha fet, només s’ha pintat i arreglat, força bé, potser sí, però no el que necessita per afrontar una nova situació.

Quan fent falta una renovació integral el que fem és només un rentat de cara, el que estem fent és llençar els diners.

A la plaça de Cuba li cal un aparcament real. Algú s’imagina un nou operador comercial amb només 35 places d’aparcament? Li cal un ambient que porti gent durant tot el dia i tots els dies de la setmana. Necessita permeabilitzar l’edifici de tota la vida, que funcioni com un tot el que hi ha dins i fora, amb una oferta de restauració amplia i potent. Com tots els mercats, ha de tenir uns accessos proporcionats a l’activitat que s’hi fa, tant per als clients com pels subministradors. La rodalia també ha de ser tinguda en compte. No podem limitar-nos a treballar de parets en dins.

Per acabar, el Mercat de la plaça de Cuba ha de ser el mercat de tots. Ha de poder atraure nous clients, no li serveixen de res els que hi han anat els darrers trenta anys o els que hi vam néixer a menys de 100 metres i hi hem estat lligats tota la vida. Ha de ser un dels centres comercials potents de la ciutat, com va ser quan anys enrere.

18/5/10

El Ple rebutja la proposta oportunista i electoralista del partit popular

El Partit Popular es va quedar sol al Ple Municipal defensant una proposta que és oportunista, demagògica i electoralista. Els populars, utilitzant una problemàtica com és la de la immigració, atempten contra la convivència i la cohesió social i posen en perill la continuïtat del Pacte per a la Nova Ciutadania signat per tots els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró.

El Grup Municipal presidit per Joan Mora va votar en contra de la proposta per tres motius principals: Perquè cal el compliment estricte de la llei, que vol dir empadronar a tothom i que és el Govern de l’Estat qui té les competències per retornar les persones al seu lloc d’origen quan la seva situació és irregular; perquè la convivència i la cohesió social no són valors amb els que es pugui jugar per interessos electoralistes i perquè la mesura del PP portaria a tenir entre nosaltres una població sense cap control sanitari, infants sense poder anar a l’escola i una evident marginalitat d’aquest col·lectiu i, finalment, perquè l’Ajuntament de Mataró es va dotar fa molts anys d’un Pacte per a la Nova Ciutadania que aquest mandat s’ha renovat i tornat a signar, del qual en formen part tots els grups polítics. Pacte que compta amb una Comissió de Seguiment que és el fòrum on s’han de debatre totes les polítiques d’integració i els reptes que la societat actual té davant la problemàtica d’una massiva vinguda de persones d’altres països.

Convergència i Unió defensa, i així ho va manifestar en el Ple de maig, que cal parlar de tots i cadascuns dels problemes que tenim a la ciutat, però això s’ha de fer amb rigor i sense cap tipus de pressió. És per això que aquest Grup Municipal va demanar una reunió extraordinària i urgent de la Comissió del Pacte, la qual, lamentablement, el govern no va convocar fins passat el Ple, per la qual cosa no es van poder evitar les reaccions i els enfrontaments entre diversos posicionaments.

13/5/10

Vaig tenir la sensació que es castigava a algú

Ahir, amb en Vicent, vam assistir a la Festa anual de la Policia Local de Mataró. No va faltar el vídeo promocional i la sala era plena com cada any, o gairebé tant plena com cada any, però alguna cosa era diferent.

Va ser un acte breu, amb molt poques condecoracions i reconeixements, amb discursos que incloïen missatges per tothom, fins i tot semblava oposició de l’oposició. I, després del discurs de l’alcalde cap a casa.

El piscolabis de la Festa de la Policia de Mataró era dels més complerts que es feien durant l’any, diria que exageradament complert i no són temps per aquestes coses, però una copa de cava o un got de refresc, ni que fos sense un cacahuet, segur que és molt més barat que algun targetó d’inauguració que s’està enviant aquests dies. Això sense incloure el preu del correu.

Tot plegat tenia, i potser només és una impressió personal, un regust a càstig per com ha anat el procés de negociació al voltant de la flexibilitat laboral dels agents de la Policia Local.

11/5/10

Tindrem un altre bon treball a la prestatgeria

Al Ple Municipal de maig el govern va aprovar el “Pla de Mobilitat del Comerç” com annex al Pla de Mobilitat Urbana de Mataró. Un document ben presentat que defineix els eixos comercials de la ciutat i que proposa accions per a la seva adequació a aquest concepte.

Convergència i Unió no va donar-hi suport perquè creu que entra en contradicció amb la xarxa bàsica definida pel Pla de Mobilitat de Mataró i no resolt carrers tant importants com Sant Benet o el Camí Ral. Perquè alguns eixos estan desfasats en el temps, doncs fa mesos que s’hi ha realitzat obres que no es contemplen en la definició portada a aprovació, com per exemple el Camí Ral entre Ronda i carrer d’Iluro. Perquè considera les vies de connexió amb Mataró Parc eixos comercials i no té en compte el Port de Mataró, que en el seu Pla estratègic defineix la seva vocació d’integració a la trama urbana de la ciutat.

El document, que s’ha tractat durant un any amb els agents sectorials implicats no s’ha n’hi explicat en els Consells Territorials, tractant-se de propostes que afecten el territori de manera clara. No s’hi fa cap referència a reivindicacions com la de convertir la ronda O’Donnell en un bulevard, que l’AV de Peramàs-Esmandies porta anys defensant, per citar-ne una.

Finalment, CiU no pot donar el seu recolzament a un document que no compromet a ningú, que no preveu cap calendari d’aplicació, ni cap compromís pressupostari. Un document que el govern presenta als grups sense opció a la seva participació, amb suficient temps per una bona lectura però sense cap voluntat de debatre altres propostes que no siguin les del govern.

Des d’aquest mes de maig, el nostre Ajuntament té un document més a la prestatgeria, un document que ha costat molts diners i que no sabem exactament que en farem.

10/5/10

Aquest any Mataró dedica menys diners a cooperació internacional

Aquesta setmana Mataró celebrarà la seva 13a. Nit de la Solidaritat. Podem estar orgullosos de ser una ciutat de les més solidàries pel que fa a cooperació internacional. Però aquest any no hem fet, per a mi, les coses prou ben fetes.

L’aportació que han de fer les administracions locals correspon a un percentatge sobre els ingressos propis, per paral·lelisme amb la proposta feta el 1972 per Nacions Unides de donar el 0,7% del PIB als països pobres per part dels estats (el govern espanyol està a una desena part d’aquest 0,07%). Mataró fa temps que va assolir aquest percentatge i els darrers anys hi dedicava l’1%, però el 2010 hem tornat al 0,07% de la proposta de Nacions Unides.

Tot i reconèixer que estem per sobre de molts municipis i de tot tipus d’administracions, governades per formacions polítiques de tots els colors, jo crec que això és un pas enrere molt gran. Primer, perquè tractant-se d’un percentatge, si la crisi ens fa baixar els valors absoluts del pressupost, aquest tant per cent baixa automàticament, mantenint la proporció. Segon, perquè en uns moments de crisi com els actuals també augmenten les diferències amb els països més necessitats, que també necessiten més ajut que mai i... Tercer, perquè ajudar als països d’origen de la majoria de persones immigrades és una forma d’evitar que segueixin mal vivint aquí i permetre que puguin prosperar a casa seva.

Sincerament, crec que a partir d’ara no podrem parlar de la mateixa manera de la nostra solidaritat. Crec que hauríem fet bé de mantenir l’1%, que hauria suposat una baixa en valor absolut de l’ajuda però hauria significat mantenir el nostre grau de compromís amb la cooperació internacional.

Malgrat tot, benvinguda l’aportació als projectes que moltes entitats de la nostra ciutat treballen amb il·lusió conjuntament amb persones dels països de destí. Moltes gràcies a tots els que treballen per fer un món més equilibrat., als que treballen pels drets universals, per a l’educació i per a la salut. Gràcies als que treballen pel dret a una vida digna. I, als que no ho fan, animar-los a assistir a la Nit de la Solidaritat, aquest divendres al Foment, per conèixer aquestes entitats de forma directe i col·laborar amb qualsevol d’elles.

9/5/10

Els “romeros” comencen el seu camí

Una setmana abans del dia més gran de la Romeria Rociera els “romeros” comencen el seu camí amb la tradicional missa a la Parròquia de Maria Auxiliadora i la Festa a la plaça d’Andalusia, on s’escullen la “rociera mayor”, la “rociera infantil” i les corresponents dames d’honor.

Totes les entitats culturals andaluses, encapçalades per la Casa d’Andalusia a Mataró participen de la Festa al voltant de la devoció a la Verge del Rocio, la “Blanca Paloma”.

El proper divendres tindrem l’acampada de “romeros” i el diumenge, amb la Missa en honor a la verge, l’acte central. A continuació la imatge visitarà totes les “casetas” i la Salve es repetirà a totes elles.

Si no hi heu estat mai i voleu compartir una bona estona amb alegria aneu diumenge a la pista de Cros, l’escenari dels darrers anys. Us ho passareu bé.

8/5/10

El P. Joan ha fet 80 anys

Ahir, el P. Joan, un dels escolapis més estimats a Mataró, feia 80 anys. Són milers els infants de la ciutat que han passat per les seves mans, ja sigui a l’aula o a la catequesi per a la Primera Comunió, i també són moltes les famílies que han rebut el seu suport en moments difícils.

El P. Joan va arribar a Mataró a principis dels anys cinquanta, acabat d’ordenar sacerdot. Alumnes seus de diverses edats ens vam aplegar per promoure el seu nomenament com a Fill Adoptiu de la Ciutat i també va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del president Pujol. Reconeixements merescuts per la seva labor a favor de la ciutat i del país.

Amb motiu del seu aniversari, l’Associació d’Amics de l’Escola Pia al Senegal, de la qual ell és president, amb la col·laboració de l’AMPA i els Antics Alumnes de Santa Anna, juntament amb l’Escola, li van fer un petit homenatge. El millor regal el va tenir quan es va trobar més de sis-cents alumnes de primària omplint l’Església de Santa Anna per felicitar-lo. El P. Joan hi va anar enganyat i se’ls va trobar allà, omplint l’església de gom a gom i cantant cançons de les que ells ha estat ensenyant als infants durant molts i molts anys.

Als seus 80 anys, el P. Joan no falta cap dia, tampoc ahir, a la seva missa de 2/4 de 8 del vespre, una de la que reuneix més feligresos a la ciutat. Esperem poder comptar amb la seva companyia durant molts i molts anys.

5/5/10

La feina de les entitats

Sempre he pensat que les entitats són les que de veritat contribueixen a fer créixer i millorar una societat. L’administració els hi ha de donar suport, però mai ha de pretendre dirigir la seva labor, sinó tot al contrari.

Avui el GIMM, entitat de la qual no és la primera vegada, ni serà la darrera, que en parlo en el meu bloc, presentava els treballs dels seus tallers. Veritables obres d’art realitzades per persones amb una o altra discapacitat i que mai abans havien fet coses similars.

Hem de donar les gràcies al GIMM i a totes les entitats que, com ells, dediquen els seus esforços a que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats per la feina que fan un dia rere l’altre.

4/5/10

Xavier Trias presideix el Consell d’Agrupació de CDC al Maresme

Avui, a Convergència, tocava sessió del Consell d’Agrupació, l’òrgan comarcal que reuneix els responsables locals, ja siguin càrrecs de partit o institucionals. El convidat d’aquest mes ha estat en Xavier Trias, futur alcalde de Barcelona.

Trias té clar que ens trobem en un moment important per a CDC i CiU, un moment en que podem tornar al govern de Catalunya i dirigir, per primera vegada l’Ajuntament de Barcelona. Però també té clar que ens trobem davant una situació única fins ara. Tenim davant un panorama molt difícil: amb una crisi econòmica que es va amagar en el seu inici; una crisi greu a causa de l’atur; amb un canvi demogràfic a causa de la major esperança de vida i l’entrada en un període curt de temps de gairebé un milió i mig de persones i també amb una CRISI POLÍTICA a causa d’un estat que no compleix les promeses i una greu mancança de lideratge a Catalunya, causa de desprestigi de cara a l’exterior.

Davant d’aquesta situació, CiU està fent bé la feina, demostrant capacitat de lideratge i treballant pel país. És per això que Xavier Trias creu que és el moment del canvi a l’Ajuntament de Barcelona i molts d’altres, com el de Mataró.

A l’hora de les prioritats, el que d’aquí un any dirigirà el govern de Barcelona, fixa l’educació i l’ajut a la petita i mitjana empresa per a la creació de llocs de treball en el primer lloc.

No han faltat les referència a la necessitat de les administració d’apretar-se el cinturó i a la por escènica d’una gent que governen els ajuntaments fa més de 30 anys i s’han arribat a creure és a casa seva i que hi serien tota la vida.

Parlant de Barcelona, Trias a fet el retrat exacte, entre d’altres, del nostre Ajuntament. Però, com a Barcelona, a Mataró, treballant bé fins el final, el canvi és possible.

3/5/10

El tema de la setmana tornarà a ser la utilització oportunista i electoralista que el PP fa de la immigració

Aquesta tarda he acompanyat a l’Àngel Colom durant la gravació del programa “Pantalla Oberta” de Televisió de Mataró, que dimecres podrem veure simultàniament per aquest canal i per MaresmeDigitalTV, la televisió pública que la va adsorbir a finals de l’any passat.

No us explicaré que ha dit l’Àngel perquè això ho sabreu mirant el programa, però si que puc dir que coincidim plenament, que el seu posicionament sobre la proposta que el PP està presentant a un grapat d’ajuntaments catalans és exactament el mateix que defensarem nosaltres al Ple de dijous. Escoltant-lo, a més, te’n adones que el que ha estat presentat per molts com a discrepàncies entre membres de CDC i CiU és producte de interpretacions esbiaixades i interessades i, en alguns casos, perquè no dir-ho,.manca de precisió per part nostra.

Mentre el discurs de l’Àngel es clar i sincer, alguns segueixen volen utilitzar la immigració com a tema electoralista i només des de l’altre extrem de l’arc parlamentari semblen voler-ho aprofitar per sortir a la fotografia amb perfil propi. La resta de forces polítiques, encara que sempre hi ha matisos, estan en la mateixa línia.

Trobo escandalós, encara que potser seria més apropiat dir “fastigós”, que ens veiem abocats a fer aquests debats i ha explicar-nos només perquè un partit ha decidit utilitzar la immigració per intentar esgarrapar algun vot. Però és evident que no podem callar i deixar que segueixin amb el seu discurs que atempta contra la convivència i la cohesió social.

Referent a aquest tema, comano llegir el post d’en Joan Mora.

2/5/10

Tot un carrer empastifat

Des de l’inici de mandat que el Grup Municipal de CiU ha preguntat i fet propostes en referència a les pintades que empastifen les façanes de gran part de la ciutat. En Francesc se n’ha fet un tip de denunciar-ho.

El govern esquiva la seva responsabilitat; diu que ja hi treballa i que no és responsabilitat seva reparar el perjudici que causen els brètols a la propietat privada.

Aquesta nit, entre la una i les quatre de la matinada, algú armat amb esprais ha passat per les rodalies del Centre Cívic de Pla d’en Boet i s’ha dedicat a deixar el seu rastre a les portes dels garatges i també sobre alguna paret. Esperem que, com a mínim no passi com el dia de la inauguració de l’edifici municipal, que, sense demanar cap tipus de permís als propietaris, l’Ajuntament es va dedicar a tapar les pintades de la zona. Dic tapar perquè la semblança entre el color emprat per pintar i el color original de les façanes era pura coincidència. Ara, això sí, mentre l’alcalde feia el seu discurs no es veia cap guixotada. Si no són capaços de trobar una solució, com a mínim que deixin l’evidència de la seva incapacitat.

1/5/10

Tecnologia i art

Ahir vaig començar el dia acompanyant en Felip Puig i en Joan en la seva visita a l’empresa Hartmann, situada al polígon industrial de Pla d’en Boet de Mataró. Una empresa que exporta més del 80 % del que produeix a la planta de Mataró, que dona feina directe a 300 persones i indirectament a uns centenars més.

Vam rebre les explicacions del seu director general a España, i els seus col·laboradors molt propers. És important saber que al costat de casa encara queden empreses com aquesta, portada per un equip molt jove i amb un alt component tecnològic.

Al vespre, amb en Francesc, hem assistit a la inauguració de l’exposició “Santi Estrany. Recorregut vital”. La mostra, que tothom podrà veure a les sales de Can Palauet fins a l’11 de juliol. Una mirada enrere des del inicis fins avui a la producció artística d’un artista i viatger incansable, que encara avui, amb 87 anys, pinta a diari,

En Francesc és l’especialista del grup a l’hora d’assistir a inauguracions d’art. La seva sensibilitat per l’art només es veu superada per la que té pel patrimoni arquitectònic i cultural. Avui, però, he volgut acompanyar-lo perquè l’obra d’en Santi Estrany és molt especial, les formes geomètriques i la simetria dels seus dibuixos és espectacular. Els que el coneixen l’han sentit parlar moltes vegades del teorema de Tales i de la secció àuria, com ho va fer ahir durant la seva intervenció.

Per desgracia no puc presumir ni de ser un artista, ni de ser un bon dibuixant, però si que puc dir que en els meus anys d’estudiant he tingut professors com en Santi Estrany i en Cisco Barrachina (escolapi que va morir als 45 anys). Dues persones molt diferents i amb un estil que no té res a veure, però excel·lents artistes i bons professors. En el cas d’en Santi Estrany, fa poc més d’un mes vaig ser a casa seva, acompanyat d’un amic que també va ser alumne seu i que hi manté una bona relació. Recordaré sempre la bona estona que vam passar amb ell. Ens va ensenyar uns quants quadres i de cadascun d’ells les característiques i la història del lloc. Impressionant!

Com va dir ahir l’alcalde en el seu parlament, en Santi Estrany és l’artista que té més obra pública a la ciutat, encara que pagada amb fons privats. Els seus serigrafiats són una obra de la que gaudim tots. Els que tenim alguns anys recordem la plaça dels ninots (darrera l’ajuntament), que amb el que hi ha a l’edifici de l’escola de Santa Anna, al costat de la Creu de Terme, són dels més grans, encara que n’hi ha de més petits en carrers com el Camí Ral. Als Burots n’hi ha un altre de dimensions importants i ben visible. Afortunadament el Consell del Patrimoni, a la seva darrera reunió, va incloure els serigrafiats d’Estrany al Catàleg i, malgrat això no garanteix la seva supervivència en cas d’enderroc dels edificis, ens assegura el seu manteniment.

Fins l’11 de juliol, teniu un mes i mig per passar per les sales de Can Palauet i apreciar l’obra d’Estrany. No us ho perdeu, us agradarà.